Modificació de mesures de divorci i atribuïment de domicili entre l'acusat i la demandant

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

SENTÈNCIA 000018-2026 DE 10/02/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 10/02/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000035/2025

Nig : 5300542120240000800

SENTÈNCIA 000018/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Barba

Representant: Sra. Sanç

Advocat: Sr. Puig

Apel·lat: Sr. Alcalá

Representant: Sra. Moliner

Advocada: Sra. Viñas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Modificació de mesures de divorci d'acord amb la LQM, Atribució del domicili, situació de necessitat persistent.

Andorra la Vella, 10 de febrer del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 08/04/2024 la representació processal del Sr. Alcalá interposava demanda de modificació de mesures reguladores de la situació de divorci envers la Sra. Barba.

2.- El Tribunal de primera instància dictava sentència en data 20/01/2025 amb la següent part decisòria :

"PRIMER.- Estimar parcialment la demanda presentada a instància del Sr. Alcalá envers la Sra. Barba.

SEGON.- Establir amb efectes a 31 de gener del 2026 la finalització de l'atribució de l'ús del domicili en el seu dia considerat com a conjugal i situat a Esplugues del Llobregat (casa unifamiliar, C/ Garzón, 19, torre 2 A) a favor de la Sra. Barba. En aquesta data, com a màxim, s'haurà d'entregar la possessió d'aquest habitatge al Sr. Alcalá.

TERCER.- Mantenir, en els termes i imports actuals, la pensió compensatòria establerta a favor de la Sra. Barba.

QUART.- Desestimar íntegrament la demanda reconvencional formulada a instància de la Sra. Barba.

CINQUÈ.- No efectuar especial condemna en costes en quant a la demanda principal i condemnar en costes a la Sra. Barba en quant a la demanda reconvencional."

3.- Per escrit de 10/02/2025 la representació processal de la Sra. Barba va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposava en el seu escrit d'apel·lació sol·licitava que es revoqués la sentència d'instància de la següent forma:

- Mantenir a la Sra. Barba en l'ús de la vivenda radicada al carrer Garzón, número dinou, 2 A

d'Esplugues de Llobregat - Barcelona-, deixant sense efecte l'extinció d'ell declarada en la sentència dictada en la instància.

- Estimar íntegrament la demanda reconvencional formulada en aquest procés per part de la Sra. Barba contra el Sr. Alcalá.

- Revocar els pronunciaments de costes que s'efectuen en aquella sentència i imposar al citat senyor el pagament de les dues instàncies, amb expressa inclusió dins d'elles dels imports dels honoraris de l'advocat i procurador d'aquesta part.

Altrament demanar que s'acordi la pràctica en segona instància de la prova "V.- TESTIFICAL O INTERROGATORI DE TESTIMONIS.-" proposada per aquesta part en la primera i indegudament no practicada, en les persones dels Srs. Gutierrez i Talavera, amb les adreces d'ells que consten en les actuacions del present judici.

4.- El 15/04/2025 la representació processal del Sr. Alcalá s'oposava al recurs i a la pràctica de prova proposada, i sol·licitava que es confirmés íntegrament la sentència apel·lada.

5.- El 07/05/2025 el Magistrat ponent dictava Aute decidint no admetre la prova proposada per la part apel·lant assenyalada com a prova V.- TESTIFICAL O INTERROGATORI DE TESTIMONIS i declarar que no era necessària la celebració d'una vista oral per a resoldre el present recurs d'apel·lació i, per tant, el recurs d'apel·lació quedava vist per a la resolució que escaigués.

6.- Per sentència de data 10/07/2025, aquesta sala decidia:

"PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Barba contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 20 de gener de 2025, que revoquem parcialment en el sentit de:

Mantenir l'atribució a la Sra. Barba del domicili situat a Esplugues de Llobregat (casa unifamiliar) carrer Garzón 19, torre 2 A;

Imposar les costes de la demanda principal al Sr. Alcalá;

Mantenir la resta del pronunciament.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs."

7.- Aquesta sentència ha estat recorreguda en empara davant del Tribunal Constitucional per la representació processal del Sr. Alcalá. El mateix alt Tribunal ha resolt per sentència de data 18/12/2025 el següent:

"1. Estimar el recurs d'empara presentat per la representació processal del Sr. Alcalá contra la sentència del 10 de juliol del 2025, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

2. Declarar que s'ha vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret i el principi de seguretat jurídica del recurrent, reconeguts respectivament als articles 10 i 3.2 de la Constitució.

3. Anul·lar la sentència del 10 de juliol del 2025, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

4. Retrotraure les actuacions davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia per tal que aquesta, amb plenitud de jurisdicció, dicti una nova sentència que parteixi de les declaracions efectuades en aquesta decisió.

5. No efectuar cap imposició de costes processals.

6. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra."

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, de modificació de mesures de les acordades en procés de divorci, el Sr. Alcalá demana que cessi l'atribució del domicili conjugal a la Sra. Barba situat a Esplugues de Llobregat (casa unifamiliar) carrer Garzón 19, torre 2 A. També demana que la pensió compensatòria que actualment és de 14.700EUR mensuals, es redueixi a 5.000EUR al mes.

