Assegurança (091/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Marie Conte Eulàlia Amat Llari

TSJC-91/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Vilar va formular demanda, de data 14-12-2006, envers la Sra. Carranza, segons la qual sol·licita la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 9.600,26 EUR, amb més els interessos legals i les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se, per escrit de 1-02-2007, i va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 6- 03-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Estimar substancialment la demanda formulada el dia 14 de desembre de 2006 per la companyia "Vilar" contra la Sra. ENTITY_5; condemnar la defenent a satisfer a l'agent la suma de 9.600,26 EUR més interessos legals des de la data de contesta i costes judicials segons en els termes del darrer Considerant".

III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 9-06-2008, va articular escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la part recorreguda va formular, en data 20-06-2008, escrit de contesta a les conclusions, pel qual sol·licita que es desestimi el recurs i s'imposin a la recurrent les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els que fonamenta la part defenent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que no es pot compartir la qualificació de negligent de la propietària del pis, atès que el pis no es va llogar ex novo a la Sra. Carranza al mes de novembre de 2003, sinó que des de l'any 1990 fou llogat a la Sra. Carranza i al seu marit i que al mes de novembre de 2003 solament es va regularitzar la relació arrendatícia. Consta que en data 14-6-2002 l'empresa Gibert va adequar les instal·lacions elèctriques del pis, amb la col·locació d'un nou quadre elèctric. En segon terme, manté que com que el quadre elèctric es va instal·lar tres anys abans del sinistre i que segons la pericial la instal·lació elèctrica es trobava en bones condicions, s'ha de considerar com un cas fortuït. Subsidiàriament, entén que la responsabilitat del sinistre hauria de recaure en l'empresa elèctrica Gibert.

Consta acreditat a les actuacions que, en data 8- 11-2005, es va produir un incendi en el XXXX, i que l'origen del mateix es situà en la caixa de llums que es troba a sobre de la porta d'entrada del pis, essent la seva causa un curtcircuit, com així es desprèn de l'informe dels bombers (foli 156 i dels informes pericials que s'acompanyen amb els escrits rectors).

II.- Pel que fa al recurs que formula la part defenent, el mateix ha de ser desestimat d'acord amb les consideracions següents. En primer terme, consta acreditat que l'edifici en el qual es va produir l'incendi té una antiguitat d'uns 40 anys i que, no disposava, en el moment de la signatura del contracte d'arrendament (cfr. Folis 132 a 139), de calefacció. En aquest sentit, es va portar a terme el 14 de juny de 2002 per l'empresa Gibert una reforma consistent en la instal·lació d'un quadre elèctric amb una magnetotèrmic de 25 ampers i un diferencial de 30 mA, de forma que la potència passés de 4,5 KW a 8,8 KW. I degut a aquest augment de potència, tal i com es descriu en l'informe que acompanya la part defenent al seu escrit de contesta a la demanda (especialment, foli 129) i com resulta també de l'informe del perit de l'asseguradora agent i dels bombers quant a l'origen del foc i al curtcircuit com a causa, el cablejat interior de l'habitatge no presentava la resistència necessària pel consum i la potència subministrada.

Consegüentment, quan es va perfeccionar el contracte de lloguer, i atès que l'habitatge es destinava a habitatge habitual i requeria d'aparells elèctrics per a la calefacció i l'aigua sanitària, a més dels propis aparells elèctrics de la cuina i d'un habitatge, s'ha de concloure que les instal·lacions elèctriques del mateix no es trobaven en les condicions necessàries per a ésser utilitzades sense el risc de producció d'un curtcircuit.

I és, des d'aquesta òptica, que les conclusions del jutjador d'instància han de ser mantingudes per aquesta Sala. En efecte, l'incendi que s'analitza en aquest cas no pot ésser titllat de fortuït, tota vegada que el cas fortuït comporta un esdeveniment imprevisible o, previst, però inevitable i de la prova que es troba a les actuacions es revela, precisament, que fou l'inadequat estat del cablejat elèctric el que va motiva l'incendi, de manera que no es pot considerar com un fet imprevisible, a la vegada que era perfectament evitable si s'hagués emprat la diligència requerida i consistent en contrastar l'augment de potència efectuat per a donar resposta a les exigències d'un habitatge habitual amb la instal·lació amb que comptava el propi pis.

Per tant, s'ha de concloure per la inexistència de cas fortuït i per la manca de diligència del propietari del pis que el cedeix en arrendament amb una instal·lació elèctrica inapte i inadequada per l'ús al qual va destinat. Aleshores, sens perjudici de les accions que la propietat pugui exercitar contra qui consideri responsable, aquesta ha de ser condemnada a l'abonament dels danys causats, tota vegada que la seva actuació fou negligent en el sentit de no emprar-se la diligència deguda a qui cedeix un immoble per a un ús habitual de residència a canvi d'un preu.

III.- Pel que fa a que el pis no es va llogar ex novo a l'any 2003, sinó l'any 1990, s'ha de posar de manifest que segons resulta de l'escrit de contesta de la demanda, fou la propietària (foli 107) la que va contractar l'augment de potència i la col·locació d'un nou quadre elèctric i que les al·legacions sobre el fet que l'arrendament es va iniciar l'any 1990 i no el 2003, al marge que no desvirtuen els fets i les consideracions que amb anterioritat s'acaben d'exposar, constitueix una qüestió nova i introduïda en aquesta alçada, sense que cap menció a aquest fet es trobi en la contesta ni en l'escrit de conclusions, de forma que la mateixa no pot ésser tinguda en compte en aquesta alçada ("pendente appellatione, nihil innovetur").

IV.- La desestimació del recurs comporta la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Carranza contra la sentència, de data 6-03-2008, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.