Costes judicials (176/11)
- Resolució
- Sentència · 20/12/2011
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 324/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:324
- Recurs
- 176/11
- Ponent
- Pere Pastor Vilanova
- Magistrats
- Pere Pastor Vilanova, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- PAGAMENT LIQUIDACIÓ (SOCIETAT) BANC TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ADVOCAT COSTES PROCESSALS SENTÈNCIA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs presentat pels Srs. Escolano i Miró contra la sentència del Tribunal de Batlles que els condemnava a pagar 280.358,25 EUR a l'entitat bancària "X", juntament amb els interessos i comissions, així com les costes judicials. Els recurrents havien argumentat que estaven disposats a lliurar el seu pis per saldar el deute, però aquesta oferta va ser considerada irrellevant ja que es va fer després de l'emissió de la sentència i no estava garantit que el banc l'acceptés. Per tant, la sala civil del tribunal ha confirmat la sentència original i ha condemnat els Srs. Escolano i Miró a pagar les costes judicials de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 176/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la societat "X" va interposar demanda contra els Srs. Escolano i Miró, segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de la quantitat de 280.358,25 EUR, més els interessos i comissions bancaris i amb imposició de les costes processals.
La part defenent no va comparèixer al tràmit de contesta, essent declarada en rebel·lia a instància de la part agent.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 12-04-11, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM: Que estimant la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària X, SA contra els Srs. Escolano i Miró, hem de condemnar i condemnem solidàriament a aquests darrers a pagar a la part actora la quantitat total de 280.358,25.- euros, juntament amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats al tipus per a descoberts, quant a l'interès, i per a préstecs i crèdits, quant a la comissió, successivament en vigor segons l'Associació de Bancs Andorrans a partir del dia de 5 de gener del 2.011, data de la liquidació, i fins al seu pagament íntegre, com també la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".
III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 04-11-2011, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la representació processal de la part agent va procedir a contestar a les conclusions, per escrit, de data 14-11-2011, segons el qual sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que la única solució viable consistia en l'entrega del pis en pagament del deute bancari; que es posava a disposició del banc el pis d'autes a comptar de finals de novembre de 2011 i amb lliurament de les claus; que entregaria el pis "insolutum datio" el dia 30 de novembre de 2011, amb dipòsit judicial de les claus; que no procedia cap condemna en costes judicials.
II.- El recurs que interposen els Srs. Escolano i Miró versa únicament i exclusivament en la contestació de la condemna en costes judicials pronunciada en primera instància. Aquesta es fonamenta en el criteri del venciment i davalla de la confirmació de les pretensions de l'entitat "X". Els deutors no discuteixen en segona instància la realitat del deute (280.358,25 EUR de principal) sinó només les costes judicials imposades pel Tribunal a quo, tota vegada que estan disposats en lliurar el seu pis -quina finançament, realitzat per "X", no poden ara honorar- per eixugar el deute pendent. Aquest mitjà de defensa és clarament rebutjable perquè es tracta d'una promesa que es formula desprès de l'emissió de la sentència combatuda que, a més, el banc no té cap obligació d'acceptar. Per tant i sense necessitat de majors arguments, escau confirmar la sentència apel·lada i condemnar els Srs. Escolano i Miró a satisfer les costes judicials de segona instància (Codi 7, 51, 59).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs dels Srs. Escolano i ENTITY_5;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 12 d'abril de 2011 en tots els seus extrems;
Condemnar els Srs. Escolano i Miró al pagament de les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.