Accident en telecadira: responsabilitat civil, indemnització per estrès posttraumàtic i costos d'assiguració

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

PARTS:

Apel·lant: Srs. Morales, i

Mercader

Representant: Sra. Palomo

Advocat: Sra. Almansa

Apel·lat: ORG_1, i

ORG_0

Representant: Sra. Oller

Advocat: Sr. Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Accident en telecadira. Pronunciament penal previ. Efectes. Culpa civil. Quantum fixat en conclusions complementaries. No impugnació en oposició al recurs.

SENTÈNCIA 000230/2024

Andorra la Vella, el 17 de desembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 17.10.2022 la representació processal dels Srs. Morales i Mercader va formular demanda en reclamació de quantitat contra A, ORG_0 demanant que es dictés sentència amb els següents pronunciaments:

"condemnant al defenent al pagament als meus representats de la quantitat que resulti acreditada en període d'execució de sentència pels conceptes que ja han quedat fixats a través el present escrit de demanda, i per aquells conceptes que quedin degudament fixats en període probatori, juntament amb els interessos devengats per la quantitat resultant, comptabilitzats - hi diu compatibilitats - al tipus legal a partir de la data de la contesta a la demanda, amb imposició als defenents del pagament de la totalitat de les costes del litigi, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat i procuradora d'aquesta part. ".

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 25.03.2024 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar la demanda formulada pels senyors Morales i Mercader contra A i ORG_2 .-

Segon.- S'imposen les costes a la part defenent."

Posteriorment, en data 05.04.2024 s'ha dictat un aute rectificant la part dispositiva de la Sentència de data 25.03.2024 quedant redactada de la següent manera:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada pels senyors Morales i Mercader contra A i ORG_2 .-

Segon.- S'imposen les costes a la part agent."

3.- Per escrit de data 2.05.2024 la representació processal dels Srs. Morales i Mercader ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

"es vulgui procedir a la revocació de dita resolució judicial, i igualment es vulgui procedir a dictar un nova resolució judicial apreciant en tots els seus extrems les peticions contingudes en l'escrit de demanda i conclusions complementàries presentats per aquesta part, condemnant de manera solidaria a l'adversa a satisfer la quantitat de 20.900 euros pel que fa al perjudici psicològics soferts (estrès posttraumàtic) pels meus defensats, la quantitat de 142,18 euros en concepte de despeses mèdiques sofertes pels meus principals quina documentació obra en autes; la quantitat de 265 euros en concepte d'emissió d'informe psicològic emes per la psicòloga P i visites psicològiques del menor Olmo quina documentació obra en autes; la quantitat de 1.008 euros en concepte de visites psicològiques i informes psicològics dels Srs. Morales i Mercader.

Igualment aquesta part sol·licita la condemna a la part adversa de manera solidària al pagament de les costes processals de primera i segona instància inclosos honoraris d'advocat, procuradora i pèrits d'aquesta part".

4.- La representació processal de les societats A, ORG_0 s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada imposant les costes processals causades en segona instància, incloent-hi honoraris de procuradora i advocat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent reclama front la part defenent en demanda en la que sosté una petició de condemna per danys i perjudicis ocasionats per responsabilitat contractual en l'accident que va tenir lloc en el telecadira T del sector S de l'Estació d'esquí E en el dia 20.2.21 en el qual el nen de 8 anys va caure des d'una alçada de sis metres.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes.

Contra tal decisió s'alça la part agent.

Segon.- Fets provats

En el dia 20.2.21, a les 11:28 el nen de 8 anys M que estava inscrit en un curs d'esquí va pujar al telecadira en un dia que hi havia un vent que bufava a una velocitat entre 19-21 m/s; Com a conseqüència de que la instal·lació estava danyada per un accident a causa del vent que a les 10:41 h bufava a 22-25 m/s de velocitat i en el qual altres dos persones adultes també varen caure de la cadira quan aquesta va rebre un fort cop contra la instal·lació que va deformar uns 30cms la guia de la cabina; el giny va continuar en funcionament perquè el personal de la instal·lació no va saber detectar (a simple vista) la deformació de la guia i aquest fet va provocar que el segon accident en el que va patir en M amb altres adults (no consta que tinguessin cap vinculació amb ell) i que també es va produir un fort cop que va frenar la cadira i la va deixar anar de sobte amb la pèrdua de l'equilibri de la seva horitzontalitat i en tenir aixecada la barana de seguretat va produir la caiguda de les quatre persones des d'una alçada de 6 metres.

Posteriorment uns minuts més tard es va produir exactament la mateixa maniobra indesitjada de la cadira (basculació) amb el corresponent soroll, tot i que en aquest cas no va haver cap ferit entre els seus ocupants perquè tenien col·locada la barana de seguretat. A partir d'aquell moment, el director tècnic de l'explotació que havia estat avisat del tercer accident en pocs minuts, va ordenar la paralització del remuntador.

