Furt amb força a les coses o escalament amb accés il.licit en casa habitada (037/07)
- Resolució
- Sentència · 24/01/2008
- ROJ
- STSJAD 325/2008
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2008:325
- Recurs
- 37/07
- Ponent
- Josep Maria Pijuan Canadell
- Magistrats
- Josep Maria Pijuan Canadell, Yves Picod, Marie Conte
- Descriptors
- DELICTE CONTINUAT FURT ROBATORI PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA TRIBUNAL DE CORTS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA PROCÉS PENAL SENTÈNCIA DESPESES PROCESSALS VISTA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la defensa de l'acusat, Sr. Puig, i ha confirmat la sentència dictada pel Tribunal de Corts el 27 de setembre de 2007. La sentència condemna a l'acusat a 6 anys de presó ferma, expulsió del Principat per 25 anys i el pagament de les despeses processals causades. El tribunal ha considerat que hi ha suficient prova de càrrec per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'acusat i ha confirmat la seva participació en 13 furts amb accés il·lícit a casa habitada. La pena imposada pel Tribunal de Corts ha estat considerada ajustada a la gravetat dels fets i no ha estat modificada. El tribunal també ha condemnat al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte
Rotlle núm. 37/07 Causa núm. 117-2/06 Sentència núm. 04-08
Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell
Magistrats M.I. Srs. Yves Picod
Josep Maria Pijuan Canadell
Marie Conte
Andorra la Vella, a vint-i-quatre de gener de dos mil vuit.
En el recurs d'apel·lació interposat pel Lletrat Sr. Tejada, en defensa i representació del Sr. Puig, contra la sentència de data 27 de setembre de 2007 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, per un delicte major continuat de furt amb força a les coses o escalament amb accés il·lícit en casa habitada. Sent part el Magfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 27 de setembre de 2007, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Puig com a penalment responsable en concepte d'autor del delicte major continuat de furt amb força a les coses o escalament amb accés il·lícit en casa habitada, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS ANYS DE PRESÓ FERMA, EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE VINT-I-CINC ANYS i el pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil Puig haurà d'indemnitzar a Tejada en l'import de 56,47 euros i a Moliner i Corbacho en l'import de 120 euros".
II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que el Tribunal declara provats en el seu primer Resultant: "que durant el període comprès entre els dies 13 i 16 d'octubre de 2.006, el processat que diu anomenar-se Puig, i manifesta haver nascut el dia 20 de març de l'any 1.980 i ésser de nacionalitat italiana - encara que es desconeix la seva real identitat-, i sense que constin antecedents penals, juntament amb una altra persona que no es troba a disposició d'aquest Tribunal, accedí a l'interior de diferents domicilis del Principat per tal de sostreure objectes varis de valor de llur interior, trobant-se en algunes d'aquestes vivendes els propietaris dormint al seu interior, constatant-se una similitud del modus operandi consistent en l'escalament o bé l'efracció dels panys amb l'ajuda d'estris per tal d'accedir a l'interior de diferents xalets, segons la relació i detall següents :
La matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, vers les 2:00 hores, accedí al xalet E., domicili de Tejada, radicat a la Carretera del Forn, XXXX, fugint del lloc en ésser descobert pel seus propietaris.
La matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, vers les 4:17 hores, accedí a l'apartament 1 A de l'edifici Prat Nou, domicili d'Tejera i Morell, radicat a la XXXX, fugint del lloc en ésser descobert pels seus propietaris, emportant-se un ordinador portàtil i diversa documentació, que fou recuperat a proximitats del domicili.
La matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, vers les 5:00 hores, accedí al xalet X., domicili de Barberá, radicat a la Crta. del Forn, XXXX, fugint del lloc en ésser descobert pel seu propietari.
La matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, entre les 4:30 i les 6:30 hores, mitjançant efracció dels panys de les portes, accedí al xalet R., domicili de Pulido i Morell, radicat al XXXX, mentre els seus propietaris dormien a la vivenda, emportant-se un xal estampat marca Kenzo valorat en 150 euros i una caçadora de pell valorada en 400 euros, dues bosses de mà amb 200 euros en efectiu, una cadena d'or, dues aliances, un collaret de perles, una aliança de brillants i una cadena d'or fina, un rellotge Tissot valorat en 300 euros, unes ulleres de sol marca Oakley valorades en 180 euros, i una motxilla, així com un dels guants amb punts.
