Funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Vulneració del dret a un judici de durada raonable (P-001/2016)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Carles Cruz Moratones Yves Picod Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJ-P001/2016

Sentència núm. PLE/01-2017

PARTS:

Sr. Canales

Sr. Ramirez

Procurador: Sra. Hoyos

Advocat: Sra. Vives

Mgfc. MINISTERI FISCAL

M.I. GOVERN D'ANDORRA

Procurador: Sr. Morillo

Advocat: Sra. Bernat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

M. Il·lustres Magistrats, Senyors

Joan Manel Abril Campoy (President)

Yves Picod

Vincent Anière

Fátima Ramírez Souto (Ponent)

Carles Cruz Moratones

Eulàlia Amat Llari

Andorra la Vella, vint-i-cinc de gener de dos mil disset.

El Ple del M. I. Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Canales i Ramirez per l'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en les quals ha estat part el Mgfc. Ministeri Fiscal i el M.I. Govern d'Andorra. És ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que en data 17 de juny de 2016 la representació processal dels Srs. Canales i Ramirez, formulà demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la demanda, declarés l'anormal funcionament de l'Administració i condemnés l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització de 50.000 euros per cadascun dels seus representats, reclamant, a més a més, les costes generades pels escrits presentats per aquesta part en fase d'execució de la sentència de segona instància recaiguda en la causa AD-0108-2/2006, les generades en la causa constitucional XXXX i les generades en el present procediment.

En data 20 de juny de 2016 la mateixa part agent presentà un escrit de manifestacions, pel qual concretà la petició de despeses d'honoraris d'advocat ans referida, en les sumes següents: 325 euros en relació als escrits presentats en el marc de l'execució de sentència de segona instància en la causa AD-0108-2/2006, 2.000 euros en relació al recurs d'empara XXXX i 4.840 euros pel que fa a la tramitació del present procediment en cas que s'estimi la totalitat de la petició d'indemnització en la suma de 50.000 euros a favor de cadascun dels seus representats, afegint l'IGI als esmentats imports.

II.- RESULTANT: que la demanda es fonamenta en que en el marc del procediment AD-0108-2/2006 la Comissió d'expropiació va tardar més de tres anys en reobrir el procediment per tal de fixar novament la indemnització per una expropiació contra els Srs. Canales i Ramirez, en execució de la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dictada el 5 de setembre de 2011, per quina s'anul·lava la sentència d'instància així com la resolució de la Comissió d'expropiació i es retornava l'expedient a la darrera per tal que tornés a fixar el rescabalament d'acord amb els criteris indicats, i havent declarat el M.I. Tribunal Constitucional vulnerat el dret de la part agent a un procés de durada raonable en la sentència de 15 de març de 2016 dictada en la causa XXXX.

El retard en fixar les indemnitzacions de més de 10 anys després d'haver-se fet efectiva l'expropiació ha provocat, segons la part agent, uns perjudicis econòmics valorats en 50.000 euros per cadascun dels demandants, més el pagament de les costes processals incorregudes en les diferents instàncies en les que han hagut de comparèixer, per haver-se vist obligats a efectuar reiterats insistiments per a l'execució de la causa, així com acudir al M.I. Tribunal Constitucional per al reconeixement de les dilacions indegudes.

III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal contestà la demanda en el sentit d'interessar la seva parcial estimació i que es concedeixi una indemnització pel perjudici ocasionat de 7.000 euros com a màxim.

IV.- RESULTANT: que la representació del M.I. Govern d'Andorra formulà contesta a la demanda, manifestant que el retard en resoldre no s'ha demostrat que hagués generat uns danys susceptibles de ser rescabalats mitjançant la responsabilitat administrativa que regula l'article 58 del Codi de l'Administració i que, en tot cas, l'import dels mateixos hauria de ser com a màxim de 1.000 euros.

Pel que fa a la petició de reemborsament de les costes processals sol·licitada per l'adversa, també s'hi oposa tota vegada que, respecte a les relatives al recurs d'empara, estima que corresponia al Tribunal Constitucional haver-les imposat en el marc del procediment d'empara; pel que fa les relatives a les actuacions davant la justícia ordinària ja resoltes, observa que existeix un pronunciament negatiu al respecte i; pel que fa les que es poden generar en actuacions futures, hauran de ser els tribunals corresponents quins es pronunciïn al respecte quan correspongui.

