Defectes constructius, valoració de la prova (2100431/2013)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000045/2022 ORIGEN: 2100431/2013 - 00

NIG: 5300542120150000656

PARTS:

Apel·lant: B, SL Representant: Sra. Marti Advocat: Sr. Conde

Apel·lat: COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI CP

Representant: Sra. Pombo Advocat: Sr. Esteban

Apel·lat: Sra. Raya

Representant: Sr. Calatayud

Advocat: Sra. Benítez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Defectes constructius, valoració de la prova

SENTÈNCIA 166-2022

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 3-12-2013, la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici CP, formulava demanda en reclamació de quantitat contra la societat B, SL i la Sra. Raya, en què sol·licitava que es dictés sentència, condemnant solidàriament als demandats a reparar tots els perjudicis derivats dels treballs deficientment realitzats en el seu dia pels defenents, mitjançant el pagament del cost de la reparació dels perjudicis causats - valorat al mes de juliol del 2012 en la suma provisional de 124.768,65.- euros- que resultés del peritatge efectuat en període de proves (o, si esquia, en període d'execució de sentència) i que avaluarà el cost que suposarà deixar l'edifici en condicions, tal i com s'havia d'entregar en el seu dia, indemnitzant tots els vicis, defectes i desperfectes sorgits al mateix; juntament amb els interessos calculats al tipus legal, a comptar de la data d'emissió del referit peritatge, o subsidiàriament, des de la data de contesta a la demanda, així com el pagament de la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i experts que hagin d'intervenir en aquesta causa. Tot això sense perjudici que siguin condemnades també a satisfer l'import de les obres més urgents que puguin efectuar-se per evitar mals majors durant la tramitació d'aquest plet, o dels danys que puguin aparèixer a posteriori a la present demanda, que hauran de ser acreditats també en període de proves, o en el seu cas, en període d'execució de sentència.

2.- Per escrit de data 11-3-2014, la representació processal de la societat B SL contestava la demanda, sol·licitant es dictés Sentència desestimant en tots els extrems les pretensions de la part actora respecte a la seva principal, condemnant a la comunitat de propietaris agent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.

Per escrit de la mateixa data, la representació processal de la Sra. Raya, contestava la demanda, formulant excepció peremptòria de manca de legitimació activa, i subsidiàriament, quant al fons s'oposava a la reclamació efectuada, sol·licitant que es dictés sentència estimant amb caràcter principal l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa formulada o, subsidiàriament, i quant al fons de la qüestió plantejada, desestimant les pretensions de la comunitat demandant en tots els seus termes, imposant a l'agent la totalitat de les costes generades per la tramitació de les presents actuacions, quedant-hi inclosos els honoraris derivats del procurador, l'advocat i eventualment, el perit o perits d'aquesta part.

3.- Les parts litigants replicaven i duplicaven respectivament, reiterant les seves pretensions.

4.- Practicats els mitjans de prova que es varen considerar pertinents i evacuats pels litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 7-1-2022 requeia Sentència amb la Següent part decisòria:

"Primer.- No donar lloc a l'excepció de manca de legitimació activa, aixecada per la Sra. Raya, en el seu escrit de contesta a la demanda.

Segon.- Estimar substancialment la demanda presentada per la representació processal de la comunitat de propietaris de l'Edifici CP contra B SL, i:

Estimar substancialment la demanda presentada per la representació processal de la comunitat de propietaris de l'Edifici CP contra B SL, i:

Condemnar a la societat B SL a abonar a la part agent, de forma exclusiva, l'import de la reparació dels següents deficiències constatades a l'edifici, i per l'import que consta en l'informe pericial judicial obrant en autes, juntament amb els interessos calculats al tipus legal, a comptar de la data de fermesa de la sentència:

Deficiència enumerada com a 1: "l'aigua regalima per el mur sud-est dels patis de llums posteriors de l'edifici CP procedent del pas superior comunitari d'accés a l'edifici"

Deficiència enumerada com a 2: "Despreniments de les rajoles del sòcol del pas comunitari exterior que comunica el vial amb l'edifici i les rajoles de revestiment dels murs exteriors de modificació del terreny".

Deficiència enumerada com a 3:" L'arrebossat de la paret límit del pas comunitari exterior amb l'edifici veí anomenat "S" té despreniments de material, taques blanques i despreniments de pintura".

Deficiència enumerada com a 6 i 15: "Les deficiències observades en l'apartat 6 i 15 estan relacionats entre sí com causa de les patologies: humitats a la zona de l'aparcament, "6.- Humitats a les parets interiors de l'aparcament" i "15.- Filtracions d'aigua sota la rampa exterior comunitària d'accés a l'edifici".

Deficiència enumerada com a 7: "Humitats a la sala de quadres elèctrics".

Deficiència enumerada com a 10: "Fusta: Revestiments exterior de la façana deteriorada", al respecte únicament de les zones on no hi ha ràfeg.

