Recurs d'apel·lació sobre la legitimació activa dels propietaris per impugnar acords de la junta

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: Srs. Querol, Manso, Porras, Valverde, Vilar, Ricart, Sevillano, Canales, Tejera, Bueno, Badía, Girona, Álvarez, Viñas, i Palau

Representant: Sra. Mena

Advocat: Sr. AJA

Apel·lat: ORG_0

C I, II I III

Representant: Sr. Salas

Advocat: Sra. Gaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: LPH- impugnació AGO-legitimació activa

SENTÈNCIA 000223/2024

Andorra la Vella, el 10 de desembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de data 24-11-2021, la representació processal dels Srs. Querol, Manso, Porras, Valverde, Vilar, Ricart (B), Escolano, EB, Canales, Tejera, Bueno, Badía, Girona, Álvarez i Viñas va formular contra la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI C I, II i III, una acció d'impugnació de la junta general ordinària celebrada el dia 18-12-2020, sol·licitant que :

"A. Es declari la nul·litat de la reunió de la junta de propietaris ordinària de la comunitat de propietaris de l'ed. C I, II, III, de data 18-12-2020, i en concret de tots els seus acords, i conseqüentment de qualsevol acord que derivi de l'esmentada junta.

B. Amb caràcter subsidiari i de no estimar l'anterior al·legació, és declari la nul·litat de tots els acords presos en aquella junta, incluses les juntes d'anys anteriors.

C. Que s'imposin les costes d'aquest procediment a la part demandada."

2.- Per escrit del 08-02-2022, la representació processal de la Comunitat de propietaris es va oposar a la demanda aixecant una excepció peremptòria de manca d'objecte, i subsidiàriament una excepció peremptòria de manca de legitimació activa i una excepció de prescripció. Sobre el fons, sol·licitava la desestimació de la demanda, amb imposició de costes als demandants.

3.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, la Sra. Batlle va dictar Sentència el 24-03-2023, decidint :

"Primer.- Donar lloc a l'excepció de manca de legitimació activa dels demandants per a impugnar l'acord de la junta del 18.12.2020.

Segon.- Es fa imposició de costes processals i judicials a la part agent.".

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels demandants.

Demana que s'estimi dit recurs i es dicti sentència declarant la nul·litat de la sentència i subsidiàriament estimant íntegrament la demanda.

De forma esquemàtica, els seus arguments per obtenir la revocació són els següents.

Com a primer motiu de recurs, sosté que les sentències recaigudes en els altres procediments d'impugnació d'altres juntes de la mateixa Comunitat han de desplegar els seus efectes en aquest procediment ja que tenen efecte de cosa jutjada ; les persones que estan actuant com a representants de la comunitat en realitat no ho són, d'acord amb el que va decidir la Sentència ferma de data 12-05-2020, en la causa 2000321/2017, que declara la nul·litat de la Junta de data 21-09-2016 i per tant la nul·litat del cessament de l'antiga administradora, la Sra. Girona, qui segueix en funcions.

En relació a l'excepció de manca de legitimació activa, afirma en primer lloc que existeix una infracció de Llei pel fet d'incórrer la sentència en incongruència ja que la mateixa admet que no es va privar ningú del dret de vot durant la junta del 18-12-2020 i que per aquest fet l'excepció s'hauria d'haver desestimat, ja que havent estat declarada nul·la la junta del 2016 i havent-se tornat a celebrar totes les juntes del 2016 al 2019 en la de 18-12-2020, totes les actuacions posteriors són nul·les i per tant els comptes no van ser degudament aprovats. Afegeix que només s'hauria de tenir en compte les despeses del 2019. En treu la conclusió que no es pot considerar l'existència de deutes vençuts i que els demandants no es troben en una situació de morositat sinó que s'han de considerar com al corrent en el pagament de les despeses.

Afirma em segon lloc que no és d'aplicació la jurisprudència citada pel tribunal sobre la consignació (ATSJC de data 22-04-2004).

Considera en tercer lloc que existeix infracció a l'article 32,2 LPH ja que durant la junta es va discutir un punt ("precs i preguntes el sorteig d'un element comunitari. "Plaça d'aparcament") que comporta una modificació del títol constitutiu i una alteració de les quotes de participació.

En quart lloc, sosté que el fet de no entrar en l'examen del fons de les qüestions controvertides suposen una infracció a l'article 10 de la Constitució en relació a l'article 248,1 CPC, el que comporta la nul·litat de la sentència.

En darrer lloc, sosté que el tribunal no ha tingut en compte la unió per corda fluixa de tots els procediments anteriors.

5.- La representació processal de la ORG_3 demana desestimar el recurs en tots els seus extrems i confirmar la sentència en tots els seus extrems i denegant les pretensions de les parts recurrents, imposant a més les costes derivades del present recurs als seus promotors.

6.- Per Aute del 29-11-2023, es va decidir admetre el document 4 (la sentència del 29-03-2023) aportat per la part apel·lant i no admetre les demés proves proposades per ambdues parts.

7.- Per Aute del 12-09-2024, vam decidir aixecar la suspensió del procediment acordada per Interlocutòria de 17-01-2024 i admetre la successió processal del Sr. Palau en la seva qualitat de marmessor en la posició que tenia en el procés el difunt Sr. Escolano.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa al primer aspecte del recurs, apareix efectivament que el present litigi s'inscriu en el marc de la persistent conflictivitat que caracteritza el funcionament de la ORG_2 des de fa anys, tota vegada que des del 2016, moment on es va procedir a un canvi de presidència i de secretari-administrador, certs propietaris (que representen entre 20% i 30% de les quotes i que la part agent qualifica de minoria de dissidents) discuteixen la legitimitat dels càrrecs en funció, la gestió duta a terme i han impugnat les deliberacions dels òrgans de deliberació, mentre que el secretari-administrador, en funcions però la designació del qual està discutida, es nega a facilitar cap informació a qui no acrediti el seu títol de propietat.

Ens remetem al detallat històric que es fa en la sentència d'instància al respecte, el qual, dit de passada, contradiu l'afirmació que el tribunal no hauria tingut en compte la unió per corda fluixa de tots els procediments anteriors.

Així, és veritat que per sentència de data 25-07-2018, confirmada el 28-11-2019, es va anul·lar la junta del 03-06-2017, per sentència de data 08-04-2020, es va anul·lar la junta del 21-09-2016, i que per sentència de data 12-05-2020, es va anul·lar la junta del 14-10-2017. De fet, totes les juntes es veuen impugnades.

Però la part apel·lant no pot invocar dites resolucions, argüint que els òrgans de representació de la Comunitat no eren els que han actuat el dia de la junta d'autes del 18-12-2020 ( i de les anteriors després de la del 2016) sinó els càrrecs en funcions a l'inici de dita junta del 2016.

En efecte, no és perquè es va obtenir la nul·litat de diverses juntes que totes les juntes posteriors a la del 03-06-2017 s'haurien d'anul·lar, ja que és junta per junta que s'ha de valorar si la mateixa es va convocar i desenvolupar degudament.

D'altra banda, remarquem que si es va anul·lar la junta i els seus acords, es va ordenar convocar-ne una altra.

A més, i pel que fa a la suposada incongruència de la sentència d'instància, s'ha de precisar que sí que formava part del debat la qüestió de la legitimació per a poder convocar una nova junta, i en particular la legitimació de la Sra. Álvarez (punt 4 de l'escrit de contesta). De fet, l'argument que la Sra. Álvarez havia dimitit i que la pèrdua del seu càrrec de presidenta no era una conseqüència del vot de la junta del 2016 anul·lada és un argument invocat per la Comunitat en tots els seus escrits en el marc de les precedents impugnacions.

I justament, com ho recalca la Sra. Batlle, la Sra. Álvarez va dimitir per voluntat pròpia i la pèrdua del seu càrrec de presidenta no és conseqüència de la nul·litat pronunciada judicialment al 2020.

Ressurt de l'acta del 21-09-2016, que, quan es va abordar el punt 10 de la l'ordre del dia relatiu al cessament de l'administradora i de la presidenta, la Sra. Álvarez va llegir una carta i va comunicar a l'assemblea que posava el seu càrrec a disposició ja que havia arribat el moment del seu relleu, que uns propietaris li van agrair, i que ella es va aixecar i va venir a seure entre els demés propietaris, essent el vice-president fent de president "en funció" qui va continuar a dirigir els debats.

