Interpretació contractual d'una pólissa de saldos deutors i invalidez en un acord de prejubilació

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

PARTS:

Apel·lant: ORG_2,

ORG_2, i

ORG_2

Representant: Sra. Bueno

Advocat: Sra. Pina

Apel·lat: Sr. Palau

Representant: Sr. Ayuso

Advocat: Sr. Pombo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Contracte privat entre empresa i un seu empleat. Normes de interpretació. Dret a que el prejubilat afectat pugui reclamar el pagament de les assegurances fixades en el pacte. Abús de dret. Enriquiment injust. No costes malgrat absolució codemandada.

SENTÈNCIA 000220/2024

Andorra la Vella, el 10 de desembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 17.11.2022, el Sr. Palau va interposar demanda en reclamació de quantitat contra ORG_2, ORG_2 i ORG_2 en què sol·licitava que es dictés sentència amb els següents pronunciaments:

"condemnant solidàriament les societats defenents

al pagament de les indemnitzacions que correspongui de les pòlisses d'assegurances Assegurança Vida (Salari) i Assegurança de saldos deutors i almenys la quantitat de 223.043,76 euros i de 346.693,08 euros respectivament

al pagament dels interessos legals corresponents de les sumes referides a l'apartat anterior a partir de la data de la contesta a la demanda.

3) al pagament de les despeses processals i extraprocessals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 18.03.2024 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar íntegrament la demanda formulada per la part agent i condemnar a la part defenent, solidàriament, a satisfer a la part demandant els següents imports en concepte d'indemnització :

* 346,693,08 euros com a saldos deutors

* 18 mensualitats del salari del demandant, que importen 223.043,76 euros.

Aquests imports aniran augmentats dels interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda i fins a la seva total liquidació.

Segon.- Es desestima la demanda reconvencional formulada per la part defenent.

Tercer.- S'imposen les costes processals i judicials a la part defenent i demandant reconvencional."

3.- Per escrit de data 23.04.2024 la representació processal de les societats ORG_2, ORG_2 i ORG_2 ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

"dictar Sentència estimant el recurs d'apel·lació interposat per aquesta part, en el sentit de revocar la sentència d'instància, desestimant íntegrament la demanda i imposant les costes, tant de primera com de segona instància, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora, al senyor Palau per la seva temeritat i mala fe en ésser perfectament coneixedor dels termes en que es signà l'acord d'11 de novembre del 2019, i per pretendre cobrar dues vegades pel mateix concepte.

Subsidiàriament, i en el negat i hipotètic cas d'estimar la demanda, ORG_2 s'haurà d'absoldre per ser simplement la prenedora de l'assegurança, devent imposar les costes processals a la part agent, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora de B1, mentre que pel que fa a B3, SA, i respecte a la condemna al pagament de l'import de 346.693,08EUR, aquest haurà de servir per pagar els capitals pendents d'amortitzar per part del senyor Palau a ORG_2, no havent lloc al pagament d'interessos ni a la condemna al pagament de les costes processals per existir una "iusta causa litigandi" i per la concurrència de dubtes fàctics i jurídics en la petició de l'adversa.

En aquest subsidiari cas d'estimació de la demanda, s'escaurà l'estimació de la demanda reconvencional a favor de ORG_2, en el sentit de resoldre el contracte de prejubilació amb efectes retroactius al 6 de setembre del 2021, i retornar a ORG_2 el que s'ha satisfet al senyor Palau en concepte de prejubilació, així com el retorn de totes les primes satisfetes per les assegurances ORG_1 Capital Empleats, condemnant a la part agent al pagament de les costes processals causades en primera i segona instància."

4.- La representació processal del Sr. Palau ha sol·licitat que es desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació legal de les societats ORG_2, ORG_2 i ORG_2, confirmant la resolució de primera instància i condemnant a l'adversa al pagament de les costes processals causades en la present instància.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Palau reclama front la part defenent ORG_2 i ORG_2 i posteriorment B3, SA en demanda en la que sosté una petició de condemna pel pagament de les sumes incloses en dues de les pòlisses de vida i invalidesa (223.043,76EUR) per una banda, i per altra, la de "saldos deutors" (346.693EUR) més interessos i costes.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda.

Contra tal decisió s'alça la part condemnada.