Deficiències enumerades com a 11, 12, 14 i 17: " Les deficiències observades en l'apartat 11, 12, 14 i 17 estan relacionats entre si com causa de les patologies: condensació a l'interior de la vivenda, humitats, despreniments del revestiment exteriors, pedra i arrebossat/pintura", "11.- Ponts tèrmics per els premarcs i perímetres de les fusteries exteriors d'alumini", "12.- Aixecament del revestiment arrebossat de la façana" i "16.- Despreniments de l'arrebossat en la façana de l'edifici", "14.- Remats entre llindes metàl·liques i revestiment de pedra de la façana sense rejuntar i "17.- Condensacions a l'interior dels habitatges en fusteria exterior i perímetres de fusteries", únicament en aquelles unitats que estaven projectades i autoritzades.

Deficiència enumerada com a 13: "Fronts de forjat de formigó de terrassa sud oest deteriorats."

Deficiència enumerada com a 18: "Despreniments del revestiment de façana de pedra del país".

Tercer.- Estimar molt parcialment la demanda presentada per la representació processal de la comunitat de propietaris de l'Edifici CP contra la Sra. Raya i:

Condemnar solidàriament a la societat B SL i la Sra. Raya a abonar a la part agent l'import de reparació dels següents deficiències constatades a l'edifici, i per l'import que consta en l'informe pericial judicial obrant en autes juntament amb els interessos calculats al tipus legal, a comptar de la data de fermesa de la sentència: o Deficiència enumerada com a 5: "L'aigua regalima per la part exterior de la sala d'escombraries procedent de la rampa exterior d'accés comunitari a l'edifici".

Quart.- S'escau:

Condemnar a B SL a pagar a l'agent la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i pèrits.

No efectuar especial imposició de costes processals respecte a la Sra. Raya, atès l'estimació molt parcial de la demanda pel que respecta a la mateixa, assumint cada part les seves, i les comunes per meitats".

5- La representació processal de la societat B, SL ha articulat recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància, interessant es dicti Sentència en aquesta alçada acordant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Subsidiàriament, referia que la seva representada es veiés exclusivament condemnada a reparar els desperfectes dels quals fos responsable.

Més subsidiàriament, si es condemnés B, SL a pagar alguna quantitat, que es concretés l'import de la condemna per cadascuna de les patologies de les quals en sigui responsable, bé sigui de forma exclusiva, bé compartida amb els restants intervinents de l'obra.

En tots els supòsits sol·licitava que no se li imposessin les costes d'aquesta alçada.

6.- La representació processal de la Sra. Raya, s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, imposant al recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.

7.- La representació processal de la comunitat de propietaris de l'edifici CP, s'ha oposat al recurs articulat per la societat B, SL. Tanmateix, ha formulat recurs d'adhesió mitjançant el qual interessa la reforma parcial de la Sentència dictada en el sentit d'incloure la condemna a satisfer interessos legals des de la data de la contesta a la demanda.

8.- B, SL i la Sra. Raya s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant la seva desestimació amb imposició a la part que el promovia de les costes derivades d'aquest.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la comunitat de propietaris de l'edifici CP, articula reclamació de quantitat contra la societat constructora (B, SL) i l'arquitecta Sra. Raya, derivats dels desordres constructius que varen aparèixer en l'immoble una volta la construcció acabada.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles acull substancialment la reclamació articulada contra la societat constructora i molt parcialment la reclamació realitzada, respecte de l'arquitecta.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la societat B, SL en què discuteix fonamentalment la valoració de la prova efectuada pel Tribunal de Batlles. Pel que es refereix a la Comunitat de propietaris demandant articula recurs d'adhesió, pretenent que s'inclogui en la decisió de la instància, la condemna a satisfer els interessos legals corresponents.

Segon.- Per tal de produir una anàlisi sistemàtica de les diferents qüestions que es susciten en el present recurs, analitzarem en primer terme les pretensions de la societat B, SL per posteriorment centrar-nos sobre les qüestions que la comunitat de propietaris demandants suscita en el seu recurs d'adhesió.

En primer lloc i amb caràcter general, la part recurrent sustenta que l'absència en el present litigi de la societat promotora per raó de la seva dissolució, no havia de comportar que la societat constructora hagués d'assumir la part de responsabilitat que li corresponia. I aquest argument l'hem de compartir atès que la responsabilitat de la societat constructora requereix per a ser apreciada una relació causal amb el concret mancament a les seves obligacions derivades del contracte atorgat en el seu dia que engendrà el dret a reparació de la comunitat que promou l'acció. Sense la concurrència de responsabilitat per part de la societat constructora, per ser aquesta exclusivament atribuïble la patologia denunciada, a qualsevol dels altres intervinents en el procés constructiu, la seva responsabilitat haurà de ser descartada.

