Validació d'un desistiment laboral per missatge instantani i impacte en la cessació del contracte

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Marti

Advocat: Sr. Ricart

Apel·lat: B

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sr. Gaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Laboral, requisits formals del desistiment del treballador, condicions de validesa del desistiment realitzat per sistema de missatgeria instantània.

SENTÈNCIA 000180/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 18-6-2010, el Sr. Marti iniciava una prestació laboral per compte de l'associació esportiva B (en endavant B) en qualitat de tècnic/entrenador. Més endavant, el primer passava a assumir la direcció tècnica de la base del club i l'entrenament del grup de corredors corresponents a la categoria U12, percebent per això una retribució mensual de 2.569,75.- EUR bruts a raó de 13 pagues per any.

Després de diferents vicissituds entre el treballador i la junta directiva del B, especialment relacionades amb l'import del seu salari i les condicions laborals d'altre entrenador del club (Sr. Pombo), el dia 2-2-2023 el Sr. Marti trametia a la majoria de membres de la junta directiva del club i a altres persones, un missatge a través de l'aplicació de missatgeria instantània ORG_0 amb el següent contingut: "Hola a tot@s, us comunico que molt em pesi, per diferències insalvables amb l'actual junta directiva del B, deixo de prestar els meus serveis amb i per aquesta entitat. Gràcies".

Malgrat aquesta comunicació, els dies posteriors el Sr. Marti va treballar amb normalitat, fins al vespre del dia 7 de febrer en què va rebre una comunicació del Sr. Briones, altre entrenador del club, assabentant-lo que tenia instruccions de la junta del B de no recollir-lo l'endemà per anar a treballar, com s'havia fet. No obstant això, el dia següent el Sr. Marti es desplaçà al seu lloc de treball amb la finalitat d'iniciar la seva prestació laboral, essent rebut pel Sr. Girona, membre de la junta el B, qui no li va permetre realitzar la seva prestació laboral. Seguidament, el treballador s'adreçà a la CASS constatant com se l'havia donat de baixa el dia 6 de febrer i en arribar al seu domicili va comprovar que el B li havia tramès una carta a través d'empresa de missatgeria convidant-lo a desplaçar-se fins a les seves instal·lacions per a recollir diferent documentació. Una volta en les dependències d'aquesta empresa se li va remetre una quitança laboral de data 6-2-2023, una comunicació de la finalització de la relació laboral i un butlletí de salari, tots ells signats pel Sr. Calatayud (president del club).

En aquesta situació, la direcció lletrada del Sr. Marti trametia una carta al B, exposant que al seu entendre s'havia produït un acomiadament injustificat i fet en forma indeguda, reclamant la indemnització corresponent per aquesta raó.

Aquesta iniciativa va resultar infructuosa i el dia 29-3-2023, el Sr. Marti, formulava demanda laboral contra el B sol·licitant que es dictés Sentència declarant que en absència del desistiment del treballador, la part demandada l'havia acomiadat de forma injustificada, improcedent i indeguda, condemnant-la a pagar la suma de 37.932,90.- EUR nets, majorada amb els interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda; subsidiàriament en l'eventualitat que es considerés que va existir un desistiment del treballador, sol·licitava que es declarés que el B no havia pagat o consignat dins els terminis corresponents, la part proporcional de les vacances i el preavís que no li havien deixat complir, declarant el seu dret a una indemnització per comiat fet en forma indeguda, condemnant l'adversa a satisfer la quantitat de 37.932,90.- EUR nets, incrementada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda. Tanmateix, i en qualsevol dels supòsits assenyalats sol·licitava la condemna en costes de la contrapart.

2.- La representació processal del B contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions de la part actora, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la reclamació articulada pel Sr. Marti, condemnant-lo al pagament de les costes ocasionades.

3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 17-4-2024 va recaure Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda laboral formulada pel Sr. Marti contra l'Associació de caràcter esportiu "B" (B), ha d'absoldre i absol lliurement a aquesta darrera de les pretensions condemnatòries exercides de contrari segons es contenen en la demanda en reclamació d'indemnització per comiat improcedent o fet en forma indeguda articulada el vint-i-nou de març de l'any passat -havent estat posteriorment esmenat el defecte formal inicial-, imposant al primer les costes processals causades a la segona de conformitat amb allò establert en el darrer

Fonaments de dret

Fonament de dret".