La matinada del 13 al 14 d'octubre de 2.006, vers les 00:30 hores, mitjançant efracció de la porta, produint desperfectes per valor de 30 euros, accedí al xalet Q. núm. 3, domicili de Moliner i Ramirez, radicat al XXXX, fugint del lloc en ésser descobert pels seus propietaris, sostraient un telèfon mòbil Nokia 2100 amb núm. de telèfon 1111 d'un valor de 100 euros.
Entre la matinada del dia 14 al 16 d'octubre de 2.006, penetrà per efracció a la porta d'entrada, a la Borda de Cal R.M., domicili de Pina, radicada al XXXX, emportant-se un punyal amb una brúixola al mànec i la seva funda.
Entre la matinada del dia 14 i el dia 16 d'octubre de 2.006, provà d'entrar a la Casa antiga J., domicili de Macias, radicada a XXXX, mitjançant efracció del pany, produint desperfectes per valor de 56,47 euros, no aconseguint penetrar-hi.
Entre la matinada del dia 14 i el dia 16 d'octubre de 2.006, accedí al Xalet F., domicili d'Moliner, radicat a la Carretera del Tejada d'Ordino, Urbanització G. a 1 quilòmetres del centre vila d'Ordino, després de trencar el bombi de la porta d'entrada principal, sostraient unes monedes de col·lecció, quin valor no ha estat quantificat.
La matinada del dia 15 i el dia 16 d'octubre de 2.006, vers les 2:50 hores, provà d'entrar per efracció al xalet A., domicili de Ricart, radicat a la XXXX, fugint dels llocs en ésser descobert pel propietari.
La matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, vers les 3:30 hores, provà d'entrar mitjançant efracció del pany, al xalet G., domicili de Hoyos, radicat al Carrer de Llinàs, XXXX, no aconseguint-ho per estar posat un passador des de l'interior.
La matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, penetrà per escalament al Xalet N., domicili de Moliner i Corbacho, radicat al XXXX, mentre els propietaris dormien al seu interior, emportant-se un telèfon mòbil de la marca SAMSUNG número 222222 i PIN ****, així com un total de 120 euros en metàl·lic.
La matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, vers les 5:50 hores, s'introduí per escalament per una tanca i una finestra del primer pis, al xalet M.-D., domicili d'Serra i Marti, radicat a XXXX, mentre els propietaris dormien al seu interior, emportant-se aliments i begudes de la nevera, una cadena d'or amb un penjoll en forma de pergamí amb la inscripció L. i la seva data d'aniversari, un penjoll d'or en forma de dau, una creu d'or egípcia, una polsera d'argent amb la inscripció Laura-Borja, un penjoll d'or amb forma de ninot, una cadena d'or trencada feta de boles petites, un penjoll d'or quadrat amb un brillant, un dau d'or amb brillants, un penjoll medalla d'or, una cadena d'or amb una placa amb la inscripció L. 9-4-2001, una cadena d'or del turmell, una cadena d'or de malla clàssica, una cadena d'or fina, un penjoll d'or amb forma de trèvol de quatre fulles, un penjoll d'or amb forma de lletra L i una placa d'or sense inscripció.
La matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, entre les 00:00 i les 6:45 hores, penetrà per escalament d'un mur al Xalet L., domicili de Ribes, radicat a XXXX, mentre els propietaris dormien al seu interior, sense endur-se res.
La matinada del 15 al 16 d'octubre del 2.006, vers les 5:45 hores, el processat Puig fou detingut per la patrulla formada pels Agents del Servei de Policia amb número de placa XXXX i XXXX quan baixava camp a través pel mig de bosc, concretament pel camí marcat GR7, en la sua part que uneix el poble de Juberri amb l'antic control de duana radicat a la C.G. núm. 1 de Sant Julià de Lòria, el qual anava acompanyat d'una altra persona que no es troba a disposició d'aquest M.I. Tribunal que aconseguí fugir corrent camp a través.
Practicat un escorcoll corporal al processat Puig el Servei de Policia incautà de l'interior de les butxaques de la seua jaqueta el material detallat a continuació:
Eines: un tornavís de punta d'estrella, un tornavís de punta plana, una clau anglesa, unes pinces, una radio llanterna i un ganivet amb la punta trencada.