Segon.- Antecedents d'interès

Recollint els de la sentència d'instància que no han estat discutits podem resumir-los en els següents punts:

- en data 08/1977 el demandant començà a prestar els seus serveis prop de la C, posteriorment, C SA i finalment, prop de ORG_2 fins al moment de la seva baixa (folis 7-35);

- en data 05.09.18 el demandant causava baixa laboral, foli 38;

- en data 11.11.19, foli 36, les parts van atorgar un contracte segons el qual a partir de l'1.12.19, el demandant passava a la situació de prejubilat i fins el 12.05.27 data en la qual passaria a la situació de jubilació en els termes que quedessin establerts en aquell moment. En el contracte s'indicava especialment :

" (...) Pacte segon.- Mentre el senyor Palau romangui en situació de baixa laboral:

* continuarà percebent la compensació del banc tal que li permeti, conjuntament a la situació de baixa de la CASS, rebre un import mensual equivalent al que percebia com a empleat en actiu, en concepte de salari fix i complement fix. I el banc no li abonarà cap retribució addicional en concepte de prejubilació;

* En cessar la seva situació de baixa laboral sigui per alta mèdica sigui per invalidesa, el banc abonarà al senyor Palau mensualment la suma de 7.434,79 euros (corresponent al 60% del seu salari actual més complement). La dita suma s'abonarà amb independència de qualsevol eventual pensió d'invalidesa que pugui ser-li reconeguda per la CASS o per assegurances privades.(...)

Pacte Tercer.- D'aquesta situació de prejubilació, i mentre aquesta sigui vigent, se'n desprendran a més les següents conseqüències: c. Cañellas, Vida, Accident i Saldos Deutors: durant la prejubilació, l'empleat mantindrà la cobertura d'aquestes assegurances. Durant aquest període el Banc es farà càrrec de les primes d'aquestes assegurances. En relació a l'assegurança de saldos deutors, durant aquest període, gaudirà de les mateixes condicions que siguin d'aplicació als empleats actius. (...)" (la negreta és afegida)

- En data 19.08.21, la CASS comunicava al demandant que el seu estat de salut l'incapacitava per exercir qualsevol activitat professional i que li corresponia una pensió d'invalidesa del grup 2 equivalent al 100% de la seva pensió teòrica de jubilació. foli 38. Li pertocava una pensió d'invalidesa de 2.621,43 euros.

- En data 06.09.21 les parts van atorgar un contracte en el què es posava de relleu que :

"II.- A comptar del 06.09.2021 la CASS ha resolt la fi de la seva baixa per incapacitat temporal que es va iniciar el 05.09.2018.

III.- Que aquesta situació quedava recollida en el contracte de prejubilació que es va signar el dia 11.11.2019 motiu pel qual el dit contracte passa a ser d'aplicació amb efectes del 06.09.2021, en substitució del contracte laboral que ha unit les parts fins a la data". foli 47-50

Tercer.- Objecte de la controvèrsia

Aquest contracte de 11.11.19 és interpretat per cada part de forma diferent. L'agent considera que mentre no hagi arribat a la data límit del 12.5.27, el Sr. Palau té dret a reclamar els beneficis de les pòlisses de "saldos deutors" i la d'invalidesa.

Per la seva banda, l'entitat bancària i la companyia asseguradora del ORG_3 interpreten que en el pacte esmentat de 2019, des del moment en que el Sr. Palau passava a prejubilat no tenia dret a cap benefici de les pòlisses esmentades perquè resultaria una solució econòmica des proporcionada i que no estava en la voluntat dels signants. En base a aquesta interpretació varen formular una demanda reconvencional en la qual consideraven que perquè no es produís una situació d'enriquiment injust o abusiva en favor del seu ex empleat, si la demanda li era estimada aquest hauria de retornar totes les sumes rebudes de l'entitat bancària percebudes a raó de 7.434,79EUR, des del 6.9.21, data dels efectes de la seva condició de pensionista d'invalidesa total per part de la CASS i de pèrdua de la condició de prejubilat.

Per tant hem d'endinsar-nos a la interpretació del pacte d'11.11.19.

Quart.- Cobertura de les pòlisses en disputa

ORG_0 FINANÇAMENT EMPLEATS,(foli 146 i ss.) s'hi indica, pel cas que ens ocupa, que :

"- la companyia asseguradora s'obligava a pagar els capitals pendents d'amortitzar, a la data de producció del sinistre, dels préstecs vigents i/o els imports disposats en les pòlisses de crèdit constituïts en comptes d'empleat en cas de mort o d'invalidesa total i permanent d'un dels assegurats que formen part del col·lectiu assegurat;

- la companyia asseguradora s'obliga a pagar al beneficiari el capital informat per cada assegurat per aquesta quantia, si es produeix la invalidesa total i permanent d'un dels assegurats que formen part del col·lectiu assegurat."

