Honoraris lletrat (4000719-2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000133/2016 ORIGEN: 4000719/2014 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de gener del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Vives va interposar demanda, de data 6-11-2014, envers el Sr. Ferrer, en reclamació d'honoraris professionals per import de 11.160,96 euros, amb més els interessos des de 29-04-2014 i les costes processals.

La representació processal de la part defenent va presentar escrit de contesta, de data 8-01-2015, segons el qual sol·licitava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 24-02-2016, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que donant lloc íntegrament a la demanda formulada per la Sra. Hoyos, Procuradora del Sr. Vives contra el Sr. Ferrer, ha de condemnar a aquest darrer a pagar a l'agent la quantitat de 11.160,96 EUR, incrementada amb els interessos legals comptadors des del 29 d'abril de 2014, i fins al seu total pagament, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora".

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 27-05-2016, va articular llur escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita que es revoqui el contingut de la sentència dictada pel Tribunal a quo en data 24.02.16, i que s'apreciïn les manifestacions i peticions exposades en l'escrit de contesta a la demanda i de l'escrit de de conclusions d'aquesta instància, imposant a l'adversa les costes judicials de primera i segona instància.

Pel contrari, la part recorreguda en el seu escrit de contesta a les conclusions, de dates 21-06-2016, ha demanat la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala de data 04.10.2016, es va decidir:

"Primer.- Donar lloc parcialment a les pretensions adduïdes per la representació processal del Sr. Ferrer en l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació i acordar en que es practiqui en aquesta alçada la prova - IV REQUERIMENT apartats 1 i IV: de les per ella proposades en primera instància.

Segon.- Requerir al Sr. Vives a fi que en el termini de quinze dies lliuri als autes els encàrrecs professionals degudament signats pel Sr. del Sr. Ferrer en nom propi de les causes judicials EX-2/001-2/2001: DP-3554-2/2011; 0416-2/2011 i aporti a les presents causes, les factures de notes d'honoraris, de despeses, provisions de fons, facturades en les causes judicials EX-2/001-2/2001; DP- 3554-2/2011; 0416-2/2011."

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius que la part defenent articula envers la sentència de primera instància rauen en que la manca de prova del pagament de la factura 03 02/2080-11 no es podia provar per altres mitjans que les proves sol·licitades per aquesta part. Així, amb cita de l'article 10 CA demanava la pràctica de les proves III, IV, V i VI dels seu escrit de proposició de proves. Assenyala que el resultat de la prova hauria acreditat que ja va satisfer la quantitat de 5.988,88 euros en metàl·lic a la secretaria de l'adversa.

En segon terme, indica que l'enemistat del Sr. Estany amb el recurrent és pública i notòria de manera que la condemna a l'abonament d'altres factures basades en la confessió del judici del Sr. Estany no pot prosperar, alhora que l'agent és advocat del Sr. Estany i fou de la societat H, SAU per la qual va treballar la part recurrent. Exposa que en concret per les factures de 323,50 euros i de 4.848,58 euros mai va existir encàrrec professional del Sr. Ferrer i fou el Sr. Estany qui ho va fer.

II.- Quant a la primera factura, d'import 5.988,88 euros, que la part recurrent afirma que va pagar en metàl·lic a la secretària del lletrat Sr. Vives, s'ha de confirmar la resolució d'instància en atenció als següents arguments.

Aquesta Sala va admetre parcialment la petició probatòria articulada per la part recurrent en aquesta alçada i va procedir a la pràctica del IV Requeriment, apartats 1 i IV, mentre que considerava innecessària la pràctica dels altres mitjans probatoris sol·licitats.

Del resultat de la prova practicada davant de la Sala i del material probatori que es troba a les actuacions, s'ha de confirmar el criteri establert a la instància. Així, la relació de confiança existent entre ambdues parts litigants ha estat reconeguda per ambdues parts, la qual cosa explica i justifica les raons per les que no es va formalitzar per escrit un encàrrec professional. Reconeguda per la part defenent i ara recurrent la prestació professional, però argumentant que s'ha produït el pagament en metàl·lic, s'ha de recordar que els fets extintius, impeditius i excloents han de ser al·legats i acreditats per la part defenent. En aquest sentit, no es troba a les actuacions cap acreditació del pagament de la referida quantitat, quan les regles i criteris de la normalitat i facilitat probatòria exigeixen que la part deutora, en consonància amb la mínima diligència exigible a un deutor que porta a terme el pagament, hagués exigit un rebut. O, a manca de l'exigència d'un rebut, que s'hagués proposat la pràctica de la prova testifical en la persona que es diu va rebre els diners per a abonar la factura d'honoraris professionals.

La manca d'aquesta prova del pagament, que tampoc ha resultant solventada per l'activitat probatòria admesa i desplegada en aquesta alçada, no pot sinó donar lloc a la confirmació de la resolució d'instància.

IV.- Quant a les dues factures restants, els arguments que s'empren en aquesta alçada refereix, a l'igual que a la instància, que no va existir encàrrec professional i fou el Sr. Estany qui ho va fer.

El Sr. Estany no va prestar declaració com a confessant sinó com a testimoni, tota vegada que no és part litigant en el present procés. De la pràctica de la testifical, i malgrat les afirmacions d'enemistat i d'intenció de perjudicar adduïdes per la recurrent, s'ha de recordar que el testimoni es troba sota obligació de dir veritat i sotmès, en cas contrari, a responsabilitat penal. En aquestes coordenades, cal recordar que el testimoni fou proposat per la part recurrent i va afirmar (folis 70 i 104), després de reconèixer l'enemistat manifesta, que no és cert que el declarant conegués al lletrat Sr. Vives amb anterioritat a conèixer al Sr. Ferrer, sinó que fou a l'inrevès i que aquest els va presentar. Així mateix, afegeix que no va ser el testimoni qui va decidir el Lletrat que dirigiria els procediments civils i penals, sinó que fou el Sr. Ferrer.

Si aquestes declaracions es posen en consonància amb que els procediments es defensen interessos del Sr. Ferrer, que ningú l'obligava a ésser part actora en la interposició d'una querella criminal, atès que podia haver restat al marge, i que, malgrat s'exposi que els honoraris haurien de ser revisats pel Col·legi d'Advocats, no es va proposar cap prova en aquest sentit, s'ha de concloure que, encara que la direcció lletrada fos la mateixa per a diferents persones, dues físiques i una jurídica, res impedeix que el lletrat minutés a la part defenent els honoraris en relació a la defensa dels seus interessos i sense que s'hagi proposat prova per a acreditar que les minutes presentades pretenien cobrar al Sr. Ferrer serveis prestats a d'altres persones.

Consegüentment, els motius han de ser refusats i amb ells el recurs inteposat.

V.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ferrer contra la sentència, de data 24-02-2016, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.