MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Contracte d'obra (311/07)

Resolució
Sentència · 14/02/2008
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 33/2008
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2008:33
Recurs
311/07
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil
Descriptors
PAGAMENT CONTRACTE CONTRACTE D'OBRA OBRA ADVOCAT PROCURADOR COSTES PROCESSALS SENTÈNCIA
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per Coll SA contra la sentència del Tribunal de Batlles que condemnava la companyia a pagar 56.158,85 euros a Benítez SA, més els interessos legals i les costes processals. El recurs argumentava que la sentència havia oblidat considerar un acord de 2004 que hauria reduït la quantitat deguda, però el tribunal superior ha considerat que aquest acord no era l'últim esglaó en la cadena d'acords entre les parts i que, per tant, no era vinculant. La decisió confirma la sentència original i imponeix les costes del recurs a Coll SA.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 311/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 14 de febrer de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Benítez va interposar demanda, de data 24-10-2006, envers Coll SA (Coll SA), segons la qual sol·licitava la condemna a l'abonament de la quantitat de 69.886,34 euros, amb més els interessos legals a comptar des de la data de contesta a la demanda, i amb imposició de les costes processals.

Per escrit, de data 28-11-2006, la representació processal de la defenent va demanar la desestimació de la demanda, tota vegada que entenia que el ròssec degut era de 30.803,61 euros i que s'imposessin les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de dat 10-9-2007, en la que establia el que segueix: "DECIDEIX Que estimant majoritàriament la demanda, ha de condemnar i condemna a la societat Coll SA a pagar a la societat Benítez SA, l'import de 56.158,85 euros, més els interessos legals a partir de la data de fermesa de la present resolució, i fer imposició de les costes processals a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, en data 13-11-2007, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual sol·licitava la revocació de la sentència d'instància, en atenció als arguments continguts en la mateixa. Per el contrari, la part recorreguda, va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, en data 30-11-2007, i va sol·licitar la confirmació de la resolució dictada a la instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la sentència oblida donar resposta al principal motiu d'oposició de la part defenent, consistent en l'acord de 27-7-2004 atorgat entre els directors generals de les empreses i segons el qual s'havien de descomptar factures per import de 16.550,97 euros. Considera, per tant, que la sentència d'instància s'ha de revocar per incongruent i que només es deu la quantitat de 39.607,05 euros. En segon terme, afegeix que si el director de Benítez SA, d'acord amb l'esmentat document, va acceptar el descompte de determinats càrrecs, ara no pot negar-ho. Afegeix que l'esperit del document era el passament de comptes entre les parts i com que no hi ha més feines posteriors, no es pot modificar ni afegir res al que resulta del document.

II.- Si es procedeix a l'anàlisi de l'esmentat document, de data 27-7-2004, resulta el que segueix. En primer terme, l'acord de data 27-7-2004 esdevé una peça més de la sèrie de pactes que van portar a terme les mercantils litigants en seu d'execució del contracte d'obra que les vinculava. Així, en data 17-5-2004, i amb la intenció de resoldre els conflictes existents entre les parts es va establir un mecanisme de pagament a través d'una transferència bancària, realment efectuada, i del lliurament d'una canvial, que no fou satisfeta. Arrel d'aquests fets, en data 27-7-2004, les societats avui litigants van procedir a la fixació de les factures pendents de cobrament fins a aquell moment. En segon terme, s'ha de tenir també present que aquell acord, com s'ha dit, no és l'últim esglaó de la cadena d'acords entre les societats implicades, sinó que de la lectura dels e-mails entre les parts (folis 41 i 42), de data 29- 11-2004, es va assolir un nou acord (1-12-2004), segons el qual, i en atenció als incompliments anteriors, es procedia a anul·lar les factures anteriors i elaborar una nova medició de l'obra realitzada.

Consegüentment, no es pot convenir amb la part recurrent que l'acord de 27-7-2004 és el darrer fet entre les parts i que després d'ell no hi ha més factures pendents, perquè com s'ha posat de relleu aquell acord no és sinó un element més de l'itinerari de l'execució de l'obra que va tenir lloc i que va culminar en l'acord de 1-12-2004, en el qual es procedia a una nova medició, per així poder establir definitivament les partides degudes i el seu import. I tampoc es pot, des d'aquesta òptica d'idees, entendre que la resolució d'instància esdevé incongruent per omissió al no pronunciar-se, segons el recurrent, sobre l'acord de 27-7-2004, com a motiu d'oposició articulat per la part defenent.

En efecte, de la lectura de la sentència d'instància es pot constatar com la mateixa refusa els arguments de la part defenent i analitza el conveni de 27-7-2004 en el seu considerant II des d'una doble vessant. Per un costat, es posa de relleu per la resolució que l'acord de 27-7-2004 va deixar sense efecte el de 17-5-2004 i que a la vegada fou objecte d'incompliment per part de Coll SA i per l'altre, es fonamenta en el referit conveni per a negar la procedència de la deducció de les retencions en garantia. I, en aquest sentit, resta clar, perquè així ho fa la sentència explícitament, que per la resolució de les pretensions en joc, s'ha examinat pel jutjador el conveni de 27-7-2004, i per tant procedeix refusar l'al·legada incongruència per omissió i l'eficàcia que s'atribueix a l'esmentat acord, segons aquesta Sala ha raonat en el present fonament de dret.

III.- Les anteriors consideracions comporten el refús del recurs interposat, de manera que s'han d'imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Coll SA contra la sentència, de data 10-9- 2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar la seva part decisòria en la seva integritat. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora