Pensió compensatòria acordada per les parts (3000249/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Sola Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TSJC.- 0000080/2021 ORIGEN: 3000249/2019 - 00

NIG: 5300542120190001539

PARTS:

Apel·lant: Sr. Mercader

Representant: Sra. Nuñez

Advocat: Sra. Varesc

Apel·lat: Sra. Carranza

Representant: Sra. Estany

Advocat: Sra. Escolano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Pensió compensatòria acordada per les parts

SENTÈNCIA 200-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 2 d’octubre de 2019, la representació processal del senyor Mercader va interposar demanda pel procediment ordinari contra la senyora Carranza tot sol·licitant l’extinció de l’obligació per ell contreta mitjançant el Pacte Segon.- Domicili, contingut en el conveni de data 30 de juny de 2009, atribuint l’ús del domicili que havia estat conjugal al Sr. ENTITY_4; l’extinció, a comptar de la data del present escrit, de l’obligació per ell també assumida del contingut del Pacte Sisè.- Pensió Compensatòria, contingut en el conveni de data 30 de juny de 2009, compte hagut de les evidents alteracions en les circumstàncies que van provocar el redactat d’aquella clàusula; subsidiàriament d’entendre’s que el senyor Mercader estaria obligat a satisfer la quantitat de 2000 € mensuals en concepte de pensió compensatòria, acordar que dita obligació s’extingiria en data 31 d’octubre de 2019; i la condemna de l’adversa a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d’advocat, procurador, perit i saig.

2.- Per Aute de data 2 d’octubre de 2019, la senyora Carranza fou declarada en rebel·lia processal havent comparegut i evacuat el tràmit de conclusions, tot interessant la desestimació de la demanda interposada.

3.- En data 27 de gener de 2021, l’Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:

“DECIDEIX:

Primer.- que ha d’estimar i estima parcialment la demanda interposada pel Sr. Mercader contra la Sra. Carranza, declarant extingida l’atribució de l’ús del domicili radicat a l’XXXX a favor de la Sra. Carranza, atorgant a la defenent un termini de tres mesos a comptar de la fermesa de la present resolució per efectuar els tràmits administratius necessaris per procedir al canvi de domicili, desestimant la resta de pretensions de la part actora i, conseqüentment, absolent a la demandada de les mateixes. I sense fer especial condemna en costes.”

4.- Contra l’esmentada resolució ha interposat recurs d’apel·lació la representació processal del senyor Mercader en considerar, en síntesi, que procedeix l’extinció de la pensió compensatòria en haver canviat les circumstàncies en les quals es va acordar el pacte del conveni que la preveu, tot sol·licitant la revocació parcial de la resolució impugnada i que se’n dicti una altra que estimi les seves pretensions i condemnant a l’adversa al pagament de la totalitat de les costes processals de primera i segona instància, incloent els honoraris d’advocat i procurador.

5.- Per la seva banda, la representació processal de la senyora Carranza s’oposa al recurs formulat per l’adversa sol·licitant la seva íntegra desestimació, que es confirmi la sentència d’instància i s’imposin a la part recurrent les costes d’aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La resolució d’instància considera acreditat que els senyors Mercader i Carranza van pactar de mutu acord establir en el conveni de separació una pensió compensatòria a favor de la senyora Carranza de caràcter vitalici, per un import de 2.000 € mensuals, sense supeditar el seu abonament a cap condició ni preveient tampoc cap tipus d’incompliment que pogués motivar la seva extinció, ni tampoc van considerar cap circumstància que pogués invalidar i/o alterar la naturalesa, les característiques o el quantum d’aquesta pensió. En conseqüència, cap pretès incompliment del conveni per part de la senyora Carranza no pot justificar l’extinció de la pensió.

