Accident laboral. Demana augment d'IPP i Capital (0088/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0013-3/08 TSA: 107/08

S E N T È N C I A NÚM. 88-2009

PARTS:

Apel·lant: Elías Representant: Araujo Advocat: Morales

Apel·lada: CASS Representant: Gutierrez Advocat: Morales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0013-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 26 de setembre de 2008 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Elías contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement d'una I.P.P. del 16,48%, corresponent a un capital de 10.356,66 euros. La sentència va fixar el grau d'incapacitat en un 9,61%, enlloc del 8% que havia establert la C.A.S.S., però va mantenir els drets econòmics reconeguts en la decisió administrativa impugnada, ja que, en no superar-se el 10%, la prestació que corresponia a l'assegurat era igualment de dues vegades el salari mensual mitjà, segons l'article 8.1 del Reglament d'aplicació núm. 18.

2n.- La representació del Sr. Elías va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual sol·licita l'atorgament d'una I.P.P. del 14,88%, o subsidiàriament del 10,88%, corresponent a un capital de 10.356,66 euros, dels quals restaria per abonar la suma de 6.933,46 euros.

La pretensió del recurrent es fonamenta en tres arguments diferents, que es refereixen: a) a la manca de valoració de la pèrdua del sentit del gust;

b) a la insuficient valoració de la pèrdua de l'olfacte; i c) a l'error existent en el càlcul de la pèrdua de diferents peces dentals.

3r.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas. En tot cas, considera que la I.P.P. corresponent a la pèrdua de les peces dentals pot ser fixada en 1,88%, però que aquesta ha de ser aplicada sobre la capacitat residual de l'agent, en aplicació de la regla de Balthazard, el que suposa una minva del 1,73%, la qual, afegida al 8% que deriva de la pèrdua de l'olfacte i del gust, totalitza un 9,73%, inferior en tot cas al 10% que contempla l'article 8.1 del Reglament d'aplicació núm. 18.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar el grau d'incapacitat que pateix el Sr. Elías, com a conseqüència de l'accident de treball que va patir el 20 de juny de 2006, quan es va precipitar des d'una alçada de cinc metres.

Les posicions que manté cadascuna de les parts no es troben substancialment allunyades pel que fa a la determinació de les seqüeles que presenta l'interessat, de manera que la qüestió litigiosa es planteja de manera essencial sobre la valoració d'aquestes incapacitats.

Segons l'article 6 del Reglament d'aplicació núm. 18, la pensió d'invalidesa atribuïble com a conseqüència d'un accident de treball en el sentit de l'article 30 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi unes lesions definitives que disminueixin la seva capacitat de guany.

Com diu el mateix precepte, aquesta disminució es determinarà tenint en compte, quant a l'element objectiu que aquí es discuteix, el grau de minva de la integritat corporal, segons la naturalesa de la malaltia i d'acord amb un índex indicatiu d'invalidesa.

Tercer.- El primer dels motius en que es basa el recurs d'apel·lació que formula la part agent fa referència a què no s'ha valorat degudament la pèrdua del sentit del gust que pateix l'interessat, a la qual correspondrien entre 1 i 5 punts, segons la guia barem de Padovani (pàg. 221), en l'apartat que es refereix a una "atteinte sensitive du nerf lingual (goût)".

No es discuteix que l'interessat té afectat el sentit gustatiu, però, tal com posa de relleu la sentència apel·lada, que fa en aquest punt una valoració correcta dels informes mèdics que consten a les actuacions, no s'acredita que aquesta pèrdua del sentit del gust derivi d'una afectació del nervi lingual, sinó que es produeix com un efecte derivat de la pèrdua de l'olfacte, situació molt freqüent que es troba recollida a la pàg. 188 de la guia barem.

En conseqüència, la minva del 8% per la pèrdua del sentit olfactiu, que s'ha reconegut en el seu grau màxim, compensa també l'afectació derivada del gust. Procedeix, doncs, confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre aquest punt.

Quart.- En segon lloc, l'apel·lant sol·licita que s'incrementi la valoració de la incapacitat relativa a la pèrdua de l'olfacte, per la influència que té sobre la seva activitat laboral habitual. Aquesta pretensió no pot ser compartida, atès que en cap moment s'ha acreditat que la referida seqüela tingui una incidència apreciable en el desenvolupament del seu treball com a pintor, el contingut del qual no té una especial relació amb el sentit de l'olfacte. De fet, no consta en cap moment que l'agent hagi vist disminuïdes les seves retribucions com a conseqüència d'aquesta lesió. En conseqüència, s'ha de desestimar igualment aquest motiu d'apel·lació.

Cinquè.- En darrer terme, el recurrent discuteix la valoració de la incapacitat que resulta de la pèrdua d'una peça dentària i la desvitalització d'altres tres peces que es va dur a terme per instal·lar una pròtesi consistent en un pont fix.

És cert que, com afirma la part apel·lant, l'informe de l'odontòleg assessor de la C.A.S.S., que ha recollit en els seus propis termes la sentència apel·lada, conté una errada aritmètica a l'hora de quantificar el grau d'incapacitat que correspon a la pèrdua d'una peça dentària. Si a aquesta pèrdua li correspon, en principi, un 1,5% (pàg. 216 de la guia barem), aquest percentatge s'ha de reduir en un 75% en cas de col·locació d'una pròtesi fixa. Ara bé, el 25% restant d'1,5 suposa un 0,38 i no un 0,25 com afirma l'informe i recull la sentència recorreguda. A aquest 0,38 li ha de ser afegit un 0,5% per cadascuna de les tres dents desvitalitzades, el que suposa un total de 1,88% pel conjunt de les seqüeles que l'agent va patir a la dentadura.

Tanmateix, aquest 1,88% ha de ser aplicat sobre la capacitat residual de l'agent, en aplicació de la regla de Balthazard, és a dir, sobre un 92% que resulta de reduir de la capacitat total el 8% resultant de l'afectació als sentits del gust i de l'olfacte, amb la qual cosa queda reduït a un 1,73%. Això suposa una I.P.P. total i definitiva de 9,73% (8+1,73).

Encara que procedeix modificar en aquest punt la sentència apel·lada, això no afecta els drets econòmics que ja van ser reconeguts a l'agent, atès que en cap cas es supera el 10% que recull l'article 8.1 del Reglament d'aplicació núm. 18 i, en conseqüència, correspon a l'interessat un capital equivalent a dues vegades el salari mitjà mensual, que ja li havia estat reconegut i abonat.

Sisè.- No procedeix realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Elías contra la sentència dictada el 26 de setembre de 2008 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es modifica exclusivament en el sentit de què el grau d'I.P.P. que correspon a l'agent és de 9,73%, amb desestimació de les demés pretensions del recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.