ORG_4 CAPITAL EMPLEATS, (foli 149), s'hi indica per la problemàtica que ens ocupa:

"- la companyia asseguradora s'obliga, en les condicions pactades a pagar un capital determinat al beneficiari en cas de mort o d'invalidesa total i permanent d'un dels assegurats que formen part del col·lectiu assegurat."

Cinquè.- Regles d'interpretació dels contractes

Com ja hem dit en altres ocasions cal centrar-nos en les normes interpretatives dels contractes que ja varen reflectir en la nostra sentència STJC 435/14 que s'expressava en els següents termes:

"Partim de la base que per a la interpretació (gramatical o literal, sistemàtica, històrica i funcional i lògica) dels contractes cal tenir present essencialment i sense ànim exhaustiu: a) la intenció dels contractants per damunt de la literalitat del pacte, si hi ha contradicció entre ells (Decretals Llibre V, títol 40, capitol VIII "sensum non verba considerare debemus", TSJC de data 11-01-2001, "in claris non fit interpetratio"; b) l'examen de les circumstàncies que envoltaren la signatura del contracte i dels actes coetanis i posteriors; c) si una clàusula admet diversos sentits caldrà adoptar el més acurat per produir l'efecte buscat; d) les clàusules han de ser interpretades en atenció al conjunt de totes elles (TSJC de data 17-04-1997 i 22-12-1994); e) l'ús i el costum podrà servir per interpretar les ambigüitats del contracte (element històric); f) caldrà evitar que la interpretació de clàusules confuses beneficiï a aquell que les ha redactat (TSJC de data 27-01-2000 I 22-12-1999, entre d'altres); g) com a norma subsidiària si no poden les anteriors resultar suficients per la interpretació del contracte, es partirà de que en els contractes gratuïts s'afavoreixi la interpretació que generi menor transmissió entre les parts; si es tracta d'un contracte onerós caldrà resoldre el dubte en favor de la major reciprocitat d'interessos "In re obscura melius est favere repetitione, quam adventio lucro" (D. 50,17,41-1) i "Semper in dubiis benignoria praefrenda sunt" (D.50,17,56-55) i h) en la interpretació dels contractes d'adhesió i les condicions generals, cal donar primacia a la interpretació més favorable a l'adherent."

Vegem-m'ho.

La intenció (voluntat) de les parts

Cal tenir molt present en l'anàlisi del contracte que com ja reconeix la part recurrent (pàg. 11 i 17 del seu recurs) que el Sr. Palau havia efectuat una tasca durant molt anys per l'entitat B1,SA des d'altres responsabilitats i durant molts anys (des d'agost de 1977). L'Entitat patronal li volia agrair els serveis prestats. Recorda la recurrent que l'entitat bancària va aconseguir a través de la companyia asseguradora que se li financessin les dues intervencions quirúrgiques a Houston fins a un total de 324.000EUR. És a dir, i havia una particular intenció de facilitar-li unes bones condicions si la seva salut es ressentia en el futur (mort o invalidesa total permanent). Per tant, li va oferir unes condicions en el pacte de 11.11.2019 molt favorables i fins i tot podem dir que es volia ser generós.

La literalitat del pacte

Aquesta generositat es reflecteix en la redacció del pacte escrit (per la pròpia entitat bancària) en el sentit que en el pacte Segon ja es preveia que quan cessés la relació laboral com empleat per passar a la situació de prejubilació "... el banc abonarà al senyor Palau mensualment la suma de 7.434,79 euros (corresponent al 60% del seu salari actual més complement). La dita suma s'abonarà amb independència de qualsevol eventual pensió d'invalidesa que pugui ser-li reconeguda per la CASS o per assegurances privades.(...)"

Aquestes assegurances privades només es poden referir a les que tenia contractat el Banc pels seus empleats (de les altres privades que pogués tenir el Sr. Palau -si es que en tenia alguna- no li concernien per a res) i la denominació privades era en contraposició a la pública de la CASS. Not'is que no es fa cap exclusió respecte a la que cobreix la contingència d'invalidesa, però en canvi sí que es va fer una exclusió expressa en el Pacte Tercer apartat 2, lletra b) quant a les facilitats creditícies es pacta que "... conservarà mentre duri la situació de prejubilació les condicions de qué gaudia, si bé quedarà exclòs l'atorgament o consentiment de noves facilitats en les condicions excepcionals d'empleat." En aquest apartat sí que el Banc va voler fer una exclusió i així ho va plasmar per escrit. Però pel que fa a la indemnització per invalidesa, no la va excloure.