Aquesta fets varen ser posats en coneixement de la jurisdicció penal que va demanar els corresponents informes (policials) i va arribar a la conclusió, en l'Aute de 17.1.22, que la conducta dels responsables de la instal·lació no tenia la gravetat d'una culpa penal, sense perjudici de les eventuals responsabilitats civils als quals reservava les accions corresponents. No van ser part en el procediment penal, els aquí demandants que varen ser únicament denunciants davant del Servei de Policia;

En el Reglament d'Explotació per a Telecadires amb pinces desacoblades (foli 133) es pot llegir en el seu article 11 que diu:

"Art. 11 Explotació en cas de vent o tempesta Si hi ha amenaça de vent s'ha d'incrementar la vigilància de la línia s'ha de prestar una atenció particular a les indicacions de o dels anemòmetres.

Quant la velocitat del vent transversal assoleix el valor de 20 m/s o si hi ha una amenaça manifesta d'un cop de vent o tempesta, l'explotació ha de cessar després de la recuperació dels vehicles efectuada amb totes les precaucions necessàries (velocitat reduïda, vigilància de la línia incrementada, etc.). De tota manera l'explotació ha de cessar quan la inclinació de les cadires pugui comportar situacions perilloses."

Com a conseqüència de la caiguda, el nen M va ser atès en un primer moment pels serveis de l'estació i posteriorment traslladat en helicòpter a l'Hospital Nostra Senyora de XXXX. Allà se li va diagnosticar de contusió en paret abdominal i se li va donar l'alta domiciliària el mateix dia. Com a seqüela se li va diagnosticar d'estrès posttraumàtic per la psicòloga que el va atendre durant el mesos següents i que va declarar en el judici.

Els pares d'en M també van ser diagnosticats i tractats d'estrès posttraumàtic arran de tot el que havia esdevingut al seu fill de 8 anys. A més varen tenir unes despeses reclamades de 142,18EUR de despeses mèdiques; 265EUR per l'informe psicològic del tractament del nen; i 1.008EUR en concepte de visites a la psicòloga dels pares i l'emissió dels corresponents informes.

Tercer.- La responsabilitat civil de l'estació d'esquí i la seva asseguradora.

En coherència amb la decisió de la Batlle instructora de les diligències penals finalment arxivades, cal examinar des de l'òptica de la responsabilitat civil si l'actuació de l'Estació d'Esquí demandada pot ser reprovada encara que sigui per una lleugeríssima culpa o negligència en l'actuació dels seus empleats. I la resposta només pot ser afirmativa. L'actuació dels empleats de la demandada no va ser tot el diligent que calia i que hauria pogut evitar les conseqüències que es van ocasionar i que afortunadament varen resultar no tan greus com es podria témer.

Per començar, ja hem relatat que en el primer accident que es va produir a les 10:41h en el telecadira, el vent bufava entre 22-25 m/s. Com hem transcrit l'article 11 del reglament de l'explotació ja preveu que per 20m/s l'explotació havia de cessar. No va ser així i un cop de vent va desequilibrar la cadira fent-li perdre la seva horitzontalitat respecte la pista i això va ocasionar que colpegés (de manera molt sorollosa, com es diu en els informes policials i en les declaracions dels dos empleats més directes en aquell moment) contra la guia i la deformés. Aquell primer accident s'hauria pogut evitar si el remuntador (giny) no hagués estat en funcionament. En segon lloc, un cop produït l'accident i a la vista del vent (transversal) existent tot i que encara havia descendit una mica (estava entre 19/21 m/s) ja no es tenia que haver reprès, encara que el dany a la guia "no fos visible a simple vista" (quan els responsables de l'Estació van comparèixer al lloc varen decidir aturar immediatament la instal·lació atesa la successió d'accidents en un període poc més de 45 minuts). La prudència (i la normativa de seguretat) només podia aconsellar aturar el giny i no continuar el funcionament encara que fos a una velocitat menor. Per tant, l'argument de la part apel·lada de que l'única causa del segon accident va ser perquè la barana de la cadira es va aixecar abans d'hora resulta del tot rebutjable perquè si s'hagués aturat el remuntador per les condicions adverses després del primer accident (amb ferits) ja no hagués muntat el nen en la cadira. En tercer lloc, a més a més sostenir que la causa era que els ocupants (adults) haurien aixecat la barana de la cadira abans d'arribar al lloc permès, resulta no oposable a un nen de 8 anys que no consta que tingués cap adult que se'n fes responsable i ja no hauria d'haver estat permesa la seva incorporació a la cadira, atesa la forta ventada del moment, com hem dit.

Per totes aquestes raons, entén el Tribunal que ha existit una culpa civil que no arribant a la gravetat d'una responsabilitat penal, mereix ser exigida en l'àmbit de la responsabilitat civil en la qual una lleugeríssima culpa ja permet l'exigència de responsabilitat pecuniària.

