Reclamació d'aliments (0203/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-203/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29 de setembre del 2008 la Sra. Garzón va formular demanda contra el Sr. Espada, argumentant que del matrimoni amb el defenent va nàixer un fill en data 24 de setembre del 1991 i que des del moment de la separació dels esposos, el mes de juny del 2005, el Sr. Espada no havia pagat cap quantitat en concepte d'aliments del nen, raó per la qual sol·licitava que es condemnés al defenent a pagar la suma de 3.561.11 euros, import de les pensions d'aliments de les que era deutor des del moment de la separació, i a abonar-li mensualment en aquest concepte la de 363.40 euros a partir de la data d'interposició de la demanda, més les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Espada va contestar la demanda el dia 1 de desembre del 2008, demanant la seva desestimació, ja que ell havia assumit diverses despeses del seu fill, els seus ingressos no eren els que deia l'agent, el divorci de la parella s'estava tramitant a Portugal, i per tant existia una situació de conflicte de jurisdiccions i litispendència, i, en tot cas, per tal que ell estigués obligat a pagar una pensió d'aliments era precís que existís una resolució judicial aprovant o denegant el conveni acordat de mutu acord pels progenitors.

III.- Les parts van presentar oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions defensant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 18 de juny del 2009, desestimant l'excepció de litispendència plantejada pel defenent i desestimant íntegrament la demanda formulada per la part agent.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Garzón i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimi totalment, o parcialment, la seva demanda, condemnant al defenent al pagament de les pensions d'aliments endarrerides des de la data de la separació dels esposos fins a la presentació de la demanda i, en tot cas, des d'aquesta data en endavant, a pagar-li 363,40 euros mensuals, imposant-li a més les costes del procediment.

VI.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Espada i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'imposar a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Espada i la Sra. Garzón van contraure matrimoni a Portugal el dia 28 de desembre del 1992 (foli 11) i que d'aquest matrimoni va nàixer un fill anomenat Giner el dia 24 de setembre del 1991 (foli 12) i no es discuteix tampoc que els esposos es van separar de fet el mes de juny del 2005.

En aquestes circumstàncies la Sra. Garzón va formular la demanda que dóna origen al present procediment manifestant que el defenent no havia col·laborat mai com li corresponia en el pagament de les despeses d'alimentació del seu fill, raó per la qual sol·licitava que fos condemnant a pagar-li les sumes endarrerides per aquest concepte i aquelles que també hauria d'haver abonat a partir de la presentació de la demanda, amb un import de 13.561,11 euros, fixant pel futur un pagament de 363.40 euros mensuals. Al contestar a la demanda el Sr. Espada va plantejar una excepció de litispendència, ja que afirmava que estava en marxa un procediment de divorci dels esposos a Portugal, i s'hi va oposar argumentant que ell s'havia fet càrrec durant aquest temps de moltes de les despeses del menor i que, en tot cas, per tal que se'l pogués condemnar a pagar una pensió d'aliments a favor del seu fill caldria que abans així ho establís una resolució judicial. La Sentència recorreguda desestima l'excepció de litispendència plantejada per la defenent i desestima igualment la demanda, argumentant que la recurrent s'ha fet càrrec voluntàriament de les despeses d'aliments del seu fill i que aquesta prestació és irrepetible.

II.- Contra l'esmentada resolució s'alça la Sra. Garzón reclamant que li sigui pagada per la defenent la suma de 100 euros mensuals pel que fa al període transcorregut entre la separació dels esposos i la presentació de la demanda i 363,40 euros mensuals a partir d'aquell moment.

Per tal de resoldre el present litigi cal diferenciar la petició de la recurrent de que es condemni al defenent a pagar-li la part que a ell li corresponia dels aliments del seu fill menor fins a la presentació de la demanda i que ella ha suportat, d'aquella en la què es sol·licita que se li abonin les que han estat, i seran, precises amb aquesta finalitat a partir d'aquell moment, no sols pel que fa a la seva quantia, sinó pel que respecta a la seva procedència.

