Arrendament apartament. Manca de legitimació activa. Costes per desistiment codefenents (1000702/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000367/2021 ORIGEN: 1000702/2019 - 00

NIG: 5300542120190004191

PARTS:

Apel·lant: Zapata i Sr. Vilar

Admi. Judicial : Sra. Narváez

Representant : Sra. Badía

Advocat: Sr. Manso

Apel·lat: Manzano, SLU, Tejera, SL, i Srs. Ramirez i Vara

Representant: Sr. Raya

Advocat: Sra. Jover

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Arrendament apartament. Manca de legitimació activa. Costes per desistiment codefenents.

SENTÈNCIA 178-2022

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de l'administrador judicial de la societat Zapata i del Sr. Vilar va interposar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment d'arrendaments de finques urbanes contra les societats Manzano SLU, i Tejera SL, així com dels Srs. Ramirez i Vara, en què sol·licitava la resolució del contracte d'arrendament vigent entre les parts, el desnonament, i reclama les quantitats en concepte de lloguers i consums impagats fins el moment de la reclamació formulada, més els imports que corresponguin pels mateixos conceptes fins al retorn de la possessió de la unitat immobiliària referida.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 6.10.21 amb la següent part decisòria :

"Que donant lloc a l'excepció de manca de legitimació activa interposades per les codefenents Manzano SLU i Tejera SLU, i al desistiment parcial formulat per l'agent en relació als senyors Ramirez i Vara, condemno a l'administració judicial de la fallida de Zapata SA i del Sr. Vilar a satisfer la totalitat de les costes processals, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de la part defenent, a acreditar en període d'execució de sentència.".

3.- La representació processal de l'administrador judicial de la societat Zapata i del Sr. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit de recurs, demana que es revoqui la sentència d'instància, entenent l'existència de legitimació activa d'aquest part pel que respecta a les societats Manzano SLU, i Tejera SL, i la no imposició de costes del procediment pel que respecta als Srs. Ramirez i Vara, condemnant al pagament de les costes del present procediment a la part apel·lada, incloent els honoraris d'advocat i procurador.

Per altressí, el recurrent proposa com a prova en segona instància l'escriptura d'adjudicació de l'Edifici E atorgada el 14.6.21 demanant que sigui admesa com a prova documental per tractar-se d'un fet nou o de nova notícia.

4.- La representació processal de les societats Manzano SLU, i Tejera SL s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada fent expressa imposició de totes les costes a les parts apel·lants incloent els honoraris d'Advocat, Procurador i Saig.

Subsidiàriament, en cas que es considerés improcedent l'excepció de manca de legitimació activa plantejada, demana que es desestimi la totalitat de les pretensions de l'adversa condemnant a l'adversa al pagament de les costes judicials, compresos, honoraris d'Advocat, Procurador i Saig.

La representació processal dels Srs. Ramirez i Vara s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi en la seva totalitat la resolució d'instància imposant a la part recurrent el pagaments de les costes, incloent els honoraris d'Advocat, Procurador i Saig.

5.- Per Aute de data 18.2.22 es decidí donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Societat Zapata i del Sr. Vilar en aquesta instància.

6.- Les parts apel·lades van formular recurs de reposició envers l'Aute del 18.2.22 al·legant que no es tractava d'un fet nou o de nova notícia doncs, com indicava la seva data, hauria pogut ser aportat com a prova per a millor proveir en la primera instància.

La part apel·lant s'ha oposat al recurs de reposició, al·legant que no era previsible que la Batlle desestimaria la demanda pel fet que no havia acreditat la seva condició de propietària, i doncs, no havia pogut proposar prova al respecte.

Finalment, per aute de data 2.11.22 es va decidir estimar el recurs de reposició, i inadmetre la prova adjuntada al escrit de recurs.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent, l'administració judicial de Zapata SA en fallida i del Sr. Vilar també en fallida reclama front la part defenent les societats Manzano SLU i Tejera SL, juntament amb les persones físiques que les representen, Ramirez i Vara, en demanda en la que sosté una petició de condemna per incompliment de diversos pagaments referits a l'apartament 2-1 i l'aparcament 17 del Bloc A de l'edifici E situat a la XXXX.

La sentència d'instància desestima la demanda i imposa el pagament de les costes a la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- Dos són els motius que s'aixequen contra la sentència d'instància. El primer consisteix en impugnar la manca de legitimació activa de la part agent. L'altre, la disconformitat amb la imposició de les costes causades als Srs. Ramirez i Vara dels qual va desistir la part agent en el tràmit de conclusions.