A més, entén que en no haver-se vinculat en el conveni de separació el pagament de la pensió compensatòria al compliment de cap mena d’obligació per part de la senyora Carranza, ni tan sols en relació a la cura de les seves filles, no es pot pretendre la seva extinció per incompliment d’una tal obligació inexistent, ni tan sols en base a la clàusula “rebus sic stantibus”, ja que no s’ha produït una alteració de les circumstàncies del contracte en relació a les convingudes al temps de la seva celebració. De la mateixa manera també considera que en haver-se acordat que la prestació tingués caràcter personal en benefici de la senyora Carranza amb independència de què aquesta darrera ostentés o no la guarda i custòdia de les filles, impedeix que el senyor Mercader pugui invocar tant una desproporció entre les prestacions com un canvi imprevisible de les circumstàncies, per rescindir la pensió.

Així mateix, la resolució d’instància també desestima la pretensió consistent en què l’obligació de pagament de la pensió compensatòria pactada s’extingeixi el 31 d’octubre de 2019. I la desestima perquè les parts la van pactar amb caràcter vitalici, havent fins i tot previst que el seu pagament no s’extingiria per la mort del deutor.

Contra aquests pronunciaments s’alça la part recurrent.

Segon.- En data 30 de juny de 2009, els senyors Mercader i Carranza van atorgar un conveni privat regulador de la seva separació, havent establert en el seu pacte Sisè.- la fixació de la pensió compensatòria avui controvertida. Cap de les parts no va sotmetre el dit conveni a homologació judicial.

El pacte Sisè, estableix literalment: “Sisè.- Pensió Compensatòria.- En atenció a la dedicació exclusiva de la Sra. Carranza, que durant els darrers 22 anys, ha dedicat, tant a la família, com a la llar familiar, de forma intensa i satisfactòria per les parts, així com la seva col·laboració continuada i constant durant anys, en l’explotació del negoci del Sr. Mercader, HOTEL H, que sempre havia estat considerat un negoci de la família. Tenint també en compte les eventuals compensacions econòmiques i deutes recíprocs que poden existir entre les parts i que formen part de la liquidació del règim econòmic del matrimoni, les parts acorden l’establiment d’una pensió compensatòria a càrrec del Sr. Mercader i a favor de la senyora Carranza, en els següents termes:

El Sr. Mercader es compromet a satisfer, de forma mensual i des del moment de la signatura del present conveni, un import mínim de DOS MIL EUROS MENSUALS (2.000 €) al compte que la Sra. Carranza indiqui, i de forma totalment independent a qualsevol que sigui la sort del present conveni, en relació a les diferents eventualitats previstes al mateix, tota vegada que es tracta d’una prestació personal a rebre individualment per l’esposa, tant si ostenta la guarda i custòdia de les nenes o no, com si ocupa o no el domicili familiar.

La dita pensió serà actualitzada automàticament el mes de gener de cada any, a partir del vinent del 2011, en mèrits del que estableixi l’IPC publicat anyalment pel Govern d’Andorra. Si la publicació es produís amb posterioritat al mes de gener, al moment de fer la revisió de la pensió, aquesta es farà retroactivament des del mes de gener corresponent. El fet de que un any no s’incrementi, o no es formuli reclamació en aquest sentit, no comportarà en cap cas renúncia a la revisió i actualització corresponent, que procedirà de forma retroactiva, al moment que s’efectuï, i per tot el període en què no s’hagi efectuat.

Aquesta pensió s’estableix de forma vitalícia, a càrrec del Sr. Mercader i a favor de la Sra. Carranza, assumint l’obligació el primer d’incloure tot el necessari, a l’efecte del manteniment de la mateixa durant tota la vida de la senyora Carranza, cas que el primer la premorís, a les seves disposicions testamentàries i/o per causa de mort que pogués efectuar, tota vegada que aquesta pensió s’efectua, tant en relació a la dedicació familiar, com a l’eventual compensació de deutes i de liquidació del règim econòmic del matrimoni, essent doncs, un deute personal d’ella envers el Sr. Mercader.

