Subministrament mercaderies-Prova del pagament (112/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-112/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 de juliol del 2008 la representació processal de la societat "Sevillano" va formular demanda contra la societat "Pino" en reclamació de la suma de 25.432 euros, import d'una sèrie de factures que el seu mandant va emetre com a conseqüència del subministrament de diverses mercaderies a la defenent i que aquesta no va pagar.

II.- La representació processal de la societat "Pino" va contestar la demanda en data 19 de setembre del 2008, oposant-se a la mateixa amb l'argument que la seva mandant havia pagat totes les factures degudes a l'adversa com a conseqüència del material adquirit.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament, i posteriorment va presentar els seus escrits de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 3 d'abril del 2009 estimant íntegrament la demanda formulada per "Sevillano" i condemnant a la societat "Pino" al pagament de la suma de 25.432 euros, més interessos i costes.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Pino" i, en virtut dels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra la seva mandant, condemnant a l'adversa al pagament de les costes generades pel procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- En la demanda que dóna origen al present procediment la societat "Sevillano" reclamava el pagament de les factures números 2197, 2281, 2193, 2195 i 2212, de dates 16 juliol i 1 de novembre del 2005 i 15, 16 i 27 de juliol del mateix any, pels imports respectius de 3.095, 4.564, 2.460, 935 i 260 euros, afirmant que la defenent li devia aquestes quantitats com a conseqüència de diverses mercaderies que ella li havia subministrat.

En la seva contesta a la demanda la part defenent no negava haver rebut les mercaderies a les quals es referien les factures que se li reclamaven, ni tampoc que aquestes es corresponien amb el valor d'aquelles que li havia lliurat l'agent, però al·legava haver pagat en efectiu una part de les mateixes, fet que acreditava mitjançant un document en el què s'havien anotat a mà diferents pagaments fets a l'agent i que estava signat aparentment per l'empleada de la societat "Sevillano" que els rebia, i defensant, respecte de les altres quantitats que se li reclamaven, que es corresponien amb mercaderies que havia retornat a l'agent.

La decisió de la Sentència que ara es recorre d'estimar íntegrament la demanda es fonamentava en el fet que, d'acord amb la investigació policial derivada d'una denúncia formulada per la Sra. Raya que existien dubtes fonamentats sobre el valor probatori, ni que fos en part, del document en el què constaven els pagaments presumptament efectuats per la defenent.

II.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la societat "Pino" argumenta que ella va retornar part de la mercaderia que se li havia subministrat i que, per tant, s'ha de descomptar el seu import de la suma que se li reclama en aquest procediment i dels arguments exposats en la seva contesta a la demanda es dedueix que l'import de les mercaderies que ella afirma haver retornat a l'agent, s'ha de fixar en 7.812 euros (és a dir la diferència entre els 25.432 euros que se li reclamen i els 17.620 que afirma haver pagat en metàl·lic).

Per tal de donar resposta a aquestes al·legacions, cal destacar que el Sr. Gálvez, soci de la societat "Sevillano", afirma que, efectivament, de les mercaderies facturades van recuperar un altaveu, però que l'import d'aquest ja va ser descomptat de la reclamació (foli 120 en relació al 59), encara que de les que es reclamen en aquest procediment no es pot deduir que es portés a terme cap descompte. En el mateix sentit, la Sra. Raya, empleada de la societat agent, reconeix (foli 118 en relació al 58) que "Sevillano" va recuperar part del material facturat a "Pino" que ara es reclama, encara que no podia precisar el seu valor. No obstant, en les seves declaracions en el procediment penal el Sr. Arnau, empleat de la botiga de la qual era propietària la societat defenent, afirma que el pagament fet el dia 16 d'octubre del 2006, que consta en la llista dels que segons "Pino" es van fer, es correspon en realitat amb un material que el Sr. Jover es va endur de la botiga del defenent a compte del deute (foli 97) i el mateix reconeix la Sra. Raya, empleada de l'agent, en les seves declaracions en les actuacions penals (foli 96), raó per la qual cal entendre que les mercaderies retornades efectivament es van reduir del deute considerant-les un pagament, sense que la defenent aporti cap prova de que s'haguessin retornat altres sense que el seu import s'hagués inclòs en aquesta llista com a pagament realitzat i, tenint en compte que la càrrega de la prova correspon a l'agent i la facilitat probatòria de la què aquesta gaudia, això comporta la impossibilitat d'admetre aquest motiu del recurs.

