Menors de; maltractament en l'àmbit domèstic realitzat en presència de menors, de maltractament en l'àmbit domèstic, i continuat de danys dolosos i de furt - prova de càrrec (6000164/2022)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Rotlle: TSJP 00000026/2024 Núm. de Causa: 6000164/2022

SENTÈNCIA 17-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Castilla

Advocada: Sra. Serra

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, dos de juliol de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 31 de gener del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per uns delictes menors de; maltractament en l'àmbit domèstic realitzat en presència de menors, de maltractament en l'àmbit domèstic, i continuat de danys dolosos i de furt. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 31 de gener de 2024 amb la següent part dispositiva:

"Primer: Absoldre Castilla del delicte menor d'assetjament del que venia acusat.

Segon: Condemnar Castilla com a responsable penal en concepte d'autor d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic realitzat en presència de menors, d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic, d'un delicte menor continuat de danys dolosos i d'un delicte menor de furt, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena única d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICAT al seguiment del programa d'atenció per la promoció de relacions no violentes del Govern per un període de DOS (2) ANYS o abans si s'han assolit els objectius, fixant el termini de suspensió de la condemna en DOS (2) ANYS i al pagament de les despeses processals causades.

No escau efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"El dia 8 d'abril de 2017 Vendrell i Castilla van contraure matrimoni civil a la vila de Sant Julià de Lòria on van establir el seu domicili comú. La relació sentimental s'havia iniciat, aproximadament, entre un i dos anys abans a Espanya i junt amb la parella convivien els dos fills menors d'ella, xxx i xxx, nascuts respectivament l'any 2007 i 2010, fruit d'una relació anterior.

La relació de convivència es va anar deteriorant progressivament fins que el dia 8 d'abril del 2018 s'inicià una discussió entre ambdós per raó d'un sopar d'empresa d'ella, al que l'acusat no volia que anés, en el decurs de la qual aquell la va increpar i donar una empenta que la va fer caure al terra del passadís, de manera que ella es va dirigir aleshores vers el seu dormitori, seguint-la l'encausat que la tornà a empentar contra l'armari i l'agafà fortament per la roba, aconseguint no obstant ella alliberar-se, moment en que van arribar al lloc els agents del Servei de Policia, que havia estat requerit pels veïns a resultes del soroll i crits que es sentien. En el moment dels fets els menors eren a l'interior del domicili, a la seva habitació, on podien sentir tot l'aldarull generat.

Uns mesos després, al desembre del 2018, amb ocasió d'una sortida comuna i trobant-se ambdós amb uns amics al bar " xxx" de Sant Julià de Lòria, situat sota el seu domicili, com sigui que la denunciant estava ajudant al propietari del bar a servir begudes, fet que molestà a l'acusat, aquest li donà una empenta i es situà de manera que li barrà el pas mentre l'insultava dient-li "puta" en vàries ocasions.

Arran d'aquests episodis, el mes de gener de 2019, l'acusat B.M.S. va, finalment, marxar del domicili conjugal, produint-se una separació de fet, no obstant abans de sortir del domicili, en data no determinada, l'acusat va agafar 3.500 euros que Vendrell guardava en una petita caixa forta, així com altres 500 i 200 euros de les guardioles dels petits.

Al març del mateix any 2019, la perjudicada Vendrell va decidir contractar un lletrat per tal d'iniciar els tràmits de la separació legal, qui al seu torn va contactar amb l'acusat. Gairebé al dia següent, 21 de març del 2019, l'acusat amb el vehicle marca Nissan Terrano, matricula xxx, que conduïa habitualment tot i esser titularitat de la denunciant, copejà el vehicle marca Opel Zafira, matricula xxx, també titularitat de la mateixa Vendrell que era estacionat al carrer a prop del seu domicili, -avinguda Verge de Canolich de Sant Julià de Lòria-, causant uns danys quin import de reparació està pressupostat en 1001,89 euros. Altrament, el mencionat vehicle Nissan presenta altres desperfectes causats de manera voluntària per l'acusat quin import de reparació ascendeix a la suma de 2.510,45 euros.

