EXPULSIÓ ADMINISTRATIVA, procedència, non bis in idem no s'aplica. TSJA-IM-09/2013

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-010-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-09/13

SENTÈNCIA NÚM. 03-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Conde

Representant: Sr. Salas

Advocat : Sr. Salas

Apel·lat: M. I. GOVERN

Representant: Sra. Castrillo

Advocat: Sra. Varesc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-nou de gener del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-010-2/2013.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Conde va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 3 de gener de 2013, del recurs de reposició adreçat contra la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 8 de novembre de 2012, sol·licitant la seva anul·lació.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Conde mitjançant sentència del 5 de març de 2013.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 26 de març de 2013, el Sr. Conde manifesta principalment que:

els fets succeïts el dia 27 de maig de 2011 ja van ser objecte d’un advertiment i, per tant, no podia ser sancionat dues vegades;

els esdeveniments del 30 d’agost de 2012 no eren contrastats ni havien estat jutjats;

es vulnerava el principi de presumpció d’innocència;

havia aconseguit un contracte de treball.

4.- L’escrit de contesta del M.I. GOVERN refereix que:

el recurrent introduïa noves proves en segona instància;

els fets recriminats eren objectius i havien estat objecte de dos processaments;

els procediments administratius i penals eren independents.

5.- Es van evacuar escrits de conclusions complementàries a resultes de la pràctica de proves per millor proveir.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l’article 160 de la LQI.

Segon.- El Sr. Conde ha formulat demanda contra el M.I. GOVERN, interessant la revocació de la decisió governativa del dia 3 de gener de 2013 i que confirmava la seva expulsió del Principat per un període de deu anys per consideracions d’ordre públic.

El M.I. GOVERN es va oposar a la demanda, argumentant que la conducta del Sr. Conde al país justificava la seva expulsió.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, confirmant així el plantejament realitzat pel GOVERN.

Tercer.- Segons l’article 122 de la llei qualificada d’immigració : “l’expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d’elements contrastats, del risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic que representa l’entrada o la presència, al Principat d’Andorra, de la persona objecte de la mesura”.

L’expulsió del recurrent es sustenta en les detencions policíaques dels dies 27 de març de 2011 i 12 d’abril de 2012. No es discuteix que ambdues detencions van ser seguides d’un processament amb presó provisional (foli 27).

Per una banda, la detenció del 27 de març de 2011, com bé assenyala la part apel·lant, ja va donar lloc a un advertiment d’expulsió. Per conseqüent, el control del Tribunal s’haurà de focalitzar exclusivament en el segon esdeveniment als efectes d’esvair qualsevol risc de doble pena (non bis in idem), malgrat la jurisprudència d’aquesta Sala no atribueix naturalesa sancionadora a les mesures d’ordre públic. Nogensmenys, això té dues conseqüències. La primera que el Sr. Conde dóna per acreditats els motius que van dur a la primera privació de llibertat, tota vegada que no va formular recurs administratiu. I la segona que les actuacions precedents, juntament amb esdeveniments posteriors, poden ser tingudes en compte a l’hora d’avaluar el risc futur per a l’ordre públic que pot presentar la presència del recurrent al país.

Per altra banda, la doctrina d’aquesta Sala ja ha jutjat que, per regla general, no pertoca a la jurisdicció administrativa efectuar pronunciaments sobre la versemblança dels fets sotmesos al coneixement de la jurisdicció penal, tot i que aquests esdevenen suficientment “contrastats” quan el Batlle instructor considera que existeixen indicis suficients per donar lloc al processament de la persona interessada (sentència 16-2011 del 4 de març de 2011). S’ha assenyalat que Sr. Conde no només va ser processat, sinó que endemés va ser ingressat dues vegades al Centre penitenciari per ordre judicial. El primer processament es fonamentava en la comissió d’un presumpte delicte d’amenaces reiterades amb arma blanca i el segon en un presumpte delicte contra la llibertat sexual.

Aquest fets tenen, especialment els segons en base al plantejament efectuat més amunt, prou entitat per constituir un risc per a la seguretat de les persones i per a l’ordre públic.

A resultes de la prova per millor proveir decidida per aquesta Sala, hem sabut que el M.I. Tribunal de Corts ha considerat culpable l’apel·lant d’un delicte major d’amenaces condicionals de mort i fetes amb arma, d’un delicte major de lesions psíquiques que han requerit per a la seva curació tractament mèdic posterior a la primera assistència i d’un delicte menor continuat de maltractaments a la seva esposa (foli 37 d’aquest rotlle). L’interessat ha estat condemnat per sentència ferma del dia 29 de maig de 2013 a la pena de: a) dos anys de presó (part ferma), b) prohibició d’entrar en contacte amb la víctima per un període de sis anys i c) expulsió del Principat per un període de quinze anys.

Desconeixem en quin estadi processal exacte es troben els segons esdeveniments i que consistirien en un presumpte acte d’exhibicionisme davant de dues menors (5 i 9 anys respectivament). En qualsevol cas, estava en mans del Sr. Conde, per aplicació del principi de facilitat probatòria, d’informar el Tribunal al respecte. Així les coses, res permet dubtar de la recta fonamentació del processament dictat pel Batlle instructor i doncs de la legalitat de l’acte administratiu impugnat.

Per tant, els fets que recolzen l’expulsió administrativa quedaven contrastats en adoptar-se la resolució litigiosa.

Pel que fa el greuge relatiu a la violació de la presumpció d’innocència, és ben sabut que l’expulsió administrativa no revesteix un caràcter sancionador, sinó preventiu i, per tant, no li és d’aplicació aquest principi fonamental.

El control del Tribunal passa també pel control de la proporcionalitat de la mesura i aquest s’ha de fer a la llum de l’article 8.1 del Conveni per a la salvaguarda del drets humans i de les llibertats que reconeix el dret al respecte de la vida privada i familiar. D’acord amb aquesta coordenada, el Tribunal considera que la ingerència en la vida privada i familiar no és excessiva en relació amb la situació personal del Sr. Conde. En efecte, cal tenir present que el recurrent resideix legalment al Principat des de fa només tres anys i que s’ha separat de la seva esposa a resultes dels maltractaments que van donar lloc a la seva condemna penal (foli 24). El fet que hagi celebrat un contracte de treball el 27 de febrer de 2013, no constitueix la prova d’un arrelament prou significatiu al país.

Per tot l’exposat, procedeix la desestimació del recurs d’apel·lació.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d’aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat pel Sr. Conde contra la sentència 2013-019, de 5 de març de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d’aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.