Arrendaments urbans- Prova del pagament (354/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-354/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 28 de març del 2011 la representació processal de les Sres. Yuste i Sanz, en tant que hereues del difunt Sr. Morillo, van formular demanda contra el Sr. Bueno sol·licitant que es declarés resolt el contracte d'arrendament que vinculava a les parts i que tenia per objecte l'XXXX, condemnant al defenent al pagament dels lloguers i despeses de serveis del citat immoble fins a la data de resolució del contracte, més l'equivalent mensual del lloguer en concepte d'indemnització per ocupació indeguda de l'apartament i despeses de servei fins a deixar-lo lliure i vacu a disposició de l'arrendador, més les eventuals reposicions i/o reparacions que s'haguessin de realitzar en ell i que es poguessin constatar en període de proves, més els interessos de demora d'aquestes sumes i la totalitat de les costes del procediment, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Bueno va contestar a la demanda en data 22 de juny del 2011 oposant-se a la mateixa argumentant que es trobava plenament al corrent del pagament dels lloguers de l'apartament propietat de l'agent, raó per la qual sol·licitava que es desestimés íntegrament la demanda formulada per l'adversa, condemnant-la al pagament de les despeses generades pel procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 6 de setembre del 2011 va decidir desestimar íntegrament la demanda interposada per la representació processal de les Sres. Yuste i Sanz contra el Sr. Bueno, absolent a aquest darrer de totes les pretensions de les demandants i imposant a aquestes el pagament de les costes processals causades.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les Sres. Yuste i Sanz i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, tot condemnant a l'adversa al pagament de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 6 de juny del 2005 la societat "G SA" com a mandatària del Sr. Morillo, va arrendar al Sr. Bueno, l'apartament X, amb el mobiliari que es recollia a l'inventari que s'adjuntava al contracte, per la suma de 580,06 euros, quantitat que incloïa l'import de 36,06 euros a compte de les despeses de gas-oil (foli 6), import que no es discuteix que posteriorment va quedar fixat en 619,20 euros.

La representació processal de les Sres. Yuste i Sanz, hereues del Sr. Morillo, al·leguen en la demanda que dóna origen al present procediment que el Sr. Bueno no havia abonat els lloguers corresponents als mesos de març del 2010 a març del 2011, així com les despeses de calefacció i aigua potable de l'apartament, amb un import total de 8.061,35 euros, raó per la qual sol·licita que es resolgui el contracte que vinculava a les parts i que es condemni al defenent a abonar-li els lloguers i despeses degudes fins a la resolució del contracte, més l'equivalent mensual del lloguer en concepte d'indemnització per la ocupació indeguda de l'apartament i despeses de servei fins a deixar-lo a disposició de l'arrendador, més les reparacions o reposicions que fossin necessàries, més interessos i costes. Per tal d'acreditar aquesta petició, aportava amb la demanda dotze rebuts corresponents als mesos de març a desembre del 2010 emesos per ORG_0 per l'import 619,20 euros cada un, dos rebuts retornats pel Banc amb la menció de "provisió insuficient" per la mateixa quantitat del mes de març del 2011 i un altre del mateix mes i per la mateixa quantitat amb la menció "domiciliació incorrecta" (folis 39 a 50).

En la contesta a la demanda el Sr. Bueno afirma haver pagat els lloguers que se li reclamen i, com a prova de les seves manifestacions, aporta 13 rebuts amb imports que van des dels 500 als 800 euros corresponents als mesos de febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost i desembre del 2010 i gener, febrer i abril del 2011 abonats per ell al despatx dels advocats Pulido i Vall (folis 71 a 83).