Tercer.- De manera més específica, la representació processal de B, SL crítica les conclusions assolides per la pèrita judicial sobre les quals la Sentència d'instància es fonamenta en relació amb les patologies que s'identifiquen amb els números 1, 2, 3, 6 en relació amb la 15, 7, 10, 11, 12, 14, 17 i finalment 13 i 18, sense en cap cas recórrer en relació amb les conclusions assolides sobre els punts 4, 5, 8, 9 i 16 quins pronunciament, han adquirit fermesa sense que puguin ser valorats en aquesta alçada en mèrits de la regla "tantum devolutum quantum apellatum".

1.- Pel que es refereix a la crítica que s'articula en relació amb la patologia 1 (l'aigua regalima pel mur sud-est dels apis de llums posteriors de l'edifici CP procedent del pas superior comunitari d'accés a l'edifici), es defensa que les humitats detectades a l'exterior dels edificis C i D no eren atribuïbles a un defecte de construcció sinó a la manca de manteniment correcte per part dels propietaris, recolzant-se per això en l'informe de P (folis 811 i ss) i que en tot cas, la pròpia pèrita destacava que l'actual patologia que presentava l'esmentat element no obeïa a una única causa sinó que formava part d'un sistema en quina eventualitat, la responsabilitat amb la comunitat de propietaris havia de ser compartida.

Compartim sobre aquest punt les conclusions assolides per la pèrita judicial i que han estat ratificades pel Tribunal de Batlles. En efecte, malgrat que s'apreciï una manca de manteniment comunitari de la zona afectada, la causa originària de la patologia concurrent s'atribueix a defectes d'execució (degradació del morter, col·locació incorrecta de l'adhesiu, incorrecta col·locació de la impermeabilització en alguns punts, etc), conclusió que es recolza en elements objectius com són el despreniment de rajoles i la disgregació del mur. La contundència d'aquestes consideracions fonamentades en consideracions objectives descarta qualsevol arbitrarietat o error en la valoració de la prova. En tot cas, i encara que la pericial constati una manca de manteniment per part de la comunitat en aquests elements, no podem oblidar que els mateixos intervenien en un lapse de temps molt proper a la data d'entrega de l'obra, i que en conseqüència la responsabilitat exclusiva en la seva aparició és directa i únicament atribuïble a l'empresa constructora.

2.- Quant a la patologia 2 (despreniment de les rajoles del sòcol del pas comunitari exterior que comunica el vial amb l'edifici i les rajoles de revestiment dels murs exteriors del terreny) considera incorrecta la conclusió del Tribunal de Batlles, defensant que el material escollit va ser el triat per la promotora i que la col·locació es va fer seguint les directrius de la direcció facultativa, ressaltant que la pròpia pèrita també atribuïa determinada responsabilitat en el resultat existent a la manca de manteniment de la comunitat. Tanmateix, defensa que en l'eventualitat que es pogués apreciar algun tipus de responsabilitat de l'empresa constructora, havia de ser compartida amb la comunitat i l'arquitecta.

Per a resoldre aquest extrem del recurs resulten especialment il·lustratives les fotografies que la pèrita incorpora en el seu informe (folis 1355 i ss) on es pot apreciar com els sòcols i rajoles s'han desempegat, quedant en els murs els pegats de cola mitjançant els quals s'havia d'assegurar una col·locació durable en el temps.

Quant a la causa del despreniment d'aquestes peces, la pèrita judicial realitza una exposició didàctica de la qual en ressurt que la mateixa no és atribuïble a la selecció dels materials (refereix que són els d'ús habitual) sinó a la tècnica emprada per adherir-les al seu suport, referint en conseqüència que ens trobem davant d'un desordre atribuïble a l'empresa constructora, sense que cap mena de participació en la mateixa es pugui atribuir a la comunitat per una eventual manca de manteniment o a l'arquitecte, atès que la causa real del despreniment de les rajoles com ha estat descrita s'incardina exclusivament en l'esfera de l'activitat del constructor. En aquesta situació, la conclusió assolida pel Tribunal de Batlles quan atribueix la responsabilitat exclusiva d'aquest desordre a la societat constructora es troba justificada, sense que el recurs d'apel·lació que s'articula pugui prosperar.

3.- Quant a la patologia 3 (arrebossat de la paret límit del pas comunitari exterior amb l'edifici veí anomenat S té despreniments de material, taques blanques i despreniments de pintura) sosté que la pèrita no l'havia pogut apreciar en trobar-se ja reparada, considerant que en aquesta eventualitat no era procedent imputar cap responsabilitat a la seva representada per manca de prova.

