Acció declarativa de propietat (250/11)
- Resolució
- Sentència · 20/12/2011
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 327/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:327
- Recurs
- 250/11
- Ponent
- Pere Pastor Vilanova
- Magistrats
- Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- PRESCRIPCIÓ USUCAPIÓ PROPIETAT POSSESSIÓ PAGAMENT ADVOCAT COSTES PROCESSALS PRÀCTICA DE LA PROVA PROVA TESTIFICAL
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs presentat pels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia desestimat la seva demanda reivindicatòria sobre un prat anomenat "X" situat a Ordino. El tribunal ha considerat que la demanda no complia amb el requisit indispensable de la identificació precisa de la cosa reivindicada, ja que hi havia discrepàncies essencials entre el títol de propietat i el terreny reivindicat. A més, el tribunal ha considerat que el Sr. Capellà havia provat que la seva família havia posseït ininterrompudament i pacíficament la finca reivindicada durant més de trenta anys, però no ha entrat a examinar aquest aspecte perquè no havia estat denunciat pel Sr. Capellà. Finalment, el tribunal ha condemnat els Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà al pagament de les costes judicials de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-250/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal dels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà va interposar demanda contra els Srs. Puga i Capellà, segons la qual sol·licitava l'adopció de sentència, declarant el dret de propietat dels agents sobre el tros de terreny "X" d'-Ordino-; declarant la segregació del referit tros de terreny de la totalitat de la finca adquirida pels demandats i condemnant aquests darrers a retornar el referit tros de terreny a aquesta part així com a procedir a les modificacions escaients davant del fedatari públic en relació als referits extrems, anant a càrrec de l'adversa totes les despeses que es derivessin de les esmentades modificacions, així com també a pagar la totalitat de les costes del litigi, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador i les despeses de perit a acreditar en període d'execució de Sentència. Subsidiàriament, interessava que fos declarat el dret dels demandants que li va conferir l'escriptura de venda de data 26-11-1891 atorgada davant de fedatari públic Sr. Moliner atorgada entre el Comú i els Srs. Montenegro i Morales
a) F. sobre el tros de terreny "X", formant part de la finca venuda als demandats, es declari la seva segregació de la totalitat de la finca que els fou venuda i condemnant-los alhora a retornar el referit tros de terreny a aquesta part així com a procedir a les modificacions escaients davant del fedatari públic en relació als referits extrems, anant a càrrec de l'adversa totes les despeses que es derivessin de les esmentades modificacions, així com també a pagar la totalitat de les costes judicials, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador i les despeses de perit a acreditar en període d'execució de Sentència.
El Sr. Villegas va ser admès en el litigi per Aute del 16 de març de 2009 en qualitat de part.
Les respectives representacions processals dels defenents es van oposar a la demanda, tot sol·licitant la condemna en costes judicials de la part adversa.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 06-06-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Desestimar la demanda formulada pels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà contra els Srs. Puga i Capellà, absolent aquests darrers de les pretensions dels primers, i imposar als demandants les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocats i procuradors dels demandats i aquelles ocasionades al Sr. Villegas, cridat en causa en autes".
III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 20-09-2011, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, els defenents van procedir a contestar a les conclusions, per escrits, de data 25-10- 2011, segons els quals sol·liciten la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que: el prat de "X" era situat entre dos prats de casa "J" i que tots tres tenien les mateixes confrontacions: a l'est amb callissa i a l'oest amb el riu; els tres prats feien part de la mateixa unitat cadastral; la sentència d'instància valorava erròniament l'informe elaborat pel topògraf Sr. ENTITY_14; els testimoniatges de la Sra. Capellà i del Sr. Puga no gaudien de l'oportuna imparcialitat degut al lligam familiar que mantenia amb el Sr. Capellà i el Sr. Puga respectivament; la usucapió del terreny litigiós no quedava acreditada i menys segons les declaracions dels testimonis que no detallaven la zona de conflicte; el dret a redimir, lluir i quitar derivat de l'escriptura del 7 d'agost de 1919 no va ser exercitat per casa "J"; el prat de "X" va ser conreat per casa "X" directament o indirectament; la documentació administrativa aportada pel Sr. Capellà no provava la possessió pública del prat de "X".