Joies: un braçalet d'or amb les inscripcions "L." i "Borja 18.9.00", un penjoll en forma de creu egípcia, un penjoll d'or en forma de ninot, una cadena d'or trencada feta amb boles petites, un penjoll d'or quadrat amb un brillant, un dau d'or amb brillants, un penjoll medalla d'or, una cadena d'or amb una placa amb la inscripció "L. 9-4-2001", una cadena d'or del turmell, una cadena d'or de malla clàssica i una cadena d'or fina, joies identificades per la Sra. Marti, esposa del senyor MARFANY, com sent propietat de la seua filla Laura MARFANY DELMAS i sostretes del seu domicili.
60 euros en efectiu en un bitllet de 50 i un de 10 euros.
un telèfon mòbil marca Samsung model CGH-E150, amb tarja andorrana amb número d'abonat 222222, quin titular és Moliner, identificat per l'esposa del titular, Corbacho.
un rellotge marca Mercedes Benz Tejadaection.
dos guants, identificats per Pulido com a propietat seva, havent-li estat sostrets del Xalet R., radicat al XXXX.
una radio llanterna i un paquet buit de piles.
un tros de llençol de color blanc amb nusos.
un punyal amb brúixola amb la seua funda, identificat per Daniel MANDICÓ com a propietat seua, havent-li estat sostret de la seua borda Cal R.M., Canillo.
Que per Aute recaigut en data 2 de novembre de 2.006, es facultà al "Servicio de Criminalística de la Dirección General de la Guardia Civil" de Madrid, Espanya, per tal que determinés si les eines que foren trobades en possessió de Puig el dia de la seua detenció, havien estat emprades pels autors dels robatoris d'autes, per forcejar els panys corresponents a tres de la cases que foren visitades, xalet Q., casa antiga J. i xalet A., concloent dit informe que les senyals de fonament que presenten els panys en qüestió es van realitzar amb una de les eines referides, concretament amb la clau anglesa incautada al processat Puig.".
III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Puig ha formulat recurs d'apel·lació contra la esmentada sentència, recurs en el que mostra el seu desacord amb la sentència perquè condemna a l'acusat com autor del furt a tretze xalets, quan l'acusat tant sols va reconèixer la seua participació en dos dels furts i, en atenció a la prova practicada, com a màxim se li podrien atribuir entre tres i cinc furts, però no els tretze pels quals ha estat condemnat, entenent que la pena imposada pel Tribunal de Corts hauria estat més baixa, enlloc de la pena màxima de sis anys de presó ferma, partint de la declaració provada de la seua participació en un nombre molt inferior de furts.
La Defensa de l'acusat al·lega també indefensió por dos motius, el primer perquè al seu entendre el Tribunal de Corts "no ha donat resposta a tots els arguments de defensa que aquesta part va exposar a les seues conclusions el dia de la vista oral, el que ha generat una situació de indefensió per al meu defensat. I molt possiblement això ha estat així perquè no els hi va donar temps a fer-ho, al haver dictat sentència en menys de 24 hores des de què és va celebrar la vista oral", per la qual cosa la part apel·lant "entén que tanta rapidesa només ha tingut un perjudicat: el Sr. Puig, el qual ha vist com, sense pràcticament deliberar, el magistrats del M. I. Tribunal de Corts han dictat una sentència per un delicte greu, amb una imposició de pena molt elevada. Dita forma d'actuar considerem que vulnera els drets constitucionals de l'article 10 que emparen al Sr. ENTITY_5: el drets a la jurisdicció, a la defensa, a la presumpció d'innocència, al d'obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut".
El segon motiu que hauria ocasionat indefensió és en relació a l'informe mèdic del Dr. Serra, dient que el Dr. Serra va cometre certs errors, quina explicació seria, al entendre de la part apel·lant, el poc temps que dit doctor va dedicar a l'exploració de l'acusat. Es diu en l'escrit del recurs que l'advocat que el signa va "demanar un certificat al Centre Penitenciari de La Comella que digués quant de temps havia visitat el Dr. Serra al Sr. Puig, i ha resultat que, des de què el Dr. Serra entra de la presó fins que surt, transcorren CATORZE MINUTS !!!!!!! Això vol dir que, com a màxim, es va entrevistar amb el Sr. Puig durant, aproximadament uns VUIT MINUTS". Per aquest motiu considera que l'informe del Dr. Serra hauria de ser considerat com a nul.
En el recurs també denuncia el fet que el Tribunal de Corts arribi a dubtar de la veritable identitat de l'acusat Puig.