Per contra no ha quedat acreditat que l'acusat, després de la separació de fet, hagi seguit i molestat na Vendrell o que hagi parlat amb els menors, perquè fessin d'interlocutors amb la mare, quan aquells eren al pati de l'escola".

III.- RESULTANT: la representació lletrada del Sr. Castilla formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència i sol·licita que es revoqui parcialment la sentència objecte de recurs i s'absolgui al seu defensat dels delictes menors dels quals ve condemnat.

Impugna la defensa del Sr. S. la seva condemna com autor d'un delicte de maltractament en l'àmbit domèstic davant de menors, al·legant que no ha resultat degudament acreditada la seva comissió, es qüestiona, per tant, l'existència de prova de càrrec acreditativa de la comissió del delicte.

També s'impugna la condemna pel delicte de maltractament quina comissió s'atribueix al Sr. S. en el mes de desembre de l'any 2018 a l'interior del bar "xxx", la part recurrent qüestiona la credibilitat dels testimonis perquè tenien motius per voler afavorir amb el seus testimoni a la Sra. Vendrell i perquè van explicar els fets de forma mecànica, concisa i sense detalls.

Respecte als causats al vehicle Opel Zafira, al·lega la part recurrent que el Tribunal de Corts ha fet una incorrecta valoració de les declaracions de la Sra. Vendrell.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal per informe de data 18 de març de 2024, s'oposa al recurs formulat i interessa la confirmació íntegra de la resolució objecte de recurs.

El Ministeri públic no comparteix els arguments donats per la defensa a fi d'aconseguir que es dicti absolució del seu defensat. La sentència objecte de recurs explica de manera detallada i precisa en quines proves es fonamenta per condemnar al Sr. S., proves que no han quedat desvirtuades per la defensa en cap moment.

V.- RESULTANT: Que s'accepten els fets declarats provats amb les següents modificacions:

-En el segon paràgraf a partir de "...al que l'acusat no volia que anés" es suprimeix la resta del seu contingut que es substitueix pel següent: " sense que hagi quedat acreditat que li donés cap empenta."

-en el paràgraf cinquè, es suprimeix l'últim incís i es substitueix pel següent: "No ha quedat acreditat que els altres desperfectes que presentava el vehicle Nissan els hagués causat l'acusat de forma voluntària."

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació de Castilla impugna, en primer lloc, la seva condemna com autor d'un delicte de maltractament en l'àmbit domèstic davant de menors, al·legant que no ha resultat degudament acreditada la seva comissió perquè el recurrent nega haver empentat a qui, en el moment dels fets era la seva dona -ENTITY_6- i els agents del Servei de Policia quan van arribar al domicili de la parella només van constatar que s'havia produït una discussió i la Sra. Vendrell no els va explicar que hagués patit cap agressió física.

Es qüestiona, per tant, l'existència de prova de càrrec acreditativa de la comissió del delicte.

El respecte al principi de presumpció d'innocència exigeix que la condemna es fonamenti en proves de càrrec practicades en la instància amb contradicció de les parts, vàlides i amb un significat incriminatori suficient (més enllà de tot dubte raonable) per a estimar acreditats els fets integrants del delicte i la intervenció de l'acusat en la seva execució; proves que, a més, han d'haver estat valorades segons les màximes de l'experiència i les regles de la lògica, constant sempre en la resolució degudament motivat el resultat d'aquesta valoració.