El conjunt de les clàusules del pacte de prejubilació

Aquest és un altre paràmetre a tenir en compte: el conjunt dels pactes concedits al Sr. Palau. Com es pot constatar en l'apartat anterior, es pot copsar quan el Banc tenia voluntat d'excloure o limitar algun benefici: Pacte Tercer apartat 2 lletra b) que acabem d'analitzar. Però hem d'afegir que no ha acreditat el Banc que aquest pacte era el comú de tots els prejubilats, i no era un pacte ad hoc per a ell (contràriament al que diu la recurrent precisament en la pàg.19 del recurs quan afirma que "les negociacions es van fer de manera individualitzada i concreta amb el Sr. Palau"). Si això no ho ha demostrat el Banc hem de creure que era un perfil especial pel Sr. Palau com es reafirma en el recurs amb la frase que acabem de transcriure.

Les clàusules obscures han de perjudicar a qui les ha redactat

Ja ho hem dit en altres ocasions de manera constant i sense contradiccions les incerteses en la interpretació només poden perjudicar a qui les ha redactat (TSJC de data 27-01-2000 I 22-12-1999, entre d'altres) i qui ho va fer va ser el Banc que era el patró i a més era el que podia conèixer millor la situació en la que es troben els prejubilats laborals. Si ara -a posteriori- en veure els efectes econòmics indesitjats del pacte derivats per la seva major onerositat per l'entitat (fins i tot generositat en correspondència amb els valuosos i perllongats serveis prestats a l'entitat) no pot ser causa ni excusa per voler limitar allò que clarament no es va voler recollir per escrit. Sembla que els termes del recurs van en aquesta línia i es busquen omissions o incongruències o contradiccions per justificar que si era prejubilat no podia conservar els drets de les pòlisses que tenia el Banc concertades amb la seva companyia d'assegurances.

Ja reconeix la part recurrent que la redacció del pacte de 2019 duta a terme pel Banc podia ser més acurada i pot considerar-se el contracte poc precís (pag. 19 del recurs) però aquesta manca de cura i poca precisió només poc perjudicar a qui l'ha redactat i proposat.

Onerositat o gratuïtat en les prestacions. Equilibri

En aquest cas no es pot parlar d'onerositat o de gratuïtat en el pacte de 2019 com a cànon subsidiari d'interpretació, doncs el que hi va haver va ser una voluntat de liberalitat o de generositat ad personam, com ja hem explicat abans. No es pot parlar pròpiament de reciprocitat d'interessos.

Sisè.- Conclusió interpretativa

En conclusió, aplicats aquests paràmetres per buscar la verdadera intenció o voluntat de les parts s'arriba a la mateixa conclusió que la batlle d'instància: es va voler mantenir el dret del Sr. Palau a que encara cobrant el complement de prejubilació que ja hem assenyalat, era compatible amb el seu dret a ser beneficiari de les altres assegurances concertades pel Banc pels seu empleats, la dels saldos deutors (que ja no es discuteix en aquesta alçada i que després matisarem la part dispositiva) i la pòlissa de cobertura en cas de mort i d'invalidesa total permanent.

Setè.- Condemna individualitzada

Aquest greuge de la part recurrent es centra en que s'estableix una condemna tant a ORG_2 com a la seva companyia asseguradora ORG_2 (ORG_2) de manera solidària, quan en realitat qui assegurava els riscos dels saldos deutors era la pròpia companyia asseguradora del ORG_3, però no l'entitat bancària. Per tant cal deixar sense efecte la condemna a B1,SA i limitar-la a les altres dues companyies atès que el recurs el continuen signant les dos.

S'estima aquest motiu.

Vuitè.- Condemna del ròssec dels saldos deutors i interessos legals

La sentència condemna a pagar al demandant la suma de saldos deutors amb l'entitat en el dia 6.9.21 que no es discuteix era la suma de 346.693,08EUR, però en realitat no se li han de pagar a l'agent sinó que se li han de pagar a ORG_2 que era la creditora d'aquells saldos. I així ho ha de recollir la part dispositiva per evitar confusions en el moment de la seva execució i cal recollir-ho com a una condemna declarativa.

