Arquitecte- contracte d'obra o de serveis- non adimpleti contractus (3000538/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000158/2021 ORIGEN: 3000538/2019 - 00

NIG: 5300542120190003330

PARTS:

Apel·lant: Sr. Conde

Representant: Sra. Ramirez

Advocat: Sr. Esteban

Apel·lat: Nogués

Representant: Sra. Araujo

Advocat: Sra. Miró

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Arquitecte - Contracte d'obra o de serveis - Non adimpleti contractus.

SENTÈNCIA 192-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Durant l'any 2017, la societat Nogués, va encarregar a l'arquitecte Sr. Conde l'aixecament i l'elaboració de plànols de naus situades a la XXXX i destinades a la ubicació del seu negoci.

En data 23-06-2017, el Sr. Conde va emetre una factura número 342-17 relativa al referit treball per import de 2.173,60.-euros, conforme al convingut entre les parts.

Per carta de data 11-10-2018 remesa el 12-10-2018, l'advocat de l'arquitecte va requerir a la societat de pagament de dita suma.

Però per carta del 18 d'octubre del 2018, la societat va respondre que no procediria al pagament de la factura reclamada ja que havia constatat que l'encàrrec havia estat mal executat doncs els plànols difereixen molt de la realitat segons indicava l'arquitecte Sr. Serra qui els havia tingut de tornar a fer.

Aquesta darrera carta no va ser contestada pel Sr. Conde, i quasi un any després, en data 24-09-2019, el seu nou advocat va novament requerir la Nogués, de pagar la factura.

Segon.- Dos mesos després, per escrit de data 27-11-2019, la representació processal del Sr. Conde va formular demanda en judici civil pel procediment abreujat en reclamació de quantitat demanant la condemna de la societat Nogués, a pagar-li l'import de 2.227,27.-euros, més els interessos legals corresponents, amb imposició a la demandada de la totalitat de les costes.

Tercer.- Per escrit de data 29-01-2020, la representació processal de la societat Nogués, es va oposar a la demanda sol·licitant l'absolució de la seva mandant de les pretensions adverses, amb imposició al demandant de les costes judicials produïdes.

Quart.- Per sentència del 07-04-2021, el Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va decidir :

"que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Conde contra la societat mercantil andorrana per accions "B, S.A.", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari; imposant al Sr. Conde el pagament de les costes processals causades, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador ocasionats a la mercantil "B, S.A." i que seran acreditats en període d'execució de sentència."

Cinquè.- En contra d'aquesta resolució forma recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Conde demanant :

"en el seu dia, dictar sentència en el sentit indicat per aquesta part, revocant en tots els seus termes la sentència del tribunal de batlles, secció civil de data 7 d'abril del 2021 en el marc de la present causa, estimant el present recurs en tot el seu contingut, interessant la reforma de la esmentada sentència amb expressa condemna en costes processals de la part demandada en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador que seran acreditats en període d'execució de sentència."

El seu recurs es fonamenta sobre la consideració general que la sentència incorre en un error en la valoració de les proves i en l'aplicació del dret.

Com a primer motiu sosté que la sentència hauria trencat el principi de rogació no donant lloc a la seva reclamació tot i responent a qüestions complementàries que en res tenen a veure amb l'objecte de la demanda que era únicament l'exigibilitat de la factura més unes despeses complementàries i interessos ; que la part demandada en cap moment ha articulat cap demanda reconvencional pels eventuals danys i perjudicis ; que la sentència, sense negar la realitat de l'encàrrec professional ni la condició d'arquitecte en exercici del Sr. Conde, desestima el pagament dels seus honoraris professionals en base a l'excepció d'inexecució sense ponderar en cap moment el fet que els treballs van ésser efectivament executats ; que un eventual error en les superfícies en l'execució dels plànols denota en tot cas un fet incontestable com és la realització dels treballs encomanats i que aquests treballs haguessin estat correctament o no realitzats, meritaven el dret del Sr. Conde en tant que arquitecte degudament inscrit en el col·legi d' arquitectes del Principat i amb despatx professional obert al públic, a reclamar el pagament dels seus honoraris professionals.

Afegeix que el pagament dels honoraris s'havia d'emparar per part del Batlle d'acord amb els principis relatius a la força obligatòria dels contractes; que les deficiències invocades en absolut representen un incompliment significatiu atribuïble al Sr. Conde i que havent-se acreditat la prestació del servei la part demandada quedava contractualment obligada a remunerar-lo ; que la societat demandada no ha estat respectuosa amb el principi de la bona fe "negocial" i que no pot anar en contra dels seus propis actes ja que no va efectuar cap tipus de queixa fins la presentació de la present demanda.

Com a segon motiu de recurs argüeix que s'haurien d'imposar les costes processals en ambdues instàncies a la part demandada atès la seva temeritat i per haver generat una confusió en la ment del jutjador per tal d'obtenir un enriquiment indegut a costa del Sr. Conde.

Sisè.- La representació processal de la societat Nogués, sol·licita la confirmació íntegra de la sentència d'instància i fa valer en substància que el demandant reconeix ara que no ha complert amb l'encàrrec professional i que els plànols aixecats no es corresponien amb la seva pròpia finalitat, essent per tant justificada l'estimació de l'excepció d'inexecució per part del tribunal. D'altra part, sosté que és el demandant qui és temerari i de mala fe.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No apareix que el tribunal hauria introduït cap element que no sigui part del debat ni que hauria sigut víctima d'una "confusió mental".