Sobre aquesta patologia convenim amb la part recurrent que la pèrita judicial en el seu informe destaca que aquesta ja hauria estat parcialment reparada amb posterioritat a l'inici del litigi. Aquesta constatació però no ens aboca a la mateixa conclusió que la representació processal de B, SL. En efecte, en el seu escrit rector la part demandant incorporava l'informe Q on aquest desordre es troba degudament documentat (foli 123 i ss), sense que, per tant, la seva realitat es pugui qüestionar. Alhora, i atesa la proximitat d'ubicació de la zona on aquests defectes es situaven d'aquelles altres en què la pèrita ha pogut constatar desperfectes anàlegs, ha de presumir-se que obeïen a la mateixa causa, causa aquesta que en incidir en el procés constructiu a pròpiament parlar (gruix de l'arrebossat, adherència, resistència, realització incorrecta de remats ceràmics, etc), només podia afectar l'empresa constructora.

4.- Patologies 6 i 15 (humitats a les parets interiors de l'aparcament i filtracions d'aigua sota la rampa exterior comunitària d'accés a l'edifici).

En relació amb aquesta patologia específica, la part recurrent argumenta essencialment que no va participar en la construcció d'aquests elements sense que res se li pogués retreure per les humitats que presentaven. Referia que aquests elements havien estat bastits per R, que ensems no va executar l'obra segons els plànols inicials el que evidenciava una indeguda supervisió per part de l'arquitecte. Subsidiàriament, destacava que la pèrita referia que aquest problema s'havia agreujat per una manca de manteniment dels baixants i embornal, en quina eventualitat la responsabilitat havia necessàriament de ser compartida amb l'arquitecte i la comunitat.

L'argument principal que la part recurrent avança en suport a la pretensió revocatòria -manca de participació en la construcció d'aquest element- va ser oportunament introduït en el seu escrit de contesta a la demanda (fet primer), sense que ni la representació processal de la comunitat de propietaris demandant en el seu escrit de rèplica ni la representació processal de la Sra. Raya en la seva dúplica res indiquin al respecte. Res tampoc preveu la pericial judicial ni la Sentència dictada, en què no s'examina la pertinència d'aquest argument obstatiu, obligant la Sala a fer- ho en aquesta alçada, per tal d'exhaurir el dret al procés degut i a obtenir una resposta fonamentada en fets i en drets que l'assisteix.

Amb aquesta finalitat destacarem que la part recurrent incorporava al seu escrit de contesta a la demanda el contracte de 6-8-2003 que regia la seva intervenció en l'obra avui examinada, on s'aprecia que va intervenir per acabar l'edificació del bloc C (en aquells moments amb l'estructura acabada) i l'edificació sencera del bloc D, el tot de conformitat amb el projecte realitzat per la Sra. Raya. No obstant, per a exonerar la seva responsabilitat en el vici descrit, B, SL no es podia emparar exclusivament en les previsions d'aquest contracte, sinó que atesa la seva condició de participant directe en l'obra i ostentant en tot cas una plena facilitat probatòria per a fer-ho -en tot cas superior de la que gaudeix la comunitat de propietaris que no va intervenir-hi- havia de justificar les seves afirmacions, especialment si es té en compte que el contracte subscrit amb el promotor només fa referència que l'estructura de l'edifici es trobava efectuada sense però res preveure en relació ambla impermeabilització de les zones afectades per les humitats descrites, sense que de la prova que figura en les actuacions res permeti considerar que haguessin estat realitzades per la seva antecessora. Al contrari, s'aprecia que les intervencions sobre les humitats del pàrquing formaven part del llistat de repassos que la Direcció facultativa exigia a la constructora (foli 600 per exemple) el que per tant ens aboca a considerar que la reparació d'aquest desordre li corresponia, o que fins i tot B, SL realitzava intervencions tals com cobrir la rampa d'accés al pàrquing (foli 505), extrems aquests que per tant no permeten excloure la seva responsabilitat en els vicis denunciats per la comunitat demandant.

Quant a la manca de manteniment dels baixants i embornals que el recurrent atribueix a la comunitat de propietaris, s'infereix de la pericial practicada que les problemàtiques de fons o origen de les patologies són atribuïbles exclusivament a una incorrecta execució dels treballs per l'empresa constructora en punts singulars de la impermeabilització de la rampa passarel·la, degradació els morters i falta d'adherència amb el suport derivats d'una col·locació defectuosa del ciment, indeguda qualitat dels materials instal·lats, etc (folis 1386 i 1387), sense que la manca de manteniment evidenciada es trobi a l'origen de la patologia.

5.- Patologia o deficiència núm. 7 (humitats a la sala de quadres elèctrics). Es discrepa de la decisió d'instància argumentant que els treballs sempre varen ser efectuats de conformitat amb les directrius de la Direcció facultativa.

La pèrita judicial atribueix aquesta patologia a una incorrecta execució de la impermeabilització del sector de mur en contacte amb el terreny (foli 1391) i que atribueix a dos tipus de deficiències. Pel que es refereix a les primeres, considera que són conseqüència de l'ascensió de l'aigua del terreny a través dels materials de l'edifici en contacte amb el mateix (murs, solars, i fonamentacions); les segones les atribueix a la pressió que exerceix l'aigua sobre el mur, destacant que la impermeabilització és el requisit de projecte i execució més important.