També hem d'afegir que aquesta suma no ha de meritar cap interès legal pel Sr. Palau per raons òbvies, doncs no n'ha de ser ell el receptor, sense perjudici de les relacions entre l'entitat bancària i la seva companyia asseguradora d'aquest contingència que no ens pertoca analitzar.

Novè.- Demanda Reconvencional. L'enriquiment injust i l'abús de dret

Es queixa la part recurrent que el rebuig a la demanda reconvencional que va articular de manera subsidiària no va estar suficient motivada pel que respecte a l'al·legació de l'enriquiment injust i abús de dret que suposaria que el Sr. Palau no hagués de retornar les primes que va pagar l'entitat bancària a la companyia asseguradora i retornar l'import mensual del complement a la pensió d'invalidesa que ja hem esmentat.

En primer lloc, hem de recordar que el Tribunal Constitucional en la seva STC 2018-67-RE disposa:

"La doctrina establerta per aquest Tribunal Constitucional en relació amb la incongruència omissiva es pot sintetitzar, en primer terme, per l'exigència de correlació entre allò que es va sol·licitar a la jurisdicció i allò que aquesta va decidir i, en segon terme, en la necessitat que en els fonaments de dret es tinguin en compte els arguments bàsics de les parts per acceptar-los o refusar-los de manera raonada, alhora que es precisa que s'admet el refús implícit o tàcit dels arguments de la part per l'acceptació d'un argument contrari (sentències del Tribunal Constitucional del 2 d'abril del 2012, recaiguda en la causa 2011-37-RE i del 3 de desembre del 2012, recaiguda en la causa 2012-13-RE).

L'aute d'aquest Tribunal del 7 de setembre del 2016, recaigut en la causa 2016-12-RE declara que: "D'acord amb la doctrina assentada d'aquest Tribunal, el vici d'incongruència omissiva ha de comprovar-se abans de res per la correlació, o no, entre allò sol·licitat a la jurisdicció i allò decidit per aquesta. Aquesta comprovació exigeix comparar el contingut del petitum de les parts i allò decidit en la decisió (o decisions) per la jurisdicció competent". I afegia seguidament que: "També cal que en les consideracions jurídiques que fonamenten la decisió es tinguin en compte els arguments bàsics de les parts per acceptar-los o rebutjar-los de manera raonada. Però una vegada que s'accepta i es fonamenta una via argumental la desestimació dels arguments contraris pot ser explícita, però també implícita o tàcita, sempre que s'entengui bé la fonamentació de la decisió. No s'exigeix que el fonament de la decisió s'estengui més del necessari per fer comprendre el seu sentit; ni cal que sigui reiteratiu".

Aquesta doctrina es aplicable al cas present. La decisió de L'Hble Batlle d'estimar la demanda de la part agent portava implícita la desestimació de la demanda reconvencional, doncs si s'arriba a la conclusió que assisteix la raó a la part agent, resulta obvi que ni pot haver un enriquiment injust ni un abús de dret.

Pel que fa a l'enriquiment injust, ja hem dit (TSJC 222/15) aquesta classe d'enriquiment (que forma part de la nostra cultura jurídica i recollit en el nostre Dret històric per està previst en el Digest, i que ha estat reconegut com a font d' obligacions per la Jurisprudència que ha aplicat les regles clàssiques - "nemo debet lucrari ex alieno damno" (ningú ha d'obtenir lucre del dany aliè, D. 4,3,28), "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" (perquè es equitatiu naturalment que ningú es faci mes ric amb perjudici d altre, D. 12,6,14)- és aquella figura que és contrària a la equitat, que no té una justa causa objectiva. És a dir, aquell enriquiment que no té cap mena de justificació per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l' altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho.

Cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment patrimonial produït. La institució de l'enriquiment injust que troba el seu origen en las "condictiones" del dret romà i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 número 2171).

Doncs bé aquí hi ha una causa objectiva per la qual l'asseguradora ha d'empobrir-se doncs ha de complir el compromís d'assumir el risc de cada pòlissa (per la qual ha cobrat una prima) i aquest risc sempre és aleatori com a característica típica de gairebé tota assegurança (excepte la de vida que sap tothom algun dia es consumarà el risc). Per això era obvi que es descartava l'enriquiment injust.