TERCER.- Quant a la legitimació activa hem de dir que la sentència d'instància aplica correctament el dret quan considera que la part arrendadora que podria estar legitimada és la societat A, SL que és la que figura en el contracte "en ús de la possessió amb facultats arrendaticies". O sigui que d'acord amb la disposició addicional Segona de la LAFU de 1999, apartat primer era la qui estava legitimada per instar qualsevol acció vinculada amb el contracte d'arrendament amb les societats defenents que va tenir lloc en el dia 4.10.2006.

Doncs bé, l'argument emprat per la part agent en la instància (després veurem que en aquesta alçada utilitza un altre argument) és que la SL arrendadora era una societat controlada pel Sr. Vilar i que quan aquest va ser declarat també en fallida juntament amb la societat Zapata SA, l'administradora judicial nomenada (Sra. ENTITY_15) passava a gaudir de la possessió de l'apartament llogat. Ni aporta cap document ni proposa cap prova al respecte.

Cap mínim rigor jurídic pot sustentar tal raonament. Per començar per la naturalesa distinta de la personalitat jurídica d'una societat amb la dels seus socis o administradors, cosa que no requereix de gaires més consideracions (article 1.2 de la llei 20/2007 en la redacció atorgada pel Decret Legislatiu 26.2.14 que va aprovar el text refós). En segon lloc, perquè en el cas excepcional de que calgués aixecar el vel de la societat per evitar el frau en el seu ús, resultaria que no tenim constància ni qui són els socis que la composen per manca de cap documentació aportada. En tercer lloc, perquè encara que es donessin les dues circumstàncies anteriors, resulta que A, SL no està declarada en fallida i per tant l'administradora judicial de Zapata SA i de Vilar, cap legitimitat tindria en reclamar en nom d'aquella. En quart lloc, en aquesta alçada intenta introduir un fet nou consistent en afirmar que A és una SLU, cosa que resulta extemporània i mancada també de cap demostració.

I per acabar aquest motiu, al·lega una suposada incongruència extra petita que només és fruit d'una lectura esbiaixada de la sentència, doncs no és que la part defenent hagi articulat l'excepció de manca de legitimació activa en la manca del títol de propietat de la part agent sobre l'apartament, sinó que ho fa per no haver estat la signant del contracte d'arrendament en el que es fonamenta la demanda. I la sentència, com argument de reforç, quan contesta l'al·legació de la part agent de que el Sr. Vilar era propietari de la partida de terreny on s'assenten els dos blocs d'apartament ES per justificar la propietat de l'apartament en qüestió, afirma que ni tan sols aquesta al·legació està demostrada per que era tan fàcil com aportar el títol de propietat. Per tant, no hi ha cap incongruència en la sentència que només reforça la manca de consistència dels arguments de la part agent.

En conclusió, la manca de legitimació impugnada en el recurs, no pot prosperar.

QUART.- Pel que fa a l'altre motiu del recurrent consisteix en estimar que la sentència ha aplicat de manera indeguda l'article 48.2 del CPC (llei 24/18 en vigor des del 1.9.19). Recordem que en tràmit de conclusions, la part agent va desistir de la seva acció en front Ramirez i Vara que eren els legals representants de cadascuna de les societats demandades i arrendatàries de l'apartament. La sentència en aplicació de l'esmentat article i en haver estat el desistiment posterior a l'emplaçament, li imposa les costes.

L'argument de la recurrent consisteix en dir que no va saber fins el 14.7.21 en la diligència d'inspecció ocular de l'apartament que aquest estava desocupat i per aquesta raó, va desistir en conclusions. Hem de constatar amb la lectura de la contesta dels esmentats senyors que ja varen indicar que no havien ocupat ni ara ni mai aquell apartament. És a dir, que ja ho sabia la part agent com a mínim des de la contesta. Però es que la raó de l'oposició a la demanda de les dues persones físiques era la de la seva manca de legitimació passiva, doncs la seva signatura del contracte era per la seva condició de legals representants de cada societat arrendatària i no a títol personal, com es pot comprovar de la lectura del contracte (foli 9). Per tant, el que va intentar la part agent en conclusions va ser la d'evitar la imposició de les costes sota el feble i insostenible argument de la pèrdua sobrevinguda d'objecte. Si realment la part agent no sabia si algú ocupava el pis era fàcil dirigir la seva demanda contra les dues societats i demanar també el desnonament contra els ignorants ocupants.

Així doncs, el motiu no és atès i amb ell desestimem el recurs interposat.

CINQUÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l'article 354.2 del CPC vigent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'administració judicial de Zapata SA en fallida i del Sr. Vilar també en fallida contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 d'octubre de 2021, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.