Per tant, la pretensió dels demandants que únicament serien legitimats per a convocar juntes és la Sra. Álvarez i l'antiga administradora (ORG_1 representat per la Sra. Girona) no és viable.

En tot cas, tot i considerant que la junta del 2016 era nul·la i la va impugnar, la Sra. Girona va remetre la documentació a la nova administració, el que va permetre a aquesta convocar les següents juntes (amb la problemàtica dels títols de propietat), i així es va fer.

A més, no es podia deixar la Comunitat en situació de buit i, de conformitat amb els estatuts s'havia de convocar cada any una junta per designar els membres del consell d'administració i establir els comptes. Ho van fer els que havien estat designats mentre que la Sra. Álvarez no va intentar res al respecte. Ningú ha demanat, en l'interès del bon funcionament de la Comunitat, la designació d'un administrador judicial per tal de convocar de manera indiscutible una junta que podria provocar una nova arrencada, sinó que totes les juntes es veuen impugnades de manera sistemàtica i a més les capacitats financeres de la Comunitat es veuen afectades pels refús de pagar les despeses.

Per consegüent, els motius d'apel·lació en relació amb aquest primer aspecte del recurs han de ser rebutjats.

Segon.- Pel que fa a l'excepció de legitimació activa per no trobar-se els demandants al corrent de les despeses comunitàries, l'article 32.2 de la LPH disposa :

"En tots els supòsits, per poder impugnar els acords de la Junta, el propietari ha d'estar al corrent en el pagament dels deutes vençuts amb la Comunitat o haver procedit a la consignació judicial del seu import. Aquesta norma no és aplicable a la impugnació dels acords de la Junta relatius a l'establiment o a la modificació de les quotes de participació."

D'altra banda, l'article 24.6 LPH disposa :

"Els propietaris que al temps d'iniciar-se la Junta no es trobin al corrent del pagament de tots els deutes vençuts amb la Comunitat i no els hagin impugnat judicialment o consignat judicial o notarialment el seu import, poden participar en les deliberacions, per bé que no tenen dret de vot. L'acta de la Junta indica els propietaris privats del dret de vot i ni la seva persona ni la quota de participació en la Comunitat no es computen als efectes de les majories exigides per aquesta Llei.".

Aquestes disposicions corresponen a la voluntat del legislador de lluitar en contra de la morositat tal com s'extreu de l'exposició de motius de la referida Llei.

A l'inici de la junta del 18-12-2020, es va recordar l'article 24.6 LPH (foli 116 pàgina 70 de l'acta), i el fet que els propietaris que no estaven al dia del pagament de les despeses no podien votar. Això no és contradictori amb l'afirmació de la part defenent que no es va privar ningú del dret de vot, doncs significa que no es va privar ningú qui no estava privat del dret de vot per ser moros.

Per a identificar els propietaris deutors, la defenent ha aportat un quadre en que llista tots els pisos de la Comunitat, i ens remetem a l'acurada anàlisi que ha fet la Sra. Batlle al Fonament de dret Quart.- de la seva sentència, i del qual ressurt que la totalitat dels propietaris demandants són deutors de la Comunitat.

I vulguin o no els apel·lants és un fet objectiu que van deixar de consignar i que no existeix cap consignació el 2020 i el 2021.

Quant a la qüestió determinant, és la de la consignació judicial i al fet que els demandants consideren que els dipòsits sense oferiment que han efectuat permeten considerar que sí que es trobarien al corrent del pagament de les despeses, hem de dir que no és així.

El que han fet els agents és procedir conjuntament a dipositar els imports que ells han considerat, que no corresponen als imports reclamats per la Comunitat després de l'establiment dels comptes comunitaris, sense previ oferiment a la Comunitat, i sobre tot amb la voluntat de no oferir dits imports a la Comunitat, ni que sigui a títol d'acompte, sinó amb expressa condició que quedessin consignats fins a que recaigui resolució ferma sobre el litigi instat per ells mateixos. El tot, sense fonamentar cap crítica concreta en contra dels comptes de la Comunitat sinó invocant el fet que els òrgans de la mateixa no serien els degudament designats, però provocant una patent manca de tresoreria per la Comunitat.

