POUP

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0119-2/08 TSA: 69/09

S E N T È N C I A NÚM. 25-2010

PARTS:

Apel·lant-ada: F. i. Azorin

Representant: Vara

Advocat: Romeu

Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Ruiz

Advocat : Castilla

Apel·lant-ada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Herrera

Advocat: Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0119-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-114, de 30 de setembre, va estimar en part la demanda promoguda pels Srs. Azorin, va anul·lar la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 10 de desembre de 2007que havia desestimat el recurs d'alçada contra l'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial d'Andorra la Vella i va anul·lar les disposicions d'aquest Pla en la seva part relativa a la modificació de l'eix del traçat de la carretera contigua a la Unitat d'Actuació en sòl urbà GD-108, desestimant les altres pretensions formulades per la part agent en relació a la esmentada Unitat d'Actuació.

2.- La part agent formula un recurs d'apel·lació en el que demana que s'estimin la resta de les seves pretensions, és a dir, que compte tingut que les distàncies de separació que estableix el POUP, unides a l'eliminació dels usos comercials complementaris, dificulten la viabilitat econòmica de qualsevol projecte de construcció amb usos industrials en la parcel·la de la seva propietat, es declari no aplicable la separació que l'article 222.1.b) estableix, de 6 metres, al Camí Ral, de caràcter peatonal, fixant-se en 3 metres, i que s'admeti com a complementari, entre els usos admesos per l'article 229, el comercial.

3.- El Govern interposa també un recurs d'apel·lació demanant que es revoqui la sentència pel que fa a la anul·lació del traçat del vial previst en el POUP per tal com l'acceptació de la proposta feta pels agents trenca amb la configuració general del traçat, tot ell més rectilini, i dificulta la maniobra dels camions en el futur.

4.- El Comú d'Andorra la Vella interposa un recurs d'apel·lació sobre el mateix punt que ho fa el Govern, exposant que tot i ser la parcel·la dels agents sòl urbà consolidat de gestió directa, si es demostra, mitjançant el corresponent plànol topogràfic, que el traçat dibuixat en el POUP malmet l'aprofitament de la parcel·la i és substituïble pel que ha admès la sentència, la via correcta és abordar aquesta problemàtica mitjançant una modificació del planejament degudament justificada.

5.- Totes pes parts han contestat els escrits d'apel·lació dels contraris i el dia 3 de març ha tingut lloc la celebració de la vista oral, on les parts han fet les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència ha estimat en part la demanda i ha anul·lat la previsió del POUP sobre el traçat del viari substituint-la per la proposada per la part agent en raó a que la modificació del traçat respecte la normativa anterior al POUP no ha quedat justificada, mentre la que proposen els agents sí ho ha estat.

Contra la sentència interposen sengles recursos d'apel·lació el Govern i el Comú demanant que es mantingui el viari dissenyat en el POUP perquè disposa d'una corbatura més oberta i per tant més adient a la topografia del terreny i a la tipologia del trànsit que en el futur haurà de suportar, que és el propi d'accés a una zona industrial i logística.

La documentació integradora del POUP, i concretament els plànols normatius N8.B (pàgina 115 del BOPA de 17 de setembre de 2007 sobre regulació de l'edificació del sòl urbà i urbanitzable) i N9.B (pàgina 123, sobre unitats d'actuació) dibuixen un traçat viari que no es pot considerar absolutament inamovible: d'una banda perquè els propis plànols contenen la indicació de que las línies de vorera i els eixos viaris que dibuixen tenen caràcter indicatiu sense valor normatiu; d'una altra banda perquè són a escala 1:2000 o 1:4000 i finalment perquè el traçat no està definit a partir d'un topogràfic. Això permet considerar, en principi, encertada la posició del Comú en tant que defereix el traçat concret del vial a una modificació del planejament a l'empara d'allò que estableix l'article 105 de la LGOTU.

Sens perjudici del que acabem d'exposar, l'alternativa de traçat que proposa la part agent i la sentència ha estimat es planteja a partir d'un informe tècnic que li dona suport i a més ha estat analitzada en la prova pericial practicada instàncies de la Batllia. Els perits que subscriuen el dictamen, després d'analitzar i quantificar les dimensions dels radis de les corbes previstes així com la longitud i capacitat de gir de totes les classes de camions que hi puguin transitar conclouen que el traçat previst per la part agent permet mantenir el trànsit de vehicles.