I, en quan a les proves de la participació de l'acusat Puig en els furts, al·lega que no han estat trobades les seues empremtes dactilars en la clau anglesa que es va fer servir per forçar diversos panys, ni es va fer prova analítica del ADN en relació a les restes de menjar i beure trobades en alguns dels xalets on, suposadament, l'acusat hi hauria entrat, ni s'ha acreditat que l'acusat romangués al Principat les matinades dels dies 12, 13 i 14.
Finalment, i ja en relació a la pena imposada pel Tribunal de Corts, la part apel·lant nega la perillositat pel fet que tots els furts es van realitzar sense violència ja que sempre els lladres varen sortir corrents quan eren vistos, per la qual cosa entén que la pena que s'hauria d'haver imposat a l'acusat Puig era la de 18 mesos de presó ferma, que és la que demana li sigui imposada per aquest Tribunal.
IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal oposant-se al recurs per considerar encertada la sentència, impugnant el que la part apel·lant formuli greuge pel fet que el Tribunal de Corts no hauria donat resposta a tots els arguments de defensa i que li hagués generat una situació d'indefensió motivada per la celeritat en la notificació de la resolució, dictada per un delicte greu i amb una imposició de pena molt elevada. Entén el Ministeri Fiscal que el Tribunal de Corts s'ha ajustat al que disposen els articles 158 i següents del Codi de Procediment Penal.
També entén el Ministeri Fiscal que hi ha hagut prova de càrrec de la presència de l'acusat al Principat les matinades dels dies 12, 13 i 14, com son especialment les testificals de la Sra. Pulido i pericials del Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil en relació al bombí fraccionat de la porta del xalet Q. la matinada del 13 al 14 d'octubre de 2.006, i de la trobada en poder de l'acusat de la clau anglesa que en l'informe pericial es relaciona amb l'efracció del bombi, i del punyal amb brúixola sostret de la borda de Cal R..
I, finalment, i en quan a la pena imposada, el Ministeri Fiscal la considera ajustada a dret atenent a que l'acusat s'ha beneficiat de la figura del delicte continuat, amb la imposició d'una única pena per al conjunt de les infraccions, i a l'evident perillositat dels fets, accedir a cases habitades.
En base a tot això el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i interessa la confirmació de la sentència recorreguda en tots els seus extrems.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que la Defensa de l'acusat al·lega indefensió por dos motius, el primer perquè al seu entendre el Tribunal de Corts "no ha donat resposta a tots els arguments de defensa que aquesta part va exposar a les seues conclusions el dia de la vista oral, el que ha generat una situació de indefensió per al meu defensat. I molt possiblement això ha estat així perquè no els hi va donar temps a fer-ho, al haver dictat sentència en menys de 24 hores des de què és va celebrar la vista oral", per la qual cosa la part apel·lant "entén que tanta rapidesa només ha tingut un perjudicat: el Sr. Puig, el qual ha vist com, sense pràcticament deliberar, el magistrats del M. I. Tribunal de Corts han dictat una sentència per un delicte greu, amb una imposició de pena molt elevada. Dita forma d'actuar considerem que vulnera els drets constitucionals de l'article 10 que emparen al Sr. ENTITY_5: el drets a la jurisdicció, a la defensa, a la presumpció d'innocència, al d'obtenir una decisió fonamentada en dret i a un procés degut".
Sembla que l'advocat defensor de l'acusat té una especial fixació en el temps esmerçat en algunes de les actuacions practicades en la present causa.
D'acord amb l'article 6.3. a) de la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals de 1950 el dret a un judici just comprèn el dret de tota persona a ser informat de la natura i de la causa de l'acusació formulada contra ell, de la qual cosa resulta la impossibilitat de que ningú pugui ésser jutjat sense ser escoltat, o haver-li estat donada la possibilitat de ser escoltat convocant-lo a comparèixer davant l'autoritat judicial previ coneixement dels fets que li son imputats.
Té dit la Jurisprudència dels Tribunals d'Andorra que el dret fonamental a la jurisdicció, entès com el dret a l'accés a la jurisdicció, en l'àmbit del procés penal és el dret de provocar, amb l'exercici de l'acció penal, una actuació processal que acabi amb una resolució definitiva, sigui en quan al fons de l'assumpte, sigui de tipus processal, i comprèn, doncs, el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als interessos de la part.
Tanmateix, el dret a la defensa, que és un dels drets fonamentals recollits en l'article 10 de la Constitució, suposa la proscripció de tota situació d'indefensió.