II.- Els Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà, de casa "X", han formulat acció reivindicatòria, al·legant que són propietaris d'un prat anomenat "X" -radicat a la partida X, en el terme d'Ordino- i que feia part d'un altre de major extensió ("P R"). Segons les esmentades persones, el seu dret de propietat dimana de la venda a carta de gràcia realitzada pel Comú en favor dels seus besavis el dia 26 de novembre de 1891, amb reserva del dret de redimir en benefici dels hereus de casa "R", quin dret no havien mai exercitat. Els agents reivindicants han afirmat igualment que el seu prat era situat entre dos trossos del "P R", que pertanyen actualment als Srs. Puga i Capellà (drethavents de la propietat de "J" en la zona litigiosa) i que el "X" havia estat posseït, ocupat i treballat per "X".
El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda per raó de la manca d'identificació de la finca reivindicada i perquè el Sr. Capellà havia usucapit el terreny litigiós.
Abans d'analitzar el fons de l'assumpte, escau refusar les consideracions que figuren en l'escrit d'al·legacions presentat pels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà el dia 15 de novembre de 2011, tota vegada que s'introdueix desprès de presentar-se el seu escrit de conclusions. Les normes processals no admeten cap rèplica front a les conclusions responsives de la part adversa.
El triomf de l'acció reivindicatòria requereix la identificació precisa i exacta del bé que es reivindica i l'acreditació del domini sobre el mateix.
Pel que fa el primer extrem, es constata, com es realitza a la instància, que subsisteixen moltes interrogants quant a l'emplaçament precís de la finca dels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà.
Per una banda, no existeix coincidència entre el títol de propietat, és a dir entre l'acta de venda a carta de gràcia del 26 de novembre de 1891 i el terreny reivindicat que resulta del cadastre comunal de 1910. En efecte, la finca d'autes, objecte del litigi, s'identifica en el contracte com segueix: "tot aquell tros de prat ... que confronta a orient ab camí que va al camp, a mitgdia ab prat restant, a ponent ab riu valira y al nort ab prat de la Rectoria d'x" (foli 48). El cadastre situa el "Prat d'X" segons les coordenades: X. Força és de constatar que no s'explica, en particular, una alteració tan substancial en la ubicació del riu al cap de només dinou anys i menys en una època on els mitjans tècnics necessaris per modificar l'estat del terreny eren summament rudimentaris.
Per altra banda, resulta molt poc versemblant que el "Prat d'X" es pugui trobar entre les dues propietats d'autes de casa "J". En efecte, recordem que el cadastre comunal de 1910 indica que el "Prat d'X" té les confrontacions següents: X (foli 385). Els dos terrenys d'"X", radicats a la partida d'X, tenen aquestes confrontacions: X.
La foto satèl·lit de la zona (foli 58) reflecteix que el prat reivindicat es troba, a criteri dels Srs. S, entre els prats de casa "J" i que hi confronta al nord i al sud, doncs els esmentats senyors han grafiat la menció "C" a l'est i que és indiscutible que el riu es troba, molt majoritàriament, a l'oest. El plànol del foli 436 deixa perfectament patent que la zona litigiosa es troba a l'est del riu i a l'oest de la C. Ara bé, aquest emplaçament no resulta compatible amb les indicacions del cadastre de 1910 que situen, en la pròpia fitxa de "F", que el prat de "F" llinda amb casa "J" a l'est i a l'oest, enlloc de fer-ho al nord i al sud com defensen els Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà en la repetida foto del foli 58.
