Augment horaris de tram línia transport de Seu a Pas de la Casa ( 0071/10)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0039-3/09 TSA: 022/10

S E N T È N C I A NÚM. 71-2010

PARTS:

Apel·lant: Machado

Representant i Advocat: Gálvez

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Cepeda

Advocat : Ribes

Apel·lada: Montenegro

Representant: Plana

Advocat : Luís

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de novembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0039-3/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-009, de 14 de gener, va desestimar la demanda promoguda per la societat Machado i va declarar que la resolució del Govern de 29 d'abril de 2009 que desestimava el recurs interposat per la dita societat s'ajusta al Dret.

El recurs s'interposava contra l'avís, publicat al BOPA núm. 12 de 18 de febrer de 2009, pel que el Ministre d'Economia i Agricultura informava de l'augment dels horaris, fins el 15 d'abril de 2009, del tram comprès entre Andorra la Vella i Soldeu de la línia regular internacional de transport públic de passatgers entre la Seu d'Urgell - Andorra la Vella - Pas de la Casa, assegurats per Montenegro.

2.- La part agent interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència indicant que la titularitat d'una línia amb els corresponents horaris no autoritza ampliacions de freqüències per que de ser així la empresa codemandada tindria garantida qualsevol ampliació en detriment de les que com l'apel·lant presten serveis regulars en el mateix tram objecte de l'ampliació. Afirma també que les sentències dictades per aquesta Sala i que la sentència apel·lada considera determinants pel resultat del litigi resolen supòsits en que el Govern limitava drets de la empresa titular del servei de transport, mentre en el cas present la resolució recorreguda amplia el contingut del servei del que és titular Montenegro, per la qual cosa es tracta de supòsits diferents i no es pot aplicar la jurisprudència d'aquesta Sala al cas present. Demana, en conseqüència, la revocació de la sentència i l'anul·lació de les resolucions recorregudes.

3.- El Govern s'oposa al recurs d'apel·lació argumentant que aquesta Sala, en sentències anteriors, va reconèixer a Montenegro la titularitat d'una autorització de transport nacional i a l'hora internacional, cosa que li permet efectuar la càrrega i descàrrega de passatgers amb origen i destinació interiors, i que l'ampliació de freqüències autoritzada no és una nova línia sinó que respon a una necessitat especial motivada per l'afluència de passatgers durant la temporada d'esquí.

4.- La Montenegro estima que la part apel·lant accepta que aquella és titular d'una línia de doble caràcter, intern i internacional,com ha reconegut la jurisprudència d'aquesta Sala, i que no existeix cap obstacle jurídic que impedeixi efectuar l'ampliació de freqüències, i demana la desestimació del recurs amb confirmació de la sentència apel·lada.

5.- El dia 22 de juliol de 2007 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La societat apel·lant ORG_0, que és titular de diversos serveis regulars nacionals de transport públic de passatgers, entre ells la Línia L3 Soldeu - Andorra la Vella i la L4 Pas de la Casa - Andorra la Vella impugna l' l'avís, publicat al BOPA núm. 12 de 18 de febrer de 2009, pel que el Ministre d'Economia i Agricultura informava de l'augment dels horaris, fins el 15 d'abril de 2009, del tram comprès entre Andorra la Vella i Soldeu de la línia regular internacional de transport públic de passatgers entre la Seu d'Urgell - Andorra la Vella - Pas de la Casa, assegurats per Montenegro.

Per a l'entitat demandant, Montenegro és titular d'una línia de transport internacional La Seu d'Urgell - Andorra la Vella - Pas de la Casa i l'acord recorregut equival a la creació, a favor seu, d'una nova línia interna de transport urbà entre Soldeu i Andorra la Vella, al marge de tot procediment i sense tenir en compte les empreses que, com l'agent, presten servei regular de transport intern entre les localitats a les que s'estén l'ampliació d'horaris, amb el consegüent perjudici que això suposa.

La sentència apel·lada ha desestimat la demanda a partir de les consideracions que aquesta Sala ha dut a terme en sentències dictades en litigis que enfrontaven la codemandada Montenegro amb el Govern. La nostra sentència 62-2004, de 17 de novembre, reproduint parcialment arguments de la sentència 44-2002, de 19 de setembre, va confirmar l'anul·lació d'un acord del Ministre d'Economia pel qual la càrrega o descàrrega de passatgers transportats per Montenegro en la línia entre La Seu d'Urgell i El Pas de la Casa havien de ser exclusivament de caràcter internacional, de manera que no quedava permesa la càrrega i descàrrega de passatgers que realitzessin un trajecte merament intern dins del Principat.