4.- La representació del Sr. Marti formulà recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dictés Sentència que la revoqués acollint les pretensions contingudes en el seu escrit rector, amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

En primer lloc, manté que la resolució dictada per la Batllia ho havia estat en infracció a la Llei i a la jurisprudència argüint que aquell missatge ORG_0 que va trametre el 2-2-2023, no reunia les condicions formals ni materials que la vigent Llei 31/2018 de relacions laborals (en endavant LRL) exigia per a ser considerada com a un desistiment del treballador. Afegia que els dies posteriors va treballar amb absoluta normalitat sense que, per tant, la seva conducta avalés la voluntat extintiva del contracte de treball que se li atribuïa de manera injustificada. En definitiva, considera que va ser la junta extraordinària del club qui va atorgar al ORG_0 tramès un valor jurídic que la Llei no li atorga, insistint en el fet que a Andorra, la LRL (art. 49) exigia una forma específica per a desistir del contracte de treball que en el present supòsit no concorria.

Argumenta, d'altra part, que la resolució dictada es fonamentava en una valoració de la prova que considera era errònia atès que l'òrgan judicial "a quo" no tenia en compte que determinats fets invocats en la demanda no havien estat contradits pel demandat en el seu escrit de contesta tals com que el Sr. Marti havia treballat amb normalitat els dies posteriors sense absentar-se cap dia o que el treballador havia tingut una conversa amb el Sr. Calatayud, president de la Junta del club, el dia 3 de febrer durant la qual li va negar que hagués desistit del contracte de treball i que el missatge enviat va ser fruit d'un moment de tensió. D'altra part, refereix que existien elements de prova en les actuacions que no es valoraven en la Sentència dictada (testifical del Sr. C, el fet que les Sres. D i Oller volguessin fer-li signar una carta de renúncia amb posterioritat al missatge ORG_0, i que fins al dia 8 de febrer el Sr. Marti no havia tingut coneixement de cap decisió de la junta). En definitiva, considera que en realitat el Sr. Marti no va dimitir i que volia continuar treballant, que el mateix B no donava validesa al ORG_0 i que volia una confirmació escrita del Sr. Marti sobre la transcendència del missatge enviat, sense que es pogués desprendre d'un missatge de dues línies que el Sr. Marti volia desistir del contracte de treball.

Considera també que existia una infracció en la pràctica de la prova sostenint que en l'interrogatori del Sr. GL, el Batlle hauria preguntat sobre fets diferents d'aquells al torn dels quals les parts van preguntar, infringint els art. 206, 205.3 i 182 del CPC. Refereix que el Batlle havia obtingut prova que el sistema ORG_0 era una mitjà de comunicació de l'empresa amb els treballadors, quan la càrrega de la prova d'aquest extrem corresponia a les parts.

En darrer lloc, defensa que si s'acceptés que un missatge ORG_0 podia equivaldre a una carta escrita amb entrega directa a l'empresari, també s'havia d'acceptar per les altres comunicacions en què la Llei estableix aquesta forma (acomiadaments objectius, causals o no causals i comunicacions disciplinàries), amb la inseguretat jurídica que podia resultar d'aquesta pràctica especialment en relació amb l'accés material al seu contingut per part del destinatari i de traçabilitat de la comunicació.

5.- La representació processal del B s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant que es dictés Sentència desestimant-lo i imposant a la part que el promovia, el pagament de la totalitat de les costes ocasionades, defensant que la resolució dictada pel Batlle, s'ajustava a dret i a les circumstàncies concurrents, sense incórrer en cap de les irregularitats que se li atribuïen, defensant que la conducta de la part recurrent era constitutiva d'un abús de dret que no es podia admetre.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució demana determinar si la comunicació realitzada a través d'aplicació de missatgeria instantània el dia 2 de febrer del 2023 pel Sr. Marti, adreçada a la majoria dels membres de la junta del B, constituïa un desistiment del treballador que extingia vàlidament la relació laboral.

La resolució d'instància s'inclina per una resposta afirmativa i contra aquesta decisió s'alça la part recurrent segons els motius de recurs que seguidament s'examinaran.

Segon.- Respecte de la pretesa infracció a la Llei i a la jurisprudència.

