POUP (0092/10)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0169-2/08 TSA: 031/10

S E N T È N C I A NÚM. 92-2010

PARTS:

Apel·lant: Julián

Representant i Advocada: Vaquero

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Téllez

Advocat: Olmo

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Criado

Advocat: Herrera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número XXXX.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 27 de gener de 2010 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per les Sres. Viñas contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 7 de gener de 2008, que havia estimat en part el recurs interposat contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella. La impugnació continguda en aquesta demanda fa referència a la unitat d'actuació PP-SUR-07-Escola Andorrana.

2n.- La representació del Comú d'Andorra la Vella ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en què sol·licita la imposició de les costes causades en la primera instància a la part agent, en considerar falta de lleialtat processal la formulació de diverses demandes respecte de cadascuna de les propietats de les demandants.

3r.- La representació de les agents ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, en el qual, en síntesi, argumenta que va desistir d'impugnar la resolució núm. 144 del Comú, cosa que no recull la sentència; que hi ha un excés de detall en la regulació continguda en el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial; que procedeix una compensació o indemnització pels danys i perjudicis causats pel planejament; que no s'han aportat tots els documents per part del Comú, el que suposa una vulneració de l'article 10 del text constitucional.

4t.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en el sentit que resulta de les actuacions.

5è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Les qüestions que es plantegen en aquest recurs han estat ja examinades en les sentències d'aquesta Sala núm. 64-2010, de 3 de novembre, i 80-2010, de 25 de novembre, recaigudes en altres processos que han estat seguits per les mateixes parts en relació amb el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella. En conseqüència, procedeix reproduir substancialment els mateixos arguments que van determinar aquelles resolucions.

Tercer.- Pel que fa a la resolució comunal núm. 144, és cert que la part agent va desistir de la impugnació en el seu escrit de conclusions i que la sentència apel·lada no ha recollit aquesta circumstància. Tanmateix, atès que la sentència és finalment desestimatòria, el cert és que el sentit de la decisió es mantindria inalterable, de manera que, com es va dir en la sentència núm. 64-2010, la qüestió resulta irrellevant, per la qual cosa no procedeix revocar la sentència impugnada per aquest motiu.

Quart.- Quant a l'excés de detall del Pla urbanístic, cal tenir en compte que l'article 72 de la LGOTU indica que, en sòl urbà, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir -apart 1.e)- el traçat i les característiques de la xarxa viària i les seves servituds i en idèntics termes es pronuncia l'article 41.2. h) del Reglament urbanístic.

El mateix article -apartat 1.b)- els atribueix la assignació, a cada unitat d'actuació, dels usos, les tipologies de construcció, l'aprofitament urbanístic i el percentatge de terrenys de cessió obligatòria, amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns i en idèntics termes s'expressa l'article 41.2 b) del Reglament urbanístic.

Amb aquesta forma d'establir els paràmetres als que la LGOTU es refereix en els preceptes citats, en absolut es limita la iniciativa dels propietaris de l'àmbit perquè el que l'article 15 de la LGOTU els atribueix és la gestió i l'execució del planejament, que s'exerceix promovent el planejament parcial derivat en els termes que estableix l'article 107, però en absolut els atribueix la possibilitat de definir els usos sobre el sòl, que en tant que potestat pública correspon a l'Administració.

En conseqüència, no es produeixen les vulneracions denunciades per les agents i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar, amb confirmació de la sentència apel·lada.

Cinquè.- La part agent demana que se la indemnitzi per totes aquelles actuacions que, amb empara en les determinacions del POUP d'Andorra la Vella, es realitzin fora del marc legal, pretensió que no ha de ser estimada, en primer lloc perquè en l'actuació administrativa que analitzam no hi ha vulneració del marc legal i en segon lloc perquè la pretensió d'indemnització s'ha de basar en un perjudici cert i econòmicament avaluable.

Sisè.- Finalment, es considera que en la primera instància jurisdiccional la part demandada no ha aportat a les actuacions la documentació que va ser demanada, la qual cosa els genera indefensió i en conseqüència demanen que es reobri el període probatori. No obstant, la documentació que en la primera instància jurisdiccional va aportar la part agent li ha permès articular les seves pretensions, ja que es tracta de documents consultables pels interessats i no s'està davant cap dels supòsits de l'article 64 de la Llei jurisdiccional.

Vinculada a la manca d'expedient complert, la part apel·lant mostra la seva disconformitat amb la denegació de la classificació de la seva finca com sòl urbà consolidat sense que s'hagin aportat els elements de fet que acrediten l'existència dels serveis suficients en els termes que exigeixen l'article 25 de la LGOTU i l'article 7 del Reglament urbanístic, ni s'hagi practicat una prova pericial que els acrediti, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

Setè.- Com hem indicat en les nostres sentències núm. 64-2010 i 80- 2010, sobre sengles litigis plantejats per les mateixes persones sobre el POUP d'Andorra la Vella, i de contingut al·legatori igual que el present, tant en primera com en segona instància es constata que la part agent sosté les seves pretensions amb arguments molt generals, el que es considera un abús del procediment i constitueix una conducta que processalment es qualifica de temerària, la qual cosa mereix la condemna al pagament de les despeses processals tan de primera instància com de la segona.

S'estima, per tant, el recurs d'apel·lació interposat pel Comú d'Andorra la Vella.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella i desestimar el que formulen les Sres. Julián contra la sentència dictada el 27 de gener de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal.

2n.- Revocar l'apartat tercer de la part dispositiva de l'esmentada sentència i imposar a la part agent el pagament de les costes processals de la primera i de la segona instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.