Tanmateix cas que la Sra. Carranza premorís al senyor Mercader el dret a rebre l’import de referència, no serà inclòs a la massa hereditària de la referida senyora, per ser un crèdit personal i intransferible, que s’extingirà amb la seva defunció i que no podrà ser reclamat mai pels seus eventuals hereus o drethavents.

Així mateix, el senyor Mercader, novament per la dedicació familiar i al negoci que, durant tota la seva vida ha efectuat la senyora Carranza, es compromet, durant tota la vida de la dita senyora, a sufragar el cost d’una assegurança privada o de la seguretat social, si resulta oportú i convenient i/o el complement de l’assegurança de la CASS, en el supòsit de què la Sra. Carranza trobés una feina remunerada i la donessin d’alta al dit organisme, de tal forma que sempre i en tot cas, ella vegi cobertes totalment les seves necessitats mèdiques, quirúrgiques, hospitalàries i farmacèutiques”.

El motiu pel qual les parts atorgants del conveni van pactar aquesta pensió de caràcter vitalici es troba explicitat de forma reiterada en el Pacte suara transcrit i no és altre que la dedicació de la senyora Carranza, prèvia a la separació i durant 22 anys, a la família, a la llar i al negoci hoteler del senyor Mercader, a banda d’una compensació de deutes recíprocs i liquidació del règim econòmic del matrimoni. Per això en el mateix Pacte suara transcrit s’especifica que es tracta d’una prestació de caràcter personal a favor de l’esposa, tant si ostenta la guarda i custòdia de les nenes, com si no, i tant si ocupa el domicili familiar com si no.

En conseqüència, les pròpies parts en atorgar el conveni van deixar clar que la pensió obeïa a la dedicació familiar anterior al seu atorgament per part de la senyora Carranza i a compensacions econòmiques entre els esposos, excloent expressament el que succeís en un futur en relació a la cura de les menors i a l’ocupació de la residència familiar, contràriament al que afirma la part recurrent en el tercer motiu d’impugnació del seu recurs, sense que l’existència de la voluntat de les parts pretesa per la part recurrent es derivi de cap altre pacte ni de l’esperit del conveni. Noti’s que precisament en relació a la guarda i custòdia de les menors, del conveni es derivava la possibilitat de què aquesta no l’arribés a ostentar la senyora Carranza.

Per tant, cal concloure que el pagament de la pensió compensatòria no es trobava fonamentada en la previsió de circumstàncies futures en relació a la guarda i custòdia de les menors.

Tercer.- Tot i així la part recurrent insisteix en aquesta alçada en afirmar que la pensió compensatòria es va acordar tenint en compte la dedicació passada i futura de la senyora Carranza a la família i que, en no haver complert la seva obligació de guarda i custòdia de les menors des de la signatura del conveni, ha provocat una modificació de les seves circumstàncies que ha de ser emparada per la clàusula “rebus sic stantibus”.

Respecte a la mateixa, ja ha tingut ocasió de pronunciar-se aquesta Sala en la Sentència de data 17 de desembre de 2019, rotlle número 334/2019, on es diu:

“La jurisprudència al respecte, la recull essencialment la sentència 103/03 del 08- 01-2004 en la qual es va motivar :

“La viabilitat de la clàusula rebus sic stantibus, que prové del dret comú (“contractus qui habent tractum successivum vel dependentiam de futuro rebus sic stantibus intelliguntur") es conceptuada com un remei extraordinari que permet, en ocasions, la modificació o resolució del contracte en atenció a la gran desproporció que es genera entre les prestacions de les parts si es compara el moment de perfecció del contracte i aquell en el qual s’ha de complir. Des d’aquest punt de vista, es produeix un conflicte entre la vinculació contractual que s’origina des del concurs de l’oferta i l’acceptació, que dóna lloc al consentiment que recau sobre l’objecte i la causa i que, per tant, origina l’existència de contracte i el seu efecte vinculatori, obligacional i relatiu (cfr. Codi 4,10, 5 i digest 46,3,80 i STM de 12-6-1990) i que respon al principi “pacta sunt servanda” i que possibilita el manteniment de la seguretat jurídica, i entre l’equitat que justifica que en supòsits excepcionals es puguin atemperar o mitigar els efecte rigorosos de les normes, ja siguin contractuals o legals, quan les circumstàncies tingudes en compte entre les parts han patit una greu alteració que dóna lloc a una desproporció evident entre les prestacions d’ambdues parts o que frusta definitivament la finalitat que es cercava amb el contracte. Per consegüent, ja des d’ara s’ha d’advertir que la clàusula rebus sic stantibus constitueix un remei de talant molt excepcional i que els òrgans judicials han de ser escrupulosos en l’apreciació dels seus requisits.