En raó a l'autorització de que gaudia (que li permet des de l'any 1948 desenvolupar el servei de transport de viatgers "en l'interior del territori de les Planas i d'aquestes a la Seu d'Urgell") la sentència va reconèixer el doble caràcter nacional i internacional de la línia amb empara en la disposició transitòria 1ª de la Llei d'11 d'octubre de 1985, caràcter que no es pot limitar en ocasió d'autoritzar-se una modificació dels horaris de la línia, com havia fet la resolució impugnada i en conseqüència va mantenir l'anul·lació de l'acord recorregut.

Tot i que en següent fonament de Dret analitzarem el marc jurídic de les potestats administratives en matèria d'autoritzacions de serveis regulars de transports, convé avançar que en el cas no s'ha autoritzat una nova línia ni un increment del nombre de parades de la línia de la que és titular Montenegro sinó només una ampliació dels horaris o, en altres termes, de les freqüències de pas dels autobusos que presten el servei.

Tercer.- La societat Machado no qüestiona tant l'argumentació de la sentència apel·lada i de les anteriors sentències d'aquesta Sala com el fet de que amb aquests antecedents i en el marc jurídic actual qualsevol sol·licitud d'ampliació d'horaris o de freqüències respecte a línies de transport autoritzades es pugui donar sistemàticament i sense cap limitació, com afirma s'ha fet en aquest cas, amb greu perjudici per l'apel·lant, que presta serveis de transport intern en el mateix tram Andorra la Vella - Soldeu.

Per atendre a la qüestió que suscita cal no oblidar que la Llei reguladora del transport públic de passatgers per carretera d'11 d'octubre de 1985 configura el transport públic de passatgers per carretera -article 1- com una activitat privada d'interès públic; això significa -com diu l'article 5- que tota persona física o jurídica que desitji explotar un servei de transport públic de passatgers per carretera ha d'obtenir prèviament la corresponent autorització. Malgrat que després de vint-i-cinc anys d'entrada en vigor de la Llei encara no s'ha aprovat el pla de transports del Principat que preveu l'article 4 ni els reglaments d'explotació previstos en l'article 9 que defineixin, entre altres coses, els itineraris, freqüències i horaris per a serveis regulars -apartat a)- el text legal conté prou elements d'interpretació sobre els límits les potestats administratives a l'hora d'autoritzar modificacions de freqüències i horaris en les línies actuals.

D'acord i amb concordança amb la naturalesa jurídica del servei, que hem exposat, l'article 9 g) diu que els reglaments -quan s'aprovin- inclouran les disposicions relatives a "condiciones d'explotació tendents a evitar la competència entre serveis de transport". Això significa que l'Administració ha de garantir a les empreses titulars d'una línia de transport allò que diu l'article 10, és a dir, la autoorganització del servei, responent a les necessitats de transports dels usuaris, a una sana gestió econòmica i a les necessitats de l'equilibri financer de l'empresa.

Per tant, qualsevol decisió administrativa que, per via d'ampliació dels horaris o de les freqüències d'una línia autoritzada a una empresa perjudiqui directament i sensiblement a una altra que exerceix el mateix itinerari, pot vulnerar els paràmetres que hem exposat i ser declarada contrària als principis que impregnen la Llei d'11 d'octubre de 1985.

En el cas, tot i que la ORG_0 presta servei regular entre Soldeu i Andorra la Vella, l'ampliació d'horaris del servei que presta Montenegro ha estat marcada per dues circumstàncies excepcionals i objectivables que no la fan vulneradora de la legislació aplicable: (i) la seva limitació en el temps, ja que es va circumscriure al comprès entre la publicació de l'avís, el 19 de febrer de 2009 i el 15 d'abril de 2009 i (ii) la concurrència d'una causa que la justificava, com l'és la especial afluència de passatgers durant la temporada d'esquí entre les localitats de Soldeu i Andorra la Vella.

Per tot el que s'ha exposat es desestima el recurs d'apel·lació i es confirma la sentència apel·lada.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Machado contra la sentència número 2010-009, de 14 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.