Atribució domicili conjugal - Modificació de mesures
- Resolució
- Sentència · 10/07/2025
- ROJ
- STSJAD 33/2025
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2025:33
- Recurs
- 35/2025
- Ponent
- Carles Cruz Moratones
- Magistrats
- Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta, Vincent Aniére
- Descriptors
- DOMICILI FAMILIAR DIVORCI TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA PROVA TESTIFICAL SENTÈNCIA VISTA (RECURS D'APEL·LACIÓ)
El tribunal superior d'Andorra, en sentència del 10 de juliol de 2025, resol el recurs d'apel·lació de la Sra. Bonet contra la sentència de primera instància del 20 de gener de 2025, que havia definit la cessió de l'ús del domicili conjugal a la Sra. Bonet i establert una pensió compensatòria de 14.700 EUR/mes. En la sentència d'instància, el Sr. Puga havia aconseguit la finalització de l'atribució del domicili a partir del 31 de gener de 2026, mantenint la pensió i desestimant la demanda reconvencional de la Sra. Bonet. La Sra. Bonet, amb la seva representació, apel·la per conservar l'ús del domicili, exigir la totalitat de la seva demanda reconvencional, revertir els costos i presentar proves testimonials addicionals, que el tribunal ha rebutjat com infundades. El tribunal, basant-se en la situació de salut crònica, la gran vulnerabilitat i la insuficient renda de la Sra. Bonet, conclou que no hi ha justificació per extingir el seu dret a l'atribució del domicili. Per això, revoque parcialment la sentència de primera instància: manté l'ús del domicili a la Sra. Bonet, imposa els costos de la demanda principal al Sr. Puga i deixa intactes els altres dispositius, sense pronunciar-se sobre els costos de la present alçada. Aquesta decisió és ferma i executiva.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére
PARTS:
Apel·lant: Sra. Bonet
Representant: Sra. Castillo
Advocat: Sr. Palmer
Apel·lat: Sr. Puga
Representant: Sra. Gaya
Advocat: Sra. Arnau
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Jaume TOR PORTA
Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE
Sr. Carles CRUZ MORATONES
OBJECTE: Atribució domicili conjugal. Modificació mesures. Persona més necessitada.
SENTÈNCIA 000128/2025
Andorra la Vella, 10 de juliol del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 8.4.24 la representació processal del Sr. Puga va interposar demanda de modificació de mesures reguladores de la situació de divorci envers la Sra. Bonet.
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 20.1.25 amb la següent part decisòria :
"PRIMER.- Estimar parcialment la demanda presentada a instància del Sr. Puga envers la Sra. Bonet.
SEGON.- Establir amb efectes a 31 de gener del 2026 la finalització de l'atribució de l'ús del domicili en el seu dia considerat com a conjugal i situat a E. (casa unifamiliar, XXXX) a favor de la Sra. Bonet. En aquesta data, com a màxim, s'haurà d'entregar la possessió d'aquest habitatge al Sr. Puga.
TERCER.- Mantenir, en els termes i imports actuals, la pensió compensatòria establerta a favor de la Sra. Bonet.
QUART.- Desestimar íntegrament la demanda reconvencional formulada a instància de la Sra. Bonet.
CINQUÈ.- No efectuar especial condemna en costes en quant a la demanda principal i condemnar en costes a la Sra. Bonet en quant a la demanda reconvencional."
3.- Per escrit de 10.2.25 la representació processal de la Sra. Bonet ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit d'apel·lació sol·licita que es revoqui la sentència d'instància de la següent forma:
- Mantenir a la Sra. Bonet en l'ús de la vivenda radicada al XXXX, deixant sense efecte l'extinció d'ell declarada en la sentència dictada en la instància.
- Estimar íntegrament la demanda reconvencional formulada en aquest procés per part de la Sra. Bonet contra el Sr. Puga.
- Revocar els pronunciaments de costes que s'efectuen en aquella sentència i imposar al citat senyor el pagament de les dues instàncies, amb expressa inclusió dins d'elles dels imports dels honoraris de l'advocat i procurador d'aquesta part.
Altrament demanar que s'acordi la pràctica en segona instància de la prova "V.- TESTIFICAL O INTERROGATORI DE TESTIMONIS.-" proposada per aquesta part en la primera i indegudament no practicada, en les persones dels Srs. Canales i Vilar, amb les adreces d'ells que consten en les actuacions del present judici.
4.- El 15.4.25 la representació processal del Sr. Puga s'ha oposat al recurs i a la pràctica de prova proposada, i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.
5.- El 7.5.2025 el Magistrat ponent ha dictat Aute decidint no admetre la prova proposada per la part apel·lant assenyalada com a prova V.- TESTIFICAL O INTERROGATORI DE TESTIMONIS i declarar que no és necessària la celebració d'una vista oral per a resoldre el present recurs d'apel·lació i, per tant, el recurs d'apel·lació queda vist per a la resolució que escaigui.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, de modificació de mesures de les acordades en procés de divorci, el Sr. Puga demana que cessi l'atribució del domicili conjugal a la Sra. Bonet situat a E (casa unifamiliar) XXXX. També demana que la pensió compensatòria que actualment és de 14.700EUR mensuals, es redueixi a 5.000EUR al mes.
Per la seva banda, la demandada articula una demanda reconvencional per reclamar una indemnització de 20.000EUR pels danys morals ocasionats per l'agent atesos el nombrosos litigis que ha interposat en contra seva.
La sentència d'instància estima parcialment la demanda principal i desestima la demanda reconvencional.
Contra tal decisió, s'alça únicament la Sra. Bonet.
