CASS-Pensió d'invalidesa per malatia (TSJA-027/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0055-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-027/12

S E N T È N C I A NÚM. 100-2012

PARTS:

Apel·lant: Sra Ferreras

Advocat: Valverde

Apel·lat: CASS

Representant: Olmo

Advocat: Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0055-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 17 de febrer de 2012 va desestimar la demanda interposada per la Sra. Ferreras contra la CASS, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 17 de febrer i 11 d'abril de 2011, mitjançant les quals es va denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia.

La referida sentència ha confirmat la denegació de la prestació sol·licitada, ja que la prova pericial practicada en les actuacions acredita que l'agent presenta una IPP del 35% i, per tant, resulta inferior al 60% de reducció de la capacitat de guany que exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

2n.- La representació de la Sra. Ferreras va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia. La recurrent afirma que la patologia psiquiàtrica que presenta encara no està consolidada i li impedeix treballar. De forma subsidiària, considera que la suma de les incapacitats física i psíquica fa que sigui procedent la pensió d'invalidesa que sol·licita.

3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.

D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.

Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- La sentència apel·lada es basa en el resultat dels dos informes pericials que consten en les actuacions. Segons el dictamen de l'Àrea de medicina legal i forense, la interessada presenta una patologia del raquis cervical, valorada en un 30%, així com una síndrome vertebrobasilar, derivada de l'anterior, que li produeix vertígens i que es valora en un 5%. En conseqüència, la IPP global queda fixada en un 35%.

D'altra banda, l'informe pericial psiquiàtric posa de relleu que l'agent pateix un trastorn adaptatiu o depressió reactiva, com a conseqüència de la seva separació matrimonial. Ara bé, aquest trastorn no constitueix cap malaltia mental pròpiament dita i no li correspon cap punt d'IPP. La interessada va assimilant progressivament la seva situació personal, de manera que la depressió reactiva anirà remetent cada cop més amb el transcurs del temps.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

Els resultats dels informes pericials posen de relleu que la patologia física de la interessada es troba consolidada i és inferior al 60% d'IPP, i que el trastorn adaptatiu no presenta un caràcter patològic, de manera que no influeix en la possibilitat de dur a terme una activitat laboral.

En conseqüència, procedeix confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, que ha recollit les conclusions dels informes pericials, segons els quals la interessada no presenta un pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 60%, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Ferreras contra la sentència dictada el 17 de febrer de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.