I, recordem que el mateix article 6 del Conveni Europeu, en el seu apartat 2, diu que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seua culpabilitat no sigui declarada legalment. Aquest dret a la presumpció d'innocència també és garantit per la Constitució en el seu article 10. 2, i proclamat com un dret fonamental de la persona que vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia. El significat d'aquest dret fonamental és la d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, practicada i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal.
De l'examen de les actuacions resulta que no s'observa cap motiu que pugui donar lloc a la més mínima sospita de que el Tribunal de Corts no hagi actuat amb total observança del que disposen els articles 158, 160 i 161 del Codi de Procediment Penal. El sol fet de la celeritat en dictar la sentència no permet fer planejar sobre l'actuació del Tribunal de Corts la més mínima ombra d'irregularitat en la seua actuació.
Creiem que les manifestacions i imputacions fetes per la Defensa de l'acusat en l'escrit del recurs de que el Tribunal de Corts hauria dictat sentència "sense pràcticament deliberar", suposen un absolut excés en l'exercici del dret de defensa, fregant el que seria una imputació calumniosa per atribuir al Tribunal una actuació prevaricadora i, per tant, mereixen la més total reprovació per part d'aquest Tribunal.
En el recurs també denuncia el fet que el Tribunal de Corts arribi a dubtar de la veritable identitat de l'acusat Puig. És cert que en la sentència es diu, en els fets provats i en relació a l'acusat "qui diu anomenar-se Puig, i manifesta haver nascut el dia 20 de març de l'any 1.980 i ésser de nacionalitat italiana -encara que es desconeix la seua real identitat-".
Consta que en l'acte de la vista del recurs d'apel·lació celebrat en data 14 de desembre del 2007, l'advocat defensor de l'acusat, de manera que entenem absolutament improcedent per sorpresiva, va exhibir un passaport lliurat per la República d'Itàlia amb núm. **** a nom de l'acusat Puig per tal d'acreditar-ne la seua veritable identitat. Davant la sospita fonamentada de que dit passaport no fos autèntic, el Ministeri Fiscal va instar al Servei de Policia la pràctica de les corresponents indagacions amb el resultat, conegut el mateix dia 14 de desembre, de que es tracta d'un document falsificat i que consta robat com a document d'identitat verge en data 13 de novembre del 2006 a la Comuna de Montefusco (Itàlia).
Poques consideracions més mereix aquest fet de voler fer valer en l'acte de la vista del recurs un passaport quina autenticitat no és indiscutible amb la finalitat de fer quedar en evidència al Tribunal de Corts perquè en la seua sentència ha dubtat de la veritable identitat de l'acusat. És obvi qui ha quedat en evidència amb dita actuació.
II.-CONSIDERANT: que el segon motiu que, segons el parer de la Defensa de l'acusat, hauria ocasionat indefensió és en relació a l'informe mèdic del Dr. Serra, dient que el Dr. Serra va cometre certs errors, quina explicació seria, al entendre de la part apel·lant, el poc temps que dit doctor va dedicar a l'exploració de l'acusat. Es diu en l'escrit del recurs que l'advocat que el signa va "demanar un certificat al Centre Penitenciari de La Comella que digués quant de temps havia visitat el Dr. Serra al Sr. Puig, i ha resultant que, des de què el Dr. Serra entra de la presó fins que surt, transcorren CATORZE MINUTS !!!!!!!! Això vol dir que, com a màxim, es va entrevistar amb el Sr. Puig durant, aproximadament uns VUIT MINUTS". Per aquest motiu considera que l'informe del Dr. Serra hauria de ser considerat com a nul.
En primer lloc s'ha de dir que és absolutament inacceptable i, per tant, plenament reprovable, el fet que es controli el temps que un professional de la psiquiatria dedica a l'exploració o anamnesis del seu pacient o de la persona imputada, com és en el present cas en que es tracta d'una pericial ordenada per l'autoritat judicial, doncs el professional hi dedica el temps que, en cada cas, creu necessari per a poder elaborar el seu informe.
Volem recordar, en segon lloc, que la pericial del Dr. Serra no fou prova demanada per la Defensa de l'acusat, que en el seu escrit de conclusions provisionals es va limitar a negar els fets objecte d'acusació, acceptant solament la participació de l'acusat en dos dels furts, a qualificar de complicitat el grau de participació de l'acusat, a al·legar la concurrència de la circumstància atenuant de la responsabilitat criminal de plena col·laboració i a demanar que la condemna màxima ho sigui a la pena de dos anys de presó, part condicional. No al·legà en dit escrit cap circumstància modificativa afectant a la imputabilitat de l'acusat ni proposà la prova pericial mèdica del Dr. Serra, prova que sí va proposar el Ministeri Fiscal. I en el tràmit de l'informe en el judici oral, la Defensa de l'acusat va ratificar i elevar a definitives les seues conclusions i demanà que es considerés a l'acusat còmplice i es tingues en consideració la seua col·laboració.
