Delimitació de domini públic (TSJA-049/12)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0114-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-049/12

S E N T È N C I A NÚM. 93-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vilar

Representant: Moliner

Advocada: Conde

Apel·lat: GOVERN

Representant: Valverde

Advocat: Salas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0114-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1- El Sr. Vilar va interposar recurs contra la decisió del Govern confirmant en reposició la decisió del Ministeri d'Ordenament Territorial del 5 de setembre del 2011 fixant les alienacions del riu Valira del Nord.

2.- En la sentència de data 17 abril del 2012, el Tribunal del Batlle ha estimat en part la demanda formulada pel Sr. Vilar.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 8 de juny del 2012, el Sr. Vilar estima en síntesi:

-la decisió del Ministeri d'Ordenament Territorial, que ha estat objecte d'impugnació amb la resolució del Govern no és, en cap cas, un acte de caràcter informatiu

-la decisió del Ministeri d'Ordenament Territorial és nul·la per ésser contrària a dret.

-la finca propietat del Sr. Jordi Daza pateix una afectació singular que ha d'ésser objecte d'indemnització

-si el Ministeri d'Ordenament Territorial havia de fer una excepció a la norma, segons la qual l'ample o sobreample dels rius s'estableix a partir de l'eix actual del curs d'aigua, aquest fet havia d'ésser posat en coneixement del sol·licitant abans de prendre la decisió, per tal d'al·legar et que cregués convenient i això no s'ha fet.

-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals En el seu escrit de conclusions de data 14 de setembre del 2012, el Sr. Vilar confirma els seus arguments i precisa que l'assenyalament de límits determina on es troba la frontera entre el domini públic i el domini privat.

4.- En la seva contesta de data 6 de juliol del 2012, el MI Govern estima en síntesi:

-la resolució d'assenyalament de límits de riu és un deure urbanístic que deriva de les llicències d'urbanització

-el recurs d'apel·lació s'extralimita perquè el petitum ultrapassa àmpliament la part declarativa de la sentència del Tribunal de Batlles.

El MI. Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 3 de setembre del 2012.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon: Els fets que han donat lloc al present litigi són els següents:

2011

El Sr. Vilar ha presentat una demanda de límit de riu el 2 de setembre del

El Ministeri d'Ordenament Territorial li va respondre el 5 de setembre del 2011 i li va remetre un plànol:

Estava expressament indicat en les respostes: "Aquesta línea es dóna a títol purament informatiu i no garanteix l'execució futura del projecte" (v. f. 11)

El MI. Govern ha desestimat el recurs administratiu per resolució del 2 de novembre del 2011 (v. f. 17). En la seva resposta, el M.I. Govern es pronuncia sobre el fons de la demanda (v. f. 18).

Tercer: La sentència recorreguda va plantejar d'ofici la no-admissibilitat de la demanda jurisdiccional, de conformitat amb els principis de procediment previstos per la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Com ho reconeix implícitament el recurrent en el seu escrit de conclusions, el Batlle podia decidir sense recórrer a la providència prevista a l'article 29 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

L'enviament del plànol no constitueix un acte susceptible de recurs.

A més tal i com està expressament indicat en la resolució de data 5 de setembre de 2011, té un valor simplement informatiu.

En efecte, els béns no poden ser integrats en el domini públic, només que per una resolució expressa (article 79 del Codi de l'Administració). Si arribés el cas, és aquesta resolució expressa que podria ser l'objecte d'un recurs jurisdiccional.

Per tant, la sentència ha de ser confirmada sobre aquest punt.

Pels mateixos motius, la demanda d'indemnització ha de ser rebutjada, perquè l'interessat no ha sofert, en aquest estadi del procediment, cap perjudici.

En la seva resposta al recurs administratiu, el MI. Govern s'hauria d'haver limitat a constatar que el plànol tenia simplement un abast informatiu. La seva resposta sobre el fons de la delimitació és doncs prematura, només es podrà fer, si arribés el cas, en el moment de la delimitació del domini públic en les condicions previstes a l'article 79 del Codi de l'administració, més amunt citat.

En aquestes condicions, aquesta resolució ha de ser anul·lada.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Vilar.

Segon: Declarar la inadmissibilitat de la demanda en la part relativa a la impugnació de la resolució del MOT 107452 del 2 de setembre del 2011.

Tercer: Declarar que la resolució del M.I. Govern 109022/2011 del 2 de novembre del 2011 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Quart: Desestimar la demanda d'indemnització.. Cinquè: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.