D'altra banda, l'anàlisi de la suficiència de la prova per a sustentar la condemna ha d'efectuar-se atenent a la que ha estat considerada pel Tribunal d'instància, tenint en compte que és la seva obligació deixar constància de la motivació fàctica, és a dir de les proves demostratives dels fets que s'afirmen i la seva autoria, i que no correspon a l'òrgan revisor buscar en les actuacions l'eventual element probatori que ha estat omès. No correspon a la Sala substituir la funció de l'òrgan de primera instància respecte a les proves practicades en la primera instància que no han estat valorades per a destruir la presumpció d'innocència, perquè això vulneraria el dret a la tutela judicial i defensa de l'acusat al no poder conèixer les raons per les quals s'han valorat o no determinades proves.

Hem d'analitzar, per tant, quines són les proves en les quals el Tribunal de Corts sustenta que l'acusat el dia 8 d'abril de 2018 va empènyer dues vegades a la Sra. Vendrell quan es trobaven al domicili familiar, i comprovem que només es fa referència en el primer considerant als cops i crits que van sentir el veïns i que van motivar que avisessin al Servei de Policia i a que els agents quan es van personar van aturar l'agressió. En el tercer considerant, quan es parla de l'autoria de l'acusat, s'exposen les proves en las quals es sustenta, i només es fa referència a les declaracions dels agents del Servei de Policia, que van ser avisats pels veïns i al contingut d'una carta que l'acusat va enviar a la Sra. Vendrell després de la seva separació en la qual demana perdó pels "...gritos, golpes, celos, insultos..etc"

Si examinen la declaració dels agents del Servei de Policia amb núm. 300 i 304 comprovem que no van apreciar cap agressió de l'acusat envers la Sra. Vendrell, de forma que la referència que es fa en la sentència a que la van aturar, l'agressió no es correspon al contingut de la seva declaració, i que aquella en cap moment els va referir haver patit agressions, parlant només d'una discussió amb crits i cops de porta.

En la carta enviada per l'acusat, quina autoria va quedar degudament acreditada pel resultat de la prova pericial cal·ligràfica, no es reconeix concretament cap agressió, doncs "los golpes" poden referir-se a cops a objectes com poden ser les portes i, en qualsevol cas, el que no consta es que es referissin al dia 8 d'abril de 2018, tenint en compte que posteriorment es va produir l'incident al bar "xxx"

Sorprenentment, no es fa en la sentència cap referència a la declaració de la denunciant Vendrell com a prova en la que sustentar els fets, malgrat que aquesta els va explicar a l'acte del judici i, per tant, tampoc s'analitza la credibilitat i fiabilitat del seu testimoni i la Sala, tal com s'ha exposat no pot esmenar aquesta important omissió perquè excedeix de les funcions que com a òrgan revisor té encomanades.

Les úniques proves que el Tribunal de Corts ha pres en consideració per a declarar provats els maltractaments del dia 8 d'abril de 2018 -la intervenció policial a requeriment dels veïns pels crist i cops sentits i el contingut de la carta manuscrita enviada molt posteriorment- són insuficients per a sustentar-los, doncs sentir els crits i el soroll de cops no evidencia cap agressió física que, d'altra banda ni va ser constatada pels agents del Servei de Policia ni va ser en aquell moment denunciada per la Sra. Vendrell, com tampoc la evidencia el reconeixement per l'acusat d'haver donat uns cops que ni consta que es propinessin a la Sra. Vendrell ni, en qualsevol cas, hi ha constància de la seva data.

La condemna del Sr. S. no es sustenta en prova de càrrec amb suficient contingut incriminatori i, per tant, ha de ser revocada i se l'ha d'absoldre del delicte de maltractaments davant de menors.

II.- CONSIDERANT: També s'impugna la condemna pel delicte de maltractament quina comissió s'atribueix al Sr. S. en el mes de desembre de l'any 2018 a l'interior del bar "xxx".