En efecte, en el seu escrit de contesta la part defenent va oposar l'excepció d'inexecució a les pretensions del demandant i per tant el tribunal havia de determinar si els requisits de la mateixa quedaven reunits. Aquesta qüestió sí que formava part del litigi per resoldre.

És exactament el que va fer, concloent que el Sr. Conde no havia complert amb el seu encàrrec i que havia de prosperar l'excepció non adimpleti contractus.

Si bé en el seu escrit de contesta la representació processal de la societat B va evocar la noció de resolució del contracte de manera supèrflua, de cap de les maneres dita part defenent era obligada a presentar una demanda reconvencional per danys i perjudicis ja que l'excepció d'inexecució és justament una excepció que el demandat pot aixecar i oposar front la reclamació de la part agent amb l'objectiu de fonamentar el refús de complir la seva pròpia obligació quan la contrapart ha incomplert amb la seva. Si aquest incompliment li ha generat a més uns danys, pot reclamar-ne la indemnització, però no és el cas en el present afer on la part defenent s'ha limitat a oposar l'excepció d'inexecució.

Així les coses, cap incongruència afecta la sentència d'instància.

Segon.- Pel que fa al fons de la reclamació, contràriament al que sosté la part apel·lant, el sol fet d'haver efectivament establert uns plànols i d'haver-los entregat a la contrapart amb la corresponent factura no comporta l'obligació automàtica de pagar, encara que sigui arquitecte degudament inscrit en el Col·legi d'arquitectes del Principat, tota vegada que existeix un incompliment contractual per part seva.

Cal recordar en la matèria que l'excepció d'inexecució o de contracte no complert (non adimpleti contractus o non rite adimpleti contractus segons el cas) és pròpia de la lògica del funcionament dels contractes sinal·lagmàtics, la qual justifica que, si una part no compleix amb la seva obligació, l'altra part queda legitimada per no complir la seva, essent precisat que dita excepció no s'aplica a qualsevol tipus de violació contractual, sinó a l'incompliment significatiu d'una obligació principal.

És a dir que el que pot autoritzar una de les parts a no pagar el preu dels treballs és la no realització dels mateixos i no hi ha prou amb constatar l'existència d'uns defectes, també és imprescindible establir que dits defectes constitueixen un incompliment contractual.

Quant als arquitectes, en relació a la qualificació del contracte que regeix les seves obligacions vam poder precisar en la sentència 521/16 del 29- 06-2017 que :

"la relació jurídica en el marc de la qual un arquitecte desenvolupa les seves tasques es pot qualificar de contracte d'obra o de contracte de serveis segons els casos.

La diferenciació entre els dos en el nostre dret té un origen històric en el dret romà i en la seva posterior recepció pel dret comú puix que es diferenciava la locatio-conductio operarum (arrendament de serveis) de la locatio-conductio operis faciendi. El criteri fonamental entre els dos és determinar si l'objecte principal del contracte és la realització d'un treball, abstracció feta del seu resultat o al contrari si l'objecte del contracte és el resultat final del treball.

És la realitat dels compromisos entre les parts que determina la qualificació del contracte..."

Recordar que en el contracte d'obra s'assumeix un resultat mentre que el contracte de serveis l'obligació és desenvolupar les seves tasques professionals seguint la lex artis i amb la màxima diligència.

En el nostre cas, no ha existit cap discussió sobre aquest punt en primera instància.

El segur és que el Sr. Conde té confés que els plans a ell encarregats havien de plasmar la realitat física i que havien de servir per un futur projecte de divisió de les naus.

Ara bé, ha quedat acreditat i no eficaçment contradit en aquesta alçada que dits plans no van ser degudament executats i que per causa d'això no tenien cap utilitat doncs les dimensions, en particular de perímetres, no quadren i disten molt de la realitat física observada, i que les superfícies que reflecteixen són inferiors a les reals de les instal·lacions.

Així les coses, sigui el contracte considerat d'obra o de serveis, és pales que l'arquitecte no va complir l'encàrrec. Aquest incompliment és del tot significatiu doncs l'interès que tenia la societat B en contractar s'ha vist totalment frustrat i fins i tot va haver d'encarregar un altre arquitecte per tal de refer uns plànols conformes a la realitat física.

Per conseqüent, l'estimació de l'excepció non adimpleti contractus és ajustada als elements provats i al dret vigent.

Tercer.- D'altra banda, en res el Batlle ha ignorat el principi de bona fe contractual doncs ha aplicat un principi propi dels contractes sinal·lagmàtics justament fonamentat en la bona fe contractual i el respecte de l'equilibri de les prestacions ("fragenti fidem non est fides").

Qui no respecta la bona fe contractual és més aviat el demandant i ara apel·lant qui pretén que se'l pagui pel sol fet d'haver remès els plànols sense cap consideració dels defectes dels mateixos quan aquests defectes són de tal importància que es van haver de refer.

En aquesta línia d'idees, tampoc es pot considerar que la part defenent va en contra dels seus propis actes doncs, d'una banda, està legitimada a oposar l'excepció d'inexecució i que, d'altra banda, no és cert que no va protestar fins a la demanda puix justament es va oposar a la reclamació pel correu del 18-10-2018, correu del qual, dit de pas, la part agent no va fer cap menció en el seu escrit de demanda.

Quart.- Finalment, la imposició de les costes al demandant era la conseqüència normal del rebuig de totes les seves pretensions i tal pronunciament s'ha de mantenir.

Cinquè.- Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar i la sentència s'ha de confirmar íntegrament.

La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància al recurrent vençut.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal del Sr. Conde en contra de la sentència del 07-04-2021 del Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar al Sr. Conde les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.