III.- En segon lloc, la recurrent argumenta que del document que consta al foli 48 de les actuacions, fet a mà i signat aparentment per la Sra. Raya, es dedueix que ell va fer cinc pagaments en metàl·lic a l'agent, un primer de 400 euros el 22 d'agost, un segon de 5.300 el 13 de setembre, un tercer de 300 euros el 8 d'octubre, un quart de 11.300 euros el 16 d'octubre i un cinquè de 320 euros el dia 18 d'octubre, sempre de l'any 2006, amb un import total de 17.620 euros i que, si bé és veritat que la Sra. Raya, en representació de la societat "Sevillano", va presentar una denúncia contra les persones desconegudes que, segons ella, van falsificar la seva signatura en tres dels citats pagaments, el procediment penal no havia finalitzat i per tant no es podia saber si aquesta falsificació realment va existir.

Per tal de respondre l'argument de la recurrent s'ha de posar de relleu que, mitjançant Aute de 3 de juny del 2011, s'ha acordat decretar el sobreseïment de les diligències prèvies seguides contra Raya pels presumptes delictes de creació i ús de document inautèntic i influenciar testimonis en un procediment perquè modifiquin la seva actuació processal, ja que no s'ha pogut determinar qui havia estat l'autor de les signatures que consten en l'esmentat document, ni qui havia afegit alguns números a les quantitats que s'hi recullen. No obstant, hi ha a les actuacions proves suficients per estimar que en la llista dels pagaments fets per la defenent es van modificar determinats imports, encara que no consti qui ho va fer, ni s'hagi acreditat que la signatura que s'avala no correspongui a la Sra. Raya. En aquest sentit, cal destacar, en primer lloc, que era molt fàcil afegir en el citat llistat un 5 a la suma pagada en data 13 de setembre del 2006 i un 1 a la abonada en data 16 d'octubre del mateix any, convertint la quantitat de 300 euros en la de 5.300 i la de 1.300 euros en la de 11.300 euros, encara que aquest fet per si sol no es pugui considerar determinant. En segon lloc, el Sr. Arnau, empleat de "Pino", va declarar en les actuacions penals que es van iniciar arrel de la denúncia de la Sra. Raya que ell va abonar l'import de 300 euros de la citada llista i la seva germana els de 400 i 320 euros, però que el pagament de 5.300 euros de data 13 de setembre del 2006 no el va fer ell, mentre que el de data 16 d'octubre d'aquell any el va pagar ell però abonant 1.300 euros i no pas 11.300 euros i que el Sr. Jover, responsable i soci del negoci titularitat de la recurrent, li va reconèixer que els havia modificat (foli 97) i aquestes declaracions venen corroborades per la Sra. M, empleada igualment de "Pino", que afegeix que mai s'havien realitzat pagaments de sumes tant importants com alguns dels que figuren en el document manuscrit (foli 98).

IV.- Per aquesta raó, atès que la Sra. Raya reconeix haver rebut i signat el pagament que consta en l'esmentat document fet en data 22 d'agost del 2006 per un import de 400 euros, i el de data 13 de setembre del mateix any, però amb un import de 300 euros i no pas de 5.300 euros (foli 118 en relació al 58) cal entendre que aquestes sumes se li han de descomptar al defenent de la quantitat que se li reclama. D'altra banda, la Sra. M afirma que ella va pagar també els 320 euros abonats en data 18 d'octubre del 2006 i el Sr. Arnau defensa haver pagat els 300 euros de data 8 d'octubre d'aquell any i els 1.300 euros del dia 16 del mateix mes i any i aquesta Sala entén que el seu testimoni s'ha de presumir veraç, ja que van ser les persones que van efectuar els pagaments i, malgrat es tracta d'empleats de la botiga propietat de la defenent, no sempre han defensat els interessos de l'empresa en la que treballaven.

D'altra banda, no es pot considerar rellevant que aquestes sumes no es corresponguin a les quantitats que consten a les factures reclamades, en quan els testimonis que han declarat a les actuacions reconeixen que "Pino" feia en ocasions pagaments parcials a compte i en efectiu (folis 97 i 119 en relació al 83) i tenint en compte que, atès que les factures es van retornar el mes de gener del 2006 i els pagaments es van fer els mesos d'agost a octubre d'aquell any, resulta versemblant que es corresponguessin amb les factures reclamades, malgrat entre les parts haguessin existit relacions comercials abans d'aquesta data, raons totes elles que porten a entendre que la suma total a descomptar de la reclamada ha de quedar fixada en 2.620 euros (400+300+300+1.300+320).

V.- En estimar-se el recurs procedeix mantenir les costes de la instància, ja que l'estimació de la demanda ha estat, en tot cas, substancial, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5 i no procedeix fer especial pronunciament sobre les d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Pino" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 d'abril del 2009, que REVOQUEM PARCIALMENT, en el sentit de reduir la quantitat a la qual es condemna a la societat "Pino" a la suma de 22.812 euros, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.