És jurisprudència consolidada i recordada en el nostre i molt recent AUTE de data 16-10-2024 (rotlle 128-2024). En el mateix recordàvem el nostre Aute 051-2022 (rotlle 398/2021), en el qual motivàvem :

"(...) sobre la naturalesa de la consignació judicial.

En aquest sentit, hem de recordar que la consignació constitueix el mitjà coactiu que disposa el deutor front al creditor, per a satisfer el seu interès en el compliment d'una obligació, alliberant-se del deute en aquells supòsits en què el creditor s'hagi negat a rebre la prestació o quan resulti impossible fer-la efectiva. Quant a la naturalesa del dipòsit judicial, en l'Aute de 22-4-2004 dictat en el rotlle TSJC 173/2003, indicàvem: "la part que efectua el dipòsit esdevé deutora d'una prestació de donar a favor de la part agent. I com a deutora la forma d'aconseguir alliberar-se de la seva situació de subjecció, extingir el deute i satisfer l'interès del creditor no és altra que la de portar a terme el pagament o solutio. Si, per el contrari, desitja procedir a la consignació com a subrogat del pagament (STSJA 22-9-2000), per tal que tingui lloc un efecte alliberatori cal que concorrin els pressupòsits de l'esmentat subrogat del pagament. I en aquest ordre d'idees, s'ha d'assenyalar que la consignació requereix per a desenvolupar el seu efecte alliberatori que vagi precedida de l'oportú oferiment de pagament, de tal manera que la consignació, precedida de l'oferiment de pagament, esdevé possible quan el creditor no coopera amb el deutor per a possibilitar l'alliberament d'aquest darrer. És en aquests casos on el creditor incompleix la seva càrrega de cooperació, que el deutor pot alliberar-se oferint, en primer terme la totalitat del que es deu (Codi 8,43,9), i, solament, quan no s'accepta l'oferiment, consignant la prestació deguda. Aleshores, si concorren els dos pressupòsits, el deutor s'allibera de la seva prestació i trasllada el risc de la pèrdua o destrucció del bé al creditor, a l'igual que no es col·loca en situació de morositat (Digest 13,5,17)".

Per escapar a aquesta realitat els apel·lants invoquen l'excepció relativa als punts de la Junta relatius a l'establiment o a la modificació de les quotes de participació.

Però cap acord d'aquesta naturalesa es va discutir ni prendre durant la junta inicial sinó que es va evocar la possibilitat d'un eventual i futur sorteig d'una plaça d'estacionament, tema que, en tot cas, no és objecte d'impugnació, i que no es va tornar a discutir durant la junta del 18-12-2020.

Per consegüent, hem de confirmar la conclusió del tribunal que els demandants no tenen legitimació activa per no estar al corrent del pagament de les despeses ni haver degudament consignat el seu import, al dia de la interposició de la demanda.

Tercer.- El fet de no entrar en el fons del litigi, és una conseqüència pròpia de la manca de legitimació activa, doncs la mateixa comporta el rebuig de les peticions del demandant sense més, i és més aviat el fet d'entrar en el fons que és incongruent.

Per tant, malgrat la Sra. Batlle va abordar la qüestió de fons plantejada amb caire principal per la part agent relativa a la legitimació per a convocar les juntes i que tenia un vincle amb el caràcter exigible de les despeses comunitàries i per tant previ per poder resoldre la qüestió de l'aplicació de l'article 24.6 LPH, és amb bon criteri que no va examinar el fons en relació als altres motius d'impugnació de la junta.

Per tant, la vulneració no existeix i aquest motiu del recurs per demanar la nul·litat no pot prosperar.

Quart.- Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància als apel·lants.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la representació processal dels Srs. Querol, Manso, Porras i Valverde, Vilar, Ricart, (succeït processalment pel Sr. Palau), Canales, Bueno, Girona, Álvarez, i Viñas, en contra de la sentència de data 24-03-2023, que confirmem.

SEGON.- Imposar de forma mancomunada als Srs. Querol, Manso, Porras i Valverde, Vilar, Ricart, Palau (successor processal del Sr. Escolano), Canales, Bueno, Girona, Álvarez i Viñas el pagament de les costes de segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.