CASS. Pensió mínima de vellesa 5000 punts. Art. 41.1 (0082/10)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-001-1/10 TSA: 067/10

S E N T È N C I A NÚM. 82-2010

PARTS:

Apel·lant: M..Villalba Representant: Álvarez Advocat:

Apel·lada: CASS Representant: Cañete Advocat :

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-001-1/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Villalba va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 25 de novembre de 2009, confirmant en alçada la decisió del 27 d'agost de 2009, sol·licitant l'anul·lació de l'acte administratiu impugnat i l'atorgament d'una pensió mínima de vellesa de 5000 punts a comptar del 29 de juny de 2009.

2.- En la sentencia de l'1 de juny del 2010 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Villalba

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 20 de juliol de 2010, la Sra. Villalba manifesta principalment que:

-el « treball regular dels assalariats amb anterioritat al dia 1 d'abril de 1968, i als efectes de l'aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic és que el treballador estigui degudament inscrit en un « registre » públic de l'època i/o que disposi d'una autorització administrativa, ja sigui d'immigració, ja sigui de residència, ja sigui de treball (aquesta de compliment impossible);

-el Decret del Consell General de data 11 de novembre de 1949 no es va portar mai a aplicació pràctica i se sol·licita al Tribunal que practiqui prova davant la impossibilitat que se sol·licités en primera instància;

-la Sra. Villalba no podia ésser considerada com un « treballador clandestí » quan va començar a treballar a inicis dels anys 1960.

La Sra. Villalba ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 1 d'octubre de 2010 i afegeix que la primera vegada que apareix la necessitat de disposar de l'autorització del Consell General és la sentencia del Tribunal de Batlles de data 1 de juny de 2010.

4.- En la seva contesta de data 10 de setembre de 2010, la CASS manifesta principalment que:

-la practica de la prova no es necessària;

-la Sra. Villalba no va realitzar una activitat assalariada regular durant les dècades de 1950, 1960 i 1970: no va ser fins al 29 de febrer del 2000 que per primera vegada i prèvia demanda de l'assegurada, li va ser reconeguda l'autorització de treball i de residència.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 5 d'octubre del 2010.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Villalba nascuda en 1944 va arribar al Principat d'Andorra quant tenia 10 anys. Sent el seu pare, Capità de la Guardia Civil, destinat durant 16 anys a la Vegueria Episcopal.

Als 16 anys va comença a treballar. Els certificats lliurats pels seus antics empresaris figuren en l'expedient i la seva autenticitat no es discuteix (veure folis 25 i 26).

D'altra banda, queda acreditat que la interessada resideix en el Principat des de l'any 1955: en el seu informe de data 4 de novembre del 2009, el servei de Policia conclou: « La Sra. Villalba consta inscrita al registre central d'immigració des del dia 29 de febrer del 2000, però per tot l'exposat, resulta evident que resideix de manera permanent i efectiva al Principat d'Andorra, des de principis de l'any 1955, gener-febrer ».

Aquestes dades són confirmades per les mencions que figuren en la tarja d'identitat lliurada per la Vegueria Episcopal (veure foli 34), que indica que la « data d'entrada a Andorra » és « Marzo 1955 » i que la « data d'inscripció » és « 25 setiembre 1961 ».

El problema jurídic exposat en aquest litigi és el següent, com ho exposa clarament la sentència recorreguda (Fonament de Dret Tercer): « Cal recordar ara que un dels criteris per beneficiar-se de la pensió dels 5000 punts radica en demostrar, « una activitat assalariada regular de seixanta mesos abans la posta en marxa del règim andorrà de seguretat social al primer d'abril de 1968 ».

Cal per tant apreciar si la interessada compleix o no un « treball regular » abans de 1968.

Tercer: Sobre la demanda de prova

La practica d'una prova en segona instància és excepcional, com ho indica l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal. En aquest cas, la pràctica de la prova demanada no és necessària per solucionar el litigi i la demanda s'ha de rebutjar.

Quart : Sobre el fons

Cal recordar que resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que «l'article 41 és una disposició excepcional i s'ha d'interpretar estrictament » ( Sentencia 97-45 del 11 de desembre de 1997 : Recull, pàgina 195).

En aquest cas, no es discuteix que la interessada està inscrita al registre central d'immigració des del dia 29/02/2000 (veure el certificat del Servei d'Immigració, foli 31). Ella mateixa reconeix en la seva declaració davant el Servei de la Policia que «el fet de no haver regularitzat la seva situació com estrangera, va ésser per una negligència de part seva » (veure foli 180, informe de data 4 de novembre del 2009). D'altra banda ha demanat per carta de data 23 de setembre de 2009 la modificació de la data d'inscripció: « Sol·licito que es modifiqui la data del registre d'immigració ja que la interessada consta inscrita als Comuns des de l'ú de gener de 1954... »(veure foli 165).

Queda per tant establert que no havia demanat la seva inscripció en el registre d'immigració abans dels anys 2000. L'únic document que disposava havia estat lliurat per la Vegueria Episcopal (veure la tarja d'identitat, foli 34).

Aquesta Sala ha precisat sobre aquest punt en la seva jurisprudència i principalment en la sentència 2005-35 de data 29 de juny de 2005 (Recull, pàgina 785).

« ...i exposa al seu criteri incorrecte la exigència d'haver demanat autorització al Consell General derivada del Decret d'11 de novembre de 1949, però aquesta opinió és contraria a la reiterada doctrina d'aquesta Sala que ha configurat com a treball regular, als efectes dels drets que deriven de l'article 41 del Reglament Tècnic, el que es constata prèvia inscripció en els registres o amb la corresponent autorització, inexistent en el cas d'autes,

circumstancia que obliga a considerar que als efectes de l'article 41 entès a la llum de la doctrina d'aquesta Sala no hi ha hagut un treball assalariat, per la qual cosa cal desestimar el recurs »

Aquesta sentencia no te el sentit que la demandant li atribueix, que fa una citació incompleta d'aquesta sentència. Aquesta Sala constata l'exigència d'una inscripció en els registres. Ara bé, com s'ha demostrat més amunt, aquesta exigència no la compleix la Sra. Villalba i el seu recurs s'ha de rebutjar.

Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Villalba

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Contenciosa de la CASS de data 25 de novembre de 2009, confirmant en alçada la decisió del 27 d'agost de 2009, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.