POUP (0085/09)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0049-3/08 TSA: 040/09

S E N T È N C I A NÚM. 85-2009

PARTS:

Apel·lant: Galván

Representant: Canals

Advocat: Benitez

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Castilla

Advocat : Arcos

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Amador

Advocat Cepeda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0049-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet. el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Galván i la societat .C.T.P.S.A. van interposar recurs contra la resolució adoptada per la CTU en data 4 de gener de 2008 per via de silenci administratiu.

2.- En la sentencia del 27 de març 2009, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Galván i la societat .C.T.P.S.A

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de maig de 2009, el Sr. Galván i la societat .C.T.P.S.A, manifesten principalment que:

-el POUP marca una alineació de l'edifici ALFI, en relació a l'avinguda Tarragona que implica la pèrdua de tres metres de terreny al perímetre del mateix, aquesta alineació no respon a cap criteri tècnic,

-hi ha una discriminació dels recurrents envers altres ciutadans

4.- En la seva contesta de data 12 de juny de 2009, el MI Govern, manifesta principalment que entra dintre de les competències del planificador, en funció de les previsions de creixement de la parròquia, projectar l'augment de la capacitat de les vies de comunicació.

5.- En la seva contesta de data 12 de juny de 2009, l'Hble. Comú d'Andorra la Vella manifesta principalment que:

No hi ha greuge comparatiu i no hi ha decisió arbitraria sinó ben conforme al que s'espera d'un planificador atent a la realitat fàctica actual i a les exigències de l'urbanisme futur: que una via publica de la importància de l'avinguda Tarragona pugui tenir calçada ampla i acres amples, i que aquestes no es vegin obstaculitzades per escales i « fosses ».

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En el seu recurs d'apel·lació, el demandant demana principalment: « la modificació del POUP i de la resolució de la CTU recorreguda, en el sentit que l'eixample i l'alienació prevista a l'avinguda Tarragona així com la voravia situada a l'altre costat de la calçada, no perjudiquin la propietat privada d'aquesta part ».

Convé d'examinar aquesta demanda, en primer lloc, respecte als principis generals, desprès en segon lloc, en funció dels fets del cas.

En el terreny dels principis, el demandant fonamenta principalment la seva demanda respecte a la seva propietat privada.

Aquesta línia de raonament no es conforme a la nova reglamentació urbanística, sorgida de la LGOTU.

Aquesta nova línia de raonament queda clarament indicada en la exposició dels motius de la LGOTU:

« Els principals més importants que suposen realment una innovació en relació amb el règim vigent fins ara, són que la Llei:

Defineix el contingut urbanístic de la propietat com a conseqüència directa de la planificació, de manera que el dret d'edificar no es deriva només del dret de propietat, sinó també de la planificació i del procés d'urbanització subsegüent... »

Convé, des d'ara de raonar segons la « funció social de la propietat », com ho indica especialment l'article 4 del Reglament urbanístic:

« 2. Funció social de la propietat. Conforme a la funció social de la propietat que consagra l'article 27 de la Constitució, les facultats dels propietaris del sòl s'han d'exercir dins dels límits i amb compliment dels deures que preveu la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i, per remissió d'aquesta Llei, els plans, d'acord amb la classificació urbanística assignada als terrenys. »

En conseqüència, l'argument tret del respecte a la propietat privada no és suficient per a justificar la modificació eventual del POUP.

No es discuteix que el POUP hagi de preveure el traçat de les vies publiques, en aplicació de les disposicions de la LGOTU, principalment les següents:

Article 4.

Establir el traçat de les vies públiques, dels mitjans de transport, de comunicació i d'infrastructures de serveis, l'emplaçament i les característiques dels centres i serveis d'interès públic i social i dels espais lliures en proporció adequada a les necessitats col·lectives, a la configuració de les parcel·les edificables i a llurs condicions estètiques

Article 72.

e) Traçat i característiques de la xarxa viària i les seves servituds, fixació d'alineacions i rasants i dels traçats de les galeries i xarxes de distribució d'aigües, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, telèfon i altres serveis previstos al Pla.

Aquests principis s'han d'aplicar als fets d'aquest cas.

En primer lloc, podem remarcar, que l'article 4, ja mencionat es refereix « a llurs condicions estètiques »; contràriament a allò que afirma el demandant en el seu recurs d'apel·lació, aquests motius estètics poden per tant ser considerats pel planificador.

En segon lloc, no es discuteix que l'avinguda Tarragona és una carretera general d'intens tràfic de vehicles. Podem estimar que es tracta d'una via principal en la regulació de la circulació en la parròquia d'Andorra la Vella. L'amplada de 22 metres queda per tant perfectament justificada, tenint en compte l'amplitud del tràfic de vehicles en aquesta via.

D'altra banda, tenint en compte el destí d'aquesta via, és cert que la presència de la rampa/escala i l'espai buit que representa la « fossa » davant de l'edifici són obstacles que poden perjudicar la circulació en una avinguda en la que el tràfic es tant important.

D'altra banda podem remarcar que el demandant, no discuteix veritablement la opció urbanística, doncs es limita a estimar que el valor comercial del seu immoble serà devaluat (sobre aquest punt, les conclusions de l'informe que ha estat redactat en la seva demanda són significatives: veure foli 88).

El planificador per tant no ha comès cap error d'apreciació i el recurs s'ha de rebutjar en aquest punt.

Tercer.- El demandant demana, « subsidiàriament, la modificació del POUP en el sentit que el perjudici sigui equitatiu entre la propietat d'aquesta part i les propietats situades en front la mateixa... »

Sobre aquest punt, el demandant no aporta la prova que la planificació sigui discriminatòria. La CTU indica (veure foli 145),

« Tanmateix, el disseny segueix la trama prevista per a la zona, que és més ampla en un costat de la carretera que en l'altre, sense que s'hagi seguit un disseny discriminatori ». En efecte, com ja s'ha indicat abans (veure Fonament de dret Segon) el raonament s'ha de basar en una lògica urbanística i no sobre la sola propietat privada d'un immoble. Cal per tant, considerar la planificació en funció de la zona en la que està situat l'immoble i des d'aquest punt de vista, la planificació no es pot considerar com a discriminatòria.

A més, recordem que l'article 6 de la LGOTU preveu expressament el principi de no indemnització:

« Les limitacions d'aprofitament i d'ús dels terrenys i de les edificacions, derivades de l'ordenació del sòl i l'urbanisme de conformitat amb les previsions d'aquesta Llei, no confereixen drets d'indemnització de cap mena »

El recurs s'ha de rebutjar igualment sobre aquest segon punt.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Galván i la societat .C.T.P.S.A

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CTU que s'impugnava és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.