I, per acabar, volem assenyalar la improcedència de la petició de nul·litat de la prova pericial practicada pel Dr. Serra perquè una prova pot ser nul·la perquè s'hagi obtingut de manera il·lícita i amb vulneració de drets fonamentals, però pretendre fonamentar la nul·litat d'una prova pericial en una suposada manca de dedicació o de capacitació tècnica del perit és del tot punt improcedent. Altra cosa és qüestionar la eficàcia probatòria de la pericial practicada, qüestió que entra de ple en el terreny de la valoració de la prova, no en el de la seua validesa o legalitat.
III.-CONSIDERANT: que pel que fa al motiu del recurs referit a la manca de proves de la participació de l'acusat en els furts pels que ha estat condemnat, hem d'analitzar cas per cas.
Els fets pels quals ha estat condemnat, els tretze furts, son:
La matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, vers les 2:00 hores, al xalet E., domicili de Tejada, radicat a la Carretera del Forn, XXXX.
La matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, vers les 4:17 hores, a l'apartament 1 A de l'edifici Prat Nou, domicili d'Tejera i Morell, radicat a la XXXX.
La matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, vers les 5:00 hores, al xalet X., domicili de Barberá, radicat a la Crta. del Forn, XXXX.
La matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, entre les 4:30 i les 6:30 hores, al xalet R., domicili de Pulido i Morell, radicat al XXXX.
La matinada del 13 al 14 d'octubre de 2.006, vers les 00:30 hores, al xalet Q., núm. 3, domicili de Moliner i Ramirez, radicat al XXXX.
Entre la matinada del dia 14 al 16 d'octubre de 2.006, a la Borda de Cal R.M., domicili de Pina, radicada al XXXX.
Entre la matinada del dia 14 i el dia 16 d'octubre de 2.006, a la Casa antiga J., domicili de Macias, radicada a XXXX.
Entre la matinada del dia 14 i el dia 16 d'octubre de 2.006, al Xalet F., domicili d'Moliner, radicat a la XXXX.
La matinada del dia 15 i el dia 16 d'octubre de 2.006, vers les 2:50 hores, al xalet A., domicili de Ricart, radicat a la XXXX.
La matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, vers les 3:30 hores, al xalet G., domicili de Hoyos, radicat al Carrer de Llinàs, XXXX.
La matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, al Xalet N., domicili de Moliner i Corbacho, radicat al XXXX.
La matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, vers les 5:50 hores, al xalet M.-D., domicili d'Serra i Marti, radicat a XXXX.
La matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, entre les 00:00 i les 6:45 hores, al Xalet L., domicili de Ribes, radicat a XXXX.
L'acusat té confessada la seua participació en dos dels furts, els comesos la matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, al Xalet N., domicili de Moliner i Corbacho, radicat al XXXX, i al xalet M.-D., domicili d'Serra i Marti, radicat a XXXX. I a l'acusat, en el arran de la seua detenció, li foren ocupats un telèfon mòbil marca Samsung amb tarja d'Andorra núm. 222222 sostret al xalet N. i diverses joies sostretes del Xalet M.-D., com tenen declarat els perjudicats.
IV.-CONSIDERANT: Pel que fa a la resta dels furts no hi ha prova directa sinó prova indiciària i ja sabem que està admès que per desvirtuar la presumpció d'innocència tant val la prova directa com la prova indirecta, també anomenada circumstancial, que és la que demostra no el mateixos fets constitutius del delicte sinó aquells altres fets, anomenats indicis, que no són els que integren el delicte i dels quals, per la especial relació que tenen amb el delicte, es pot inferir raonablement el delicte i la participació criminal del processat. Per donar eficàcia probatòria a la prova indiciària cal que compleixi els següents requisits: a) els indicis han d'estar plena i absolutament provats, no n'hi ha prou amb les sospites més o menys fonamentades; b) n'hi ha d'haver més d'un d'indici; c) els indicis han de tenir una relació material i directa amb el fet criminal i el seu autor; d) que el raonament d'inferència no sigui absurd o arbitrari sinó que sigui conforme a la lògica i que del mateix no se'n derivin altres hipòtesis no incriminatòries, igualment lògiques.