Segon.- En el seu recurs -redactat de manera enrevessada que dificulta la seva comprensió- la defenent Sra. Bonet reclama que se la mantingui en l'atribució del domicili conjugal i es queixa de la denegació de la prova testifical no admesa pel batlle d'instància.
Començant per aquest greuge hem de dir que ja vàrem resoldre per Aute de 7.5.25 que no era procedent la seva admissió i la dita resolució va esdevenir ferma. Ens ratifiquem que era innecessària doncs ja disposàvem de l'informe del Dr. Vilar (doc.2, foli 175) de data 14.6.24 i que la informació que es pretenia de la Sra. Canales ja era a les actuacions i ara afegirem que es desconeix la raó de ciència d'aquesta darrera testimoni per poder-lo ponderar com a rellevant per a resoldre el cas. No ha existit cap infracció de l'article 168 del CPC.
En conclusió, aquest greuge no té fonament.
Tercer.- Pel que fa a les suposades infraccions de drets fonamentals (incongruència, indefensió, manca de judici just) no tenen cap fonament. Es tracta únicament de la discrepància en la aplicació de l'article 142.2 de la Llei 30/2022 de la persona i de la família (LQPF). I en aquesta funció hem d'analitzar la decisió presa.
En la sentència es parteix erròniament d'una interpretació literal i no finalista de la naturalesa d'aquella atribució. En efecte, es remarquen en la sentència de la Batllia de 9.7.11 (folis 33 i seg.) les circumstàncies de l'estat de salut de la Sra. Bonet i també la seva situació econòmica "més difícil" respecte d'ell. Res es diu de la convivència en el domicili familiar -ja majors d'edat- en el domicili d'E amb la mare. La sentència del TSJC 10.5.12 que va ratificar aquest extrem de la d'instància (per contra, la pensió compensatòria la va pujar de 5.000EUR a 12.000EUR al mes) es diu que per "la seva salut i la convivència esmentada" (referint-se al fills) i reiterant que la Sra. Bonet es trobava en situació de més necessitat i que l'atribució es mantindria mentre les circumstàncies actuals persisteixin.
I és que la Sala el que va disposar -en coherència amb l'article 56 de la Llei qualificada del Matrimoni, aleshores aplicable- era el conjunt de les circumstàncies personals de més necessitat que afectessin a la beneficiària.
I aquestes no únicament persisteixen sinó que s'han agreujat. En efecte ara la Sra. Bonet està a punt de complir 75 anys, ha passat per quatre intervencions quirúrgiques relacionades amb dos càncers de colon, així com tractament per quimioteràpia i ha de seguir amb controls periòdics per colonoscòpies, TAC abdominal i determinació de marcadors tumorals i pateix crisis oclusives d'intestí precisant en una ocasió de tractament hospitalari. El neguit i preocupació la fan encara més vulnerable que en el 2011 i, per tant, més necessitada.
Ja no té ingressos de la feina ni expectatives doncs ja està jubilada i percep una pensió de 1700EUR al mes. Puga resulta inversemblant que hagi d'abandonar el domicili en el que ha viscut 35 anys amb els seus fills quan la seva situació és indubtablement molt més necessitada que la del Sr. Puga que no fa referència en cap moment a que hagi anat a pitjor fortuna respecte al seu estatus que recollia la STJC de 10.5.12 que ja hem esmentat.
En conclusió, no existeix cap justificació a donar per extingir el seu dret a l'atribució del domicili conjugal, a l'igual que tampoc ho ha estat en la instància la pretensió del Sr. Puga que volia -en aquestes circumstàncies- reduir la pensió compensatòria.
Aquesta decisió de la instància ha de ser revocada i mantenir l'atribució domiciliària en el termes que ja tenia.
S'estima el motiu.
Quart.- Pel que fa la demanda reconvencional interposada per la Sra. Bonet en la que demanava una indemnització pels danys morals (neguit, angoixa) que els diferents plets amb el seu exmarit li han ocasionat en tots aquests anys, hem de dir que atès que no ha desenvolupat la impugnació en el seu recurs -malgrat la seva extensió- no podem entrar a considerar la seva pètita formal com un motiu d'impugnació. Només podem recordar que com diu el Consilium 621 número 1 de l'emperador Deci: Qui suo iure utitur neminem laedere (qui exercita el seu dret a ningú perjudica) o en els Decretals X.1.6.31 es diu Non videtur iniuri facere qui utitur iure suo (no es considera que fa una injustícia per exercir el seu dret) utilitzar un dret legítim o anunciar el seu exercici no es mai una amenaça o un afany de perjudicar. Altra cosa és que es pugui incorre en una temeritat o en un abús de dret, aleshores, pot ser un criteri a tenir en compte en la imposició de les costes, però ha de ser declarat pel propi Tribunal que ha resolt el litigi. Altres consideracions de caràcter ètic o moral no ens pertoca als Tribunals enjudiciar-les.
Cinquè.- Costes de la instància
Les costes de la instància derivades de la demanda principal han de ser imposades al Sr. Puga que ha vist desestimades les seves pretensions.
Pel que fa a les de la demanda reconvencional, es manté la condemna de la instància.
Sisè.- Costes d'aquesta alçada
Atesa l'estimació parcial del recurs, no fem pronunciament sobre aquestes costes en aplicació de l'article 354.2 primer incís del CPC.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Bonet contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 20 de gener de 2025, que revoquem parcialment en el sentit de:
Mantenir l'atribució a la Sra. Bonet del domicili situat a E (casa unifamiliar) XXXX;
Imposar les costes de la demanda principal al Sr. Puga;
Mantenir la resta del pronunciament.
SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.