*** (0223/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 223/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Alvarado i Calatayud va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Calatayud, en reclamació de la quantitat de 21.600 EUR amb els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda, en concepte de preu de la compra del negoci ORG_0.

II.- El Sr. Calatayud va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que no és cert que no estigui pagant el document de compravenda donat que cada mes paga religiosament el préstec que havien contractat les parts en el marc de l'associació, i ho paga per compte dels Srs. Alvarado i Calatayud. Subsidiàriament, va formular una demanda reconvencional contra els demandants, en condemna dels mateixos a pagar- li la 1/3 part a cadascun d'ells, de les quotes de préstec que ha pagat des del dia 21 d'octubre del 2008, fins a la total cancel·lació del préstec subscrit amb X..

III.- Respecte a la demanda reconvencional, els Srs. Alvarado i Calatayud van plantejar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva pel que fa al Sr. Calatayud, i sobre el fons de la dita demanda reconvencional també es van oposar a les peticions del Sr. Calatayud.

III.- Per sentència de data 4 de juny del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va:

"Estimar parcialment la demanda inicial, condemnar al Sr. Calatayud a abonar als Srs. Alvarado i Calatayud, la suma de 8.181,25 EUR, millorada amb els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la resolució;

Estimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva respecte el demandat reconvencional Sr. ENTITY_5;

Desestimar íntegrament la demanda reconvencional, absolent el Sr. Alvarado de les pretensions de l'adversa;

sense establir condemna en costes judicials."

VII.- Contra aquesta resolució totes les parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Calatayud manifesta: que els Srs. Calatayud, Alvarado i Calatayud varen associar-se a fi d'explotar conjuntament el negoci Restaurant B.T.; que els 3 socis van subscriure un préstec amb X. per tal de finançar l'adquisició del negoci; que quan els Srs. Alvarado i Calatayud van voler marxar, es van posar els comptes corrents de la societat a nom del Sr. Calatayud, però el Banc va refusar treure les penyores existent que garantien el pagament del préstec que s'havia posat a nom del Sr. ENTITY_6; que davant d'aquesta situació, va ésser el propi banc que va suggerir als 3 socis que signin un document que garantís als demandants, que el Sr. Calatayud faria efectives les quotes, i això està demostrat: 1)per la taula d'amortització de la qual en deriva que els Srs. Alvarado i Calatayud haurien hagut de pagar aproximadament 21.600 EUR i que les quotes del préstec són semblants a les del reconeixement, 2) pel fet que el concepte "compra del negoci" es refereix a la compra inicialment sufragada per comprar la B.T. a l'inici pagant al propietari la quantitat de 40.000 EUR, i subscrivint el préstec a tal efecte amb X., 3) pel fet que en la seva confessió en judici el Sr. Calatayud va dir que els 21.600 EUR els havia de pagar el seu germà pel concepte del mobiliari, quan el mobiliari es va comprar a l'inici a l'1 de desembre del 2007, ja que la realitat és que no pot justificar perquè ho ha de pagar el Sr. Calatayud els 21.600 EUR si no és per compensar les mensualitats del préstec en cessar la seva associació.

II.- Els Srs. Alvarado i Calatayud consideren que l'incompliment constant i reiterat del Sr. Calatayud faculta els demandants a reclamar-li la totalitat del seu deute, ja que malgrat s'hagi pactat que el pagament del deute s'efectuaria de manera fraccionada, el fet que el Sr. Calatayud no hagi procedit a satisfer cap de les quotes previstes ha compel·lit aquesta part a actuar per la via judicial per a reclamar el que en dret li pertocava, i resulta evident que no podia esperar fins al 5 de gener del 2013 per reclamar la quantia total de 21.600 EUR que els hi es adeutada per l'avui demandat.

III.- Tal com ho posa de relleu la sentència de primera instància, són fets pacífics que: els Srs. Calatayud, Alvarado i Calatayud es van associar per tal d'adquirir i explotar el negoci Restaurant B.T.; que és així que en data 1 de desembre del 2007, els 3 socis van signar amb el Sr. Andrade, propietari del negoci esmentat, un contracte d'arrendament del mateix i igualment un contracte de compravenda del mobiliari i material del restaurant per un preu de 40.000 EUR; que per tal de finançar l'adquisició del referit mobiliari i material els Srs. Alvarado i Calatayud van subscriure prop de l'entitat X. un contracte de préstec per un import de 40.000 EUR a retornar mitjançant 84 quotes mensuals; que en garantia de pagament del préstec el Banc va pignorar diverses quantitats de diners a nom dels Srs. Alvarado i ENTITY_6; que volent els Srs. Alvarado i Calatayud cedir les seves participacions en el negoci, els 3 socis van firmar el dia 21 d'octubre del 2008 el document següent: "El sotasignat Calatayud...reconec: 1) tenir pendent a títol de compra del negoci conegut com ORG_0, un deute de 21.600 EUR amb els Srs. Alvarado... i Calatayud... 2) tenir obligació d'efectuar el pagament fraccionat d'aquest deute el dia 5 de cada mes al n° de compte acordat entre les parts, efectuant el primer pagament el dia 5 de gener del 2009, amb una quota mensual de 481,25EUR fixes cada mes i durant 48 mesos, sense cap mena d'increment de cap tipus. 3) amb aquest pagament els Srs. Alvarado i Calatayud es donen per saldats i des del dia d'avui renuncien a qualsevol dret sobre el citat negoci...".