És cert que no foren trobades les empremtes dactilars de l'acusat en cap dels xalets, ni en la clau anglesa que es va fer servir per forçar diversos panys, però la manca d'empremtes s'explica pel fet de que l'acusat va utilitzar guants, com té reconegut en la seua declaració a la Batllia i resulta de la manifestació feta en l'acte del judici oral de que ell tenia dos guants seus. Ja té dit aquest Tribunal que l'absència d'empremtes no és significativa, tractant-se de delictes habitualment comesos per delinqüents professionals que utilitzen guants (sentència núm. 28-06, de 19 d'octubre del 2006).
En el cas d'autes, i respecte de onze furts restants en que l'acusat no té confessada la seua participació, sí existeix aquesta prova indiciària, explicada pel Tribunal de Corts, integrada pels indicis de una coincidència temporal y espacial entre els furts comesos en cadascuna de les ocasions: la matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, quatre furts a la Parròquia de Canillo, dos a xalets radicats a la Carretera del Forn, Prats, i altres dos a Molinerns de Ransol; la matinada del 13 al 14 d'octubre de 2.006, al xalet Q., igual que la matinada entre el 14 i el 16 d'octubre de 2.006, a la Casa antiga J., les dos radicades també a Canillo; els comesos entre la matinada del 14 i la del 16 d'octubre de 2.006, els dos a Canillo, un a la Borda de Cal R.M. a la carretera del Tejada d'Ordino, i l'altre al Xalet F. al Carrer del Tejada d'Ordino; i els comesos la matinada del dia 15 al dia 16 d'octubre de 2.006, al xalet A. i al xalet G., ambdós radicats al Carrer de Llinàs, XXXX, i al xalet L. també radicat a Juberri, en els tres casos es tracta de lloc pròxim on es cometeren els dos furts que l'acusat té confessats, els del xalet N. i xalet M.-D..
Però, a més a més d'aquest indici de la proximitat temporal y espacial, en vuit d'aquests onze furts concorren altres indicis incriminatoris com son que s'aprecia un mateix modus operandi, normalment forçant el pany, traient la meitat exterior del bombí, i altres indicis com seguidament s'exposarà.
Així, en el cas del furt ocorregut la matinada del 12 al 13 d'octubre de 2.006, entre les 4:30 i les 6:30 hores, al xalet R., domicili de Pulido i Morell, radicat al XXXX, a l'acusat arran de la seua detenció li fou ocupat un guant amb punts negres que, precisament, és la parella de l'altre guant propietat de la Sra. Pulido, guant que li fou furtat dita nit.
I aquella mateixa matinada del 12 al 13 d'octubre de 2006 es produïren altres tres furts, tots a la mateixa Parròquia de Canillo. Un d'ells vers les 2:00 hores, al xalet E., domicili de Tejada, radicat a la Carretera del Forn a Prats. Un altre vers les 4:17 hores, a l'apartament 1 A de l'edifici Prat Nou, domicili d'Tejera i Morell, radicat a la Urbanització dels Molinerns de Ransol. I el tercer vers les 5:00 hores, al xalet X., domicili de Barberá, radicat a la Crta. del Forn, XXXX. No és estrany que a l'acusat no li fossin trobats objectes procedents d'aquests domicilis perquè en tot tres casos res es va endur, en el cas del xalet E. i del xalet X. perquè va fugir en ser descobert pels seus propietaris, i en el cas de l'apartament a l'edifici Prat Nou perquè, si bé es va endur un ordinador portàtil, aquest fou recuperat a les proximitats de dit edifici.
En el cas del furt que tingué lloc la matinada del 13 al 14 d'octubre de 2.006, vers les 00:30 hores, al xalet Q., núm. 3, domicili de Moliner i Ramirez, radicat al XXXX, la prova pericial realitzada pel Servei de Criminalística de la Direcció General de la Guàrdia Civil, que obra als folis 403 a 415 i que fou ratificat en el judici oral per un dels agents autors de dit informe. L'autor o autors del furt varen entrar forçant el pany, concretament el bombi del pany, i dita pericial conclou sense cap gènere de dubte que aquest bombi fou forçat amb la clau anglesa que duia l'acusat Puig en el moment de la seua detenció (pericial als folis 403 a 415 i informe tècnic del Servei de Policia dels folis 112 a 130).
