Import de la pensió d'aliments (7000163/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000077/2021 ORIGEN: 7000163/2019 - 00

NIG: 5300542120190001546

PARTS:

Apel·lant: Sr. Diez

Advocat: Sra. Somoza

Apel·lat: Sra. Machado

Advocat: Sr/a. Pera

Part : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Import de la pensió d'aliments

SENTÈNCIA 209-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 9-5-2019, la Sra. Machado articulava demanda a l'empara del procediment contemplat en l'art. 63 de la LQM, contra el Sr. Diez, a través de la qual pretenia s'establissin les mesures definitives escaients respecte al menor Oller.

2.- El 28 maig del 2019 es practicava l'Audiència legalment contemplada en el decurs de la qual el Sr. Diez s'oposava a les pretensions de la mare del menor.

3.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 10 de desembre del 2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Desestimant l'excepció d'inadequació del procediment emprat formulada per la part defenent i estimant majoritàriament la demanda interposada per la part agent, s'escau:

Primer.- Atribuir la guarda i custòdia del menor Oller a favor de la mare Sra. Machado.

Segon.- Fixar el següent règim de contactes paternofilials a favor del Sr. Diez i respecte del fill en comú:

contactes intersetmanals, sempre que la disponibilitat horària d'ambdós progenitors els permeti i que sigui desig del menor;

caps de setmana alterns, des del divendres després de la sortida de l'escola (o activitat extraescolar), fins al diumenge a les 19:00 hores, moment en que el pare el portarà al domicili de la mare o en el lloc acordat, amb pernocta sempre i quan el pare acrediti que el seu domicili disposa de les condicions adequades d'habitabilitat; mentrestant, els contactes es faran sense pernocta;

repartiment per meitats de les vacances d'estiu, Setmana Santa, Carnestoltes, Tots Sants, Pentecosta i Nadal, amb pernocta amb el Sr. Diez sempre i quan aquest acrediti que el seu domicili disposa de les condicions adequades d'habitabilitat; mentrestant, els contactes es faran sense pernocta.

Amb la finalitat d'evitar al màxim incidències al respecte, en defecte d'altre acord entre les parts, la primera meitat d'aquests períodes correspondran al pare els anys parells i la segona meitat els anys senars i la inversa a la mare.

A efectes de delimitar els períodes de les vacances d'estiu i de Nadal, s'estableix el següent:

La primera meitat de les vacances d'estiu s'estén des de l'inici de les vacances escolars i fins el dia 31 de juliol a les 19:30 hores i la segona meitat des de dita data i fins a l'inici del nou curs escolar.

La primera meitat de les vacances de Nadal s'estén des de l'inici del període vacacional i fins el 30 de desembre a les 19:30 hores i la segona meitat des d'aquest moment i fins a la tornada a l'escola.

Onomàstiques dels progenitors, del menor, contactes telefònics i desplaçaments a l'estranger. Sempre i quan no es pertorbi excessivament el ritme i descans del menor, el pare podrà tenir-lo en la seva companyia el dia del pare així com els dies del seu aniversari i la seva onomàstica, des de les 10 del matí i fins a les 19:30 hores a la tarda, i de la mateixa manera respecte de la mare.

Pel que fa a les onomàstiques i aniversaris pròpies del menor, en defecte d'altre acord, els progenitors ho celebraran de forma alternativa un any cada un, corresponent a la mare els anys parells i l'onomàstica els anys senars, i corresponent al pare l'aniversari els anys senars i l'onomàstica els anys parells.

contactes telefònics diaris a favor del progenitor no custodi, imposant als progenitors l'obligació de comunicar-se recíprocament tot desplaçament del fill en comú fora d'Andorra, facilitant adreça i telèfon de contacte.

Tercer.- Fixar una pensió alimentària a càrrec del Sr. Diez en la suma 250 EUR mensuals a partir del moment que el menor pernocti amb el pare, i 300 EUR mensuals mentrestant, suma que haurà de ser abonada mitjançant transferència bancària al compte que indiqui la Sra. Machado, dins els cinc primers dies de cada mes, a comptar de la present resolució i que haurà de ser actualitzada cada any, en funció de la variació que experimenti l'IPC corresponent.

Quart- Deixar incanviades les restants decisions preses en el marc de la Sentència recaiguda en data 17 de maig de 2013 en els autes B-0776- 2/2013.

Cinquè.- No fer especial imposició de costes judicials".

4.- El senyor Diez formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i mitjançant escrit de conclusions de 19 de març del 2021 interessa la seva revocació parcial en el sentit que es fixi que la pensió per aliments a càrrec seu, s'estableixi en 200 EUR mensuals per mentre el menor no pernocti amb ell i 150 EUR a partir del moment que aquesta es produeixi, en atenció a la seva precària situació econòmica.

5.- La Sra. Machado i el Ministeri Fiscal, s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegria confirmació de la resolució dictada.

6.- Per Aute de 10 de setembre del 2021 es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel recurrent en aquesta alçada i es concedia als litigants un termini de cinc dies a fi que es manifestessin al seu respecte, extrem que ha estat realitzat en les presents actuacions

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El Sr. Diez s'alça contra la Sentència dictada exclusivament respecte a la pensió d'aliments que contempla (250.- EUR mensuals a partir del moment en què el menor pernocti al domicili patern i 300.- EUR per mentrestant) interessant que aquesta sigui fixada en 200 EUR mensuals per mentre el menor no pernocti amb ell i 150 EUR a partir del moment que aquest es produeixi. Argumenta amb aquesta finalitat que el seu salari era de 1.446,28.- EUR, que no rebia cap mena d'ajuda i tenia dificultats en mantenir una estabilitat econòmica. Afegia d'altra part que havia estat declarat en situació de pobresa o insolvència per Aute de 18-7-2019 i que la mare del menor percebia prestacions socials (menjador, material i transport escolar a alçada de 923,37.- EUR anyals).

