Revisió pensió d'invalidesa malaltia.

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-002-1/09 TSA: 74/09

S E N T È N C I A NÚM. 22-2010

PARTS:

Apel·lant: Ricart Representant: Sanz Advocat: Duque

Apel·lada: CASS Representant: Ruiz Advocat : Esteban

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-002-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-121, de 9 d'octubre, va desestimar la demanda promoguda pel Sr. Ricart i va declarar ajustades al Dret (i) la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 17 d'octubre de 2009 per la que, en el marc d'un procediment de revisió del grau d'incapacitat, se li deixava sense efecte el Grau II d'invalidesa malaltia que tenia reconegut des de l'any 2000 i se li passava a Grau I així com (ii) la resolució de 22 de desembre de 2008 que desestimava el recurs administratiu formulat contra la anterior.

2.- La representació del Sr. G. interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que indica que te un grau d'invalidesa del 72,4 % per parapèsia o paràlisi parcial de membres inferiors, incontinència parcial, dèficits en ereccions i asincronia de membres superiors i que de la prova practicada en resulta que ha millorat però no pot caminar més de 500 metres, la qual cosa fa que sigui inviable la realització d'un treball regular i en conseqüència demana que li sigui mantinguda la invalidesa del Grau II.

3.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social contesta el recurs posant en relleu que l'informe mèdic de l'Àrea de Medicina Legal i Forense indica, com ha recollit la sentència, que l'estat funcional actual del Sr. G. li permet tenir una activitat professional sedentària, com també ho considera l'informe de l'Assessoria Mèdica de la CASS, per la qual cosa demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.

4.- Les parts han formulat els seus respectius escrits de conclusions i les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'assegurat Ricart, nascut el XXXX i paleta de professió, va ser declarat, el 20 de desembre de 2002, en situació d'invalidesa-malaltia amb dret a percebre una pensió del Grau II a conseqüència d'una paraplegia secundària a mielitis que comportava parestèsies o alteracions de la sensibilitat, alteracions dels esfínters amb necessitat de sonda urinària i dificultats per caminar.

Iniciat, l'any 2008, un expedient de revisió del seu estat físic, les resolucions recorregudes li atribueixen una pensió del Grau I en la mesura que consideren que es troba capacitat per realitzar alguna activitat professional i no incapacitat per a qualsevol activitat.

La sentència apel·lada ha confirmat les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social basant-se fonamentalment en l'informe del Servei de Medicina Forense practicat en període de prova, que indica que el pacient pot desenvolupar una activitat professional sedentària en un lloc on pugui tenir molt a prop un lavabo, a fi de facilitar la seva urgència miccional i la fuga ocasional, i afegeix que la limitació, que també recullen els informes esmentats i el de l'assessoria mèdica de la CASS, de que no pot caminar més de 500 metres sense recolzament, no li impedeix realitzar un treball sedentari i regular, més quan el demandant no ha patit cap més brot de mielitis des de fa més de sis anys.

Tercer.- Un cop reconeguda la disminució de la capacitat de guany d'almenys el 66 % (segons la terminologia de l'article 28 del Reglament Tècnic) o la disminució de la capacitat de treball d'almenys 2/3 (segons la de l'article 1 del Reglament d'aplicació número 18) l'assegurat te dret a obtenir la pensió d'invalidesa malaltia, que se li atribuirà del grau I si manté capacitat per exercir alguna activitat professional, o del Grau II si es troba incapacitat per a qualsevol activitat, de conformitat a allò que estableix l'article 2 del Reglament d'aplicació número 18.

Per tant, la discussió en aquest cas se circumscriu a determinar si el Sr. G. te -tot i la indiscutible milloria experimentada després de la seva primera declaració d'invalidesa- la possibilitat d'exercir alguna activitat professional. Aquesta Sala ha exposat com la possibilitat d'exercir una activitat professional en el sentit del article 2 del Reglament d'aplicació número 18 s'equipara a la prestació d'un treball de manera regular (sentència 98/17, de 20 d'abril), és a dir, al fet que el treballador pugui, en els termes de la sentència 97/42, de 18 de novembre, desenvolupar alguna activitat retribuïda d'una manera relativament normal i habitual.

És cert que l'informe de l'Àrea de Medicina Legal i Forense practicat en la primera instància diu que l'estat funcional actual del Sr. Gonçalves li permetria tenir una activitat professional sedentària però també indica que la mielitis recorrent i crònica que l'afecta es tradueix en una paraplegia moderada, amb dificultats a la marxa, manca de força i de tonicitat muscular, amb atròfia muscular bilateral, que només li permet caminar 500 metres sense recolzament; descoordinació de la mobilitat d'ambdós membres superiors de caràcter lleu moderat i amb possibilitat de brots regulars imprevisibles. A aquestes consideracions cal afegir el que indiquen els informes del Dr. Ruiz de 14 de gener de 2009 en el sentit que el Sr. G. no pot realitzar cap activitat laboral i de la Dra. Bermudez de 15 de desembre de 2008, que indica que no pot efectuar cap treball.

El que s'ha exposat permet afirmar que el Sr. G. no pot realitzar cap tipus d'activitat professional d'una manera regular, la qual cosa comporta l'estimació del recurs d'apel·lació, la revocació de la sentència i de les resolucions recorregudes.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Ricart contra la sentència número 2009-121, de 9 d'octubre dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca, amb anul·lació de les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que van deixar sense efecte el Grau II d'invalidesa que tenia reconegut l'apel·lant, que es manté. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.