Incompetència de la jurisdicció administrativa en un afer (AD-100-2/95)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-100-2/95

S E N T E N C I A NUM. 97-01

PARTS:

Apel.lant: Benítez, S.A.

Representant: Elías

Advocat: Yuste

Apel.lada: M.I.Govern

Representant i Advocada: Palmer

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

1997.

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de gener de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-100-2/95.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 96-53, de 9 de juliol de 1996, va declarar inadmissible la demanda formulada el 18 de desembre de 1995 per la societat mercantil andorrana Benítez S.A., per considerar que la jurisdicció administrativa no és competent per a conèixer de la causa, inhibint-se a favor de la civil.

2.- Contra l'esmentada sentència, la representació processal de la societat mercantil va interposar recurs d'apel.lació en temps i forma, demanant la revocació de la sentència apel.lada i l'estimació de la demanda, amb la condemna a l'Administració general en els termes sol.licitats en la demanda.

3.- De l'escrit d'apel.lació se'n donà trasllat a la representació del M.I. Govern, que el contestà demanant la confirmació de la decisió de la Batllia.

4.- L'acte de la vista tingué lloc el dia 10 de desembre de 1996, en el qual les parts van manifestar allò més adient als seus interessos i tot seguit van quedar els autes vistos per deliberació i decisió del Tribunal.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Batllia ha declarat, en la seva sentència, la incompetència de la jurisdicció administrativa per a conèixer de la pretensió deduïda en la demanda. Per tant, la primera qüestió que cal resoldre, en el marc de l'article 39.3 b) de la Llei Qualificada de la Justícia, és la relativa a la competència d'aquest ordre jurisdiccional en funció dels fets que consten en les actuacions, la relació dels quals no és objecte de controvèrsia.

Segon.- Per a jutjar sobre el que s'ha indicat, caldrà tenir en compte que en virtut d'un contracte de permuta atorgat entre el M.I. Govern i la societat mercantil Benítez S.A. el 3 de març de 1993, el primer va esdevenir propietari de la terrassa de l'immoble I., ubicat a l'XXXX. Aquest contracte -que va ésser protocol.litzat mitjançant una escriptura notarial atorgada el 27 d'abril de 1994- establia que "Llevat de la terrassa, les despeses derivades del manteniment, conservació, reparació i de tot tipus de serveis de l'edifici, aniran a càrrec exclusivament de la societat mercantil..." de manera que el manteniment de la terrassa havia d'anar exclusivament a càrrec del Govern, com, d'altra banda, així es pactava expressament pel que fa als desguassos.

La terrassa s'utilitzava, pel Govern, com a pati d'una escola, però a partir de la tardor de 1994 es comencen a produir filtracions a la planta 6a, provinents de la terrassa, que van ser objecte de reparacions parcials per part del propi Govern, sense que, no obstant, aquelles hagin quedat eliminades.

Tercer.- La societat mercantil, en la seva demanda davant la primera instància, demanava que es condemnés l'Administració general a efectuar tasques de reparació de la terrassa o a fer-se càrrec del seu import, citant, però, en recolzament de la seva petició, només preceptes del Dret romà.

La sentència considera que no es dona, en aquest cas, cap dels supòsits de responsabilitat administrativa previstos en l'article 59 del Codi de l'Administració, i l'apel.lant estima, en la segona instància, que hi ha, tant una falta de servei, per la defectuosa reparació de la terrassa, com una responsabilitat del funcionari responsable del seu manteniment, que permet l'exigència de responsabilitat de l'Administració de la qual depèn, a l'empara de l'article 58 del Codi citat.

Quart.- Són totalment encertats els arguments de la sentència de la Batllia, que per si sols desvirtuen les al.legacions de la part apel.lant.

Cal afegir, no obstant, que la responsabilitat d'un propietari per danys als altres propietaris derivats d'una defectuosa conservació dels elements privatius d'un immoble pertany a l'àmbit de les relacions jurídico-privades, és a dir, de les que configuren l'estatut dels drets i les obligacions de tots els titulars de l'immoble, segons resulten del títol constitutiu de la comunitat o, com és el cas, de l'escriptura protocol.litzant la permuta, i sense que el fet que un dels propietaris sigui l'Administració pública alteri el règim jurídic bàsic.

Això no significa, no obstant, que no se li pugui exigir responsabilitat a l'Administració propietària de l'element privatiu, però s'ha de fer a través dels òrgans civils de la jurisdicció, que és el que diu el paràgraf quart de l'article 58 del Codi de l'Administració, perquè l'Administració, en aquests casos, no actua exercint potestats administratives, que és la raó que permet el control jurisdiccional de legalitat per part de la jurisdicció administrativa.

Tot el que s'ha exposat corrobora el que va decidir la Batllia, per la qual cosa s'ha de confirmar la sentència amb desestimació del recurs.

Cinquè.- No apreciem circumstàncies determinants d'una especial imposició de les costes ocasionades en aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de la societat mercantil Benítez S.A. contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles núm. 96-53, de 9 de juliol de 1996, que es confirma íntegrament, sense fer pronunciament sobre les despeses ocasionades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Castilla