Pel que fa a les despeses que la Sra. Garzón ha hagut de suportar per tal de prestar aliments al seu fill fins a la presentació de la demanda, cal tenir en compte que no existeix al dret andorrà cap reglamentació respecte d'aquest punt. No obstant, si acudim al dret comparat, com fa la resolució d'instància, cal destacar que tant l'article 148 del CC espanyol, com el 262 del Codi de Família català, disposen que el legitimat per reclamar aliments, ja sigui en nom propi o per mig del seu representant legal, com és el cas, té dret a ells des de que els necessita, però que no pot demanar els anteriors a la data en la que provi que els va reclamar judicialment o extrajudicialment.

Atenent a aquestes consideracions cal concloure que la reclamació sols es procedent a partir de la reclamació judicial que dóna inici al present procediment, és a dir el dia 29 de setembre del 2009, que és la única que ens consta. En qualsevol cas, dins d'una demanda d'aliments instada en nom d'un menor no es pot reclamar a qui li corresponia pagar-les les sumes abonades en aquest concepte per aquella persona que no estava obligada a fer-ho, o sols a fer-ho en part, crèdit que seria en el seu cas propi del representant i ordinari.

III.- Pel que fa a les despeses posteriors a la presentació de la demanda, entenem, pel contrari, que és procedent atendre la petició de la recurrent, sense que això suposi concedir més, ni altre cosa, que allò demanat a la demanda, sinó exclusivament una part del que es sol·licitava en ella.

La petició s'ha d'atendre ja que els progenitors estan obligats a prestar aliments als seus fills menors d'acord amb les seves possibilitats i amb les necessitats d'aquests, com disposen els articles 27.1 LQA i 10 LQM i, estant separats de fet els litigants, haurien pogut sol·licitar com a mesures provisionalíssimes o provisionals a la presentació de la demanda de separació o divorci que es prenguessin mesures respecte de l'habitatge conjugal, la guarda i custòdia dels fills i la pensió d'aliments de la què s'hauria de fer càrrec aquell progenitor que no tingués la guarda del menor. No obstant, si els cònjuges no han decidit de moment formular aquesta demanda resolent els problemes derivats de la separació de manera privada, això no impedeix que el que té la guarda i custòdia del fill reclami a l'altre progenitor les despeses d'aliments del fill comú, sense que sigui obligatori que aquests es concretin a través d'una pensió en el marc de la separació judicial o el divorci, ni hagi d'anar acompanyat indissolublement d'altres mesures que les parts han pogut acordar de manera privada, ja que la presentació d'una demanda de separació és una opció, però no una obligació pels cònjuges que es separen encara que tinguin fills.

IV.- Ateses aquestes consideracions, procedeix ara examinar quines són les possibilitats dels progenitors i quines les necessitats del menor Giner.

En relació als ingressos del Sr. Espada, aquest presenta un extracte del seu compte bancari en el que consta l'ingrés d'una nòmina d'uns dos mil euros mensuals, però de manera dolosa i inadmissible esborra del citat compte certs ingressos i si examinem amb cura les quantitats tatxades es pot veure (per exemple als folis 48, 54 i 59) que sota la allò esborrat amb bolígraf consta un altre nòmina d'uns 3.000 euros més, raó per la què cal acceptar com correcte que, com manifesta l'agent, el citat senyor cobra en total un salari d'uns cinc mil euros mensuals.

No consta a les actuacions quins són els ingressos que percep la recurrent i ni aquesta ni el defenent fan referència a aquest punt, raó per la qual es pot presumir que té uns ingressos inferiors. Pel que fa al menor Giner, que en el moment de presentar la demanda tenia 17 anys, cal considerar que les necessitats d'un adolescent en aquesta etapa són altes tant en roba, com en aliments, esbarjo i estudi.