Pel que es refereix als requisits que ha de reunir la clàusula rebus sic stantibus són els següents. En primer terme, s’ha de tractar d’una relació obligatòria de tracte successiu; en segon terme, cal que s’hagi produït una alteració extraordinària de les circumstàncies i aquest judici comparatiu s’ha d’efectuar entre el moment de la perfecció i el de compliment; en tercer terme, cal que l’esmentada alteració origini una desproporció rellevant entre les prestacions de les parts contractants; que les circumstàncies sobrevingudes que donen lloc a la desproporció enorme de les prestacions siguin imprevisibles i, en darrer terme, que no existeixi altre remei o mecanisme per evitar el perjudici ocasionat a una de les parts. Ja, en aquest context, la STM de 27-2-1985 establia que “la clàusula rebus sic stantibus ha tingut aplicació en aquelles situacions en què de manera imprevisible i impensada, una alteració estranya als contractants de les circumstàncies del món exterior, era susceptible de produir un trencament de l’equilibri de les prestacions, que sorprenent les parts, ocasionava que alguna d’elles veia com el contracte esdevenia inútilment i greu perjudicial.”

I si apliquem aquestes consideracions al nostre cas, queda clar que no es pot invocar la clàusula “rebus sic stantibus” com a excepció al principi “pacta sunt servanda” tota vegada que entre les causes que van motivar l’atorgament de la pensió compensatòria a la senyora Carranza no es trobava la dedicació futura a la família, no podent-se doncs considerar que el fet de no haver-se ocupat de les filles constituïa una circumstància imprevisible i impensada per les parts, quan justament i com ja hem mencionat anteriorment, aquesta era una opció prevista en el propi conveni, com tampoc que aquest fet converteixi l’import de la pensió en exorbitant, ja que insistim en què no es va tenir en compte tampoc per la seva quantificació, ni pel caràcter vitalici de la mateixa.

Així les coses, procedeix la desestimació d’aquests arguments d’apel·lació.

Quart.- Finalment, i en relació a la pretensió de què s’estableixi una limitació temporal en el pagament de la pensió, que la part recurrent fixa en el 31 d’octubre de 2019 -sense explicitar-ne el motiu-, no pot prosperar principalment per haver pactat les parts una pensió de caràcter vitalici i encara, a més, per quant s’està valorant un supòsit hipotètic de premoriència del senyor Mercader que en el cas de produir-se s’haurà de regir per les normes de la seva successió. Havent-se d’afegir a més que l’article 57.4 de la Llei qualificada del matrimoni empara que la pensió compensatòria no s’extingeixi amb la mort del deutor, tal i com es va acordar en el conveni de constant referència, sense perjudici dels drets que emparen als seus successors.

En tot cas, aquesta Sala ha tingut ja ocasió de pronunciar-se sobre la naturalesa de la pensió compensatòria i les conseqüències de ser lliurement pactada entre les parts en, entre altres, la Sentència de data 30 de novembre de 2020, rotlle número TSJC-327/2019, on s’estableix: “TERCER.- Com es destaca en la Sentència recorreguda amb remissió a la doctrina de la Sala en aquest àmbit (TSJC-495/17): “la pensió compensatòria cerca corregir el desequilibri econòmic que genera a un dels consorts el trencament de la convivència o la crisi familiar i, per tant, el seu fonament és de futur. S’intenta pal·liar el desequilibri que la ruptura ocasiona a un dels consorts”.