La realització de la impermeabilització segons els estàndards prevists en el projecte d'obra realitzat per l'arquitecte, constitueixen un acte d'execució estricte que s'incardina en l'àmbit objectiu propi a la "lex artis" que correspon al constructor, sense que cap mena de control pugui exigir-se de l'arquitecte. En efecte, tal i com hem tingut ocasió de destacar: "(···)el deure de vigilància mediata de la direcció facultativa de l'obra no el fa per si mateix responsable de qualsevol vici d'execució de l'obra. En efecte, el director d'obra no respondrà quan resulti acreditat que els defectes existents tenen el seu origen en la esfera del risc d'altre intervinent en l'obra, sense que el lliurament d'un certificat final d'obra o d'haver-la dirigit puguin constituir criteris d'imputació de responsabilitat. En aquest sentit i com es destaca encertadament en la decisió recorreguda amb cita a la doctrina continguda en la Sentència d'aquesta Sala rotlle TSJC-240/08 "l'arquitecte superior que dirigeix una obra no respon de tots els defectes que aquesta pugui presentar, sinó exclusivament dels vicis o defectes del projecte, dels del sòl o de la cimentació, d'aquells que afectin els elements essencials de l'obra, vigilant la seva adequació al projecte, especialment en els aspectes estructurals i fins i tot d'aquells defectes generalitzats que es puguin detectar a simple vista, mentre que no entra dins de les funcions d'un arquitecte superior comprovar la idoneïtat del material que s'instal·la en l'obra que ell dirigeix, encara que en el supòsit que el director de l'obra es faci càrrec a més de controlar la seva execució respondrà igualment de verificar que els materials emprats en l'obra són els adequats i la seva correcta instal·lació" (Sentència de 26-9-2018, rotlle TSJC-242/2017)

Tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar.

6.- Patologia 10 (fusta dels revestiments de la façana deteriorada). Considera que la responsabilitat del defecte que en aquest apartat es reclamava derivava d'una incorrecta elecció del tipus de fusta, destacant que va ser la propietat que va decidir canviar aquella que s'havia previst en el projecte per l'arquitecta. Destaca que el projecte preveia un ràfec continu de coberta i un revestiment exterior de fusta tractada que la promotora va decidir canviar per un revestiment de fusta massís i que per tant res es podia retreure a la constructora, i en tot cas es tractava d'un vici que l'arquitecta podia detectar a simple vista, considerant que incorria en plena responsabilitat per aquest defecte. D'altra banda manté que la pròpia perit destacava una absoluta manca de manteniment sobre aquest element des del 2005. Finalment ressalta que la Sentència malgrat atribuir responsabilitat exclusiva a la constructora per les zones o no hi havia ràfec, no precisava ni l'indret ni l'import que havia d'assumir la constructora i la comunitat per aquest defecte creant indefensió.

Per a la resolució d'aquest extrem del recurs revesteixen una especial utilitat les fotografies que s'han acompanyat a la pericial judicial (foli 1401) on s'aprecia clarament la manca de ràfec en una part de la coberta. La inexistència d'aquest element no era per tant oculta i no podia escapar a la direcció de l'obra especialment quan aquest element es va preveure en el projecte inicial.

Pel que es refereix a la manca de manteniment aquesta també resulta inqüestionable: d'ençà el 2005 la comunitat no ha proveït cap mena de manteniment bàsic sobre la fusta, el que ha participat sense lloc a cap mena de dubtes en el resultat que presenta.

En aquesta situació, considerem que no es pot atribuir cap responsabilitat a l'empresa constructora: en cap moment resulta acreditat que la manca de construcció el ràfec en la teulada obeís a una decisió personal, havent de presumir-se que aquesta li va ser demanada o bé per la promotora o bé per la direcció facultativa que en tot cas la va validar tàcitament quan expedia el certificat final d'obra el 28-4-2005 (vegeu en aquest sentit l'informe pericial definitiu foli 1566). I el mateix succeeix en relació amb la qualitat de la fusta instal·lada atès que cap vici en la seva instal·lació s'ha justificat i en conseqüència els vicis que presenta en l'actualitat no li poden ser retrets en tractar-se de decisions sobre el disseny i sobre la qualitat de materials que integren les facultats d'altres intervinents de l'obra.

Aquest motiu del recurs haurà de prosperar i la Sentència d'instància haurà de ser revocada sobre aquest extrem.