Aquesta sala comparteix tanmateix el criteri del Tribunal a quo sobre la valoració de la prova topogràfica efectuada pel Sr. Romeu. Efectivament, el perit parteix de la premissa fàctica dels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà, és a dir la radicació del prat de "F" al bell mig del terreny actual dels Srs. Puga i Capellà, i a partir de l'esmentat postulat, recalcula la seva superfície en funció de la cabuda dels tres terrenys declarada al cadastre l'any 1910 (infravalorada segons el Sr. ENTITY_14) i la superfície real derivada de la reunió de les tres parcel·les (folis 266- 271). Aquesta metodologia no apareix gaire rigorosa perquè parteix de dos postulats que no es recolzen en dades objectives.
Els recurrents també fan valer que el prat de "F" havia estat delimitat per diverses persones. La prova aportada no apareix convincent. En aquest sentit, cal dir que les manifestacions que efectua el Sr. Tur el 30 d'abril de 2008 davant de Notari (acompanyat del Sr. ENTITY_16) no acrediten la situació del prat de "F", doncs es limita a recordar que va portar herba entre els anys 1959 i 1960 (revers del foli 61). El mateix succeeix amb el Sr. Expósito que rememora, quan tenia només uns deu anys, com la Sra. S es desplaçava a X per dallar i recollir l'herba al prat de casa "F" (revers del foli 65). El "testimoniatge" extrajudicial del Sr. Jover (folis 69 i 70) mereix cautela car es produeix, com els dos altres, fora de qualsevol control judicial, però endemés no és espontani, sinó dirigit per les preguntes del Sr. Calatayud. A més de la poca fiabilitat d'aquestes proves, la representació processal dels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà no ha sol·licitat la pràctica de la prova testifical de les esmentades persones, qual cosa, tot unit, condueix a no donar validesa probatòria a aquelles proves.
Per acabar aquest apartat, escau afegir que la circumstància de que els tres prats facin part de la mateixa unitat cadastral (3P02676) no corrobora el plantejament dels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà, doncs sorgeix de les al·legacions efectuades per aquests al cadastre en data 29 de desembre de 2008 (folis 468-49). En aquest sentit, l'article 33 de l'Ordinació del 27-4-2006 del cadastre de la parròquia X disposa que, en cas de conflicte, el Comú registra cada dret reclamat, sense perjudici de les accions legals corresponents.
Per tot l'exposat fins aquí, la demanda s'ha de desestimar puix ni compleix amb el requisit indispensable de la identificació precisa de la cosa reivindicada, no tractant-se de mers errors de detall, sinó de discrepàncies essencials, ni el recurrent no ha exercit cap acte de protecció de la possessió sobre el prat pretesament usurpat, almenys entre la fi dels anys 1950 i de l'any 2007, ni ha satisfet mai cap contribució.
L'absència d'aquest requisit bàsic fa innecessari verificar la idoneïtat del títol de domini presentat pels Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà.
La sentència desestima endemés l'acció reivindicatòria puix estima que el Sr. Capellà havia provat que la seva família havia posseït ininterrompudament i pacíficament la finca reivindicada durant més de trenta anys. El Tribunal de Batlles entra per tant a examinar l'excepció de prescripció adquisitiva esgrimida pel Sr. Capellà, si bé no efectua cap pronunciament al respecte en el dispositiu de la seva sentència. Malgrat l'esmentada incoherència -que no ha estat denunciada pel Sr. ENTITY_9- no es pot entrar a analitzar aquest aspecte de la sentència, tota vegada que, en realitat, el Sr. Capellà pretén articular una acció declarativa de domini sense formular cap demanda reconvencional i, per tant, vulnera les regles bàsiques del procés civil.
III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes judicials d'aquesta alçada als recurrents (arg. Codi 7, 51, 5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs dels Srs. Vara, Pombo i Esparza S.S.;
Confirmar la part dispositiva de la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 6 de juny de 2011;
Romeumnar els Srs. Vara, Pombo i Esparza Capellà al pagament de les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.