Relativitat dels contractes, enriquiment injust (0164/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-164/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Mitjançant Aute de data 11 de març del 2009 es va decretar per compte i risc de la "Gibert" l'embargament preventiu dels béns de la societat "Alvarado" i del Sr. Badía suficients per garantir el pagament de la suma de 15.400,68 euros, més altres 2.773 euros assenyalats prudencialment per interessos i costes.

II.- En data 27 d'abril del 2009 la representació processal de la societat "Gibert" va formular demanda contra l'entitat "Alvarado" i el Sr. Badía sol·licitant que es condemnés als defenents a pagar a la seva mandant la suma de 16.940,74 euros, import que restava pendent d'abonament del préstec que se li va concedir a la primera per la compra d'un vehicle del qual va resultar ser real propietari i únic usuari el segon, més les despeses bancàries ocasionades pel retorn del rebut corresponent, més el 10% sobre l'import total del deute en concepte de clàusula penal per incompliment del contracte que es va pactar en el seu moment, quantitat a la qual caldria afegir-hi els interessos corresponents, i a abonar-li igualment les costes del procediment.

III.- La representació processal del Sr. Badía va formular en data 8 de juny del 2009 excepció peremptòria de manca de legitimació passiva i, subsidiàriament, es va oposar a la demanda argumentant que no va ser ell qui va demanar finançament a l'agent, ni qui va adquirir el vehicle al pagament del preu del qual anava dirigit el préstec i que no era cert que ell en fos el propietari real, ni l'únic usuari, sinó que exclusivament se li permetia utilitzar-lo. Per aquesta raó sol·licitava l'estimació de l'excepció formulada o, subsidiàriament, la desestimació de la demanda, imposant les costes de la mateixa a l'adversa. Pel contrari, el representant de "Alvarado" no va comparèixer, sent declarat en rebel·lia.

IV.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 27 d'abril del 2010 estimant l'excepció de manca de legitimació passiva formulada per la representació processal del Sr. Badía en relació a la demanda plantejada per la societat "Gibert", absolent al primer de les pretensions d'aquesta i imposant a la demandant les costes processals ocasionades per la seva demanda. Pel contrari, l'esmentada resolució va estimar íntegrament la formulada per la societat "Gibert" contra la societat "Alvarado", condemnant a aquesta darrera a satisfer a l'agent la suma de 15.400, 68 euros, més els interessos legals d'aquesta suma a comptar del dia 8 de juny del 2009 i fins el seu total pagament i a abonar les costes processals causades.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Gibert" i, en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de desestimar l'excepció formulada pel Sr. Badía i estimar la demanda plantejada per la seva mandant no sols contra la societat "Alvarado", sinó també contra l'esmentat senyor, imposant-li a més les costes de la primera i de la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 21 de setembre del 2006 el Sr. Gaya, en representació de la societat "Gibert", el Sr. Sandoval, representant de "Daza", i el Sr. Criado, en nom de la societat "Alvarado" de la què era soci únic i administrador, van pactar que la primera concedia a la darrera un préstec per import de trenta mil vuit-cents euros per tal que aquesta pogués fer front al pagament del preu d'un vehicle, marca Mercedes Benz model ML400, matrícula XXXX, que havia adquirit de la segona entitat referida, autoritzant a la prestamista per emetre documents de càrrec, canvials no acceptades pel lliurat, o avisos de pagament a nom de la prestatària, amb càrrec a un compte corrent de qual aquesta era titular a l'entitat "Andbanc" d'Ordino, constituint ambdues parts una reserva de domini i penyora mobiliària sobre el vehicle adquirit a favor de la prestamista. En el mateix document el Sr. Criado en nom propi va avalar solidàriament a la prestatària en garantia del compliment de les seves obligacions (foli 8). No hi ha tampoc dubtes que les quotes d'amortització es van abonar fins el mes de setembre del 2008, quedant pendent de pagament en aquell moment la suma de 15.399,93 euros que calia satisfer aquell mes (foli 11), ni de que el Sr. Badía va dipositar el vehicle als locals de la societat "Daza" per tal que se'n fes una valoració, com reconeix l'agent en la seva demanda.

Davant d'aquesta situació, la representació processal de la societat "Gibert" va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra la societat "Alvarado" i contra el Sr. Badía, argumentant que el citat senyor era el propietari real del vehicle i sol·licitant que es condemnés als defenents a pagar a la demandant la suma de 16.940,74 euros en concepte de principal degut, més els interessos legals corresponents, imposant als defenents les costes del procediment, demanda que la Sentència d'instància va desestimar pel que fa al Sr. Badía, al què va absoldre de totes les peticions formulades contra ell, estimant-la, pel contrari, en relació a la societat "Alvarado".