Per la seva banda, la demandada articula una demanda reconvencional per reclamar una indemnització de 20.000EUR pels danys morals ocasionats per l'agent atesos el nombrosos litigis que ha interposat en contra seva.

La sentència d'instància estima parcialment la demanda principal i desestima la demanda reconvencional.

Contra tal decisió, s'alça únicament la Sra. Barba.

Segon.- En el seu recurs -redactat de manera enrevessada que dificulta la seva comprensió- la defenent Sra. Barba reclama que se la mantingui en l'atribució del domicili conjugal i es queixa de la denegació de la prova testifical no admesa pel batlle d'instància.

Començant per aquest greuge hem de dir que ja vàrem resoldre per Aute de 07/05/2025 que no era procedent la seva admissió i la dita resolució va esdevenir ferma. Ens ratifiquem que era innecessària doncs ja disposàvem de l'informe del Dr. Talavera (doc.2, foli 175) de data 14/06/2024 i que la informació que es pretenia de la Sra. Gutierrez ja era a les actuacions i ara afegirem que es desconeix la raó de ciència d'aquesta darrera testimoni per poder-lo ponderar com a rellevant per a resoldre el cas. No ha existit cap infracció de l'article 168 del CPC.

En conclusió, aquest greuge no té fonament.

Tercer.- Pel que fa a les suposades infraccions de drets fonamentals (incongruència, indefensió, manca de judici just) no tenen cap fonament. Es tracta únicament de la discrepància en la aplicació de l'article 142.2 de la Llei 30/2022 de la persona i de la família (LQPF). I en aquesta funció hem d'analitzar la decisió presa.

La llei 30/22 de 21 de juliol qualificada de la persona i família (LQPF), en vigor des del 17/02/2023, disposa en la seva disposició transitòria cinquena, apartat 5 el següent:

"5. Els efectes de la nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial decretats en aplicació de la legislació anterior a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es mantenen i les mesures adoptades es poden modificar d'acord amb allò que preveia la normativa en virtut de la qual es van adoptar".

Aleshores, en el cas present cal resoldre la modificació de mesures que proposa la part agent en relació la Llei Qualificada del Matrimoni que disposava el següent en el seu article 56:

"L'ús del domicili familiar i dels seus objectes, que no siguin personals de cadascun dels cònjuges, es determina, a manca d'acord, tenint en compte el cònjuge més necessitat i l'interès dels fills".

En la sentència es parteix erròniament d'una interpretació literal i no finalista de la naturalesa d'aquella atribució. En efecte, es remarquen en la sentència de la Batllia de 09/07/2011 (folis 33 i seg.) les circumstàncies de l'estat de salut de la Sra. Barba i també la seva situació econòmica "més difícil" respecte d'ell. Res es diu de la convivència en el domicili familiar -ja majors d'edat- en el domicili d'Esplugues de Llobregat amb la mare. La sentència del TSJC 10/05/2012 que va ratificar aquest extrem de la d'instància (per contra, la pensió compensatòria la va pujar de 5.000EUR a 12.000EUR al mes) es diu que per "la seva salut i la convivència esmentada" (referint-se al fills) i reiterant que la Sra. Barba es trobava en situació de més necessitat i que l'atribució es mantindria mentre les circumstàncies actuals persisteixin.

I és que la Sala el que va disposar -en coherència amb l'article 56 de la Llei qualificada del Matrimoni, aleshores aplicable- era el conjunt de les circumstàncies personals de més necessitat que afectessin a la beneficiària.

I aquestes no únicament persisteixen sinó que s'han agreujat. En efecte ara la Sra. Barba ja amb 75 anys, ha passat per quatre intervencions quirúrgiques relacionades amb dos càncers de colon, així com un tractament per quimioteràpia i ha de seguir amb controls periòdics per colonoscòpies, TAC abdominal i determinació de marcadors tumorals i pateix crisis oclusives d'intestí precisant en una ocasió de tractament hospitalari. El neguit i preocupació la fan encara més vulnerable que en el 2011 i, per tant, més necessitada. Si la part apel·lant i agent volia contradir la informació mèdica aportada per la defenent sobre el seu estat de salut, podia haver proposat prova per acreditar aquest fet impeditiu (article 9.2 del CPC).

Ja no té ingressos de la feina ni expectatives doncs ja està jubilada i percep una pensió de 1700EUR al mes així com una pensió compensatòria de 14.700EUR mensuals que ja hem esmentat en el primer i en el tercer Fonament de Dret. Ara resulta inversemblant que hagi d'abandonar el domicili en el que ha viscut 35 anys amb els seus fills quan la seva situació és indubtablement molt més necessitada que la del Sr. Alcalá que no fa referència en cap moment a que hagi anat a pitjor fortuna respecte al seu estatus que recollia la STJC de 10/05/2012 que ja hem esmentat.