En aquest motiu del recurs, el recurrent discrepa de la Sentència dictada quan argumenta que el ORG_0 tramès el dia 2-2-2023 constituïa un clar desistiment del treballador de la relació laboral que mantenia amb el B. Sosté per això que aquest argument no prenia en consideració que segons la LRL, l'extinció del contracte de treball a iniciativa de l'assalariat, només podia intervenir per carta i que, tanmateix, tampoc els actes immediatament posteriors del treballador avalaven l'existència d'un desistiment.

El formalisme que l'art. 90.1 de la LRL preveu respecte del desistiment del treballador (carta certificada amb avís de recepció o mitjançant el lliurament directe a l'empresari, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de dos testimonis, o per conducte notarial), no es pot interpretar des d'una perspectiva literal absoluta, sinó que una interpretació del precepte fonamentada en els seus elements sistemàtics i teleològics, ens aboca a considerar que el formalisme que la Llei exigeix es circumscriu a la forma escrita de la comunicació extintiva i la recepció efectiva pel destinatari més que respecte al suport material (carta) amb què es realitza. La solució contrària invalidaria qualsevol mecanisme de comunicació escrita alternativa igualment viable com ho pot ser la carta, que asseguren tant el mateix contingut del missatge tramès, com la seva posada a disposició del seu destinatari així com la data i hora d'accés efectiu (correus electrònics certificats, etc).

Aquesta solució apareix ser igualment vàlida respecte dels missatges escrits tramesos a través de les anomenades aplicacions de missatgeria instantània (ORG_0, ORG_1 i altres anàlogues), que suposen un vehicle de comunicació absolutament normalitzat en totes les esferes de les relacions socials, sense que per aquesta raó puguin ser obviats pels òrgans judicials en les seves resolucions. Aquests permeten transferir de manera immediata una informació a una persona, adoptant mecanismes que permeten verificar-ne la recepció i si escau visualització efectiva pel seu destinatari. Si bé és cert que el recurs a aquest mecanisme de comunicació ha de ser abordat amb molta cautela doncs poden ser fàcilment manipulats, en el present supòsit res obsta a la seva plena valoració atès que cap dels litigants ha impugnat el contingut del missatge tramès, l'autoria ni la seva recepció efectiva pels seus destinataris. En aquesta eventualitat, res es pot retreure a la resolució recorreguda, almenys des de la perspectiva formal, quan defensa que la comunicació escrita a través de ORG_0 constitueix pel treballador un mecanisme de desistiment del contracte de treball idoni.

Una volta descartat el greuge estrictament formal que s'articula envers la forma del desistiment, la part recurrent qüestiona la seva eficàcia defensant que el mateix es va trametre en un moment d'obcecació, sense que el desistiment de la relació laboral correspongués a la seva voluntat real, posició aquesta que sustenta en els seus actes immediatament posteriors que al seu criteri confirmarien la pervivència del contracte de treball existent, indicacions aquestes que ens abocaran a examinar la conducta subjectiva del treballador atès que com ho recorda la part recurrent, el desistiment d'un assalariat no es pot presumir i ha de ser fruit d'una activitat reflexionada i personal, i en tot cas derivar d'actes clars i inequívocs reveladors d'aquesta voluntat.

Des d'aquesta perspectiva, les paraules emprades pel Sr. Marti que ja hem tingut ocasió de transcriure són molt clares, i denoten sense lloc a equívoc, la voluntat del treballador d'extingir el contracte de treball. Això no obstant, la part recurrent defensa que el missatge enviat ho va ser en un moment d'ofuscació per raó de les condicions laborals que concorrien (tant pròpies com d'altres companys de feina) sense que en aquesta situació la informació tramesa correspongués a la seva real voluntat. Si aquestes indicacions però es cohonesten amb els actes del Sr. Marti tant immediatament anteriors com posteriors, la conclusió a la qual arribem resulta contrària a aquesta tesi i ens aboca a considerar que el desistiment que ens ocupa, lluny de ser un acte precipitat, derivava en realitat d'un procés llargament reflexionat del treballador.

