SEGURETAT SOCIAL - CASS. Pensió de viduïtat. Període de cotització prèvia de 15 anys. No es computa la pensió d'invalidesa passada a vellesa, que només cotitza a la branca general. Activitats anteriors a la posta en marxa de la CASS. (1000029/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000029/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000032/2021

SENTÈNCIA 61-2021

PARTS:

Apel·lant: Sra. Campillo

Representant: Sr. Pérez

Advocada: Sra. Águila

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Querol

Advocada: Sra. Querol

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000029/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Campillo va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord del Consell d'Administració de data 26 de maig de 2020, que havia desestimat el recurs formulat contra la prèvia resolució de 21 de gener de 2020, en virtut de la qual es va denegar l'atorgament de la pensió de viduïtat que havia sol·licitat la interessada.

La sentència de 15 de febrer de 2021 del Tribunal unipersonal del Batlle va desestimar la demanda, declarant que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

La sentència no es refereix al contingut de l'article 111, apartats 2 i 3, de la Llei de la seguretat social, que es van invocar en la demanda, i que es refereixen a les prestacions que són computables a l'efecte dels períodes previs de cotització exigits.

És cert que l'assegurat difunt venia percebent una pensió d'invalidesa transformada en vellesa, però es discrepa quant al fet de que la pensió de jubilació només cotitzi a la branca general, quan la pròpia CASS manifesta que aquesta prestació està subjecta a la cotització del 3% de la branca jubilació.

El cònjuge de la recurrent havia tingut una activitat assalariada regular de 60 mesos abans de la posta en marxa del règim andorrà de seguretat social, que han de ser tinguts en compte per al reconeixement de la pensió de viduïtat.

3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència impugnada, en base a les següents al·legacions:

La referència a la cotització del 3% de la branca de jubilació en la contestació a la demanda és un simple error material, ja que, com es dedueix dels arguments de l'escrit, es vol dir que el beneficiari d'una pensió de jubilació continua cotitzant a la branca general, per l'import d'un 3% de la pensió de jubilació, a fi d'atendre a la cobertura sanitària. No existeix, doncs, cap incongruència de la sentència amb els arguments de la contesta a la demanda.

La Batllia ha examinat si la prestació de vellesa que percebia l'assegurat difunt és computable i ha arribat a una conclusió negativa, ja que la pensió de jubilació no cotitza a les dues branques (general i jubilació), com exigeix l'article 180.1 de la Llei de la seguretat social.

El legislador requereix un període mínim de cotitzacions tant a la branca general com a la branca de jubilació, i no es poden considerar a aquests efectes els períodes treballats abans de l'1 d'abril de 1968, ja que no es va cotitzar pels mateixos, i no es pot apreciar cap analogia amb els supòsits previstos en la Llei.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si l'agent té dret a percebre una pensió de viduïtat com a conseqüència del traspàs del seu cònjuge.

L'article 180.1 de la Llei de la seguretat social exigeix que la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, si tenia trenta o més anys com en aquest cas, hagi cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, o, en qualsevol cas, hagi cotitzat a les dues branques durant un total de quinze anys durant la seva vida laboral.

Es discuteix en aquesta litis si l'assegurat va totalitzar el total de quinze anys cotitzats a ambdues branques, el que és equivalent a 180 mesos.

Com recull la sentència apel·lada, l'interessat va cotitzar 122 mesos al règim andorrà de seguretat social, als quals s'han d'afegir 50 mesos que va cotitzar a la seguretat social espanyola, més 3 mesos en què va percebre una pensió d'invalidesa, que s'assimila a períodes cotitzats a les branques general i de jubilació, segons l'article 180.1 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, l'assegurat acreditava un total de 175 mesos cotitzats o assimilats, i, per tant, un període inferior als 180 mesos que requereix la normativa abans esmentada.

Tercer.- És objecte de discussió si s'han de computar els períodes transcorreguts a partir del moment en què l'assegurat va accedir a la jubilació, moment en què la pensió d'invalidesa que percebia es va transformar en una pensió de vellesa, segons l'article 174 de la Llei de la seguretat social, que es pronuncia en el mateix sentit que els articles 4 i 5 del Reglament d'aplicació núm. 18, que es trobava vigent quan es va produir aquesta conversió de la pensió d'invalidesa en una altra de jubilació.

La solució a aquest interrogant ha de ser negativa, ja que la pensió de vellesa només cotitza per la branca general i no per la branca de jubilació, tal com ho disposa l'article 106.1 de la Llei de la seguretat social. En conseqüència, no es produeix la cotització per ambdues branques, com exigeix l'article 180.1 de la mateixa Llei per a l'atorgament d'una pensió de viduïtat, que requereix una cotització a ambdues branques durant un període de 15 anys cotitzats. De fet, l'examen de l'extracte de punts incorporat a les actuacions (folis 49 i següents) posa de relleu que, a partir del moment en què l'assegurat va percebre una pensió de vellesa, no hi ha cap cotització a la branca de jubilació i, en conseqüència, no es va adquirir cap punt de vellesa.

La referència que es conté en la contestació a la demanda per part de la CASS (foli 47) a una cotització del 3% de la branca jubilació és un error material evident, ja que el propi escrit fa referència a l'article 106 de la Llei de la seguretat social, que estableix, com s'ha dit, que la pensió de jubilació només cotitza a la branca general, i que el percentatge és del 10%, distribuït en un 3% a càrrec del beneficiari i un 7% a càrrec de la CASS. En conseqüència, aquest lapsus calami, o més pròpiament un lapsus clavis, no permet apreciar cap incongruència ni contradicció amb el contingut de la sentència, quan la posició de la demandada és clara i ha defensat en tot moment que les prestacions de vellesa només cotitzen a la branca general, d'acord tant amb la normativa anterior com amb la vigent.

D'altra banda, resulta irrellevant la invocació per part de la recurrent de l'article 111 de la Llei de la seguretat social, ja que aquest precepte determina que la percepció d'una pensió d'invalidesa és computable als efectes dels períodes previs de cotització exigits. Ara bé, en aquest cas, la pensió d'invalidesa que percebia l'assegurat es va transformar en una pensió de vellesa en arribar a l'edat de jubilació, de manera que no opera a partir d'aquell moment l'assimilació que preveu el referit precepte.

Quart.- En darrer terme, tampoc es poden prendre en consideració els períodes d'activitat anteriors a la posta en marxa del règim andorrà de seguretat social. A diferència de l'article 41 de l'anterior Reglament Tècnic, que computava aquests períodes anteriors a l'1 d'abril de 1968, la normativa vigent, és a dir, l'article 180.1 de la Llei de la seguretat social, només té en compte el temps efectivament cotitzat tant a la branca general com a la branca de jubilació, que en aquest cas no arriba als quinze anys que requereix el precepte.

D'altra banda, no es pot apreciar cap analogia amb els supòsits assimilats als períodes cotitzats que contempla el mateix article 180.1, i que es refereixen als demandants d'ocupació i als perceptors d'una pensió d'invalidesa, ja que es tracta de situacions ben diferents amb les quals no s'aprecia cap identitat de raó.

Per tot això, procedeix desestimar íntegrament el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Campillo contra la sentència dictada el 15 de febrer de 2021 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.