En conseqüència, hem de concloure que la responsabilitat en la causació de l'accident -atenent-nos als fets relatats en la jurisprudència penal- es dona plenament acreditada en quedar fixada una conducta inapropiada a les circumstàncies del moment (condicions climatològiques fora del paràmetre acceptable, com la presència d'un menor en aquelles circumstàncies enfilat en una cadira). Els fets penals són vinculants per la jurisdicció civil, però la valoració de les conductes, no.

Quart.- Danys i perjudicis

En aquest àmbit es dona la peculiaritat de que en la demanda no es fa una quantificació d'aquests danys i perjudicis sinó que es fa una referència genèrica a l'assistència psicològica del nen i dels dos progenitors i que es deixa per concretar en el moment de la prova. Aquesta genèrica referència no va merèixer cap protesta d'indefensió en la part defenent com es pot veure en l'apartat 6è de la seva contesta (foli 195) que es va limitar a dir que en cas d'alguna conseqüència d'indemnització fos tingut en compte que l'asseguradora demandada hauria de respondre pel quantum superior a 3.000EUR doncs fins aquesta xifra existia una franquícia a càrrec de la pròpia assegurada. Per tant, si la part no es va queixar del mode de proposar la demanda en el moment oportú, fora d'aquest moment ja no resulta rellevant. I ho ha fet per oposar-se a la prova pericial forense que va fer en l'acte del judici la part agent, com també ho ha fet en la seva oposició al recurs perquè la quantificació que va fer la part agent i que també fa en el recurs és que aquella seqüela valorada -en el recurs- pel nen en un 6/7 i la ocasionada als pares en 7/7 no estava calculada sobre el barem dels Tribunals Andorrans, però sense especificar quin hauria estat el quantum exigible, cosa que no és d'estranyar perquè en cap moment va proposar una prova de pericial de part per contradir el dictamen de les psicòlogues que havien atès als agents i ni tampoc va fer cap pregunta a les perits que van declarar en el judici oral. Hem de dir, però que la prova pericial forense va ser denegada per la Batlle en l'Audiència Prèvia de manera encertada doncs la indefinició de la seva pretensió quedava certament desdibuixada en aquell moment processal i a la vista de la manera de proposar la demanda. Però es cert que l'impacte emocional tant en el nen com en els pares no es pot considerar alt ni mitjà. Pel que fa al nen, ja reconeix la perit que al cap d'un mes de l'accident ja va tornar a esquiar "amb una mica de por" però que la va superar. Hem de fer notar que el nen no va anar al psicòleg fins passats quinze mesos de l'accident (maig 2023). Pel que fa als pares també van trigar un any a visitar la psicòloga que els va visitar només en dues ocasions en gairebé un mes i que posteriorment al març de 2023 no consta que hagin seguit cap tractament. La conclusió, és que afortunadament l'accident no va tenir un impacte emocional important i per aquesta raó la indemnització habitual en aquests casos seguint el barem -de manera orientativa únicament com han declarat "els tribunal Andorrans"- seria de 1.500 EUR pel nen i de 750EUR per a cada progenitor. En total, doncs, la condemna pecuniària ha de ser per dany moral la de 3.000EUR.

I a més d'això, la part apel·lada torna a reiterar el recordatori de la franquícia existent a la pòlissa, aquest Tribunal ja no hi pot entrar a valorar. Per aquesta raó haurà de prosperar, un cop establerta la responsabilitat civil i la lleu seqüela d'estrès posttraumàtic dels pares i del nen (acreditada per la prova psicològica practicada), la petició de la suma ja indicada de 3.000EUR dels tres afectats, això com les despeses reclamades de 142,18EUR de despeses mèdiques; 265EUR per l'informe psicològic del tractament del nen; i 1.008EUR en concepte de visites a la psicòloga dels pares i l'emissió dels corresponents informes (quatre en total). El conjunt de la indemnització ha de quedar en 4.415,18EUR, més els interessos legals des de la contesta, dels quals 3.000EUR han de ser satisfets per ORG_1 i la resta per la companyia asseguradora ORG_3.

Cinquè.- Costes de la instància

Atesos els dubtes de fet i de la particular presentació de la demanda, no fem imposició de les costes de la instància.

Sisè.- Costes d'aquesta alçada

En haver estat estimat parcialment el recurs interposat no fem pronunciament de les costes d'aquesta alçada en compliment del primer incís de l'article 354.2 del Codi de Procediment Civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Morales i Mercader contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de març de 2024, que revoquem íntegrament i ESTIMAR la demanda interposada de reclamació de danys i perjudicis per responsabilitat contractual i condemnar a ORG_1 a pagar la suma de 3.000EUR, més els interessos legals des de la contesta a la demanda (5.12.22) i també CONDEMNAR a la companyia asseguradora ORG_3. a pagar a la part agent la suma de 1.415,18EUR més els interessos legals des de la contesta a la demanda.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades de les dues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.