IV.- El referit reconeixement de deute signat pel Sr. Calatayud no és clar. En efecte, si sembla que el deute de 21.600 EUR correspon a la cessió de les participacions en la societat d'explotació del negoci, dels Srs. Alvarado i Calatayud al Sr. Calatayud, les dites participacions no poden ascendir a una quantitat tant important, atès que d'una banda la societat tenia un deute de 40.000 EUR derivat del préstec subscrit amb X., i que d'altra part, el negoci no funcionava massa bé, en raó d'una incorrecta gestió, tal com ho manifesten els propis Srs. Alvarado i Calatayud en l'escrit de demanda. A més a més, tractant-se d'una societat civil informal, no consta que hi hagi hagut aportació de capital o d'altre bé, per cadascú dels socis, llevat de l'obligació pactada amb X., i que els Srs. Alvarado i Calatayud hagin volgut recuperar les quantitats que foren aportades personalment pels demandants. Tampoc la quantitat esmentada no pot correspondre al pagament de les quotes abonades pels demandants, ja que al mes d'octubre del 2008, quan totes les parts varen signar el document litigiós, només s'havia retornat al banc l'import de 3.978,18 EUR, sia 1.326 EUR cada soci. D'altra banda, és molt curiós que per retornar la quantitat de 21.600 EUR, el Sr. Calatayud hagi de pagar 48 quotes d'un import de 481,25 EUR cadascuna, el que fa un total de 23.100 EUR, superior a l'import total del deute. No obstant això, pacta sunt servanda, i en mèrits de l'obligació lliurament consentida pel Sr. Calatayud, que fou signada sense que existeixi un vici del consentiment, s'ha de condemnar el mateix a pagar les quotes vençudes i impagades als Srs. Alvarado i Calatayud, i solament aquestes, ja que tractant-se d'un contracte sense clàusula autoritzant el creditor a exigir l'integritat del deute en cas d'impagament d'una quota, el deutor no pot ésser obligat més enllà del que fou pactat i per tant, els Srs. Alvarado i Calatayud, només poden reclamar el pagament de les quotes vençudes i impagades. En conseqüència, no es pot estimar el recurs dels Srs. Alvarado i Calatayud.

V.- Respecte a la demanda reconvencional interposada pel Sr. Calatayud, s'ha de considerar que el Sr. Alvarado va reconèixer que el contracte de crèdit amb X. ho van firmar únicament ell mateix i el Sr. Calatayud, donat que el Sr. Calatayud no podia aparèixer oficialment en aquest préstec, en raó de la seva situació personal amb el banc, però que van actuar també per compte d'aquest darrer, i que en garantia de pagament del préstec el banc va pignorar diners que pertanyien als 3 socis, inclòs el Sr. Calatayud. Per tant, quan els Srs. Alvarado i Calatayud van marxar del negoci, els mateixos tenien diners pignorats, diners sobre els quals el banc no va voler anul·lar les penyores. Tenint compte aquests elements, el Sr. Calatayud pretén que el reconeixement de deute litigiós fou signat en garantia del pagament del préstec per ell mateix, sense que s'hagi d'utilitzar els diners pignorats. Nogensmenys, si es considera, d'una banda, que l'import del reconeixement del deute no correspon a l'import del capital pendent de pagament pels Srs. Alvarado i Calatayud al moment de la separació dels socis (35.610,66 EUR : 3 x 2 = 23.740 EUR), i d'altra banda, que el pagament del deute fou previst mitjançant quotes mensuals, no es pot valorar la versió del Sr. Calatayud. En efecte, per a que sigui versemblant la tesi d'aquest darrer, és imprescindible l'existència d'una correlació entre el préstec i el deute reconegut, aleshores que en el present cas, no tant sols al final del termini previst de 48 mesos pel pagament de les quotes, romandrà encara pendent de pagament la quantitat de 11.916,24 EUR al banc en concepte del contracte de crèdit, sinó que no té cap sentit obligar al Sr. Calatayud a pagar sempre la mateixa quantitat (21.600EUR), i això que hagi reembossat al banc, cap o la majoria de les quotes vençudes. Tampoc no és coherent que les parts hagin pactat una data d'inici pel retorn del deute, quan aquest retorn només es podia exigir en cas d'incompliment del contracte de crèdit per part del Sr. Calatayud. En conseqüència, sense que s'hagi de resoldre l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Calatayud, s'ha de desestimar la reconvenció del Sr. Calatayud.

VI.- La desestimació dels recursos determina no fer especial imposició de les costes de segona instancia.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs tant del Sr. Calatayud com dels Srs. Alvarado i ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 4 de juny del 2010;

No fer especial imposició de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.