La part agent adjunta igualment en període de proves un efecte emès per ella en data 6 de juliol del 2011 per l'import de 619,20 euros, dos rebuts retornats pel Banc per la mateixa suma dels mesos de maig i juny del 2011 (folis 89 a 91), un document de data 14 de febrer del 2008 en el què el Sr. Bueno reconeix deure la suma de 3.628,28 euros en concepte de lloguers i despeses de calefacció impagades, més altres 150 euros d'honoraris d'advocat, que es compromet a pagar mitjançant mensualitats consecutives d'un import mínim de 100 euros durant els cinc primers dies de març i estar al corrent de pagament dels lloguers que vagin vencent (foli 92), un resum de les sumes degudes pel defenent per import de 28.712,72 euros i de les abonades per ell que sumen 19.000 (folis 93 i 94) i una sèrie de documents que, segons ella mateixa afirma al foli 86, acrediten el pagament de lloguers anteriors (document número 27 que es recull als folis 95 a 133), altres que es refereixen a acomptes dels pagaments anteriors (document número 28 que es recull als folis 134 a 167) i els acomptes posteriors a la demanda (document 29 folis 168 i 169). Per aquestes raons, l'agent considera en les seves conclusions que la suma total deguda pel defenent és la de 29.339,17 euros i manté la de 19.000 abonada per aquest, de tal manera que finalment concreta la seva demanda en 10.339,17 euros, més interessos i costes.

Atesa la documentació presentada per les parts, la Sentència d'instància conclou que les despeses reclamades per l'agent fan un total de 11.870 euros i les quantitats abonades pel defenent sumen 12.080 euros, de tal manera que aquest ha pagat 210 euros de més, sense que es pugui entendre que els pagaments efectuats pel Sr. Bueno responguin a un deute contret l'any 2007, com afirma l'agent en tràmit de conclusions, perquè això suposa una mutatio libelli extemporània que no es pot admetre, raó per la qual desestima la demanda i imposa les seves costes a la part agent.

II.- El recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de les Sres. Yuste i Sanz reitera la tesi exposada en conclusions en el sentit que els rebuts aportats a la causa per la defenent no es corresponen al pagament dels lloguers dels mesos de març del 2010 a març del 2011 en què es van emetre, sinó que, com en ells s'especifica, són acomptes del deute generat per l'impagament de lloguers a partir de l'agost del 2007, de tal manera que no s'ha produït una mutatio libelli, ja que l'únic que es fa en conclusions és sumar a la quantitat reclamada a la demanda la corresponent als lloguers vençuts des de la interposició de la demanda fins la data en què es van presentar les conclusions.

Per tal de donar resposta als arguments que fonamenten aquest motiu del recurs, cal destacar que, de l'examen les actuacions es dedueix que l'agent va modificar en el seu escrit de conclusions l'import del que era deutor el Sr. Bueno, que en la demanda es fixava en 8.061,35 euros i en les conclusions en 29.339,17 euros, augment que no respon els lloguers meritats des de la formulació de la demanda, com ella afirma, sinó al fet d'incloure en la reclamació el deute anterior del Sr. Bueno. D'altra banda, l'agent va fonamentar la seva reclamació en tràmit de conclusions en un fet al qual no s'havia referit en la demanda, com era l'existència d'un deute anterior del Sr. Bueno a la satisfacció del qual anaven dirigides les quantitats que el citat senyor acreditava haver dipositat en el despatx dels advocats que representaven els seus interessos i és cert que aquest canvi de plantejament ha comportat que el defenent no hagi pogut defensar-se de les pretensions de l'agent sobre el citat deute i, per tant, que, en el cas de ser estimades, aquest es trobés en una situació d'indefensió.

III.- Altrament, l'agent no ha provat que aquest deute existia, ni quin era el seu import, justificant així que els pagaments fets pel Sr. Bueno durant els mesos de març del 2010 a maig del 2011 anaven destinats en part a eixugar-lo. En efecte, consta al foli 92 de les actuacions un document de data 14 de febrer del 2008, que l'agent afirma, sense provar-ho, que va signar el Sr. Bueno, en el que es reconeix un deute de 3.628,28 euros en concepte de lloguers, no se sap de quins mesos, que el signant es compromet a pagar de manera fraccionada "mitjançant mensualitats consecutives d'un import mínim de 100 euros durant els cinc (5) primers dies de març i estar al corrent de pagament dels lloguers que vagin vencent", de tal manera que, en tot cas, l'agent sols podria reclamar aquesta suma, que, a més a més, es preveia que es pagaria mitjançant petits desemborsaments que complementarien els imports dels lloguers corresponents i que es farien en principi molt abans del mes de març del 2010, data en la què l'agent afirma que es van fer.

