Responsabilitat professional advocat. Canvi causa petendi. Absència de bona fe processal (1000358/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000129/2022 ORIGEN: 1000358/2018 - 00

NIG: 5300542120180001846

PARTS:

Apel·lant: Sr. Suárez

Advocat: Sr. Castilla

Apel·lat: Sra. Criado

Representant: Sra. Nuñez

Advocat: Sr. Raya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Responsabilitat professional advocat. Canvi causa petendi. Absència de bona fe processal

SENTÈNCIA 175-2022

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Suárez va interposar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Criado, en què sol·licitava que "condemnant a la defenent a abonar a l'agent l'import global reclamat o el major que correspongui una vegada practicat el període probatori dels presents autes, incrementat amb els interessos legals produïts des de la data de la contesta a la demanda i fins el moment de la seva efectiva satisfacció, així com la totalitat de les despeses judicials i extrajudicials del present litigi, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part".

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 22-3-22 amb la següent part decisòria :

"Desestimar la demanda formulada pel senyor Suárez contra la senyora Criado, amb imposició de costes a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.".

3.- El Sr. Suárez ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual segons els arguments que exposa en el seu escrit de recurs demana que es revoqui la resolució d'instància i s'admetin les seves pretensions tot imposant a la part contrària la totalitat de les costes processals i extraprocessals d'ambdós instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part.

4.- La representació processal de la Sra. Criado s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, i s'imposin les costes processal del present grau jurisdiccional a l'apel·lant, incloent els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Suárez reclama front la part defenent Criado en demanda en la que sosté una petició de condemna per responsabilitat professional com advocada a resultes d'una demanda per acomiadament injustificat que va resultar desestimada per haver caducat el termini d'exercici de l'acció.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- Recollim els fets pacífics de la sentència d'instància i altre connex que són els següents:

L'any 2011, el demandant fou acomiadat disciplinàriament de l'empresa V. El dia 25.06.2011 , un rebut de correus havia estat dipositat a la bústia del domicili de l'agent. Foli 40. i concretament a partir del dia 26.07.2011 la carta d'acomiadament fou tramesa al demandant per conducte notarial. Foli 33.

En data 13.09.2011 tingué lloc l'entrevista de l'agent amb la defenent

En data 28.09.2011 es presentava demanda

En data 22.01.2014 es declarava l'acció per acomiadament improcedent caducada per sentència del Tribunal de Batlles. Condemnava a pagar uns havers socials al Sr. Suárez, més costes.

Per sentència de data 30.06.2014, dictada per la sala Civil del TSJC confirmava la caducitat de l'acció i establia que la data inicial pel còmput era la de 25.6.2011. Confirmava l'estimació parcial de la demanda per la reclamació d'havers laborals.

TERCER.- Hem de recordar que la demanda fonamenta la responsabilitat professional de la defenent en el que diu "Vuitè.- Aquesta afirma que la demandada ha incorregut en responsabilitat civil professional perquè, en la seva condició de professional del dret, advocada en exercici i de lletrada del Sr. Suárez en el plet B-1381-1/2011 referit, havia de conèixer que el termini per interposar una demanda laboral en reclamació d'indemnització derivada d'un acomiadament i procedent o fet de manera indeguda, segons la legislació vigent en el moment de la interposició de la demanda del senyor Suárez, era de seixanta dies naturals a comptar del moment en que la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comunicació escrita, ja sigui perquè se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuació de l'empresari que ho indiqui així i, que aquest termini de seixanta dies era de caducitat, amb els efectes que això comporta."

I mes endavant segueix : "Dotzè.- A més a més, la interposició de la demanda del procediment B-1381-1/2011 quan ja havia expirat el termini de caducitat per reclamar la indemnització per acomiadament improcedent i fet de forma indeguda del senyor Suárez, va suposar que l'ara demandant -ateses les circumstàncies del cas i de la naturalesa de l'acció- una pèrdua d'oportunitat processal irreversible que ha de ser reparada de forma completa i total en atenció al dany -patrimonial i moral- efectiu i constat que li ha suposat de veure's privat de l'accés a la justícia per actuació de la demandada".