Quant a la noció de desequilibri a que, tant la Llei (art. 57 LQM) com la doctrina d’aquesta Sala s’ha referit constantment, ha de ser entesa com un empitjorament econòmic en relació a la situació existent quan el matrimoni era vigent que ha de resultar de la comparació entre les condicions econòmiques de cada consort, abans i després de produir-se la ruptura. En efecte, per la seva configuració legal i jurisprudencial (cfr. TSJC-495/17) la pensió compensatòria no té per finalitat perpetuar, a càrrec d'un dels seus membres, el nivell econòmic que venia gaudint la parella fins al moment de la ruptura, sinó que pretén aconseguir reequilibrar la situació diversa que en resulta, i aquest reequilibri no suposa equiparar plenament patrimonis dels cònjuges que poden ser diversos per raons alienes al matrimoni i a la convivència, sinó en situar al cònjuge perjudicat per la ruptura de l’enllaç matrimonial en una situació de potencial igualtat d'oportunitats laborals i econòmiques respecte de les que hauria tingut de no haver existit el matrimoni.

A diferència del que succeeix en relació a altres mesures derivades del trencament de la convivència entre els consorts (especialment aquelles que poden afectar fills menors d’edat), la pensió compensatòria és de naturalesa disponible, tractant-se per tant d’un dret en que regeix el principi de l’autonomia de la voluntat de tal manera que les parts poden renunciar-hi però també poden pactar el que considerin més convenient al respecte de les relacions que puguin sorgir a conseqüència de la separació o del divorci en el conveni de separació. Aquest darrer, tal i com ja hem tingut ocasió de precisar (cfr. Aute de 29-5-2018, TSJC-041/18) és un negoci jurídic de dret de família que de conformitat amb la regla de l’autonomia de voluntat de les persones concernides pot contenir pactes típics (art. 52 a 57 de la LQM) però també atípics amb l’únic límit de la Llei, la moral i l’ordre públic.

En el supòsit que ara s’examina els Srs. ... preveieren les modalitats de durada i extinció de la pensió compensatòria en el pacte V del Conveni anteriorment transcrit. En el mateix es fixava una pensió compensatòria de caràcter temporal indefinit, atès que la seva percepció es condicionava a la millora de la situació econòmica de la Sra. .... En aquesta eventualitat, la jutjadora a quo no podia declarar-ne la seva extinció per raó del temps transcorregut d’ençà l’atorgament del conveni o afirmant que la creditora havia de cercar una ocupació que li pogués proporcionar majors ingressos, sinó que l’extinció de la pensió compensatòria pactada en el conveni regulador exigia verificar que les condicions contemplades per les parts amb aquesta finalitat es trobaven reunides. En no haver-ho fet, s’ha menystingut el principi de la seguretat jurídica contractual atès que es tracta d’un acord lliurement establert pel qual només una alteració substancial de les circumstàncies que es varen tenir en compte en el seu moment per les parts ho permetria en mèrits del principi de l’autonomia privada.”

Sentència que no fa més que confirmar que el principi de seguretat jurídica contractual s’oposa a l’extinció i modificació temporal del pagament de la pensió subsidiàriament interessada per la part recurrent, per haver estat expressament pactada entre les parts i no haver-se acreditat cap modificació de les circumstàncies concurrents en el moment del seu atorgament.

Cinquè.- Procedeix, en conseqüència, la íntegra desestimació del recurs d’apel·lació interposat i la confirmació de la Sentència d’instància.

Sisè.- La desestimació del recurs d’apel·lació articulat ha de comportar la imposició de les costes d’aquesta alçada, inclosos els honoraris d’advocat i procurador, a la part recurrent en mèrits de l’aplicació del principi del venciment.

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del senyor Mercader contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 27 de gener de 2021, que confirmem íntegrament.

Segon.- FER especial imposició a la part recurrent de les costes processals generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d’advocat i procurador.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.