Pagament d'unes despeses d'estacionament (0090/10)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-001-1/10 TSA: 049/10

S E N T È N C I A NÚM. 90-2010

PARTS:

Apel·lant: Oller

Representant i Advocat: Daza

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Espada

Advocat : Zurita

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-001-1/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-70, de 25 de març, va desestimar la demanda promoguda per la representació processal del Sr. Oller i va declarar ajustada al Dret la desestimació pel Govern de la sol·licitud presentada per l'agent el 22 d'octubre de 2009.

El Sr. F. demanava al Govern que li aboni les despeses d'aparcament del vehicle de la seva propietat, que havia estat intervingut per la Policia i després va ser dipositat per ordre judicial en el dipòsit del Comú d'Escaldes-Engordany mentre se substanciava una causa penal contra ell, ascendint el import d'allò reclamat a 840 EUR.

2.- La representació del Sr. F. interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que considera que hi ha hagut un error judicial en la mesura que tot i que la Policia va lliurar en un sobre tancat les claus del vehicle quan va passar les actuacions al Tribunal de Batlles, ni aquest ni el Tribunal de Corts va lliurar les claus al seu advocat, malgrat que aquest les fa demanar, claus que no van ser rebudes fins després de dictar-se sentència.

3.- El Govern s'ha oposat al recurs d'apel·lació argumentant que quan el Servei de Policia va trametre a la Batllia les diligències va fer constar que el vehicle automòbil del Sr. F. havia quedat estacionat a l'aparcament Molines d'Escaldes-Engordany, moment a partir del qual corresponia al interessat o a qui el representés retirar el vehicle, sense que existeixi cap motiu per derivar responsabilitat al Govern

4.- El dia 25 de novembre de 2010 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han fet les manifestacions adients als seus interessos respectius, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que donen lloc a la petició formulada per la representació del Sr. F. no es discuteixen i consisteixen, substancialment, en que quan el Sr. Oller fou detingut el Servei de Policia li va intervenir el vehicle de la seva propietat -Mercedes Benz model E200, matrícula (FR) 349 ERD 95- i després de dipositar-lo a la seva pròpia zona d'aparcament de vehicles el va acabar dipositant al aparcament comunal d'Escaldes- Engordany; el 22 d'abril de 2008 el Servei de Policia va lliurar les claus del vehicle a la Batllia indicant que el vehicle restava estacionat en l'aparcament comunal d'Escaldes-Engordany; quan acabada la causa penal el lletrat del Sr. F. va demanar al Tribunal de Corts les claus del vehicle li fou lliurat però va haver de pagar 840 EUR pels dotze mesos que va estar en l'aparcament en concepte de servei d'aparcament al Comú.

La Secció administrativa del Tribunal de Batlles afirma en la sentència que desconeix quina acció exerceix l'agent i quins fonaments li donen suport i que en tot cas, a partir del moment en que les actuacions van passar a la Batllia i posteriorment al Tribunal de Corts el Govern no tenia cap poder de disposició sobre el vehicle i conclou que el Govern no ha custodiat el vehicle durant el temps que ha donat lloc al pagament del pupil·latge; entén, d'altra banda, que el segrest judicial del vehicle no constitueix un acte administratiu.

El recurs d'apel·lació indica que el Servei de Policia va lliurar a la Batllia en un sobre tancat les claus del vehicle quan va passar les diligències a aquest òrgan jurisdiccional i ni en fase d'instrucció la Batllia ni després el Tribunal de Corts van fer lliurament de les claus al lletrat del Sr. F., malgrat que les va demanar dues vegades, el que constitueix, a criteri del apel·lant, un error judicial del que ha de respondre el Govern.

El tractament del cas com un error judicial ha estat plantejat per primera vegada en el recurs d'apel·lació, i aquesta tesi no ha de prosperar; com ha sostingut el Ple del Tribunal Superior en sentències com la de 16 de juliol de 1906, 19 de desembre de 2008 i de 29 de desembre de 2009, només un equivocació evident, indubtable i palmària en la determinació dels fets o en la interpretació i aplicació de la llei pot donar lloc a que es declari que s'ha produït una errada d'aquesta naturalesa; d'altra banda, la via processal per obtenir un pronunciament d'error judicial passa necessàriament per formular la corresponent demanda davant el ple del Tribunal Superior i aquí s'està formulant en un recurs apel·lació davant una de les sales que el composen.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Oller contra la sentència número 2010-70, de 25 de març, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.