I en el fet Tretzè afegeix "Per aquests mateixos motius, i perquè la reclamació de la indemnització per acomiadament improcedent i fet de forma indeguda del senyor Suárez va ser rebutjada sense possibilitat de ser examinada pels batlles i Tribunals a qui corresponia fer-ho perquè la demanda va ser interposada quan ja havia caducat el termini per fer valer l'acció corresponent, aquesta part afirma que el senyor Suárez ha de ser indemnitzat amb el retorn de tots els imports satisfets per ell en concepte d'honoraris professionals i despeses judicials per la part corresponent a l'import de 197.737,80EUR de constant referència".

I en coherència (agosarada) amb la seva imputació de que la lletrada va presentar la demanda quan l'acció ja havia caducat, reclama, com a indemnització de danys i perjudicis, la mateixa quantia reclamada en la demanda pel acomiadament que considerava injustificat (197.737,80EUR) més la part proporcional dels honoraris totals que li va cobrar la lletrada, doncs la demanda havia estat estimada parcialment respecte uns havers laborals que se li devien. És a dir, que quedava perfectament clar que la imputació de negligència professional a la seva lletrada en la demanda era per haver deixat escolar per la seva culpa el termini de caducitat en un acomiadament que ja hem vist que no li podia ser imputat, però en canvi es pretén que sigui ella qui pagui la indemnització de l'acomiadament laboral, contradient la referència a "una pèrdua d'oportunitat processal" sobre el seu acomiadament de la que parla en la demanda.

La part agent ha actuat allunyada de la bona fe processal quan no ha volgut fer cap mena d'argumentació sobre les reveladores i precises informacions que aportava la contesta a la demanda. Podia haver precisat més la certa generalitat dels termes de la imputació del fet Vuitè de la seva demanda, però no ho va fer per les raons que la seva defensa coneixerà, però impedia instar a la contrària a practicar proves sobre aquest extrem, doncs no era objecte d'imputació en la reclamació ni era un fet controvertit (la versió de la defenent en la contesta). Cal remarcar que no és acceptable una remissió genèrica a que "no admet ni reconeix cap manifestació de la part contraria que no concordi i sigui conforme amb el contingut de l'escrit de demanda" (foli 69) quan la lletrada demandada havia ofert molts detalls precisos que exigien ser rebatuts explícitament per poder centrar, amb bona fe processal, el període probatori. Ara i en conclusions ja era massa tard per fer-ho.

Així doncs, en aquesta alçada no pot introduir de bell nou aquestes qüestions perquè suposaria esquivar el debat en la instància amb la corresponent violació del dret de defensa i del principi de contradicció, inserts els dos en l'article 10 de la Constitució.

CINQUÈ.- En coherència amb el que hem dit, la decisió del Tribunal de Batlles ha de ser plenament confirmada perquè si l'acció ja estava sobradament caducada quan van acudir a la consulta de la Sra. Criado (concretament ho estava a partir del dia 25.8.11) no se li pot atribuir a ella la responsabilitat d'aquesta passivitat i com ja hem explicat no se li pot imputar si el tenia que avisar o ja ho estava el client ni si va ser iniciativa de qui que es va plantejar el recurs d'apel·lació, perquè aquests són uns fets nous introduïts al litigi en moment extemporani i en greu perjudici del dret de defensa de la part defenent i del principi de contradicció.

I això també arrossega la qüestió de la reclamació "proporcional" (que no es concreten ni en la demanda ni en la rèplica) dels honoraris pactats de 13.000EUR per a les dues instàncies. Òbviament, si no s'ha pogut debatre quins altres esdeveniments eren imputables a la lletrada, a més del de deixar escolar per la seva culpa el termini de caducitat en un acomiadament que ja hem vist que no li podia ser imputat, no podem entrar en considerar la "proporcionalitat dels honoraris" que corresponien a l'acomiadament i quins corresponien a la reclamació d'havers socials que va ser estimada.

La conclusió, doncs, és que el recurs ha de ser desestimat.

SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de Procediment Civil en el seu article 354.2.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Suárez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de març de 2022, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.