Bancari (TSJC 053/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000053/2015 ORIGEN: 6100754/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 23 de desembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 24 de gener del 2013, el Sr. Benitez, actuant en la seva qualitat de Procurador dels Tribunals i de l’entitat bancària Varesc, S.A., posava de manifest substancialment que el dia 23 de desembre del 1999, la Sra. Zapata havia obert un compte de titularitat indistinta de número 020010**** prop de les oficines de la societat Gálvez, SA. Que aquesta darrera societat, en el marc d’un procés d’integració amb l’entitat Varesc, SA havia cedit en favor de la seva principal, tots els seus drets de crèdit i accions, havent quedat la seva mandant subrogada en els mateixos. Que l’any 2010, la seva principal havia procedit a un canvi de la numeració dels comptes, esdevenint el número 109825*.***.

Que per escriptura pública atorgada el dia 3 de març del 2008, la seva representada havia concedit un crèdit en compte corrent a l’adversa, fins a la suma de 500.000.- euros, a retornar juntament amb els interessos i comissions pactats fins al 2 de març del 2011. Igualment que en garantia de les obligacions contretes, la contrapart havia constituït en favor de la seva mandant una garantia hipotecària sobre la parcel·la de terreny coneguda com a Varesc, situada al nucli urbà d’Escàs de la parròquia de La Massana. Que la pòlissa de crèdit havia estat prorrogada tàcitament de mes en mes, tot i que per carta de data 30 d’agost del 2012, la seva principal havia informat l’adversa de la seva voluntat de no prorrogar el crèdit, declarant-lo definitivament vençut a comptar del 2 d’octubre del 2012. Que els interessos havien estat liquidats fins al 2 d’octubre del 2012, i en aquella data el compte de l’adversa presentava un saldo deutor de 505.480,49.-euros.

Per tot l’esmentat, i desprès d’invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la representació processal de l’entitat bancària Varesc, S.A. sol·licitava que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, condemnant la Sra. Zapata a satisfer la suma total de 505.480,49.- euros, majorada dels interessos bancaris pactats des del 3 d’octubre del 2012 i fins a la definitiva cancel·lació del deute, endemés de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador. Igualment que es declari que el present deute es troba garantit hipotecàriament i que es vulgui disposar la venda en pública subhasta dels bé sobre el qual es va constituir la garantia hipotecària, aplicant el preu de remat del bé realitzat, a la rebaixa o cancel·lació del deute garantit.

En el dia 14 de febrer del 2013 el Sr. Pla, actuant en tant que procurador dels tribunals i de la Sra. Zapata, va presentar un escrit de contesta, mitjançant el quin posava de manifest que sense el consentiment exprés de la seva principal, l’actora havia procedit a imputar una part del crèdit a la cobertura d’un saldo deutor per import de 215.602,14.-euros en el compte de número 5W****. Que així doncs el import exigible tan sols era de 282.313,20.-euros, sense perjudici que es procedís novament al càlcul dels interessos bancaris sobre la quantitat realment disposada del compte bancari. Que igualment s’oposava a què es poguessin reclamar els interessos bancaris pactats fins a la definitiva cancel·lació del deute, havent de ser substituïts a partir de la presentació de la demanda pels interessos legals. Que els interessos bancaris pactats s’havien de considerar com a privilegis injustificats a favor de l’entitat bancària i per tant aquest privilegi havia de ser considerat nul.

Per tot l’esmentat i després d’haver esgrimit els fonaments de dret que considerava d’aplicació, la representació processal de la Sra. Zapata sol·licitava que en el seu dia es dictés sentència, la qual desestimés íntegrament la demanda formulada de contrari, sense fer imposició de les costes processals causades.

En els dies 7 i 28 de març del 2013, sengles parts litigants replicaren i duplicaren com és acostumat.

En el dia 18 d’abril del 2013, s’obrí el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte la representació processal de l’actora va proposar la pràctica de les proves I.-DOCUMENTAL i II.-DOCUMENTAL, mentre que la part defenent va proposar la pràctica de les proves I.- DOCUMENTAL PRIVADA, II.-DOCUMENTAL PÚBLICA, III.TESTIFICAL, IV.-ALTRA TESTIFICAL i V.-ALTRA TESTIFICAL.

Per diligència judicial practicada en data 24 de juliol del 2014, es procedí al tancament del present judici, havent assenyalat l’audiència del dia 11 de setembre següent per a la presentació dels respectius escrits de conclusions, els quins foren finalment presentats el dia 25 de setembre del 2014 i mitjançant el quin la part demandant va insistir en les pretensions formulades. Que altrament, la representació processal de la part defenent va aixecar l’excepció de prescripció de l’acció respecte de la reclamació efectuada per l’entitat bancària per import de 223.167,29.-euros en relació a una pòlissa de crèdit amb garantia personal subscrita en data 26 de juliol del 2007 i amb venciment el 25 de juliol del 2008. Altrament, i respecte del càrrec en compte de data 1 de juliol del 2007 i per import de 14.158,93.- euros derivat d’un contracte establert amb l’entitat bancària Gálvez, SA, la representació processal de la part demandada va argumentar que, en data 23 de desembre del 2005, s’havia procedit a la transmissió d’actius i passius socials de la mercantil Gálvez, SA en favor de la societat Varesc, SA. Que tanmateix, no havia estat notificada a la seva principal dita cessió de crèdits i per tant la suma de 14.158,93.-euros havia de ser deduïda de la reclamació formulada per l’actora, sol·licitant finalment per altressí dic a l’escrit presentat, la pràctica de diligències per a millor proveir consistents en una prova PERICIAL COMPTABLE que determinés quins havien estat els interessos i les comissions carregades per l’entitat bancària prop del compte de número 5W**** i derivades dels càrrecs impugnats.

