Acceptació proves presentades pel rebel al judici de proves -pensió per aliments (279/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-279/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Gomila va formular demanda, en data 1 de juliol de 2010, envers el Sr. Manso, segons la qual i pels motius continguts en la mateixa demana que es determini en 600 euros la pensió d'aliments que correspon abonar al defenent, revisable anyalment en funció de l'IPC, amb més la meitat de les despeses extraordinàries i amb imposició de les costes processals.

La part defenent no va contestar a la demanda i fou declarada en situació de rebel·lia processal.

El Mgfc. Ministeri Fiscal va interessar, per escrit de data 10-06-2011, l'estimació parcial de la demanda.

II.- En data 30-06-2011, l'Hble. Batlle va dictar sentència. La seva part dispositiva determina que "DECIDEIX: Desestimi la demanda de modificació de sentència promoguda per la Sra. Gomila a l'atenció del Sr. Manso en data 1 de juliol de 2010. Absoldre el defenent de les pretensions de la Sra. Gomila. No efectuar especial condemna en costes".

III.- La representació processal de la Sra. Gomila ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 14-10-2011, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part defenent, per escrit de contesta a les conclusions, de data 4-11-2011, demana que es confirmi la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada. Tanmateix, el Ministeri Fiscal, per escrit de data 26-10-2011, no s'oposa al recurs interposat i considera que la quantia de 500 euros esdevé ajustada les necessitats de la menor.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, entén que l'aportació extemporània dels documents de la part adversa vulnera el dret a la jurisdicció d'aquesta part. Així, manifesta que la Batllia va emplaçar a les parts per a proposar llurs escrits de prova en data 29 de juliol de 2010 i així ho va fer la part recurrent i el Ministeri Fiscal, mentre que el defenent ho feu en la data prevista per a la celebració del judici de proves (9 de setembre de 2010), no podent ésser incorporats. Afegeix que les dades personals del Sr. Manso s'extreuen d'una carta aportada pel propi Sr. Manso i que no ha estat contrastada, de forma que no procedia la seva atenció, per quant vulnerava una vegada més el dret a la defensa de la recurrent. En segon terme, quant a la modificació de la pensió que es sol·licita, s'ha de posar en relleu que no solament els ingressos del pare s'han vist incrementats en un 52% sinó que han crescut també les despeses lúdiques, d'escolaritat i el diagnòstic mèdic de la menor.

II.- S'escau, en primer terme, analitzar les vulneracions que la part recurrent denuncia del seu dret a la defensa, contemplat a l'article 10 de la Constitució d'Andorra. En aquest sentit, manifesta que la part defenent no va presentar l'escrit de proves en el tràmit processal adient, sinó que ho va fer ja en el moment de procedir-se al judici de proves i, per tant, les proves proposades han de ser refusades. Si s'analitzen les actuacions ressurt que, en data 8-07- 2010, se li va comunicar per diligència que havia estat declarat en situació de rebel·lia processal i que se l'emplaçava pel dia 15 de juliol de 2010 per tal que comparegués a escoltar la contesta a la demanda del Mgfc. Ministeri Fiscal. En data 15-07-2010 es va determinar la proposició de proves, solament per la part agent i el Ministeri Fiscal en data 29-07- 2010, mentre que el judici de proves fou fixat el dia 9 de setembre per a totes les parts. Així mateix, en la cèdula de citació del Sr. Manso se'l va emplaçar pel dia 9 de setembre de 2010 al judici de proves amb l'advertiment que "devent comparèixer amb les proves de que pretengueu valer-vos i fent-vos els advertiments legals en cas d'incompareixença" (foli 35). I d'acord amb la cèdula, notificada el dia 2 de setembre, en el dia del judici de proves, la part defenent va acompanyar les proves que considerava adients i que consten en els folis 48 i ss.

Per tant, del relat fàctic efectuat, s'ha de concloure amb el jutjador d'instància que no existeix cap vulneració al dret a la defensa ni a la jurisdicció, tota vegada que les proves, malgrat trobar-se el defenent en situació de rebel·lia processal, foren acompanyades de conformitat amb les resolucions de tràmit i d'impuls del procediment, notificades al defenent per la Batllia. Per tant, cap actuació extemporània es pot atribuir a la part defenent, segons resulta de la consulta de les actuacions processals presents.

I tampoc, es pot donar lloc a la sol·licitud que les afirmacions que efectua el defenent en la carta manuscrita aportada a les actuacions, hagin de ser tingudes com a no existents, atès que correspon al jutjador d'instància l'apreciació del material probatori que es troba a les actuacions i la valoració de les proves testificals i pericials, conforme a la sana crítica, així com la documental de conformitat amb els fets que es deriven dels documents privats i públics. Consegüentment, sens perjudici que es pugui impugnar l'apreciació de les proves per part del jutjador, no esdevé viable la pretensió de vulneració del dret a la defensa o a la jurisdicció que atribueix a l'Hble. Batlle la part recurrent.

III.- Quant al fons del litigi, i aquí si és on s'escau analitzar la valoració de les proves per l'Hble. Batlle, s'ha de coincidir tant amb la part recurrent com amb el Mgfc. Ministeri Fiscal que les circumstàncies que foren tingudes en compte s'han de modificar, atès que, per una part, els ingressos de la part defenent s'han vist incrementats de forma rellevant, arran de la seva promoció dins del Cos de Policia i que, sens dubte deriva de la seva dedicació i esforç personal. Nogensmenys, aquest increment dels ingressos no justificaria l'augment de la pensió d'aliments si amb la pensió d'aliments determinada inicialment es cobrissin les necessitats de la menor. Succeeix, però, i així ha restat acreditat que les necessitats de la menor han augmentat al llarg dels anys i resta provat que la mateixa requereix d'un seguiment logopèdic i/o mèdico-psiquiàtric per a intentar pal·liar o corregir el dèficit d'atenció i el retard en l'aprenentatge que pateix. Des d'aquest punt de vista i tot i tenint en compte que amb els ingressos que s'acrediten del pare de la menor i les noves necessitats d'aquestes, sens perjudici de les noves càrregues familiars i/o patrimonials que pugui suportar aquest, s'escau incrementar la pensió d'aliments i determinar-la en l'import mensual de 500 euros, revisable anyalment en funció de l'IPC i amb més el pagament del 50% de les despeses extraordinàries de la filla.

IV.- L'estimació en part del recurs i l'especial natura de les relacions en litigi justifica la no imposició de les costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Gomila contra la sentència, de data 30-06-2011, dictada per l'Hble. Batlle, i revocar la part decisòria de la mateixa, en el sentit de declarar que procedeix estimar en part la demanda de modificació de mesures contra el Sr. Manso i modificar la pensió d'aliments en el sentit de fixar- la en l'import mensual de 500 euros, actualitzable en funció de l'IPC, amb més el 50% de les despeses extraordinàries. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.