Tant el Ministeri Públic com la Sra. Machado s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat. El primer ha argumentat que els recursos que percebia la Sra. Machado fins i tot si es comptabilitzaven les prestacions socials obtingudes eren inferiors als revinguts del recurrent. La mare defensa que l'import de la pensió fixada resultava absolutament ajustat a dret, i que en tal situació esqueia desestimar el recurs i imposar al Sr. Diez les costes ocasionades fruit del mateix en aquesta alçada.

Segon.- El recurs d'apel·lació articulat es circumscriu a l'import en què ha de fixar-se l'obligació alimentària mensual que ha de satisfer per al seu fill menor Oller.

Amb aquesta finalitat hem pogut repetir reiteradament, (vegeu en aquest sentit el nostre Aute de 31-10-2019, rotlle TSJC-193/2019 entre moltes altres) que:

"La pensió d'aliments és el deure imposat al progenitor no custodi d'assegurar la subsistència dels fills, amb els quals no conviu. Jurídicament hi ha una part creditora (el fill) que es diu alimentista, que té el dret a exigir i rebre els aliments, i una altra deutora (alimentant), que té el deure legal i moral de prestar-los. Des d'una perspectiva qualitativa, hem pogut precisar que "els aliments han d'incloure tot allò relatiu a l'assistència mèdica, l'habitatge, la roba, la previsió, l'educació i la formació del menor, fins i tot dins d'aquests darrers conceptes les activitats esportives o de lleure, tota vegada que les mateixes són no solament necessàries per l'adequada formació del menor, sinó també pel seu correcte desenvolupament personal" (Sentència TSJC- 126/06) o de manera temporalment més propera "els aliments inclouen la despesa d'habitatge, i, per tant, la proporció del lloguer mensual, així com la part corresponent als subministres de llum, aigua, gas i telèfon. A aquests extrems s'ha d'afegir les despeses d'alimentació en sentit estricte, així com les de vestimenta, formació, educació i previsió, a la vegada que les d'oci o lleure" (Aute de 30-6-2014, TSJC-057/14) ·

Aquesta Sala ha posat en relleu en reiterades ocasions que la pensió d'aliments es fixa en funció de les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista i que aquests dos paràmetres han de ser ponderats pel Tribunal en atenció al criteri de la proporcionalitat i de factors complementaris que també han de ser atesos (nivell social en què l'alimentista s'ha pogut desenvolupar, l'existència o no d'altres càrregues familiars, etc...), sense però que es pugui perdre de perspectiva que a l'hora de fixar-la s'ha de permetre a l'alimentant que pugui disposar dels ingressos suficients per cobrir aquelles despeses indispensables per al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica, educació, i atendre les necessitats ordinàries de la vida amb dignitat.

Més recentment (Sentència de 29-3-2021, rotlle TSJC-369/2020) respecte als criteris que regeixen la fixació de la pensió d'aliments hem precisat: "la fixació d'una pensió d'aliments ve configurada per un binomi imprescindible: les necessitats de l'alimentat i les possibilitats econòmiques de l'alimentista, tot i que amb un límit ineludible per aquest últim que en denominem mínim vital que ha de satisfer un progenitor, sigui quina sigui les seves possibilitats econòmiques, doncs el deure d'alimentar a un fill està per damunt de les pròpies necessitats".

Tercer.- En el present supòsit i pel que es refereix a les necessitats d'en Oller no obra prova en les actuacions practicades que el mateix tingui, amb caràcter general, cap necessitat especial, de tal manera que, ens haurem de remetre al criteri consolidat d'aquesta Sala que fixa la cobertura bàsica d'un menor a Andorra (d'acord amb estàndards ordinaris d'un menor sense necessitats especials, escolaritzat en un sistema públic i que gaudeixi també de cobertura sanitària pública) en un import d'entre 600 i 800.- EUR mensuals.

Quant a la capacitat econòmica dels seus progenitors, compartim la valoració de la prova practicada en la instància i és que encara que el salari del recurrent hagi pogut experimentar una lleu disminució (en l'actualitat percep 1.446,28.- EUR bruts), el mateix resulta anàleg a la retribució que percep la Sra. Machado, sense que les prestacions socials que pot rebre, invalidin aquesta conclusió a partir del moment en què si es prorrateja la seva suma anual, suposa 77.- EUR mensuals (923.- EUR : 12), que apareix sense cap mena de dubte insignificant.

Finalment pel que es refereix a l'estat de necessitat en què afirma trobar- se, destacarem que la quantitat econòmica destinada a la cobertura de les despeses bàsiques que assumeix la mare són més importants que les que paga el pare (a títol il·lustratiu destacarem que el cost de l'habitatge de la Sra. Machado es situava en 600.- EUR mensuals i en canvi per la pensió que el recurrent ocupa, satisfà 200.- mensuals segons reflecteix el seu extracte de compte corrent) malgrat disposar d'uns revinguts equivalents. En tal situació, la pensió d'aliments fixada per la Sentència dictada ho era per l'import mínim que permet assegurar la cobertura de les necessitats més elementals del menor a Andorra. En conseqüència, el recurs d'apel·lació haurà de ser desestimat i la Sentència dictada haurà de ser íntegrament confirmada.

Quart.- Atès el caràcter familiar del litigi, no farem pronunciament en costes segons la doctrina d'aquesta Sala.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Diez contra la Sentència 176/2020 de data 10-12-2020 que es confirma íntegrament.

No fem pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.