Per aquesta raó, tenint en compte els ingressos presumibles del seu pare no sembla en absolut excessiu, sinó més aviat molt escàs, l'import de 360 euros mensuals que reclama en el seu nom la mare del menor Giner.

V.- El Sr. Espada afirma en la seva defensa que ell s'ha fet, i es fa, càrrec de nombroses despeses del fill, però a patir de la presentació de la demanda sols acredita haver pagat presumiblement en benefici del seu fill 235 euros de roba el mes d'octubre del 2008 i 76 de perfumeria (foli 43) i 69 euros en informàtica. D'altra banda, l'Giner manifesta en l'exploració judicial (foli 98) que passa els caps de setmana amb el seu pare, que fa viatges amb ell, que aquest li dóna 20 euros per setmana i que li compra sabates. Per últim, l'encarregat de la "Granja" manifesta que el menor dina tots els dies laborables en aquell establiment i que el seu pare és que després paga els àpats (foli 85) i el rebut que consta al foli 84 posa de relleu que l'Giner acompanyat normalment del seu pare és client habitual d'una determinada botiga.

Atesos els imports que el defenent acredita haver pagat en benefici del seu fill i aquells que malgrat no estar totalment acreditats semblen reals, no es pot considerar que aquest ha contribuït de manera equitativa a la satisfacció de les despeses del nen, i fins i tot alguns d'ells es poden entendre com regals adequats a la situació econòmica del progenitor, raó per la qual entenem que no poden excloure la seva obligació de proporcionar aliments al seu fill de manera complerta conjuntament amb la seva mare i en proporció als ingressos dels dos progenitors i les necessitats del fill. No obstant, considerem que aquests pagaments expliquen que, mentre es mantinguin, no es demani per la recurrent, ni es concedeixi per aquest Tribunal malgrat la manca de sol·licitud, una quantitat superior en concepte aliments de l'Giner, sense que en cas sigui possible reduir, i menys encara desestimar, la petició de l'agent de que li sigui pagada en aquest concepte la quantia de 350 euros mensuals.

VI.- En estimar-se el recurs, malgrat la naturalesa del procediment, cal estimar igualment la petició de la recurrent de que li siguin imposades al defenent les costes de la instància atesa la mala fe del defenent amagant de manera burda una part important dels seus ingressos per tal de no haver-se de fer càrrec dels aliments del seu fill, sense fer especial pronunciament sobre les d'aquesta alçada, de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

VII.- La representació processal del Sr. Espada sol·licita en el seu recurs que li siguin imposades a l'adversa les costes de la instància, petició que no es pot atendre, en primer lloc, perquè s'ha estimat parcialment el recurs formulat per la Sra. Garzón i, per tant, parcialment la demanda, en segon lloc, perquè, atesa la naturalesa de la petició d'aliments en favor d'un menor, tampoc seria preceptiva la imposició de costes malgrat s'hagués desestimat la demanda en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82 i en tercer lloc, perquè atesa la seva actuació aquesta Sala considera que és ell qui les ha de suportar en seguiment del que autoritza la citada norma.

VIII.- En desestimar-se el recurs, malgrat la naturalesa del procediment, considerem que les costes d'aquest les ha de suportar el recurrent en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82, ja que després de la seva actuació a la instància encara pretèn que li siguin imposades a l'agent les costes que va generar la seva demanda.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Garzón contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 de juny del 2009 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de condemnar al Sr. Espada a pagar a la Sra. Garzón la suma de 350 euros mensuals en concepte d'aliments a favor del seu fill, a comptar del mes d'octubre del 2009, a pagar dins dels cinc primers dies de cada mes en el compte que aquesta designi i a revisar cada cinc anys d'acord amb l'evolució de l'IPC, imposant les costes de la instància a la defenent i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Espada contra la mateixa Sentència, imposant a la recurrent les costes d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.