Infracció a la llei d'immigració, prestació de serveis per part de treballadors estrangers (TSJA-002/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0092-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-002/12

S E N T È N C I A NÚM. 08-2013

PARTS:

Apel·lant: Seco Representant: Castillo Advocat: Esteban

Apel·lada: MI.GOVERN Representant: Porras Advocat : Canals

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de gener de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0092-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Seco va interposar demanda contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 12 d'abril de 2011, confirmada en reposició el 13 de juliol següent, en virtut de la qual es van imposar a l'agent quatre sancions de 1.000 euros de multa cadascuna d'elles, com a responsable de sengles infraccions de l'article 126.e) de la Llei qualificada d'immigració, ja que, essent el beneficiari dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d'una empresa també estrangera, va deixar que realitzessin els treballs abans d'obtenir l'autorització d'immigració temporal.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 21 de novembre de 2011 va desestimar la demanda i va declarar que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- El Sr. Seco va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència referida, el qual es fonamenta, en substància, en les següents al·legacions:

-No s'ha provat que l'agent conegués ni consentís que els treballadors estrangers havien iniciat la seva activitat abans d'obtenir l'autorització d'immigració. Havia quedat citat amb ells a les 10 hores del 20 d'octubre de 2010, a fi d'iniciar els tràmits administratius corresponents, però quan va arribar a la Fira d'Andorra la Vella ja s'estava procedint al control per part dels agents de policia.

-S'ha denegat de manera improcedent la pràctica de la prova testifical proposada per la part agent, que hauria permès acreditar que va arribar al lloc dels fets passades les 10 del matí i que els treballadors no estaven realitzant la seva activitat en aquell moment.

-De forma subsidiària, la infracció s'ha de qualificar com a lleu, d'acord amb l'article 125.h) de la Llei qualificada d'immigració.

4.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, la sentència apel·lada ha vingut a confirmar les resolucions administratives que van imposar a l'agent quatre sancions de 1.000 euros de multa cadascuna d'elles, com a responsable de sengles infraccions de l'article 126.e) de la Llei qualificada d'immigració, ja que, essent el beneficiari dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d'una empresa també estrangera, va deixar que realitzessin els treballs abans d'obtenir l'autorització d'immigració temporal.

L'interessat addueix que no va conèixer ni consentir que aquells treballadors iniciessin la prestació de serveis abans d'obtenir la preceptiva autorització administrativa. Al·lega en aquest sentit que havia quedat citat amb ells a les 10 hores del dia 20 d'octubre de 2010 per tal de conèixer la seva identitat i dur a terme els tràmits corresponents davant del Servei d'Immigració.

Tanmateix, el contingut de l'expedient administratiu no permet compartir aquestes argumentacions. D'una banda, el propi interessat va declarar davant la Policia (foli 36) que "reconec que els empleats de l'empresa espanyola anomenada ORG_2 han estat treballant a la carpa de la Fira d'Andorra la Vella, i en concret als stands de ORG_0 i ORG_1, efectuant treballs de fusteria, pintura i electricitat, sense haver tramitat cap tipus de documentació prop del Servei d'Immigració".

En segon lloc, les declaracions del quatre treballadors (folis 37 a 41) són concloents en el sentit de què un d'ells (el Sr. ENTITY_10) havia arribat a Andorra i començat a treballar el dia anterior al control policial, mentre que els altres tres van arribar el mateix dia 20, sobre les 8,30 hores del matí, i es van posar immediatament a treballar. En conseqüència, resulta clar que tots ells portaven treballant un període de temps perllongat, en alguns casos de més d'un dia, quan es va iniciar el control, a les 10,15 hores del dia de referència.

En aquestes circumstàncies, no es pot admetre que el recurrent desconegués que els treballadors havien iniciat la prestació de serveis, sense disposar de l'autorització d'immigració. Resulta inversemblant que un grup de treballadors procedents d'un país estranger arribin al lloc on han estat contractats per treballar i comencin la seva activitat sense que ningú els doni les instruccions oportunes.

En conseqüència, s'ha de concloure que l'acta d'inspecció, junt amb les declaracions de tots els implicats, constitueixen una prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'interessat. Procedeix, doncs, desestimar aquest motiu d'impugnació.

Tercer.- Des d'aquesta perspectiva, resulta irrellevant la prova testifical proposada per la part agent. El contingut de l'interrogatori que es volia dur a terme en cap cas seria concloent enfront de les declaracions dels propis interessats, inclòs el recurrent, realitzades in tempore non suspecto.

Quart.- S'ha de desestimar igualment la pretensió subsidiària que es formula en el recurs. La infracció es troba adequadament tipificada segons l'article 126.e) de la Llei qualificada d'immigració, ja que es tracta de la prestació de serveis per part de treballadors estrangers, abans d'haver obtingut l'autorització del Servei d'Immigració.

La infracció lleu de l'article 125.h) de la pròpia llei, que postula l'apel·lant, es refereix a l'incompliment de l'obligació formal de comunicar la contractació o la finalització de l'activitat laboral d'un treballador estranger. Ara bé, com es desprèn de la remissió que el precepte fa als articles 121 i 123, es tracta de supòsits en què el treballador disposa ja de l'autorització d'immigració.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Seco contra la sentència dictada el 21 de novembre de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIÓ:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents..............................................................................

................................................................................................

...............................................................mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe.

La secretària judicial,