Sancionar faltes als Notaris per infracció a la llei notarial.

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0160-3/08 TSA: 50/09

S E N T È N C I A NÚM. 23-2010

PARTS:

Apel·lant: Diez

Representant: Olmo

Advocat: Marti

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Diez

Advocat : Palau

Adherents:

Miró

Representant: Vendrell

Advocat: Castilla

Pera

Representant: Canales

Advocat: Mercader

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0160-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-074, de 4 de juny, va declarar la no admissió a tràmit de la demanda formulada pel Sr. Diez per manca de legitimació activa.

La demanda, contra la desestimació per silenci d'una sol·licitud formulada al Govern, demana una sentència en la que es declari contrària a la legalitat la passivitat del Govern en exigir a la Cambra de Notaris el compliment de les disposicions legals i reglamentàries que obligaven a redactar un quadre d'infraccions i sancions i que es declari que tant el Govern com la Cambra de Notaris han de complir amb la Llei i el Reglament notarials; que es declari que el Govern ha de sancionar el notari Sr. Miró per haver atorgat una escriptura amb vulneració de l'article 4 de la Llei del notariat i que el Govern investigui el nombre d'escriptures que contenen la mateixa vulneració als efectes de privar-les de validesa.

2.- La representació de la part agent interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en el caràcter obert de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i en la naturalesa de la fe pública notarial.

3.- El Govern s'ha oposat a l'apel·lació manifestant que hi ha falta de legitimació i subsidiàriament en que no hi ha inactivitat administrativa ni hi ha lloc a pronunciar-se sobre allò que es demana en la demanda, i sol·licita la imposició de costes a la part apel·lant.

4.- La representació del Sr. Miró indica que el recurs d'apel·lació és inadmissible per la manca de concreció del sol·licita, que no procedeix la pràctica de noves proves i demana que es confirmi la manca de legitimació activa amb imposició de costes a la part apel·lant.

5.- ORG_0 posa en relleu la manca de precisió del suplica en el recurs d'apel·lació i la no coincidència amb les formulades en la primera instància, i defensa la manca de legitimació activa apreciada per la sentència, amb imposició de costes.

6.- El dia 3 de març de 2010 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i en la mesura que el que s'ha impugnat en aquest cas és una sol·licitud feta al Govern que ha estat desestimada per silenci administratiu.

Segon.- La qüestió que se suscita en aquesta segona instància és la de l'adequació al Dret de la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que va inadmetre la demanda, sense pronunciar-se sobre el fons, en raó a la manca de legitimació activa de la part agent.

En un litigi civil en el que ORG_0 demanda al Sr. Diez el pagament d'una quantitat, la representació processal d'aquest ha formulat l'excepció de manca de representació de la procuradora del Banc per haver estat atorgats, els seus poders, pel notari Sr. Miró amb vulneració de l'article 4 de la Llei del notariat, que prohibeix als notaris autoritzar instruments públics quan la part atorgant sigui una societat mercantil en la qual tinguin participació parents seus en línia directa o col·lateral fins al quart grau de consanguinitat.

Amb independència del tractament processal d'aquesta excepció en la jurisdicció civil, el Sr. Diez demana d'aquesta jurisdicció administrativa -i amb variacions respecte a allò formulat davant el Govern- que es declari il·legal la manca d'actuació del Govern en no exigir a la Cambra de notaris que compleixi amb el manament de l'article 21.1.a) de la Llei del notariat de redactar el reglament intern que reguli la deontologia i la disciplina de la professió que posteriorment ha d'aprovar el Govern i que es declari que tant el Govern com la Cambra de notaris han de complir amb la Llei i el Reglament notarials; que es declari que el Govern ha de sancionar el notari, pretensió que es rebutja per la mateixa manca de legitimació, doncs com ha assenyalat aquesta Sala (sentència 27-03, de 16 de juny) el dret a denunciar uns fets presumptament constitutius d'infracció s'esgota precisament aquí, és a dir, en el seu exercici, i no és un dret subjectiu que generi una correlativa obligació a l'Administració d'iniciar un expedient.

Finalment, resulta també inadmissible la pretensió de que es declari l'obligació del Govern d'investigar el nombre d'escriptures que el notari hagi atorgat amb vulneració de les normes sobre el deure d'abstenció, per tractar-se d'una pretensió totalment desvinculada del interès directe de qui la formula i per no ser, com a tal pretensió, susceptible de tractament en termes d'ajustament o no a la legalitat.

Decisio

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Diez i confirmar la sentència apel·lada.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Diez contra la sentència número 2009-074, de 4 de juny, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.