Sentència sobre nul·litat i anul·labilitat de contracte de finançament

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Narváez

Advocat: Sr. ACA

Apel·lat: ORG_2

Representant: Sra. Morales

Advocat: Sra. KVK

Apel·lat: Sr. Suárez

ORG_1

Representant: Sra. Tejada

Advocat: Sra. IRJ

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Contracte de finançament. Nul·litat i anul·labilitat. Error vici i dol. Inexistència. Novació contractual.

SENTÈNCIA 000005/2025

Andorra la Vella, 13 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat ORG_0 va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat ORG_2, el Sr. Suárez i la societat ORG_1, en què sol·licitava que "es declari la nul·litat dels traspassos de fons dineraris efectuats des del compte de la societat mercantil B, S.A a favor del compte corrent de la societat ORG_1 i a favor del compte personal del Sr. Suárez, declarada la nul·litat dels traspassos de fons dineraris que es postula, es condemni a la societat mercantil ORG_2 a abonar a la meva representada, la societat mercantil ORG_0, les sumes de 183.871,89.-EUR i 292.261,73.-EUR, a més dels interessos legals a comptar de la data dels traspassos, en el cas que no s'aplani a les nostres pretensions condemnant a la l'entitat mercantil ORG_2 a abonar les despeses processals causades, incloses les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador, i pèrits si intervenen [sic]"."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 5.12.23 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la societat ORG_0 contra l'entitat ORG_2 (A).

Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de conformitat amb l'establert al darrer Fonament de dret, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- La representació processal de la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit de 30.01.24 sol·licita que es revoqui la resolució d'instància íntegrament i es decideixi que "procedeix estimar íntegrament la demanda d'aquesta part declarant la nul·litat dels traspassos dineraris efectuats des del compte de la societat mercantil ORG_0 a favor del compte corrent de la societat ORG_1 i del compte personal del Sr. Suárez, declarada la nul·litat que es postula, es condemni a la societat mercantil andorrana ORG_2 a abonar a la meva representada, la societat mercantil ORG_0, les sumes de 183.872,89.-EUR i 292.261,73. -EUR, a mes dels interessos legals a comptar de la data dels traspassos, condemnant a la l'entitat mercantil ORG_2 a abonar les despeses processals causades, incloses les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador, d'ambdues instàncies".

4.- El 19.4.24 la representació processal de la societat ORG_2 s'ha oposat al recurs i ha demanat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i s'imposin les costes processals del recurs d'apel·lació a la part apel·lant.

El mateix dia, la representació processal del Sr. Suárez i de la societat ORG_1 ha presentat les corresponents al·legacions al recurs i ha sol·licitat que es dicti resolució en el sentit "de que no procedeix dictar cap tipus de condemna a la societat B SL, així com que procedeix la condemna en les costes d'aquesta part a la mercantil A, en haver cridat els nostres representats en garantia de forma errònia".

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent ORG_0 reclama front la part defenent A,SA (A) en demanda en la que sosté una petició de condemna a pagar les sumes de 183.871,89EUR i 292.261,73EUR més interessos legals i costes.

La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda amb imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça la part agent.

Segon.- Fets provats

El litigi que enfronta a les parts ve precedit dels següents fets no controvertits que ja recull la sentència d'instància i que es concreten en:

Suárez. En data 25.10.2006 l'entitat A (part prestadora), la societat B SA (part beneficiària), la societat C, SLU (part hipotecant) i el Sr. Suárez (part prestatària) van atorgar l'escriptura pública de constitució d'hipoteques autoritzada pel notari de Barcelona Sr. N1 sota el núm. 0.000 del seu protocol. En el seu atorgament, el Sr. Suárez va actuar en nom i interès propi, com a representant de la societat C, SLU (en tant que administrador únic) i com a representant de la societat B SA (en tant que apoderat). Aquesta societat posteriorment va transformar-se en SLU i administrador únic el Sr. Suárez des d'11.7.19.

En aquella escriptura, les parts van pactar que (folis 33 a 62):

a) el Sr. Suárez reconeixia deure a l'entitat A la suma de 270.439,75EUR fruit d'un préstec de 425.000EUR efectuat el 01.12.2003 i amb venciment el dia 30.11.2010;

b) A concedia un nou préstec al Sr. Suárez per import de 150.686,21EUR que s'ingressaren al compte núm. YYYYYYY, a retornar en quotes mensuals fins el 30.06.2016 i en les condicions establertes en aquella escriptura;

c) A concedia una pòlissa de crèdit a ORG_0 per un import d'1.000.000EUR, amb venciment a cinc anys i en les condicions establertes a l'escriptura. Dita autorització de descobert en compte corrent s'atorgà pel compte núm. XXXXXXX. En l'atorgament III, les parts pactaren: "Resta convingut que únicament es podran efectuar disposicions d'aquest crèdit destinades a adquirir valors, divises o altres actius financers o a la formació de dipòsits en els mercats monetaris" (foli 40 revers);

d) la societat ORG_0 va constituir a favor d'A una penyora sobre els seus havers dipositats a l'entitat en garantia del compliment de les obligacions al seu càrrec derivades del crèdit concedit;

e) la societat C, SLU va constituir a favor d'A una hipoteca de les finques descrites a la lletra A de l'escriptura, en garantia del compliment de les obligacions derivades de la pòlissa de crèdit concedida a ORG_0 i del préstec concedit al Sr. Suárez.

