CASS. Revisió pensió per accident de treball (0075/10)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0060-1/09 TSA: 055/10

S E N T È N C I A NÚM. 75-2010

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Gutierrez

Advocat: Gálvez

Apel·lada: Toll

Representant: en nom propi

Advocat : Manso

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de novembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0060-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-77, de 12 d'abril, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Toll i va declarar que la resolució de la Comissió contenciosa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 30 de setembre de 2009, confirmant parcialment en alçada la decisió del 16 de juliol de 2009 no és ajustada al Dret i en procedia l'anul·lació.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social va reconèixer a l'assegurat una invalidesa derivada d'accident de treball del 9,75 % més el 20 % per l'element professional i del percentatge del 52 % que per l'element objectiu demanava en la demanda sens perjudici de l'element professional del 20 %, la sentència li reconeix la de 36 %, més el 20 % per l'element professional.

2.- La CASS interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que sosté que aquesta ha valorat incorrectament la prova sobre l'element objectiu ja que en relació a la patologia que afecta l'espatlla dreta, que la sentència valora en un 20 % és degenerativa i no conseqüència directa de l'accident, com també la patologia del raquis lumbar, que la sentència quantifica en un 10 %; en relació a la cervical, estima que no es avaluable. Demana la revocació de la sentència i la confirmació de les resolucions recorregudes.

3.- L'assegurada s'oposa al recurs d'apel·lació i demana la confirmació de la sentència que va estimar parcialment la seva demanda compte tinguda la prova pericial practicada en a primera instància.

4.- Les parts han formulat els seus respectius escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, en el seu recurs d'apel·lació, mostra disconformitat amb la valoració que la sentència apel·lada conté dels informes mèdics, en particular de la prova pericial practicada, i sosté que una bona part de les patologies que s'han considerat invalidadores no deriven de l'accident de treball que va patir el Sr. A. (1958) el 27 de febrer de 2007 sinó que són degeneratives.

En relació a la de l'espatlla dreta, que la sentència avalua en un 20 %, la declaració d'accident descriu la lesió al coll i l'esquena amb la caiguda que va patir, i de la resta d'antecedents que recullen els informes i que la sentència explica, no és possible dissociar la lesió a l'espatlla dreta de l'accident de treball, i el mateix cal considerar en relació a la lesió cervical (del 10 % segons la sentència) ja que ela prova pericial atribueix clarament aquestes lesions al accident de treball.

El recurs considera que la lesió al raquis lumbar (artrosi i discopatia L4-L5 i L5-S1) que la sentència quantifica en el 10 % és degenerativa i la sentència estima que aquesta naturalesa ha de ser demostrada per la entitat parapública, sense que hagi aportat prova al respecte. Tanmateix, la prova pericial (foli 91) indica que la patologia lumbar pot ser considerada un agreujament de la patologia degenerativa anterior a l'accident i que la mateixa caiguda va fer brotar, amb la seqüela d'una lumbociatàlgia esquerra; amb aquests antecedents és raonable vincular la patologia lumbar a l'accident i la sentència que així ho ha considerat ha de ser confirmada.

En conseqüència procedeix desestimar el recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència número 2010- 77, de 12 d'abril, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.