Pensió d'invalidesa de malaltia (SS-059-1/94)
- Resolució
- Sentència · 19/01/1996
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 33/1996
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1996:33
- Recurs
- 59/94
- Ponent
- Lluís Saura Lluivia
- Magistrats
- Lluís Saura Lluivia, Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- DECISIÓ SEGURETAT SOCIAL CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL MALALTIA PROFESSIONAL SECCIÓ ADMINISTRATIVA DE LA BATLLIA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA COSTES PROCESSALS (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència en relació amb un recurs d'apel·lació presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra una decisió de la Secció Administrativa de la Batllia que havia concedit una pensió d'invalidesa a una treballadora. La treballadora havia estat diagnosticada amb poliomielitis des dels tres anys i havia estat operada dues vegades, però no havia estat considerada invàlida fins al primer de juliol de 1994, quan l'Assessoria Mèdica de la CASS va determinar que la seva condició havia esdevingut invàlida. El tribunal va confirmar la decisió de la Batllia de concedir la pensió d'invalidesa, però va revocar la condemna al pagament de les despeses d'advocat de la part agent. La sentència és ferma i executable.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet
Núm. de Protocol: SS-059-1/94
S E N T E N C I A NUM. 96-05
PARTS:
Apel.lant: CASS
Representant: Sra. Campillo
Advocat: Bufet Peña
Apel.lada: Sra. Pérez
Representant: Sr. Conde
Advocat: Sr. Mercader
COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:
President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet
M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
1996.
A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de gener de
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-059-1/94.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal, va dictar la sentència núm. 95-55, de 7 de juny de 1995, estimant la demanda interposada per la Sra. Pérez i declarant el dret de la demandant a percebre una pensió d'invalidesa de malaltia del Grup I, a comptar del primer de juliol de 1994, i condemnant la part defenent al pagament de les despeses d'advocat, a acreditar en període d'execució de sentència.
2.- Contra aquesta sentència la CASS va interposar recurs d'apel.lació, que va tenir entrada a la Secretaria del Tribunal el 12 de setembre de 1995, demanant la revocació de la sentència de la Batllia.
3.- Un cop feta la designació de magistrat ponent i donat trasllat de l'escrit a la part agent, el va contestar el 3 d'octubre de 1995, demanant la confirmació de la sentència.
4.- En haver-se demanat la substitució de la vista oral per conclusions escrites, per providència de 4 d'octubre de 1995 es va atorgar a les parts un termini de quinze dies per a presentar-les, la qual cosa van fer mitjançant sengles escrits el 25 d'octubre de 1995, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La sentència de la Batllia que és objecte d'aquesta apel.lació va anul.lar la resolució de la CASS que havia denegat a l'assegurada el dret a percebre una pensió d'invalidesa malaltia degut a que en el moment de la primera constatació mèdica de la malaltia invalidant no acreditava les cotitzacions que li eren exigibles, de conformitat a allò que estableix l'article 29 del Reglament Tècnic.
La raó de la denegació havia estat la de que la treballadora sofria un poliomielitis des dels tres anys d'edat, havent estat intervinguda quirúrgicament als nou i als catorze anys, de manera que la constatació de la invalidesa era anterior inclús a l'alta en el règim de seguretat social.
La sentència considera que la constatació mèdica de l'estat d'invalidesa resultant d'un desgast prematur de l'organisme en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es produeix per part de l'Assessoria Mèdica de la CASS el primer de juliol de 1994, data a partir de la qual es proposa l'atribució d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia, ja que s'ha d'admetre que aquesta ha esdevingut invalidant i la primera constatació mèdica d'aquest caràcter només pot produir-se a partir del moment en què una malaltia que no era invalidant esdevé invalidant.
Tercer.- Són totalment encertats els raonaments de la sentència dictada per la Batllia ja que el fet de sofrir una determinada patologia no té per que impedir-li, a la persona que la sofreix, la incorporació al món del treball quan els seus efectes no són invalidants, ja que el contrari significaria negar als ciutadans un dels drets que els reconeix la Constitució en l'article 29 com és el dret al treball.
No obstant, la patologia pot arribar a tenir un abast realment invalidant a partir d'un determinat moment de la vida de la persona, com succeeix en el cas present, i quan aquesta circumstància es constata medicament neix el dret a percebre la pensió, per la qual cosa els períodes de cotització a tenir en compte per al seu atorgament són els que es justifiquin fins a la constatació com a invalidant de la malaltia, que són perfectament vàlids per a generar el dret a percebre la prestació, tal com ho va entendre la sentència, que per tant ha de ser confirmada, amb desestimació del recurs formulat en aquest punt per la CASS.
Quart.- L'esmentat organisme mostra el seu desacord amb la condemna al pagament de les despeses provocades per l'assistència lletrada a la qual ha recorregut la part agent en defensa dels seus legítims interessos, en aplicació del principi objectiu del venciment.
Aquesta Sala s'ha manifestat darrerament (sentències 95-32 de 6 de setembre de 1995 i 95-48 de 19 de desembre de 1995) en el sentit que el principi aplicable en matèria de costes processals és el de la temeritat, és a dir, el de que s'imposarà el pagament de les despeses de la part contrària a aquella altra que hagi evidenciat una temeritat en el procés que l'òrgan jurisdiccional haurà de valorar en cada cas, i que no es palesa en el present, per la qual cosa cal estimar el recurs de la CASS demanant l'anul.lació de la condemna.
Decisio
D E C I S I O
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix estimar parcialment el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de la CASS contra la sentència núm. 95-55, dictada el 7 de juny de 1995 per la Secció Administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal. En conseqüència, confirmant els seus pronunciaments primer i segon, revoquem el tercer i absolem a la CASS de la condemna al pagament de les despeses d'advocat de la part agent en la primera instància, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les causades en aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
NOTIFICACIO:
La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................
..........................................................
.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.
I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,
La secretària,
Machado