II- En data 12.08.2008, el Sr. Suárez -en la seva qualitat d'apoderat de ORG_0- ordenà el traspàs a càrrec al compte corrent núm. XXXXXXX de dita societat (que en aquell moment comptava amb un saldo creditor de 451.574,26EUR) dels imports següents:

a) L'import de 183.871,89EUR a favor del compte de crèdit núm. YYYYYYY titularitat del Sr. Suárez amb el concepte "LIQUIDACIÓ POLISSA CRÈDIT YYYYYYY" (foli 81);

b) L'import de 292.261,73EUR a favor del compte de crèdit núm. ZZZZZZZ titularitat de la societat ORG_1 amb el concepte "LIQUIDACIÓ TOTAL CTE" (foli 82). El Sr. Suárez era (i és) soci i administrador únic d'aquesta societat.

A resultes d'aquests traspassos, el compte corrent núm. XXXXXXX de ORG_0 presentà un saldo deutor de 24.559,36EUR, el qual fou cobert amb càrrec al compte de crèdit (foli 84).

III- En data 21.07.2009 l'entitat A i el Sr. Suárez van atorgar l'escriptura pública davant el notari de La Seu d'Urgell Sr. N2, sota el núm. de protocol 0.000, a través de la qual es concedia al Sr. Suárez una pòlissa de crèdit en compte corrent fins al límit de 110.000EUR, mentre que la societat C, SLU garantia les obligacions mitjançant la constitució d'una hipoteca sobre una altra finca.

IV- En data 10.04.2012 l'entitat A atorgà l'escriptura pública d'àpoca i cancel·lació d'hipoteques autoritzada pel notari de La Seu d'Urgell Sr. N2, sota el núm. de protocol 000, per la qual s'establí (folis 89 a 103):

a) Que A reconeixia reintegrat el capital del préstecs concedits al Sr. Suárez i de la pòlissa concedida a ORG_0. Aquest reintegrament s'efectua mitjançant l'abonament en compte del crèdit de l'import d'1.057.171,81EUR provinent del compte núm. YYYYYYY titularitat del Sr. Suárez;

b) Es cancel·laven les hipoteques que gravaven dites obligacions

D'aquests fets descrits i pacífics en aquesta alçada, en resulta que el Sr. Suárez -que controlava les societats B (primerament SA com apoderat i posteriorment com soci únic i administrador únic quan va ser SLU); de la societat ORG_1 (soci únic) i la societat D,SLU (soci únic) i que també tenia deutes a títol personal amb A- va gestionar diverses facilitats creditícies de la forma que li va convenir per la gestió dels seus negocis i amb la conformitat de l'entitat esmentada, quan finalment va liquidar tots els deutes amb la mateixa i es va atorgar per l'entitat una escriptura d'àpoca i cancel·lació d'hipoteques en 10.4.12.

Doncs bé, l'origen del present litigi es busca en quan en data 25.10.06 quan se li va atorgar per l'entitat bancària (encara amb l'antic nom) una pòlissa de crèdit d'1.000.000EUR per cinc anys (a més d'una de préstec per 150.686,21EUR) amb la corresponent garantia hipotecària. Doncs bé, en el dit crèdit es va pactar una clàusula o atorgament III, que deia: "Resta convingut que únicament es podran efectuar disposicions d'aquest crèdit destinades a adquirir valors, divises o altres actius financers o a la formació de dipòsits en els mercats monetaris".

Atès que, amb el dit crèdit es varen fer el pagament en data 12.8.2008 dels deutes personals del Sr. Suárez (183.871,89EUR) i de la seva societat ORG_1 (292.261,73EUR) i aquests no eren derivats de les operacions previstes en la clàusula III ja transcrita, ara preten el seu reemborsament de l'entitat bancària per manca de consentiment i, en conseqüència, la nul·litat de les ordres de traspassos que va efectuar.

Tercer.- Com ja destaca la sentència d'instància i ara es manté en el recurs d'apel·lació, existeix un cert confusionisme en l'argumentació de la part agent que proclama la nul·litat dels traspassos dineraris que va fer en 12.8.2008 a A per satisfer deutes personals i deute de la seva societat limitada unipersonal a la mateixa entitat bancària. Així parla de nul·litat per manca de consentiment en fer els traspassos, però per altra d'un vici en el seu consentiment per una actuació dolosa de l'entitat que el va instar a fer el pagament del deutes des del seu compte de crèdit, quan en realitat per la pròpia clàusula III no podia destinar aquella facilitat creditícia només "adquisicions financeres o formació de dipòsits en el mer cats monetaris". En altres paraules, el seu consentiment estaria viciat per culpa de l'entitat amb la que havia pactat aquella condició que el va "convèncer" d'utilitzar aquell compte de crèdit.

