Privació il·legal de llibertat. Amenaces. Coaccions (0028/97)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 03-98 DE 29 DE GENER DE 1998

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 2 de juny de 1.997 en la Causa núm. 60- 2/97 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem com autors dels delictes majors de temptativa de privació il·legal de llibertat d'una persona, de lesions doloses i d'amenaces d'un fet constitutiu de delicte major dels articles 228, 195, i 235 del Codi Penal, fent-se aplicació dels articles 53 apt. 1, 23 i 25.1 del Codi Penal: Águila, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM i la resta condicional i expulsió definitiva del Principat. Miró, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL i a l'expulsió condicional del Principat. Amorós a la pena de divuit mesos de presó condicional i a l'expulsió condicional del Principat. Se'ls condemna així mateix a tots tres al pagament de les despeses processals devengades. En concepte de responsabilitat civil els condemnem solidàriament a abonar a Herrera la quantitat forfetària de CINC CENTES MIL PESSETES (500.000) en concepte de danys i perjudicis".

RESULTANT: Que contra l'esmentada Sentència s'interposa recurs de Suplicació pel Lletrat Manso en nom i interès de Miró i Amorós, el qual al·lega com a motiu del recurs l'error en l'apreciació de la prova i la violació del dret a la presumpció d'innocència (art. 3.5 del Decret de 13-7-90).

Contesta la decisió del Tribunal de Corts en quant va declarar els recurrents culpables en qualitat d'inductors dels delictes que els eren reprotxats, quan hom no ha establert ni llur intervenció necessària en la comissió dels delictes ni llur intenció de persuadir el seu germà, Águila, de passar a l'acte. Sosté que el perjudici d'Herrera no està justificat.

Demana doncs a aquesta Sala Penal de declarar la lliure absolució de les recurrents de la totalitat dels delictes pels quals han estat condemnades.

RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació de la Sentència. Fa valer, en efecte, que l'autor Águila es desplaçà al Principat a rel d'una trucada telefònica de les seves germanes, que li van designar la futura víctima, així com el seu lloc de treball i el seu domicili. Afegeix que les recurrents van comprar el pot de gas utilitzat durant l'agressió i van organitzar amb el seu germà les modalitats de la mateixa.

RESULTANT: Que també comparegueren el Lletrat Alvarado, defensor de Águila i l'advocat Gaya en representació de la perjudicada Herrera per demanar la confirmació de la Sentència recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: Que l'article 15 apt. 2 del Codi Penal considera com a autor de la infracció l'instigador de l'acte punible; que la inducció exigeix amb caràcter necessari una incitació directa projectada sobre l'acte material, de suscitar per ella mateixa al subjecte que la rep la resolució de portar a terme el fet criminós.

CONSIDERANT: Que en ressurt en aquest cas de les declaracions dels tres processats, reiterades al moment de la Vista Oral, que Águila va venir al Principat a la demanda de les seves germanes per recuperar una suma de diners que els hauria robat una tercera persona; que Miró i Amorós van designar al seu germà Herrera, li van indicar el seu domicili i el seu lloc de treball i van concebre amb ell les maneres d'entrar en possessió de la suma suposada robada, en particular per la violència, impressionant la víctima i amenaçant-la; que no està contestat que la bomba de gas lacrimogen utilitzada per Águila hagi estat comprada per les seves germanes.

Que així queda suficientment caracteritzada la participació de les recurrents, en qualitat d'instigadores als delictes de temptativa de privació il·legal de llibertat, lesions doloses i amenaces d'un fet constitutiu de delicte major dels articles 228, 195 i 235 del Codi Penal

CONSIDERANT: D'altra banda que la indemnització de 500.000.-pts atorgada a la perjudicada està perfectament justificada per les peces produïdes i els documents mèdics figurant al sumari.

CONSIDERANT: Que en aquestes condicions el recurs de Suplicació ha de ser desestimat,

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

1.- Desestimar el recurs de Suplicació deduït a nom de Miró i Amorós..

2.- Confirmar els pronunciaments de la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en la present Causa en data 2 de juny de 1.997.

3.- Condemnar les recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Acordar a la pena de presó imposada els beneficis del Decret d'Indult atorgat pels Excel·lentíssims Coprínceps en data 15 de setembre de 1.997.

5.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.