La sentència declara provat que l'acusat li va donar una empenta a la Sra. Vendrell li va barrar el pas i la va insultar i, un altra vegada sense fer referència al seu testimoni, considera acreditats aquests fets per les declaracions de dos testimonis presencials, els Srs. Duque i Corbacho

La part recurrent qüestiona la credibilitat dels testimonis perquè tenien motius per voler afavorir amb el seus testimoni a la Sra. Vendrell i perquè van explicar els fets de forma mecànica, concisa i sense detalls.

Els motius per afavorir a la Sra. Vendrell amb el seu testimoni, en relació al Sr. Duque no ha quedat constatat, doncs es diu sense cap prova que té una relació de parella amb ella quan al judici va dir que només eren amics i en relació al Sr. Corbacho es diu que la Sra. Vendrell el va acollir a casa seva durant un temps quan l'acusat, tot i que no va ser a iniciativa seva, va consensuar amb la Sra. Vendrell i va acceptar que visqués amb ells, de forma que no s'aprecia un motiu de pes per faltar a la veritat.

La Sala ha pogut escoltar la declaració dels testimonis i no ha apreciat l'automatisme que se'ls atribueix. Les seves manifestacions no van ser exactament coincidents, és lògic que no fossin molt extenses ni detallades perquè els fets que van presenciar van ser molt breus i el que no recordessin el motiu de la festa que es celebrava en el bar no és rellevant per valorar la seva declaració en atenció al temps transcorregut, però tots dos els van situar abans de les festes de Nadal.

Les declaracions dels dos testimonis tenen prou contingut incriminatori per acreditar els fets que es declaren succeïts al bar i no considerem que la credibilitat i fiabilitat que els ha atorgat el Tribunal de Corts sigui errònia ja que cap dels motius al·legats per la part recorrent ho demostra.

La impugnació es desestima.

III.-CONSIDERANT: Que en relació al delicte continuat de danys i, en concret, respecte als causats al vehicle Opel Zafira, al·lega la part recurrent que el Tribunal de Corts no ha valorat que la Sra. Vendrell va dir que els danys els va trobar quan sortia de casa per anar a la feina i que segons les manifestacions de la Sra. Ferrer, actual parella del Sr. S., el propietari del ORG_0 li va explicar que la Sra. Vendrell li havia dit que els danys el va descobrir al sortir de la feina i no sabia qui els havia causat. El Sr. S. en la seva declaració va aportar una conversa de whatsapp (foli 60), que es diu va mantenir la Sra. Ferrer amb el propietari del bar on aquella li demana que li faci arribar en ella o en B. el missatge que se suposa que aquell va rebre de la demandant perquè "tu sabes que con este mensajese acabatodo el follón...ya que se supone que lo hizo el durante la noche", responent l'interlocutor que li ho ensenyaria quan estiguessin els tres junts.

En la sentència es considera provada la causació dels danys la nit del 20 al 21 de març de 2021, ja que la Sra. Vendrell els va denunciar el dia 21 quan es va adonar de la seva existència, després que el seu advocat contactés amb el Sr. S. pel tema de la separació. Tenint en compte que aquest era el conductor habitual del vehicle Nissan i que l'informe pericial realitzat per l'agent del Servei de Policia núm. 296 sobre els danys que presentava aquest vehicle i l'Opel Zafira, després de confrontar-los, estableix l'existència d'una coincidència entre l'altura dels desperfectes dels dos vehicles i una transferència de pintura de color groc del vehicle Nissan a l'Opel Zafira, es pot raonablement concloure que els danys que presentava aquest últim vehicle van ser causats pel Nissan i que, per tant, que els danys van ser causats per l'acusat.