Valorant conjuntament la documentació del POUP i les proves practicades en la primera instància s'ha de concloure que el traçat que la sentència ha estimat correcte no altera la funcionalitat del viari com a eix que haurà de suportar un increment de trànsit pesat i neutralitza en part la pèrdua de superfície edificable de la Unitat d'Actuació propietat dels agents.

Tercer.- La segona qüestió que es va plantejar pels demandants te origen en la pèrdua de superfície on materialitzar l'aprofitament del sòl en la Unitat d'Actuació. Aquesta pèrdua prové de que la parcel·la llinda al nord amb el camí comunal (camí Ral de l'Obac) que s'integra en la xarxa viària cívica i l'article 227.1.b) obliga a mantenir una separació mínima entre les edificacions i els vials i espais públics de 6 metres.

Considera la part apel·lant que aquesta separació hauria de ser de 3 metres, és a dir, el límit ordinari de parcel·la que estableix el mateix precepte, tenint en compte que el viari amb el que llinda la unitat te unes característiques especials: és un viari estrictament peatonal i se situa en una zona industrial, per la qual cosa no te sentit que generi les mateixes limitacions, pel que fa a distàncies de construccions, que la resta de viari i espai públic.

Tot i considerar fonamentades les argumentacions de la part apel·lant, el cert és que la literalitat del precepte no permet sostraure'n l'aplicació al cas concret, ja que el camí peatonal, malgrat el seu destí de zona per vianants, forma part de la xarxa viària, en qualsevol cas és un espai públic i entra plenament en el supòsit que descriu l'article 227.1.b).

En conseqüència, l'estimació del que proposa la part apel·lant implicaria una reserva de dispensació prohibida per l'ordenament jurídic en tant que vulneraria el principi del article 5 de la LGOTU, de que totes les disposicions aprovades de conformitat amb la mateixa són obligatòries per als administrats i per l'Administració, el que comporta la desestimació del recurs en aquest punt.

Quart.- La part agent mostra al seva disconformitat amb la desestimació de la pretensió formulada en la demanda de que s'admeti, com a ús complementari en la Unitat d'Actuació de sòl urbà consolidat GD-108, el comercial, que ha estat eliminat en la Zona Industrial i Logística (Z-7).

En efecte, l'article 229 de les Normes Urbanístiques, al regular les condicions d'ús de les zones Z-7, només admet com usos complementaris el d'aparcament, eliminant el comercial.

Formula aquesta pretensió en que en l'entorn hi ha nombroses i recents construccions d'ús industrial en raó a que la normativa anterior les permetia, i en la inoportunitat de no donar aquesta compatibilitat d'usos en el futur.

La implantació dels usos urbanístics sobre el territori forma part de la discrecionalitat administrativa l'exercici de la qual només es pot qualificar com vulnerador de l'ordenament jurídic quan manca de tota justificació raonable o és incoherent amb les finalitats del planejament. En el cas, la voluntat del planejament consisteix en anar eliminant progressivament els usos comercials en les zones qualificades com industrials i logístiques. En efecte, l'article 223 de les Normes Urbanístiques les defineix dient que comprenen les àrees urbanes destinades exclusivament a edificacions i instal·lacions industrials i logístiques, i/o d'activitats tecnològiques relacionades amb la investigació i el desenvolupament (I+D) i en coherència amb aquest objectiu l'article 229 només admet com a usos principals l'industrial, el de magatzem i el d'oficines, com usos compatibles el de restauració i les estacions de serveis, i complementaris només el d'aparcament i en aquest context i finalitat queda justificada la eliminació dels usos comercials.

Per tant, no es pot atribuir a la UA en sòl urbà consolidat GD-108 un ús no previst en el planejament i que per aquesta desaparició progressiva a la que porten les previsions del planejament queda sotmès al règim de fora d'ordenació. La sentència que així ho ha entès s'ha de confirmar amb desestimació del recurs d'apel·lació.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recursos d'apel·lació interposats pels Srs. Azorin pel Govern i pel Comú d'Andorra la Vella contra la sentència número 2009-114, de 30 de setembre, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.