SEGURETAT SOCIAL - CASS. Invalidesa per malaltia comuna. Determinació del grau d'invalidesa. Prevalença del dictamen pericial. (2000011/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000011/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000091/2021

SENTÈNCIA 16-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Suárez

Representant: Sr. Castillo

Advocada: Sra. Amorós

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sr. Cañete

Advocat: Ídem

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, divuit de febrer de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000011/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Suárez va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 23 d'octubre de 2019, confirmada pel Consell d'Administració el 28 de gener de 2020, en virtut de la qual es va atorgar l'alta mèdica a la interessada i es va denegar la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

La sentència de 8 d'agost de 2021 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la Sra. Suárez ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en substància, en les següents al·legacions:

La limitació funcional de la columna cervical ha estat considerada pel perit com a moderada, i s'ha d'equiparar a la consideració del barem com a important, de manera que s'hauria de valorar aquesta seqüela en un 30%.

Respecte de la fibromiàlgia més fatiga crònica, s'ha de considerar un impacte mitjà, i atorgar-li una valoració del 30%, a la banda alta de la forquilla que preveu el barem.

Quant a la síndrome ansiosa-depressiva, amb astènia persistent, s'hauria d'aplicar el percentatge màxim del 20% previst al barem.

Pel que fa a la dispnea d'esforç, s'hauria de considerar com a mitjana i aplicar, com a mínim , el percentatge del 30%.

Finalment, s'haurien de valorar la tiroïditis i la síndrome de budell irritable que el dictamen pericial no ha pres en consideració.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

La sentència es fonamenta en les conclusions del dictamen pericial practicat a les actuacions, segons el qual la interessada no pateix una reducció igual o superior al 60% de la seva capacitat de guany, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

La jurisprudència ha declarat reiteradament el caràcter prevalent del dictamen pericial sobre els informes mèdics que incorporen les parts.

No estan justificats els percentatges d'IPP que sol·licita l'agent.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 166 de la Llei de la seguretat social estableix que la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

En l'aplicació d'aquest precepte, i a l'hora de determinar el grau d'invalidesa dels assegurats, tal com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, resulta convenient valorar per separat la disminució de la capacitat de guany que pateix la interessada com a conseqüència de les limitacions que presenta al raquis cervical i, d'altra banda, les restants patologies que refereixen els informes mèdics.

Sobre la primera qüestió, el dictamen pericial que s'ha emès en les actuacions valora la limitació funcional de la columna cervical en un 15%. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va atribuir a aquesta patologia un 20%, de manera que, per evitar una reformatio in peius, que derivaria del fet de procedir a una disminució del percentatge reconegut en aquest concepte com a conseqüència del recurs de l'agent, procedeix mantenir el 20% que ja havia reconegut la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), tal com afirma la sentència apel·lada.

Quart.- Quant a les restants patologies, el dictamen pericial valora la fibromiàlgia més fatiga crònica moderada en un 15%, la síndrome ansiosa- depressiva crònica, amb astènia persistent, en un 10%, i la dispnea d'esforç en un 15%. S'ha de remarcar que aquests percentatges coincideixen exactament amb els que va indicar la metge independent que va intervenir en la via del recurs administratiu previ, de manera que els dos informes més imparcials, per procedir de facultatius sense cap vinculació amb les parts, arriben a les mateixes conclusions, que són les que ha recollit la sentència de la Batllia.

En conseqüència, procedeix aplicar la reiterada jurisprudència de què abans s'ha fet esment, segons la qual s'ha d'atendre prioritàriament al resultat dels informes pericials, pel caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova, i en aquest cas, a més, al del metge independent que va actuar en via administrativa, de tots els quals resulta que la pèrdua de la capacitat de guany de la interessada és inferior al 60%.

En el seu recurs d'apel·lació, la recurrent defensa l'aplicació de percentatges superiors. Tanmateix, aquesta pretensió no resulta recolzada pels dictàmens mèdics a què s'acaba de fer referència. S'ha de desestimar, doncs, el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia i, en aquest sentit, confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Suárez contra la sentència dictada el 8 d'agost de 2021 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa, del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.