Realment resulta inversemblant aquesta argumentació en una persona que, professional del món immobiliari amb control de diverses societats unipersonals i que manejava quantitats importants de diners, resultés que no sabia que el compte de crèdit només el podia utilitzar per allò ja indicat. Suárez encara més quan finalment va saldar tots els deutes amb l'entitat la qual va atorgar en 10.4.12 una escriptura d'àpoca i cancel·lar totes les hipoteques que garantien el compliment de les obligacions amb l'entitat del Sr. Suárez.

Quart.- La sentència d'instància en el seu Fonament Jurídic Quart ja fa un repàs de la doctrina d'aquesta Sala continguda entre d'altres en la sentència de 12.2.2004 -ref. 2154- sobre la diferència entre la manca d'error o l'error obstatiu que justifica la nul·litat del contracte per manca de consentiment (i que no té data de caducitat) i el vici de la voluntat o error-vici que pot venir ocasionat pel dol causant o engany (dolo in contrahendo) de l'altra part contractant o d'un tercer, o simplement per incompliment d'alguna obligació informativa, o la intimidació i la violència que permet anul·lar el contracte en el termini de quatre anys següents a aquell moment en que el viciat en el seu consentiment ha pogut conèixer que la seva voluntat havia estat viciada.

Doncs bé, si el recurrent argumenta que la causa de la manca de la seva voluntat de fer els traspassos de diners del compte de crèdit a la part creditora per pagar els deutes que ell tenia, va tenir lloc per les maquinacions de l'entitat (dol, es diu en la pàgina 6 del recurs) que volia assegurar-se que el nou deute del Sr. Suárez (satisfets ja els anteriors) estigués garantit amb hipoteca (pàg. 7 del recurs), ja ens està reconeixent que no estem davant de l'absència de consentiment sinó d'un vici de la seva voluntat i que -si realment fos així, (cosa que ja raonarem que no va ser el cas) els traspassos serien anul·lables, però ja es veurien perjudicats pel transcurs del termini de fatalitat de quatre anys a partir del dia 1.10.2014 quan ja va reclamar per primer cop la devolució dels traspassos perquè el crèdit atorgat en 25.10.2006 no li permetia fer-ho i la citació a judici origen de les presents actuacions es va presentar en 2.9.19.

Però realment no hi va haver ni cap vici del consentiment de la part acreditada que va utilitzar els fons per pagar els seus propis deutes amb l'entitat, sinó que va existir una novació modificativa tàcita (novació impròpia o modificativa) entre les parts contractants (un perfecte consens i cap dissens) per alliberar d'aquella condició finalista (l'Atorgament III), doncs resultava que ambdues parts els semblava útil als seus interessos: el Sr. Suárez per alliberar deutes personals i traspassar-los a la societat ORG_0 i l'entitat A per tenir assegurat el cobrament dels deutes que no tenien cobertura hipotecària. Eren els dos els únics compromesos contractualment i de mutu consens podien alliberar-se mútuament d'aquella condició que no podem oblidar era una garantia per a l'entitat a l'impedir que el capital destinat a crèdit pogués ser destinat a altres despeses que no fossin inversions financeres. Res il·lícit hi va haver en aquell pacte novatori que es va acordar des de la llibertat de contractar de qualsevol persona o entitat amb plenitud dels seus drets.

CINQUÈ.- Suárez amb el que hem dit ja es respon a l'al·legació articulada pel Sr. Suárez respecte la inexistència de causa en els traspassos que va efectuar. Com deia la Sala en la ja esmentada sentència de 12.2.2004 la causa dels contractes esdevé una exigència de l'ordenament jurídic que actua com a límit de l'autonomia privada, de forma que els ordenaments jurídics causals, com ho és l'andorrà, es requereix que les atribucions patrimonials responguin a una justificació admesa per l'ordenament jurídic. Suárez ja acabem de dir quina va ser la causa dels traspassos: la liquidació de determinats deutes del Sr. Suárez amb A. Causa perfectament lícita i a més sanejadora del sistema econòmic que busca ser sòlid i vol evitar el sobreendeutament. En conseqüència, el debat sobre la inexistència de la causa resulta mancat de rigor jurídic.

Sisè.- No cal dir que la queixa del recurrent sobre la manca de menció en la sentència sobre el termini de prescripció esmentat en la instància, resulta fora de lloc, doncs hem conclòs, primer, que hi va haver consentiment del Sr. Suárez i que no tenia cap afectació de vici o error; en segon lloc, que d'haver qualsevol error-vici hauria estat caducat, ja no calia fer cap mena de referència a la prescripció que no es pot confondre amb la caducitat.

Setè. Costes del recurs.

En haver estat desestimat el recurs, procedeix imposar les costes a la part recurrent en aplicació de l'article 354.2 darrer incís del Codi de Procediment Civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de ORG_0 contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de desembre de 2023, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.