**** (3000352-2015)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TSJC.- 0000030/2017 ORIGEN: 3000352/2015 - 00

NIG: 5300542120150007403

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Yves Picod i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat Ramirez va interposar demanda, de data 21-10-2015, envers el Sr. Garzón, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a la satisfacció de la suma de 15.382,29 euros, amb més els interessos legals corresponents més les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la seva part.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 11-11-2015, i va articular excepció peremptòria de prescripció de l'acció exercitada de contrari respecte de la reclamació derivada de la factura número ******** i es resistia al pagament de part de la factura número ********* pels motius esgrimits en el cos del seu escrit.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 14-12-2016, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Primer.- que estimant parcialment la demanda formulada per la societat mercantil andorrana per accions "Ramirez" contra el Sr. Garzón ha d'apreciar i aprecia l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció respecte de la reclamació continguda en la factura número ********* i ha de condemnar i condemna al darrer a pagar a la primera la quantitat global de mil seixanta-set euros amb cinquanta cèntims (1.067,50. EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà l'onze de novembre del dos mil quinze i fins que sigui íntegrament satisfeta, sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants.

Segon.- contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies, presentant la voluntat d'apel·lar davant la secció del Batlle Ponent. Presentada l'apel·lació, el Batlle Ponent emplaçarà per Providència les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra per a formalitzar el recurs en el termini de quinze dies remetent així mateix els autes originals."

III.- La representació processal de la part agent va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 24-02-2017, va articular llur escrit de conclusions, en mèrits del qual va demanar la revocació de la resolució dictada.

Pel contrari, la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 22-03-2017, en virtut del qual demanava que es procedís a desestimar el recurs i imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Yves Picod.

FONAMENTS DE DRET

I.- La sentència impugnada dona lloc a l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció en pagament dirigida per la societat Ramirez contra el Sr. Garzón en el marc de les relacions mercantils entre ells en quant a la factura número ***********. Únicament condemna el Sr. Garzón a pagar a la dita societat la quantitat global de 1.067,50 euros augmentada amb els interessos legals.

Estima que existeix en efecte entre les parts litigants una relació mercantil sotmesa a la prescripció de tres anys, diferent la prescripció trentenària en matèria contractual.

Constata la sentència que la mercaderia que s'inclou a la factura mencionada va ser lliurada entre els anys 2009 i 2010 com ho atesten els albarans referits a la factura, objecte del recurs i que, per tant, la demanda està prescrita.

El recurrent sosté que la mercaderia no es podia facturar fins el moment de la venda per part del demandat. Per tant, el dret de la societat a reclamar a aquest últim va néixer el dia 31 d'agost de 20**, quan la dita societat va tenir coneixement de la venta de la mercaderia pel demandat i va poder confeccionar la corresponent factura. Explica que no se li podia facturar fins el moment de la venda per part del demandat i per tant, el dret de crèdit de la societat no va néixer anteriorment.

Considera que cal prendre en consideració la factura de 31 d'agost de 20** pel còmput de la prescripció i desestimar l'excepció de prescripció, no complerta en el moment de la citació a judici el 24 de setembre de 2015.

La Sala civil pren en consideració l'existència entre les parts litigants d'una relació de tipus mercantil. Per tant, l'acció que se'n deriva està sotmesa al termini de prescripció de tres anys i no a la prescripció trentenària.

Queda establert per altra part que, a resultes de l'impagament de la factura número ********** de 31 de desembre de 2011 tota adquisició de nova mercaderia s'hauria de pagar al comptat, el que acrediten els documents produïts amb la menció "pagat" o "pagat en efectiu".

Aquesta consideració contradiu directament les al·legacions del recurrent quan pretén que la factura de 31 d'agost de 2013 va ésser la única excepció de les nombroses transaccions efectuades en aquella època.

Si realment aquesta factura datés de l'agost de 2013, només hauria pogut ésser pagada al comptat donat l'acord de facturació existent entre les parts que formava la base de la relació contractual amb força obligatòria: pacta sunt servanda.

Si bé el Sr. Garzón va admetre que algunes mercaderies li foren cedides en dipòsit i que les mateixes no li podien ser facturades fins que es procedís a la seva venda, no reconeix que el contingut de la factura ********** correspongués a mercaderies cedides en dipòsit entre els anys 2009 i 2010. Difícilment pot pretendre el recurrent que la factura ************* de 31 d'agost de 2013 correspon a mercaderia en dipòsit al Sr. Garzón durant més de 4 anys (2009 i 2010), sense mai abans haver-se reclamat el seu pagament.

D'aquesta conjunció de circumstàncies, es pot deduir que la data real de la factura *********** és anterior al 31 de desembre de 2011. Per tant, la reclamació ha prescrit en el moment de la citació a judici del 24 de setembre de 2015.

II.- En conseqüència, cal admetre l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció respecte de la reclamació continguda en la factura *********** i confirmar la sentència del Tribunal de Batlles en tots els seus extrems, condemnat el recurrent a satisfer les costes processals del recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, d'acord amb el que es preveu al Codi 7,51,5.

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Ramirez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 07-12-2016, que confirmem íntegrament.

IMPOSAR a la societat Ramirez les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.