Pel que fa al furt comès la matinada del dia 14 al 16 d'octubre de 2.006, a la Borda de Cal R.M., domicili de Pina, radicada al XXXX, altre indici incriminatori és la troballa en poder de l'acusat del punyal amb una brúixola al mànec que fou sostret de dit xalet, punyal que ha estat plenament reconegut pel seu propietari.
En quan al furt intentat la matinada del dia 16 d'octubre de 2.006, a la Casa antiga J., domicili de Macias, radicada a XXXX, la pericial realitzada pel Servei de Criminalística de la Direcció General de la Guàrdia Civil també conclou sense cap gènere de dubte que el bombi del pany fou forçat amb la clau anglesa que duia l'acusat Puig en el moment de la seua detenció (pericial als folis 403 a 415 i informe tècnic del Servei de Policia dels folis 256 a 261).
I respecte del furt comès la matinada del dia 15 i el dia 16 d'octubre de 2.006 al xalet A., domicili de Ricart, radicat a la XXXX, també la pericial realitzada pel Servei de Criminalística de la Direcció General de la Guàrdia Civil conclou sense cap gènere de dubte que el bombi del pany fou forçat amb la clau anglesa que duia l'acusat Puig en el moment de la seua detenció (pericial als folis 403 a 415 i informe tècnic del Servei de Policia dels folis 208 a 218).
Respecte del furt que tingué lloc entre la matinada del dia 14 i el dia 16 d'octubre de 2.006, al Xalet F., domicili d'Moliner, radicat a la XXXX, i en els casos dels dos furts intentats ocorreguts la matinada del 15 al 16 d'octubre de 2.006, vers les 3:30 hores, al xalet G., domicili de Hoyos, radicat al Carrer de Llinàs, XXXX i entre les 00:00 i les 6:45 hores, al Xalet L., domicili de Ribes, radicat a XXXX, també es dona la coincidència temporal y espacial e igual modus operandi amb els dos furts que l'acusat té confessats, els del xalet N. i xalet M.-D..
Per tot el que s'ha exposat, aquest Tribunal considera que hi ha suficient prova de càrrec, integrada per prova indiciària, per desvirtuar la presumpció d'innocència que venia emparant a l'acusat al respecte dels fets objecte d'acusació, estimant-se degudament provada la seua participació en els tretze furts amb accés il·lícit a casa habitada pels quals ha estat condemnat pel Tribunal de Corts, per la qual cosa ha de confirmar-se dicta condemna.
V.-CONSIDERANT: que, en relació a la pena imposada pel Tribunal de Corts, la part apel·lant nega la perillositat pel fet que tots els furts es van realitzar sense violència ja que sempre els lladres varen sortir corrents quan eren vistos, per la qual cosa entén que la pena que s'hauria d'haver imposat a l'acusat Puig era la de 18 mesos de presó ferma, que és la que demana li sigui imposada per aquest Tribunal.
Ha quedat provada la participació de l'acusat en tretze furt amb accés il·lícit a casa habitada, i hem de tenir en compte que el legislador ha volgut equiparar el delicte de furt amb accés il·lícit a casa habitada amb el delicte de robatori amb violència o intimidació en les persones, doncs l'article 199 del Codi Penal castiga amb el delicte de furt amb accés il·lícit a casa habitada, amb independència del valor de la cosa furtada, amb la pena de presó de dos a sis anys, i l'article 202 del mateix Codi castiga el delicte de robatori amb violència o intimidació en les persones també amb la pena de presó de dos a sis anys.
La circumstància de que l'autor o autors del furt amb accés il·lícit a casa habitada fugin del domicili quan són descoberts pels qui habiten la casa en res resta perillositat a la conducta criminal perquè accedir a una casa habitada mentre romanen en ella els qui hi viuen no sol causa una greu alarma social sinó que implica un evident risc per a les víctimes, doncs mai poden preveure quina pot ser la reacció dels intrusos en ser descoberts.
El Tribunal considera que la pena imposada pel Tribunal de Corts està plenament ajustada a la gravetat dels fets, per la qual cosa no hi ha lloc a modificar-la en el sentit demanat per la part apel·lant.
VI.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb imposició a la part apel·lant de les despeses processals causades pel recurs.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Puig.
2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data vint-i-set de setembre del dos mil set en la causa 117-2/06.
3.- Maciasmnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
D E C I D I M
1- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Puig.
2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data vint-i-set de setembre del dos mil set en la causa 117-2/06.
3.- Maciasmnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.