Respecte al moment de causació dels danys, la Sra. Vendrell va explicar que els va veure el dia 21 de març de 2018 quan va agafar el cotxe per anar a treballar. Que els danys els va veure quan tornava de la feina es sustenta per la part recurrent en la declaració de l'actual parella de l'acusat, qui va dir que la Sra. Vendrell així li ho va explicar al propietari del bar xxx, segons el que aquest li va manifestar, dient inclús que va arribar a veure el missatge que la Sra. Vendrell va enviar al propietari del bar explicant-li quan va descobrir els danys i no sabia qui els havia causat. Però es tracta d'un testimoni de referència, insuficient per acreditar que la Sra. Vendrell li fes aquestes manifestacions al propietari del bar xxx perquè ni aquest va ser proposat com a testimoni pel judici ni s'ha aportat a la causa el missatge que la Sra. Ferrer va dir haver llegit, quan en la seva declaració davant de la Batllia (foli 197) va dir que no sabia res dels danys.

En qualsevol cas, l'informe pericial sobre els danys que presentaven els dos vehicles i el fet de tenir l'acusat el Nissan a la seva exclusiva disposició es prou concloent per atribuir-li la causació dels danys.

IV.- CONSIDERANT: que a diferent conclusió hem d'arribar respecte als altres danys que presentava el vehicle Nissan. La sentència considera provat que els va causar l'acusat exclusivament per la declaració que davant de la Batllia va realitzar Almansa, testimoni que no va comparèixer al judici malgrat haver estat citada i quina declaració es va llegir a l'acta del judici i ha estat valorada en la sentència com a prova documental.

La declaració que va prestar la Sra. Almansa davant la Batllia no és una prova documental, sinó una prova de caràcter personal, en aquest cas testifical documentada, que, como a tal, només podria fer-se servir per corroborar l'autoria dels danys per l'acusat sustentada en altres proves.

La Sra. Almansa no va declarar al judici i la seva declaració no va poder ser sotmesa als principis de publicitat, contradicció i immediació i no s'identifiquen en la sentència factors que compensin el dèficit de contradicció i garanteixin una correcta avaluació de la fiabilitat de la testimoni, tenint en compte que quan no s'ha pogut sotmetre a contradicció un testimoni, l'acceptació com a prova de la seva declaració exigeix garanties reforçades respecte a la fiabilitat de les seves manifestacions.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans, interpretant els apartats 1 i 3.d de l'article 6 del Conveni per la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals considera que els mitjans de prova han de ser practicats, en principi, davant l'acusat en audiència pública, per al seu debat contradictori, i que aquests preceptes, per regla general, obliguen a concedir a l'acusat una ocasió adequada i suficient per a rebatre el testimoniatge presentat en contra seva i fer interrogar al seu autor, en el moment que declara o en un moment posterior.

El Tribunal Constitucional, seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, té declarat que el dret a la presumpció d'innocència exigeix, com a regla general, que les úniques proves que es poden considerar autèntiques proves de càrrec que vinculin als òrgans judicials penals en el moment de dictar sentència, siguin les proves practicades en el judici oral que hagin estat sotmeses al debat contradictori, que, en forma oral, es desenvolupa davant del tribunal sentenciador, de manera que la seva convicció sobre els fets enjudiciats s'assoleixi en contacte directe amb els mitjans de prova aportats per les parts. (Causa 2007-12-RE STC de 7 de novembre de 2012 i Causa 2013-38-RE STC de 3 de febrer de 2014)

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Castilla.

2.- REVOCAR PARCIALMENT la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 31 de gener de 2024 en la causa 6000164/22 i, en conseqüència:

ABSOLDRE Castilla des delictes menor de maltractament en l'àmbit domèstic davant de menors i d'un dels delictes menor de danys pel quals ha estat condemnat en la sentència.

CONDEMNAR Castilla com a autor d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit familiar, un delicte menor de danys i el delicte menor de furt, a la pena única de SET (7) MESOS de presó condicional qualificada al seguiment del programa d'atenció per la promoció de relacions no violentes del M.I. Govern per un període de divuit mesos o abans si s'han assolit els objectius, amb un termini de suspensió de la pena de divuit mesos.

3.- MANTENIR la resta dels pronunciaments de la sentència que no han estats modificats per aquesta resolució.

4.- DECLARAR d'ofici les despeses processals d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.