Aquells ingressos li permeten a la Sra. Barba atendre les seves necessitats ordinàries, assistencials i mèdiques i així ho ha entès el propi demandant quan en la segona instància ja no demana la reducció de la pensió compensatòria. I quant a l'habitatge, coherent amb el seu estatus de vida, ja li seria inaccessible -amb els seus ingressos- un de similar nivell i inclús més petit, atès el fet notori del cost de l'habitatge a Barcelona i rodalies. Tampoc el fet que disposi d'una segona residència al Principat, pot resultar un element determinant de la cessió d'ús de l'habitatge d'Esplugues doncs li obligaria forçosament a deixar Barcelona, amb la pèrdua social i familiar que li comportaria.

Hem de remarcar -a la vista de la decisió del Tribunal Constitucional que ha afectat al present cas- que la doctrina reiterada i pacífica d'aquest Tribunal sempre havia mantingut -abans de la Llei 30/22- l'excepció de l'atribució del domicili conjugal de manera no temporal en aquells casos en que la beneficiària ja no estigui en condicions de revertir la seva situació habitacional ateses les seves circumstàncies personals, tot i mantenint com a principi general el de que "el criteri de la necessitat s'ha de fixar amb caràcter temporal" (STJC 245/2010). Aquest criteri posteriorment es va matisar en el sentit de que un cop els fills han esdevinguts majors d'edat i s'han fet independents, la situació de necessitat de la mare podia justificar la prolongació temporal de l'ús de l'habitatge familiar i amb la possibilitat de pròrroga (STJC 219/2015). Aquest mateix criteri s'ha fixat en la LQPF ja esmentada.

En el cas present, atesa l'edat, la manca de necessitat econòmica per part del Sr. Alcalá, i la delicada salut de la Sra. Barba, no sembla convenient fixar una pròrroga temporal i deixar la seva eventual extensió al corresponent nou litigi, atès el neguit que tal decisió podria comportar a la seva vulnerabilitat personal.

Però, ensems, afegirem que si resulta que els seus ingressos són els mateixos que abans de la petició de modificació de mesures i que el seu estat de salut i cronològic no s'han modificat al seu favor, la revisió de la mesura adoptada sota la vigència de la LQM (art. 56) tampoc és procedent. No hem d'oblidar que en la nostra sentència de 10/05/2012 (TSJC 336/2011) que resolia sobre la separació matrimonial, ja indicàrem -en la qüestió de l'atribució del domicili- que: "Ara bé, aquest pronunciament no significa que l'atribució es faci amb caràcter vitalici, sinó que es mantindrà per mentre es mantinguin les circumstàncies actuals.". Doncs bé, aquestes circumstàncies es mantenen.

En conclusió, no existeix cap justificació legal a donar per extingit el seu dret a l'atribució del domicili conjugal, a l'igual que tampoc ho ha estat en la instància la pretensió del Sr. Alcalá que volia -en aquestes circumstàncies- reduir la pensió compensatòria, la qual cosa avoca a una desestimació de la demanda de modificació de mesures.

Aquesta decisió de la instància ha de ser revocada i mantenir l'atribució domiciliària en el termes que ja tenia.

S'estima el motiu.

Quart.- Pel que fa la demanda reconvencional interposada per la Sra. Barba en la que demanava una indemnització pels danys morals (neguit, angoixa) que els diferents plets amb el seu exmarit li han ocasionat en tots aquests anys, hem de dir que atès que no ha desenvolupat la impugnació en el seu recurs -malgrat la seva extensió- no podem entrar a considerar la seva pètita formal com un motiu d'impugnació. Només podem recordar que com diu el Consilium 621 número 1 de l'emperador Deci: Qui suo iure utitur neminem laedere (qui exercita el seu dret a ningú perjudica) o en els Decretals X.1.6.31 es diu Non videtur iniuri facere qui utitur iure suo (no es considera que fa una injustícia per exercir el seu dret) utilitzar un dret legítim o anunciar el seu exercici no es mai una amenaça o un afany de perjudicar. Altra cosa és que es pugui incorre en una temeritat o en un abús de dret, aleshores, pot ser un criteri a tenir en compte en la imposició de les costes, però ha de ser declarat pel propi Tribunal que ha resolt el litigi. Altres consideracions de caràcter ètic o moral no ens pertoca als Tribunals enjudiciar-les.

Cinquè.- Costes de la instància

Les costes de la instància derivades de la demanda principal han de ser imposades al Sr. Alcalá que ha vist desestimades les seves pretensions.

Pel que fa a les de la demanda reconvencional, es manté la condemna de la instància.

Sisè.- Costes d'aquesta alçada

Atesa l'estimació parcial del recurs, no fem pronunciament sobre aquestes costes en aplicació de l'article 354.2 primer incís del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Barba contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 20 de gener de 2025, que revoquem parcialment en el sentit de:

Mantenir l'atribució a la Sra. Barba del domicili situat a Esplugues de Llobregat (casa unifamiliar) carrer Garzón 19, torre 2 A;

Imposar les costes de la demanda principal al Sr. Alcalá;

Mantenir la resta del pronunciament.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.