En efecte, la representació processal del B incorporava al seu escrit de contesta a la demanda un primer whatsapp tramés el 29-12-2022 (això és poc més d'un mes abans del missatge de desistiment) pel Sr. Marti als Srs. Oller i Girona, membres ambdós de la junta directiva del club demandat, on de manera molt contundent el primer es queixava del seu salari considerant-lo baix en comparació al dels restants caps d'entrenadors d'altres clubs d'esquí, destacant que les seves actuals condicions econòmiques ni el motivaven ni el compensaven econòmicament. Més endavant i en llengua castellana afegia: "ya hace demasiado que el B se beneficia (aprovecha) a mi costa y por mis Servicios. Me gusta mi Trabajo y lo hago implicado como el que más.... pero estoy aquí por loco... no por tonto!... El que lo quiera valorar... bien. El que solo vea lo malo, bien también pero no es problema mío.... y si tan malo lo hago, que prescindan de mis Servicios. Que miren el historial y valoren lo que aporta tenerme... y a los hechos me remito. Si el balance no es positivo... carta y adiós! (···)".

Pocs dies més tard (1-2-2023, dia anterior a la carta de desistiment), el Sr. Marti trametia altre missatge a la Sra. Oller indicant: "et diria moltes coses però ni tu en tens la culpa, ni t'ho mereixes... jo tampoc i s'ha acabat el cuento.... he fet veure que tot funcionava, com si no passés rés... fins avui... això ja no va de paciència.... va de la meva salut i per aquí ja no passo. El club, no és meu i m'hi estic deixant més, molt més del que cobro i mai cobraré... no conec les vostres prioritats ni m'importen... les meves sí i estan molt clares... malgrat que haver confiat... ja no dono més... qüestions de prioritats... ho sento... no només pel club, no per certs membres de la junta, no del projecte... que ja trobareu algun altre idiota que el porti... ho sento en primer lloc, per la canalla, per l'equip d'entrenadors que està fent una tasca brutal i pels que m'heu fet costat.... a tota la resta a la merda i bon vent... la poca visió i una comunicació interna pèssima, nefasta i de molt poc nivell, ens ha portat a aquest punt... si és que algun@s volen... ja ho tenen! Felicitats fotre ni brot, creen un ambient nefast, ho desmunten tot i aconsegueixen que algo prosperi... uns cracs!!! Ara que s'espavilin!!! Avui C i Chao!!! Demà hi ha esquí escolar... jo no hi aniré. L'O fa festa setmanal... tampoc hi anirà.... divendres esquí escolar.... dissabte club i diumenge cursa. No em sortiu ara que us he de donar un mes de preavís... encara no tinc contracte... ja us ho fareu···".

L'endemà intervenia el desistiment en les modalitats que ja hem transcrit, que el Sr. Marti, no tan sols va enviar a alguns membres (la majoria pel que sembla) de la junta directiva del club sinó també a persones alienes a la relació laboral examinada com ara membres de la Federació E. Una volta la Sra. Oller va rebre el missatge de desistiment, va fer saber al Sr. Marti que l'havia d'adreçar a la junta primer, responent el treballador efectuant tot un seguit de retrets a l'encontre dels seus membres, referint expressament: "no E... ho sento, envio missatges a qui jo vull ... i només faltaria! De totes maneres, com que per tranquil·litat meva... he sortit de tots els grups... per educació, ho he enviat també al president "absent" i a recursos humans poc disponible o distret.... però dubto molt que tingui el que cal tenir per prendre les regnes...".

El missatge de desistiment descrit va merèixer la reacció d'altre membre de la junta directiva, tractant-se de la Sra. D que va fer saber al Sr. Marti la sorpresa causada per "tan dràstica i tan ràpida", responent-li aquest: "doncs agraeixo que algú almenys de n'adoni D. Tu i l'E, heu estat i esteu sempre que cal. La resta, ni està ni se'ls espera. Dràstica i tan ràpida, no. Il faut pas non plus prendre les gens pour des cons! Això ja va cuejant des del setembre i se'm va demanar paciència (···) estem al febrer.... no sé quina és la noció de ràpid o de lent que teniu però en tot cas, la meva paciència s'ha acabat".

En aquest context, no podem compartir l'argument del recurrent segons el qual el missatge s'hauria enviat en un moment d'obcecació i que les seves manifestacions es trobaven desproveïdes del rigor necessari o que no s'ajustaven a la seva real voluntat. Al contrari, aquestes indicacions s'ajusten a la lògica del relat construït pel mateix Sr. Marti durant el darrer mes, essent la decisió de rescindir el contracte de treball en plena temporada d'esquí, la conseqüència anunciada per l'assalariat, quan va veure que la junta directiva feia cas omís a les seves reivindicacions.