V.- RESULTANT: que en data 16 de desembre es celebrà vista oral, en la qual totes les parts es van ratificar en las seves pretensions.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer la present demanda, d'acord amb l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

II.- CONSIDERANT: que la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Canales i Ramirez s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei qualificada de la justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

III.- CONSIDERANT: que el Tribunal Constitucional en sentència de 15 de març de 2015 va declarar vulnerat el dret dels Srs. Canales i Ramirez a un procés de durada raonable, perquè la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en data 17 de maig de 2012, en la causa AD-0108-2/2006, en el moment de dictar el Tribunal Constitucional la seva sentència encara no havia estat executada sense justificació i deu anys després d'haver-se fet efectiva l'expropiació encara no havien estat fixades ni satisfetes les indemnitzacions.

En la mateixa sentència de 15 de març de 2016, el Tribunal Constitucional declara que els recurrents tenen també dret a ser indemnitzats pels perjudicis soferts per la dilació en l'execució de la sentència.

Segons l'article 10.2 de la Llei qualificada de la justícia el dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. És per això que els danys eventuals o hipotètics no són indemnitzables.

La representació dels Srs. Canales i Ramirez demana en concepte d'indemnització 40.000 euros -segons va concretar a l'acte de la vista oral- per cada un d'ells. Aquesta quantitat, com que no inclou perjudicis econòmics concrets, hem d'entendre que es demana pel dany moral inherent al retard en executar-se la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, és a dir, pels patiments emocionals o dolors psíquics que naturalment pateix qui està esperant durant tant de temps que es resolgui un procediment.

És per això que s'ha d'estimar en aquest extrem la pretensió de la part demandant i fixar una indemnització per danys morals a favor dels Srs. Canales i Ramirez, per tractar-se d'un perjudici de caràcter personal, però en quantitat de 10.000 euros per cada un d'ells, que és la que el Tribunal estima adequada en atenció a l'entitat de les dilacions sofertes en l'execució de la sentència, tenint en compte les dificultats que valorar el dolor comporta pel seu subjectivisme i l'increment del patiment derivat del fet de que 10 anys després de l'expropiació encara no s'havia fixat ni cobrat la indemnització, tal com també posa de relleu el Tribunal Constitucional en la seva sentència.

La representació de Canales i Ramirez demana la quantitat de 40.000 euros per cada un d'ells perquè és la que va fixar el Tribunal Europeu dels Drets Humans. Però aquesta indemnització era per compensar la impossibilitat d'executar una sentència favorable als interessos dels demandants, mentre que la que es demana en aquest procediment és pel retard en la execució d'una sentència.

Com que es tracta d'indemnitzar conceptes diferents, la quantitat determinada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans no constitueix un criteri per a fixar la indemnització per les dilacions en l'execució de la sentència.

V.- CONSIDERANT: que la pretensió de la part demandant de que es condemni el Govern al pagament de les costes processals generades pels escrits presentats en fase d'execució de la sentència de segona instància recaiguda en la causa AD-0108-2/2006, les generades en la causa constitucional XXXX i les generades en el present procediment, no pot ser estimada.

En relació a les costes generades en la fase d'execució de la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i per la interposició del recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, és en cada un d'aquests procediments on s'ha de demanar i resoldre sobre el pagament de les costes ja que, tal com exposa la sentència del Ple d'aquest Tribunal núm. 3/13 de 22 de febrer, amb cita de la sentència de 19 de desembre de 2008, causa TSJ-P001/07, "el cert és que aquests conceptes no són en cap cas perjudicis sinó despeses processals que cada litigant ha de suportar inevitablement per la tutela dels seus drets i interessos davant els òrgans jurisdiccionals".

Pel que fa a les costes d'aquest procediment, no hi ha mèrits per fer un pronunciament especial, ja que es produeix una parcial estimació de la demanda i no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de les costes al Govern.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:

1.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal dels Srs. Canales i Ramirez.

2.- Declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

3.- Acordar als Srs. Canales i Ramirez una indemnització de 10.000 euros per cadascun d'ells.

4.- No fer especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Notifiqui's la present sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.