7.- Deficiències 11 (pont tèrmics en premarcs), 12 (aixecament del revestiment de la façana), 14 (remats entre llindes metàl·liques i revestiment de la façana sense rejuntar) i 17 (condensacions a l'interior dels habitatges en fusteria exterior i perímetres de fusteries). Destaca en primer lloc que el Tribunal de Batlles no determinava les concretes unitats que s'han de reparar i no determina quin és l'import exacte de la reparació. D'altra part sosté que les deficiències indicades no corresponien a una indeguda execució de l'obra sinó que en realitat la fusteria instal·lada no resultaven adient per a l'edifici bastit i que la responsabilitat d'aquestes s'havia d'atribuir a la promotora i l'arquitecte. Indicava que no s'havien instal·lat les finestres previstes en el projecte i que va ser la propietat qui va optar per canviar-les. En tot cas, considerava que els problemes de qualitat en les finestres eren apreciables a simple vista per una arquitecte i que per tant res es podia retreure a la recurrent.

Aquest motiu del recurs no podrà prosperar. En efecte, malgrat la pèrita judicial pogués constatar en el seu informe inicial que la fusteria instal·lada no resultava la més idònia ateses les condicions climàtiques de X de Canillo, en la pericial definitiva que es realitzava en seguiment a les observacions dels litigants, precisava "no hem considerat una patologia les característiques i qualitats de la fusteria exterior col·locada, ja que en aquella data de redacció del projecte, no s'incomplia normativa". A partir del moment en què la qualitat de la fusteria no ha estat valorada com un desordre constructiu, els restants mancaments que es contemplen en la pericial i que la Sentència transcriu, evidencien una inadequada execució material de l'obra exclusivament atribuïble als operaris de la societat constructora, sense que res es pugui per aquesta raó retreure a la Sra. Raya atès que "el director d'obra no respondrà quan resulti acreditat que els defectes existents tenen el seu origen en l'esfera del risc d'altre intervinent en l'obra, sense que el lliurament d'un certificat final d'obra o haver-la dirigit,

puguin constituir criteris d'imputació de responsabilitat" (Sentència de 26-9- 2018, rotlle TSJC-242/2017).

Quant a la incongruència que la part recurrent denuncia, tampoc la podem compartir atès que la decisió assolida pel Tribunal de Batlles, seguint escrupolosament les indicacions del perit judicial, descarta que els vicis que pateix l'edifici bastit sobre aquest extrem siguin atribuïbles a la qualitat de les finestres instal·lades, considerant que les patologies relatades derivaven d'una execució de l'obra en unes condicions que no s'ajustaven a la "lex artis" exigible.

Tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar.

8.- Quant a la deficiència 13 (fronts de forjat de formigó de terrassa sud oest deteriorats") atribueix a la decisió d'instància un error en la valoració de la prova sostenint que la pèrita judicial destacava en el seu informe definitiu que el treball de revestiment del forjat dels balcons derivava de la necessitat de tallar-ne l'estructura, atribuint aquesta intervenció a un error en la planificació inicial per la qual no es podia ubicar la finestra en el forjat del balcó, tractant-se d'un problema de disseny atribuïble a la Sra. Raya i que en tot cas, exigia que la responsabilitat fos compartida.

Aquest motiu del recurs també es veurà abocat al fracàs. Amb independència de la raó concreta per la qual s'hagués de tallar el forjat dels balcons, el defecte que es constata consisteix en el despreniment del revestiment aplicat sobre els cantells dels forjats (folis 1431 i ss) que s'atribueix a "que el material utilitzat per fer la reparació i revestiment dels cantells no han tingut els requeriments necessaris en quant a adherència, flexibilitat, o la imprimació prèvia no ha constituït el pont d'adherència necessari entre el suport i el revestiment".

Aquell error en el disseny que invoca la part recurrent no s'erigeix com a causa immediata del vici constructiu constatat, sinó que el mateix és exclusivament atribuïble al procés de construcció seguit, que només es pot retreure a B, SL.

9.- Deficiència 18 (despreniments del revestiment de façana de pedra del país). La societat recurrent defensa que la comunitat demandant només es queixava de l'arrebossat en la façana de l'edifici i fixava la valoració dels treballs en 779,19.- EUR i que, en canvi, la pèrita judicial examinava el recobriment de pedra de tota la façana de l'edifici pressupostant la intervenció en 40.761,23.- EUR. Quant a les causes d'aquesta patologia, destaca que la pèrita no evidenciava cap patologia atribuïble a la pedra sense que, en aquesta eventualitat, la demanda pogués prosperar.