VI.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 11-12- 2014 i va decidir : “Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de l’entitat bancària Varesc, S.A. contra la Sra. Zapata, i condemnar consegüentment a aquesta darrera a pagar la quantitat total de 505.480,49.- euros, majorada dels interessos que meriti la suma esmentada, segons el que disposa el V. CONSIDERANT de la present resolució judicial, a comptar del 3 d’octubre del 2012 i fins a la definitiva cancel·lació del deute, a determinar en període d’execució de sentència.

Segon.- Declarar que la suma reclamada per l’actora d’un import de 505.480,49.- euros es troba garantida hipotecàriament.

Tercer.- Fer imposició de les costes processals ocasionades a la part defenent, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador de la part demandant, a acreditar en període d’execució de sentència.

VII.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Zapata i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació imposant a l’adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. – En el present procediment la parta gent reclama la suma de 505.480,49€ com a conseqüència de la resolució d’un contracte de crèdit amb garantia hipotecària i a la vegada exercita l’acció real sobre la garantia hipotecària.

La sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles estima la demanda de quantitat i declara que la suma objecte de condemna està garantida hipotecàriament.

Contra tal decisió s’alça la part vençuda.

SEGON.- la part recurrent aixeca ara en el recurs l’excepció de prescripció que havia al·legat per primera vegada en el seu escrit de conclusions i justifica aquest retard en què fins la prova documental aportada per la part agent no sabia de l’existència d’un crèdit en compte corrent que tenia amb la mateixa entitat i el mateix compte corrent anterior a la data del 3.3.08 que és la de l’escriptura del crèdit amb garantia hipotecària. Aleshores, si no sabia d’on sortia aquell càrrec en el compte de crèdit fins aquell moment processal, no podia abans aixecar l’excepció de prescripció.

L’argumentació resulta verdaderament inversemblant. Així resulta afirmar la recurrent i defenent que fins aquella prova documental aportada no “recordava” que abans del crèdit amb garantia hipotecària formalitzat en el dia esmentat, tenia concertat amb la mateixa entitat i en el mateix compte corrent (5W****), un crèdit en compte corrent, és a dir, un crèdit personal, que s’havia constituït en el dia 26.7.07 i amb un any de durada i amb una limitació de 150.000€. Tampoc de la demanda va poder comprendre que segons els apunts comptables de l’extracte del seu compte figurava un abonament de 223.167,29€ en el dia 3.3.08 i deixava la compte amb saldo zero i que el mateix dia hi apareixia un càrrec pel mateix import i la referència “CR: PERSONAL”.

No cal que la senyora defenent sigui una experta en temes financers per poder copsar de manera immediata que se li va refinançar el seu deute en el compte corrent, amb un nou crèdit però aquest amb garantia hipotecària i d’aquí que en mateix dia, liquidés el crèdit personal, i disposés del crèdit hipotecari amb la mateixa suma. I encara menys que la seva defensa lletrada li passés desapercebut tan elevat càrrec en el compte –i a més, el primer d’ells- i amb una referència tan expressiva com la que hem consignat.

En conclusió aquest primer motiu del recurs ha de ser desestimat perquè el càrrec està plenament justificat i acreditat i ‘permetia a la part defenent entendre que provenia de l’anterior crèdit personal amb la mateixa numeració de compte corrent i si volia aixecar l’excepció de prescripció podia fer-ho. En no ser així, ara no pot al·legar-ho ni tampoc tenia cap virtualitat que esperés a fer-ho en l’escrit de conclusions.

Per tant compartim la decisió de l’Hble. Tribunal de Batlles de que no es pot ara entrar en examinar si aquell crèdit personal estava prescrit o no (independentment que ja hem vist que es va extingir per pagament i naixement d’un nou crèdit, aquest millor garantit).

TERCER.- El segon motiu el centra en impugnar la imputació d’un càrrec de 14.158,93€ perquè no li havia estat comunicada la cessió del crèdit indicat entre Gálvez, SA I Varesc, SA. Aquesta al·legació tampoc la va fer en la contesta a la demanda i per tant ara resulta extemporània i contrària a l’article 10 de la Constitució que exigeix un procés just i no ho seria si no acatessin el principi de preclusió dels actes processals.

El motiu no pot ser estudiat i ha de ser desestimat.

QUART.- Els dos següents motius del recurs de la part apel·lant es centren en que el càrrec abans esmentat de 223.167,29€ no és degut i per aquest motiu el deute reclamat no era totalment exigible. En altres paraules, que accepta deure el quocient resultant de la resta entre el principal reclamat i la partida negada. Però com ja hem dit abans que no es versemblant que pugui la clienta del banc argumentar que no sabia que no devia una suma tan important pel descobert en compte que tenia. Ja hem explicat abans els motius però ara afegirem que tampoc va respondre a les missives que li va trametre l’entitat en 12.4.12 –foli 82- (rebuda amb avís de recepció) i en data 10.10.12 –foli 84- que no va anar a recollir al servei de correus. Això denota un desinterès que resulta incompatible amb l’expressió de sorpresa davant la reclamació d’aquell saldo deutor. I a més –com diu l’Hble. Tribunal- el nou crèdit va evitar-li tenir que fer front a eventual pagament d’interessos de demora en cas de venciment anticipat del crèdit en compte corrent amb garantia personal.

CINQUÈ.- Finalment afegirem que en estimar-se que el principal reclamat està plenament justificat i que la resolució del contracte està justificada per haver superat el límit permès en el contracte de crèdit, els interessos pactats són els que han de ser pagats i no els legals, així com també es conforme a la llei la imposició de les costes de la instància a la part defenent.

SISÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Zapata contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 11-12-2014, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.