Pensió d'invalidesa per malaltia (SS-007-1/95)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-007-1/95

S E N T E N C I A NUM. 96-03

PARTS:

Apel.lant: Sr. Cañellas

Representant: en nom propi

Advocat: Salas

Apel.lada: CASS

Representant: Sra. Esparza

Advocat: Ricart

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

1996.

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de gener de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-007-1/95.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de data 10 de juliol de 1995 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i a les al.legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Cañellas contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant la qual demanava que li fos reconeguda una pensió d'invalidesa per malaltia del grup I.

2.- En considerar-se agreujat el demandant amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel.lació el 6 de setembre de 1995, el qual va ésser formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 2 d'octubre següent. En el seu recurs, la part agent argumenta que existeixen diverses contradiccions en els informes mèdics aportats a les actuacions, de manera que sol.licita la pràctica d'un nou dictamen pericial sobre les xacres que pateix l'interessat.

3.- Del recurs d'apel.lació formulat pel Sr. Cañellas se'n va donar trasllat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 20 d'octubre de 1995, en el qual sol.licitava que fos desestimat, entenent que la sentència impugnada havia realitzat una adequada valoració de les proves practicades a la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4.- Mitjançant providència del mateix 20 d'octubre va ser refusada pel Tribunal la pràctica d'una nova prova pericial mèdica, en no concórrer cap dels supòsits previstos a l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van donar per reproduïts els arguments que havien exposat en els escrits d'al.legacions anteriorment presentats.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'única qüestió que és objecte d'aquest recurs consisteix en determinar si l'apel.lant pateix una disminució de la capacitat de guany d'almenys un 66% que permeti atorgar-li una pensió d'invalidesa per malaltia del grup I, a l'empara de l'article 28 del Reglament Tècnic de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

Sobre aquest particular, la sentència impugnada accepta les conclusions de l'informe emès en el curs de les actuacions per dos perits mèdics, segons el qual l'interessat pateix una invalidesa no superior al vuit per cent, com a conseqüència d'una patologia lumbar.

Atès que la pràctica d'un nou dictamen pericial en aquesta segona instància resulta improcedent, ja que no concorre cap dels supòsits previstos a l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, tal i com ja va declarar aquest Tribunal a la providència de 20 d'octubre de 1995, hem de concloure que no hi ha cap dada objectiva ni cap element de judici diferents dels que van ser tinguts en compte per la sentència apel.lada, de manera que cal ratificar íntegrament les conclusions de la mateixa, ja que no consta acreditat que l'agent compleixi les condicions exigides per a l'atorgament de la pensió d'invalidesa per malaltia que sol.licita. En conseqüència, ha de ser desestimat el present recurs d'apel.lació, en resultar ajustada a dret la sentència impugnada.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel.lació que formula el Sr. Cañellas contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 10 de juliol de 1995, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Álvarez