En l'escrit de demanda, la comunitat de propietaris de l'edifici CP realitzava un descriptiu "enunciatiu i no limitatiu" de les patologies que en aquell moment considerava es trobaven reunides, sol·licitant la condemna de les demandades a satisfer "el cost de reparació dels perjudicis causats -valorat al mes de juliol del 2012 en la suma provisional de 124.768,65.- EUR que resulti del peritatge efectuat en període de proves (o, en el seu cas, en període d'execució) i que avaluarà el cost que suposarà deixar l'edifici en condicions, tal com s'havia d'haver entregat en el seu dia, indemnitzant tots els vicis i desperfectes sorgits al mateix (···)". Posteriorment, en el seu escrit de proves sol·licitava la pràctica d'una pericial (foli 356) a través de la qual pretenia que un perit nomenat per la Batllia: A) efectuï una relació de tots els defectes i desperfectes que presenta actualment l'edifici Bloc D i aparcament corresponent situat al soterrani -3 del bloc C, detallant la ubicació de cadascun dels dits defectes i desperfectes que afecten tant a zones comunes com a privatives i (···) D.- Determini si el valor econòmic estimat en l'informe redactat per l'empresa Q s'ajusta als preus de mercat actuals; "a més pels eventuals defectes i desperfectes que no hagin estat contemplats en el peritatge de referència, determini quin seria el cost de reparació"

En aquest context, el greuge que la part recurrent articula no podrà prosperar. En efecte, l'objecte del present litigi tal com la comunitat demandant el va plantejar, no es limitava als sols defectes que es detallaven en la pericial de part que incorporava (Q) sinó que comprenia tots els desperfectes que poguessin ser apreciats pel perit judicial, com en definitiva s'ha realitzat. En tot cas, remarcarem que aquest procedir no ha comportat cap mena d'indefensió per a B, SL que en tot moment s'ha pogut pronunciar al respecte de les conclusions inicials de la pèrita mitjançant el seu escrit de 5-11-2018 i en el seu definitiu escrit de conclusions, sense que en cap moment en aquests denunciés la incongruència que en aquesta alçada planteja.

Pel que es refereix a la responsabilitat de la societat constructora respecte d'aquesta patologia, la pèrita destacava que durant la visita inspecció ocular havia apreciat en alguns sectors que el rejuntat de la pedra era deficient, mostrant forats amb falta de morter, falta d'adherència entre el morter i les pedres (en alguns punts es podien extreure les pedres amb la mà simplement), existien fissures en el morter de rejuntat i en algun sector de l'aplacat s'observen les pedres descol·locades i a punt de caure.

Aquesta deficiència integra l'àmbit competencial de l'empresa constructora, sense que el fet que l'empresa de control no pogués determinar si existien o no ancoratges de tipus acer corrugat per la subjecció de l'aplacat en la façana, exoneri de la responsabilitat de B, SL. En efecte, el revestiment de pedra natural a Andorra resulta ser habitual i en conseqüència les condicions en què aquesta ha d'intervenir integra plenament la "lex artis" exigible a una empresa constructora.

El primer motiu del recurs d'apel·lació articulat es veurà, per tot el que ha estat exposat, abocat al fracàs.

Quart.- Altre motiu de recurs intervé al respecte de la pretesa vulneració del principi de congruència. Sustenta en aquest sentit que el Tribunal de Batlles no hauria resolt totes les qüestions que es plantejaven en el litigi atès que la Sentència dictada condemnava la seva representada a pagar l'import de 145.350,99.- EUR de forma global, sense concretar però amb exactitud la valoració econòmica de cada partida, el que li ocasionava indefensió en no poder determinar l'import concret que havia de satisfer. D'altra part, refereix que la Sentència tampoc es pronunciava sobre l'al·legació que en la contesta s'articulava de què es permetés a la constructora reparar els danys que poguessin existir abans de condemnar- la a satisfer el seu cost de reposició.

Pel que respecta a aquest darrer argument, no podem perdre de perspectiva que en matèria de responsabilitat civil, l'opció entre reparació en natura o per equivalent s'atribueix a qui ha patit el dany, fins al punt que la doctrina més autoritzada al Principat ha establert "que sembla molt més adequat que sigui la persona que ha patit la inadequada prestació de fer per part del contractista la que decideixi si desitja que aquest ho repari o vol que li sigui abonat l'import de la reparació i triï altres professionals que ho reparin. I, des d'aquesta perspectiva, sembla encertada la Sentència del Tribunal Superior de Justícia, de 14 de maig del 1998 (956) que, en relació amb un cas de defectuosa col·locació de rajoles en una terrassa, considera adequada la indemnització consistent en abonar el preu de les obres i materials subministrats, així com els interessos corresponents" (Fonaments de dret privat andorrà, volum 3, foli 432).

Quant al primer motiu de queixa, i si bé és cert que la Sentència impugnada en la seva part dispositiva no realitza cap mena de precisió econòmica concreta respecte de la reclamació articulada, limitant-se a fer una remissió genèrica i poc ortodoxa a "l'import que consta en l'informe pericial judicial obrant en autes", s'observa del raonament introduït en el Vè Fonament de Dret que tal afirmació es recolza en les valoracions econòmiques realitzades per la pèrita judicial en l'annex de la comesa realitzada (folis 1456 i ss), de manera que un mer examen comparatiu entre les diferents patologies o deficiències relatades i la valoració que s'hi efectua permetia conèixer als litigants, l'import corresponent a cada partida de la seva valoració.

