CASS-Pensió d'invalidesa per malaltia, exigència d'una IPP del 60% (TSJA-041/12)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0120-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-041/12

S E N T È N C I A NÚM. 95-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Andrade

Advocada: Galván

Apel·lat: CASS

Representant: Tejera

Advocat: Seco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0120-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1- El Sr. Andrade va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 25 d'octubre de 2011, confirmant en alçada la decisió del 2 de setembre de 2011, sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna amb efectes des del 16 de setembre del 2011

2.- Per sentència de data 2 d'abril del 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Andrade.

3.- En el seu recurs de data 22 de maig de 2012, el Sr. Andrade estima en síntesi:

-a partir del dia 1 de febrer del 2012, em correspon l'atribució d'una pensió d'invalidesa de categoria A1

Ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 12 de juliol de 2012 i demana que el Servei de Medicina Legal i Forense emeti un informe complementari

4.- En la seva contesta de data 14 de juny del 2012, la CASS estima en síntesi:

-La part apel·lant considera que ha de figurar de baixa mèdica fins al dia 1 de febrer del 2012: aquesta qüestió no va ser objecte del petitum de l'assegurat davant la secció administrativa de la Batllia

-L'assegurat és va reincorporar a la seva activitat el 16 de setembre del 2011. Posteriorment, el Sr. Andrade va presentar una nova baixa mèdica de data 1 d'octubre del 2011 que va ser desestimada per la ENTITY_3; contra aquesta decisió l'assegurat va presentar demanda jurisdiccional a la Batllia.

-D'acord amb l'informe dels perits, el Sr. Andrade presenta una incapacitat inferior al 50 %.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 10 de juliol de 2012.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon: Sobre la petició de prova:

La pràctica de la prova és excepcional en segona instància (article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal).

En aquest cas, la pràctica d'una nova prova no és necessària per resoldre el present litigi.

Es rebutja doncs la petició.

Tercer: Sobre el marc del litigi:

Per resolució de data 25 d'octubre del 2011, confirmant en alçada la decisió del 2 de setembre del 2011 (v. f. 12), el Consell d'Administració de la CASS ha resolt el següent:

-confirmar la suspensió de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal a comptar del 16 de setembre del 2011.

-desestimar la pensió d'invalidesa derivada de malaltia sol·licitada, atès que no acredita la pèrdua de la capacitat de guany del 60 % (v. f. 9).

En el seu recurs jurisdiccional de primera instància, de data 15 de novembre del 2011, el Sr. Andrade ha demanat: "...procedir a revocar la resolució emesa per la CASS en quant al no atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia, atorgant-me aquesta, amb efectes del 16 de setembre de 2011" (v. f. 5)

En el seu escrit d'apel·lació, l'interessat demana: "revocar la referida sentència i fixar la consolidació de les lesions a data 1 de febrer de 2012 i a comptar d'aital data declarar que em correspon l'atorgament d'una pensió d'invalidesa com a mínim del tipus A1".

Des del punt de vista processal, no és possible introduir una petició en segona instància.

Per tant el present litigi es limita a l'atribució eventual d'una pensió d'invalidesa malaltia a comptar del 16 de setembre del 2011.

Quart.- Sobre el fons:

És necessari fer aplicació de les disposicions de l'article 166 de la Llei 17/2008 de la seguretat social.

Segons aquest text:

"Definició

La invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany".

L'article 11 Decret del 12 de gener del 2011 pel qual s'aprova el Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social precisa :

"Per determinar aquest percentatge es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral".

Com aquesta Sala ja ho ha dit en vàries ocasions, les conclusions dels perits judicials comporten una importància particular perquè les pericials són portades a terme amb totes les garanties d'imparcialitat.

No obstant, les conclusions dels experts no lliguen al jutge: "el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen obligació de seguir el parer dels experts" (article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal).

Segons el perit judicial, "la IPP total i definitiva seria del 45,37 %. El percentatge és doncs inferior a l'exigit per l'article 166 més amunt citat (60%)"; v. f. 87

A més, aquest percentatge és inferior al 50%, per conseqüència, els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals i les aptituds i la formació professional de la persona assegurada no poden ser preses en compte, en aquest cas, per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

El Sr. Andrade no compleix les condicions exigides per la Llei per beneficiar d'una pensió d'invalidesa per malaltia a comptar del 16 de setembre del 2011.

Com s'ha remarcat més amunt, les conclusions dels experts mèdics no lliguen al jutge. En aquest cas, després d'haver constatat que la IPP era del 45,75 %, el perit conclou que al Sr. Andrade "li correspondria una invalidesa de tipus A1" (v. f. 87). Aquesta conclusió, que no és compatible amb les exigències exigides per la llei, no vinculen al jutge.

En conseqüència, el recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Andrade.

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió del Consell d'Administració de la CASS del 25 d'octubre del 2011, confirmant en alçada la decisió del 2 de setembre del 2011, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.