II.- La recurrent s'alça contra aquesta decisió argumentant que el Sr. Badía va ser el propietari real del vehicle adquirit per "Alvarado" des del mateix moment en què es va produir la compravenda i que, per tant, si no se'l condemna a pagar el preu pendent d'aquesta adquisició s'estaria permetent que s'enriquís injustament i fonamenta aquest criteri en el fet que va ser el citat senyor qui el va assegurar (foli 14), era ell el seu conductor principal, sense que en constés cap d'ocasional (foli 15) i va ser també ell qui el va portar a reparar i valorar al servei de vehicles d'ocasió de "P." (foli 28), però aquests arguments no es poden estimar.

En efecte, en primer lloc, la demanda que dóna origen al present procediment es dirigeix contra el Sr. Badía i contra "Alvarado" sol·licitant que els defenents siguin condemnats a pagar el preu que resta per abonar d'un préstec que se li va concedir a l'entitat per la compra d'un vehicle, atès el seu incompliment contractual i aquesta petició, que és la que examina l'Hble. Batlle, no té cap fonament. En aquest sentit cal destacar que el vehicle el va adquirir el representant legal de la societat defenent en nom d'aquesta, el préstec que precisaven par pagar el seu preu el va sol·licitar igualment el Sr. Criado en nom de "Alvarado", constituint- se el citat senyor en nom propi en avalador de la societat a la què representava, sense que el Sr. Badía participés en cap moment en el citat contracte, de tal manera que no és possible fer-lo responsable de les obligacions assumides per terceres que són per ell res inter alios acta i que, per tant, no el poden perjudicar com resulta del Codi 7,60 i 4,12,3 i del Digest 50,17, 73-4. Si posteriorment a la signatura del contracte de préstec la societat "Alvarado" va ser declarada en suspensió de pagaments el 12 de juny del 2007, com es deriva de l'edicte que consta al foli 31, l'agent podia intentar cobrar en aquest procediment, es podia dirigir contra la persona que va avalar les obligacions del prestatari, o podria exercitar els drets que li confereix la reserva de domini que es va pactar sobre el vehicle adquirit per aquesta societat, però el que no pot fer és reclamar contra un tercer que pel que sembla va utilitzar el dit vehicle i que, a més a més, ja no el té en el seu poder.

III.- A diferència del plantejament de la demanda d'embargament preventiu i de la demanda principal, en el seu escrit de rèplica l'entitat recurrent fa referència marginal al fet que el Sr. Badía s'ha enriquit injustament amb l'ús del vehicle i en el seu recurs modifica el seu plantejament i de manera extemporània argumenta que la demanda es dirigia contra el Sr. Badía per evitar aquest enriquiment i no pas per incompliment del contracte, però tampoc aquest argument es pot estimar. En primer lloc, no era aquest el planejament de la demanda i no és possible modificar-lo en el moment de l'apel·lació en virtut de la prohibició de mutatio libelli que tendeix a evitar que aquesta modificació provoqui indefensió de la contrapart. En segon lloc, el fet que el Sr. Badía assegurés el vehicle, l'utilitzés en exclusiva o el portés a reparar o valorar no significa per si sol que en fos el propietari, quan al Registre de Vehicles del Principat continuava figurant com a titular la societat defenent (folis 12 i 129) i quan era aquesta la que pagava, fins que ho va deixar de fer, les quotes corresponents a l'amortització del préstec (foli 29), sinó que l'únic que acredita és que presumiblement l'utilitzava i el fer-se càrrec de l'assegurança o de les reparacions podia ser perfectament la contraprestació al dret d'ús que se li havia concedit, junt amb els tractes comercials que, pel que sembla, existien entre les parts, com ell afirma. Per últim, si el Sr. Badía es va veure beneficiat pel fet de poder utilitzar el vehicle adquirit per la societat demandada, la única que podia al·legar un perjudici era aquesta si aquest enriquiment era injustificat, però no pas la societat prestamista que va deixar uns diners amb la garantia d'un patrimoni que és la que continua tenint i si algú va cometre un frau cedint l'ús del vehicle a un tercer va ser la societat prestatària i no pas qui el va utilitzar, ja que aquesta utilització no impedia que la societat que el va adquirir pagués el seu preu, fos condemnada a pagar-lo si no ho feia voluntàriament, o es veiés obligada a signar la corresponent documentació a fi que la prestamista pogués disposar d'ell en virtut de la reserva de domini pactada, perquè la titular del vehicle al Registre continuava sent "Alvarado".

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Gibert" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 27 d'abril del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.