La representació processal del Sr. Marti també nega eficàcia al desistiment en atenció a la seva conducta posterior, recordant que va treballar amb normalitat els dies posteriors. Sobre aquesta qüestió, no podem obviar que segons l'art. 89.b) de la LRL, el desistiment voluntari del treballador de la relació laboral es troba sotmès a la prestació d'un preavís obligatori per part seva. Si bé és cert que el missatge de ORG_0 tramès no fa referència a cap preavís, el mateix resulta imperatiu segons la Llei, i en tal eventualitat, l'empresari (aquí la junta directiva el B) podia legítimament considerar que la presència del treballador en el seu lloc de treball obeïa a la seva realització efectiva, sense que la presència del Sr. Marti en el lloc de treball, suposi necessàriament un acte de l'empresari que avali la reconducció de la relació laboral que el treballador havia extingit prèviament.

En atenció a aquestes indicacions, res es podrà retreure a la resolució recorreguda des de la perspectiva examinada, sense que el primer motiu de recurs que s'articula pugui prosperar.

Tercer.- Error en la valoració de la prova

Algunes de les qüestions introduïdes en aquest motiu del recurs ja han estat abordades en l'anterior fonament de dret sense que, per tant, res tinguem a afegir al respecte.

Per la resta, sosté la part recurrent, en primer lloc, defensa que el Batlle ometia que la representació processal del B en el seu escrit de contesta a la demanda no havia negat l'afirmació que en l'escrit de demanda segons la qual, el dia 3 de febrer del 2023 havia parlat amb el president del Club, aclarint-li que el dia anterior no havia desistit del seu lloc de treball. Sobre aquesta qüestió, i si bé és cert que en l'escrit de contesta a la demanda, el club esportiu demandat no negava expressament la conversa indicada, tampoc l'admetia, defensant en tot moment, l'eficàcia del desistiment inicial del Sr. Marti, extrem aquest que sigui dit de passada contradiu el contingut de la conversa que la part demandant defensa.

La part recurrent qüestiona l'eficàcia del desistiment realitzat referint que dies després les Sres. Oller i D li haurien volgut fer signar una carta de renúncia de la relació laboral, afegint que no hauria estat fins al dia 8 de febrer del 2023 que el treballador demandant hauria tingut coneixement de la decisió de la junta del B. Respecte d'aquesta qüestió, convenim amb la part recurrent que el desistiment del treballador és un acte unilateral de naturalesa extintiva que per la seva eficàcia no exigeix de ser acceptat per l'empresari. Això no obstant, el fet que a posteriori i des del club es pretengués formalitzar de manera inadequada el desistiment del treballador, no és de naturalesa a modificar la modalitat d'extinció del contracte de treball fins al punt de transformar-la en un acomiadament com pretén el recurrent.

Quant a les indicacions que s'atribueixen al testimoni Sr. C pare d'un esquiador entrenat pel Sr. Marti, el fet que en el decurs d'una reunió que va poder mantenir amb el Sr. Marti aquest no li comentés que abandonava el club l'any següent, no contradiu la realitat concurrent atès que en definitiva, el mateix no tenia per què ser coneixedor del desistiment realitzat i en tot cas, no era un testimoni directe dels fets que el treballador atribuïa a les Sres. Oller i D sinó que es va limitar a reproduir el discurs del Sr. Marti.

En darrer lloc, i pel que es refereix al retret que es realitza respecte de la pregunta que el Batlle va poder realitzar als testimonis declarants, s'ha de ressaltar que la rellevància de les respostes realitzades ho era a l'hora de referir que en la pràctica habitual la comunicació entre la junta directiva del club i els entrenadors era el ORG_0. Sobre aquesta qüestió i al marge del rol del Batlle en l'interrogatori de les parts, escau destacar que les parts han acompanyat diferents comunicacions per aquesta via, el què ens aboca a considerar que la pràctica era la indicada, sense que, per tant, res es pugui reconèixer a la part cap mena de recorregut a l'argument que articula.

Aquest motiu del recurs es veurà abocat al fracàs.

Quart.- La desestimació del recurs d'apel·lació articulat es traduirà en la imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada (art. 354.2 del cpc).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Marti contra la Sentència dictada per la Batllia el dia 17-4-2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.