En aquest mateix sentit, cal destacar igualment que tampoc es pot saber si aquest deute estava o no pagat el mes de març del 2010, ni en quina mesura, ni quina era la part del mateix que el defenent va eixugar amb les seves aportacions dels anys 2010 i 2011, de tal manera que la introducció d'aquest fet nou en tràmit de conclusions no sols suposa una modificació del plantejament de la demanda, sinó que no justifica la reclamació de l'agent.

IV.- En reforç de la tesi del Sr. Bueno, la Sentència d'instància destaca igualment que les sumes que s'ha provat que el defenent va abonar al despatx d'advocats Pulido i Vall durant els mesos de març del 2010 a maig del 2011 i a la Batllia els mesos de juliol i agost del 2011 sumen 12.080 euros, ja que als rebuts aportats per la defenent als folis 71 a 83 cal afegir els que adjunta l'agent en període de proves que es refereixen als mesos de setembre, octubre i novembre del 2010 i març del 2011 (folis 162 a 164 i 167) i, per tant, superen en 210 euros la quantitat que aquesta resolució estima que devia el citat senyor. En el mateix sentit, s'ha de tenir en compte que les abonades del mes de març del 2010 al mes de març del 2011, que són els mesos que es reclamen a la demanda (folis 72 a 81 i 162 a 164 i 167), sumen 8.630 euros, mentre que l'agent en la seva demanda fixava el deute del Sr. Bueno en 8.061,35 euros, amb un superàvit a favor de l'arrendatari de 568,65 euros, fet que explicaria que en els rebuts es fes constar "a compte de lloguers pendents" que aquesta suma aniria destinada a eixugar i que no s'abonés mai exactament l'import del lloguer, sinó quantitats inferiors en alguns casos, però superiors en el seu conjunt, com es constata als documents citats.

V.- En aquest ordre d'idees s'ha de constatar, a més a més, que, els citats rebuts es van abonar en dates 17 de febrer, 10 de març, 16 d'abril, 12 de maig, 21 de juny, 27 de juliol, 30 d'agost, 29 de setembre, 25 d'octubre, 24 de novembre i 18 de desembre del 2010 i 13 de gener, 11 de febrer i 10 de març del 2011, és a dir durant les dates en les què anaven vencent els lloguers que ara es reclamen i, en aquestes circumstàncies, les sumes pagades s'havien d'imputar als deutes que el Sr. Bueno considerés convenient, en virtut del principi favor debitoris que recull el Codi 8,43,1 i és evident que el deutor imputa aquests pagaments als lloguers corresponents a aquells mesos, sense perjudici de que una part dels imports abonats anés destinat a eixugar deutes anteriors, o que part d'aquests quedessin en part pendents, però el que no es pot admetre és la pretensió de l'agent de que tots aquests pagaments es destinessin exclusivament a eixugar un deute que, en tot cas, sols s'ha acreditat per un import molt inferior al que es pretén.

VI.- Pel que fa als rebuts aportats per l'agent per justificar el deute del Sr. Da S, emesos per ORG_0 els mesos de març a desembre del 2010 (foli 39 a 48), aquests no poden tenir cap valor probatori quan no consta que s'intentés cobrar-los sense èxit i quan el defenent acredita haver pagat en aquelles dates sumes en conjunt superiors a l'import dels lloguers reclamats al despatx dels advocats de l'agent. Pel que es refereix als rebuts retornats pel Banc el mes de març del 2011, l'agent no ha acreditat que l'arrendatari admetés aquesta forma de cobrament, ni quina va ser la raó per la qual, en el moment que ORG_0 deixa de representar els seus interessos, el Sr. Bueno ja no havia de pagar les sumes degudes als advocats de l'agent, com venia fent, i les havia d'abonar mitjançant el seu compte bancari.

VII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 6 de setembre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.