Quant a l'abús de dret, com ja dèiem en la STJC 035/18, l'essència del concepte és el de sobrepassar manifestament els límits normals de l'exercici d'un dret, que és el mateix que l'extralimitació. La finalitat de l'abús del dret és la d'impedir que els textos de la llei, estimats literalment, puguin servir per a emparar actes o situacions contràries a la realització de la Justícia. Com a precedent en el dret clàssic, ja en el Decretal 1,3,13 es recull que "l'abús no és lícit" i que no és just aprofitar-se del guany que deriva d'un acte abusiu (Decretal 1,6,43) perquè en totes les coses s'ha atendre més a la raó de la Justícia i d'equitat que al dret estricte (Codi 3,1,8); ja que en tots els casos cal atendre principalment a l'equitat (Digest 50,17,90); i sempre que la raó natural o un deute de dret s'oposi a l'equitat de la pretensió, el negoci ha de ser atemperat a decrets justos (Digest 50, 17, 85-2n)".

L'abús del dret es troba esmentat en l'art. 5.2 del Codi de Procediment Civil i en l'article 9.2 de la LQJ, en els quals s'estableix que el Tribunal ha desestimar motivadament les peticions que es formulin amb abús manifest de dret o que comportin un frau de llei processal i és que llei no empara l'abús del dret o l'exercici antisocial d'aquest i tot acte o omissió que per la intenció del seu autor, pel seu objecte o per les circumstàncies que es realitzi sobrepassi manifestament els límits normals de l'exercici d'un dret, amb mal per a tercer, donarà lloc a la corresponent indemnització.... La doctrina jurisprudencial exigeix per a la seva apreciació com a elements essencials: a) L'ús d'un dret objectiu i externament legal. b) Mal a un interès no protegit per una específica prerrogativa jurídica. c) La immoralitat o antisocialitat d'aquest mal, manifestada en forma subjectiva (exercici del dret amb intenció de danyar, o sense veritable interès a exercitar-ho -absència d'interès legítim-), o en forma objectiva (exercici anormal del dret, de mode contrari als fins econòmic-socials del mateix). Per a l'apreciació concreta de l'abús del dret és precisa una base fàctica que proclami les circumstàncies objectives i subjectives abans esmentades. No hi ha dubte que la teoria de l'abús de dret està estretament vinculada a l'exercici dels drets des de la bona fe.

Tampoc en el cas present és pot invocar l'abús de dret perquè en realitat se li ha donat la raó al Sr. Palau que el compliment del pacte de 2019 subscrit amb la seva patronal s'ha de complir en la forma que proposa perquè la interpretació realitzada pels Tribunal de manera independent i imparcial així ho conclou. Aquí no es pot parlar de cap abús perquè el que s'ha d'acomplir és allò que l'entitat en la que treballava li va oferir, i ja hem explicat que ho volia fer de manera generosa atenent a la seva persona i al servei que havia prestat a l'entitat durant tants anys i que aquesta coneixia perfectament i amb detall més que ningú altre.

En conclusió, no hi ha cap incongruència omissiva i ja li hem donat la resposta judicial més completa.

Desè.- Costes de la instància i del recurs

Finalment atès que respecte ORG_2 no ha de fer front a cap condemna perquè qui ha de respondre és l'asseguradora del Grup, això no treu que calgui imposar les costes a la part agent perquè concorria una clara iusta causa litigandi, doncs totes les converses i negociacions les ha mantingut amb l'entitat que és la que ha assumit la negativa a complir el pacte i, per aquesta raó, calia que estigués en el procediment. Per tant, si ara finalment ja ha quedat exclosa formalment de la condemna, ha d'estar i passar per la declaració que contindrà la part dispositiva que precisament l'afavoreix. No hi ha costes de la instància a la part agent respecte a ORG_2.

Però respecte a les costes d'aquesta alçada, en estar estimat parcialment el recurs, no imposem les costes a ningú en aplicació de l'article 354.2 primer incís del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMEM PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de B1,SA, ORG_2 i B3,SA contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 de març de 2024, que revoquem parcialment en el sentit de:

Declarar l'obligació de les dues companyies asseguradores recurrents a satisfer a B1,SA la suma de 346.693,08EUR, en concepte de saldos deutors del Sr. Palau en l'entitat bancària a data 6.9.21. Sense meritar interessos en aquest procediment;

Absoldre a la defenent B1,SA de l'acció exercitada en aquest procediment, sense fer pronunciament sobre les costes causades en la instància;

Mantenir la resta del pronunciament d'instància.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.