Dit l'anterior, el que si escaurà però és adaptar l'import de la condemna econòmica global resultant (140.435,73.- EUR) als pronunciaments assolits per la present resolució a partir del moment en què hem considerat que l'empresa constructora no ostentava cap tipus de responsabilitat en el desordre Patologia 10 (fusta dels revestiments de la façana deteriorada) quin import ascendeix a 9.526,27.- EUR. Escaurà per tant revocar parcialment la Sentència d'instància disposant en el seu lloc que B, SL haurà de satisfer a la comunitat de propietaris demandant la quantitat de 130.909,46.- EUR que una volta incrementat dels honoraris professionals d'un arquitecte sobre la base del 3,5% que s'indica per la pèrita, ascendeix a 135.491,29.- EUR.

Quant a la manca de claredat que s'atribueix al pronunciament que contempla la condemna solidària entre B, SL i l'arquitecta demandada en relació amb els treballs necessaris en el local d'escombraries, aquests ascendeixen a 8.135,31.- EUR que incrementats amb els honoraris de l'arquitecte es situen en 8.420,25.- EUR.

Cinquè.- En darrer lloc, la representació processal de B, SL discuteix la decisió adoptada en relació amb les costes del procediment, considerant que no resultava procedent efectuar pronunciament al seu respecte i destacant que si bé la comunitat de propietaris demandant havia requerit extrajudicialment la societat promotora mai s'havia adreçat a la societat constructora.

Recordem que en aquest àmbit, el criteri rector el constitueix el del venciment objectiu, establert per l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5 pr) en mèrits del qual la part vençuda ha de ser condemnada a satisfer les costes processals en què ha incorregut la part vencedora. En el present litigi, les pretensions articulades respecte de B, SL s'han vist estimades de manera molt substancial, pràcticament integral, i en aquesta situació el pronunciament adoptat en la instància resultava ajustat a dret i a les circumstàncies concurrents.

Quant a l'absència de requeriment extrajudicial previ que refereix, destacarem que la comunitat de propietaris es va adreçar a B, SL per tal d'obtenir un pressupost per a la reparació dels desordres constructius per uns treballs que ella mateixa havia efectuat, sense que per tant ara pugui refugiar-se, darrere d'una suposada ignorància de la seva existència.

Sisè.- Correspon ara examinar el recurs d'adhesió articulat per la comunitat de propietaris de l'edifici CP. En el mateix es combat exclusivament la decisió adoptada en relació amb els interessos, denunciant que la mateixa no havia estat objecte de cap mena de motivació. Referia tanmateix que la regla "in iliquidis non fit mora" s'havia vist modulada sobre la base de que la condemna a pagar interessos suposava una indemnització o sanció que s'imposava al deutor morós i que en conseqüència en el present supòsit resultava escaient que els interessos s'establissin des de la data de la pericial extrajudicial o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda.

Si bé compartim amb la part recurrent que la decisió d'instància sobre aquesta qüestió no es troba recolzada per una mínima fonamentació jurídica, el recurs que articula no podrà prosperar. En efecte, els interessos que la comunitat reclama no revesteixen caràcter sancionador sinó que en definitiva operen com a contraprestació per la mora associada al pagament de la reparació. En aquesta eventualitat, la prèvia liquidació del deute per part del responsable dels defectes constructius resultava necessària i com que aquesta operació no ha intervingut fins a la resolució de la controvèrsia que enfrontava les parts, no es pot considerar que el deutor hagi incorregut en mora.

Setè.- COSTES

L'èxit parcial del recurs articulat per B, SL comportarà que no hagi de fer- se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada i derivades del seu recurs.

Quant al recurs d'adhesió plantejat per la comunitat de propietaris de l'edifici CP, cal entendre que la seva interposició es justificava per la manca de motivació de la decisió judicial prèvia. En aquest context, considerem que concorria una justa causa en la seva interposició que ens orienta a no fer especial pronunciament sobre les costes derivades del mateix en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de B, SL contra la Sentència de data 7-1-2022, revocant els punts segon i tercer de la seva part dispositiva, fixant en el seu lloc que B, SL haurà de satisfer a la comunitat de propietaris de l'edifici CP, la quantitat de 135.491,29.-EUR, 8.420,25.- EUR dels quals solidàriament amb la Sra. Raya, import que s'ha d'incrementar dels interessos legals des de la data de la Sentència d'instància i fins al dia del seu total pagament, confirmant els restants pronunciaments assolits.

Segon.- Desestimar el recurs d'adhesió articulat per la comunitat de propietaris contra la Sentència de data 7-1-2022.

Tercer.- No efectuar pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada, havent cada part d'assumir les pròpies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.